València elegeix aquest dimarts les seues falleres majors de 2027 amb la tradicional Telefonada

Les 26 finalistes, 13 adultes i 13 infantils, coneixeran aquest 13 d'octubre qui seran les màximes representants de les Falles de 2027. L'alcaldessa, María José Catalá, comunicarà la decisió del jurat en un acte que començarà a les 19:00 hores a l'Ajuntament de València.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

València coneixerà aquest dimarts 13 d'octubre els noms de les seves falleres majors de 2027. La tradicional Telefonada posarà fi al procés de selecció de les 26 candidates que aspiren a representar les Falles durant els pròxims mesos, en substitució de Carmen Prades i Marta Mercader, falleres majors de 2026.

L'alcaldessa de València, María José Catalá, serà l'encarregada de comunicar la decisió del jurat mitjançant una trucada telefònica a cadascuna de les elegides. L'anunci tindrà lloc a l'Ajuntament, on es reuniran els representants de les comissions falleres per conèixer les dues noves representants de la festa.

Què és la Telefonada i com s'elegeixen les falleres majors

La Telefonada és l'acte amb el qual s'anuncia oficialment l'elecció de la Fallera Major de València i de la Fallera Major Infantil. La tradició consisteix en una trucada de l'alcaldessa a cadascuna de les seleccionades, que coneixen així la seva designació davant l'expectació de les seves respectives comissions i del conjunt del món faller.

La decisió correspon a un jurat encarregat d'avaluar les aspirants durant les diferents fases del procés de selecció, per la qual cosa l'alcaldessa es limita a comunicar el resultat un cop conclosa la deliberació.

El procediment comença amb la presentació de les candidates de les diferents comissions falleres, que participen en diverses proves i trobades amb els jurats. D'aquest procés surten les 13 finalistes adultes i les 13 infantils, entre les quals posteriorment s'elegeixen les dues falleres majors.

Les restants candidates passen a integrar les respectives Corts d'Honor, que acompanyaran les representants durant els principals actes institucionals i festius de les Falles de 2027.

A quina hora és la Telefonada i on se celebra

L'acte començarà aquest dimarts 13 d'octubre a les 19:00 hores al Saló de Cristall de l'Ajuntament de València, amb la celebració d'un ple extraordinari de la Junta Central Fallera.

Posteriorment, Catalá es traslladarà al Hemicicle Municipal juntament amb el regidor de Falles i president de la Junta Central Fallera, Santiago Ballester, per donar lectura a l'acta del jurat davant l'assemblea extraordinària de presidents de falla.

Les trucades estan previstes a partir de les 19:15 hores, tot i que l'horari podrà variar en funció del desenvolupament de l'acte. Primer es comunicarà l'elecció de la Fallera Major Infantil i després la de la Fallera Major de València.

La televisió autonòmica À Punt oferirà una programació especial des de les 16:45 hores, amb connexions en directe per seguir l'anunci i les primeres reaccions de les elegides.

La proclamació oficial tindrà lloc el dimecres 14 d'octubre al Hemicicle Municipal de l'Ajuntament, en un acte en què també participaran les falleres majors sortints, Carmen Prades i Marta Mercader.

Les 26 candidates a falleres majors de València 2027

Un total de 146 aspirants van participar inicialment en el procés de selecció, del qual van sortir les 26 finalistes durant la gala celebrada el passat 26 de setembre al Roig Arena.

De les 13 candidates adultes sortirà la Fallera Major de València de 2027, mentre que entre les 13 nenes s'escollirà la Fallera Major Infantil. Les altres 24 finalistes integraran les seves respectives Corts d'Honor.

Fallera Major de València Fallera Major Infantil
Paloma Mora García Alma Ruedas García
María Ruiz Such Daniela Royo Fuster
Ana Inés Pérez Gómez Paula Gómez del Castillo
Marina Berzal Serrano Lola Bardera Medina
Alejandra Blanco Beltrán Julia Vizcayno Orero
Claudia España Bernabéu Martina Gil García
María Miralles Miralles Marta Inés de la Peña i de la Rosa
Paula Sebastián Martínez Alejandra Vidal Giner
Carmen Ballester Muñoz Macarena de la Osa Soler
Laura Miquel Obarti Susanna Chornet Segovia
Beatriz Blanco Tamarit Vega Sánchez Briz
Cristina Montesinos Ferriol Daniela Barbosa Crespo
Paula Mayoral Olmos Valeria Sordo Ferrero


L'elecció de les noves falleres majors obrirà una nova etapa al calendari faller valencià. Ambdues representants, acompanyades per les seves Corts d'Honor, participaran durant els pròxims mesos en els actes oficials de les Falles de 2027, entre ells la Crida, l'Ofrenda floral a la Verge i les celebracions de març.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quines són les competències i funcions de l'alcaldessa de València segons la legislació municipal?

L'alcaldessa de València exerceix les mateixes competències que qualsevol alcalde de municipi de règim comú, sobre la base de la legislació bàsica estatal, la normativa autonòmica valenciana i el reglament orgànic municipal propi. Les fonts principals són la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL), el Reial Decret Legislatiu 781/1986 (Text Refós de Règim Local), el Reial Decret 2568/1986 (Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, ROF) i la Llei 8/2010, de règim local de la Comunitat Valenciana.

1. Representació institucional i presidència de la Corporació

  • Segons l’article 21.1 LBRL, l’alcalde o alcaldessa és la presidenta de la Corporació i ostenta la representació de l’Ajuntament de manera general davant d’altres administracions i tercers.
  • El mateix precepte i l’article 124 LBRL la configuren com a màxima autoritat política local, integrada a l’Ajuntament juntament amb els regidors (art. 19 LBRL, art. 1 ROF).
  • El ROF precisa que l’Ajuntament és l’òrgan de govern i administració del municipi i que l’Alcalde és un dels seus òrgans necessaris, juntament amb Tinent d’Alcalde, Ple i Junta de Govern Local (arts. 1 i següents del ROF).

2. Presidència de Ple, Junta de Govern Local i altres òrgans

  • La LBRL (art. 21.1.c) atribueix a l’alcaldessa la competència de convocar i presidir les sessions del Ple –excepte els supòsits excepcionals previstos a la pròpia llei i a la legislació electoral–, de la Junta de Govern Local i d’altres òrgans municipals quan així ho estableixin les normes.
  • En aquests òrgans, l’alcaldessa pot decidir els empats amb vot de qualitat; aquesta funció apareix tant a la LBRL com, de forma complementària, al Text Refós de Règim Local (TRRL) per a l’exercici pràctic de la presidència.
  • La Llei 8/2010 valenciana reforça el seu paper proposant al Ple la creació, denominació i funcions de comissions municipals d’estudi i seguiment de la seva pròpia gestió i de la Junta de Govern (articles sobre comissions i òrgans de participació).

3. Direcció del govern i de l’administració municipal

  • L’article 21.1.a LBRL estableix que l’alcaldessa dirigeix el govern i l’administració municipal. Això inclou la definició de prioritats polítiques, la coordinació de regidories i la supervisió de l’execució d’acords.
  • La Llei 8/2010 (article sobre govern i administració municipal) indica que el govern del municipi correspon a l’Ajuntament, integrat per alcalde i regidors, i remet al Reglament Orgànic Municipal per concretar la distribució interna de responsabilitats; a València aquesta distribució s’articula mitjançant la Junta de Govern i les delegacions d’àrees.
  • El TRRL afegeix que l’alcaldia organitza els serveis administratius de la corporació en el marc del reglament orgànic i publica, executa i fa complir els acords de l’Ajuntament.

4. Hisenda, pressupost i contractació

  • L’article 21.1.f LBRL atribueix a l’alcaldessa el desenvolupament de la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat: pot disposar despeses dins dels límits de la seva competència, ordenar pagaments i rendir comptes, conforme a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
  • En aquest mateix precepte se li reconeix la facultat de concertar determinades operacions de crèdit previstes al pressupost, dins de percentatges taxats dels recursos ordinaris o ingressos corrents.
  • L’article 21.1.o LBRL li atribueix l’aprovació de projectes d’obres i serveis quan també sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos al pressupost, la qual cosa connecta amb el seu paper clau en la contractació municipal.
  • El TRRL concreta funcions com presidir subhastes i concursos per a subministraments, serveis o obres municipals en els termes que estableixi la legislació bàsica.

5. Organització de personal i de serveis

  • La LBRL (art. 21.1.g i h) atorga a l’alcaldessa la capçalera superior de tot el personal municipal, amb potestats per aprovar l’oferta d’ocupació pública, les bases de selecció i provisió de llocs, i adoptar nomenaments i sancions, inclosa la separació del servei o l’acomiadament, amb obligació de donar compte al Ple en els casos més greus.
  • La legislació bàsica i autonòmica de funció pública (incloent la Llei 8/2010 valenciana i la normativa d’empleats públics) completen aquest marc, remetent al Reglament Orgànic Municipal de València per concretar l’estructura d’àrees, delegacions i capçalera.

6. Seguretat, policia local i emergències

  • L’article 21.1.i LBRL estableix que l’alcaldessa exerceix la capçalera de la Policia Local, en coordinació amb la normativa de seguretat ciutadana i de policies autonòmiques.
  • En casos de catàstrofe, infortunis públics o greu risc que es produeixin, l’art. 21.1.m LBRL li permet adoptar personalment les mesures necessàries i adequades, sota la seva responsabilitat, amb obligació d’informar immediatament el Ple.
  • A més, l’alcaldessa pot dictar bandos (art. 21.1.e LBRL) per ordenar aspectes de convivència, seguretat i ús de l’espai públic dins del municipi.

7. Urbanisme, potestat sancionadora i defensa jurídica

  • La LBRL (art. 21.1.j) li atribueix l’aprovació de determinats instruments de planejament de desenvolupament, instruments de gestió urbanística i projectes d’urbanització no reservats al Ple.
  • L’article 21.1.k reconeix a l’alcaldessa l’exercici d’accions judicials i administratives i la defensa de l’Ajuntament en matèries de la seva competència, així com, per urgència, en matèries del Ple, amb posterior ratificació.
  • L’art. 21.1.n li atorga competències sancionadores per castigar faltes de desobediència a la seva autoritat i infraccions d’ordenances municipals, llevat que corresponguin a altres òrgans.
  • També pot iniciar la declaració de lesivitat d’actes municipals (art. 21.1.l), proposant-la al Ple quan es tracti de matèries de la seva competència.

8. Delegació i suplències

  • L’alcaldessa pot delegar competències a la Junta de Govern Local o a regidors, amb els límits que fixa la LBRL i la normativa valenciana. El detall s’estableix a la LBRL (articles sobre delegació d’atribucions) i al Reglament Orgànic de València.
  • En les seves absències, els Tinent d’Alcalde la substitueixen per ordre de nomenament, d’acord amb la LBRL, el TRRL i el ROF, havent de donar compte a la resta de la corporació.

En suma, l’alcaldessa de València concentra la representació institucional i la capçalera del govern local, amb àmplies competències en direcció política, gestió econòmica, personal, seguretat i urbanisme, sempre dins del marc que tracen la LBRL, el TRRL, el ROF, la Llei 8/2010 de la Comunitat Valenciana i el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de València.

¿Puedes desglosar con más detalle qué competencias concretas puede delegar la alcaldesa de Valencia y cuáles son indelegables según la LBRL y la normativa valenciana? ¿Cómo se articula en la práctica la jefatura de la Policía Local por parte de la alcaldesa de Valencia y qué límites marcan las leyes de seguridad y de coordinación de policías? ¿Podrías comparar las atribuciones de la alcaldesa de Valencia con las de los alcaldes de Madrid y Barcelona, que tienen regímenes especiales de capitalidad?

Quins requisits legals han de complir les candidates per optar a ser Fallera Major de València?

Els requisits per optar a ser Fallera Major de València no els fixa una llei autonòmica específica, sinó sobretot el Reglament Faller de l’Ajuntament de València i, cada any, les “Normes d’elecció de les Falleres Majors de València” aprovades per l’Assemblea General de la Junta Central Fallera (JCF). A partir d’aquestes normes recents (2024–2027) i del reglament municipal, es pot sintetitzar així el marc legal i reglamentari.

1. Requisits personals bàsics de la candidata
  • Edat mínima: les propostes de normes per a l’elecció de 2026 i 2027 exigeixen que la candidata a Fallera Major hagi complert almenys 15 anys abans que finalitze el termini d’inscripció. Per a la categoria major no s’estableix en aquestes normes una edat màxima concreta.
  • Cens faller: ha d’estar censada com a fallera major a la comissió que la presenta, dins del cens oficial de la JCF, en la data en què acaba el termini de presentació de candidatures.
  • Antiguitat a la comissió: les últimes normes consultades exigeixen haver estat d’alta en aquesta mateixa comissió, de manera continuada, almenys durant els dos exercicis fallers anteriors a l’elecció. Per exemple, per a l’elecció de 2027 es demanen els exercicis 2025–2026 i 2026–2027.
  • Absència de sancions: no pot tenir en curs ni pendent de resolució cap expedient disciplinari susceptible de sanció davant la Delegació d’Incidències de la JCF o òrgan equivalent. Si existeix sanció ferma que afecte la seva condició de fallera o la seva participació en actes, no pot ser candidata.
  • No haver estat abans Cort d’Honor de València: les normes recents reiteren que qui haja format part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València en un exercici anterior no pot tornar a presentar-se al procés per a ser Fallera Major.
  • Representació exclusiva: només pot concórrer en representació d’una única comissió (aquella en què està censada) i dins del sector faller al qual aquesta comissió pertany. No és possible “canviar de sector” a efectes de la preselecció.
2. Requisits relatius a la comissió que la presenta
  • La candidata ha de ser presentada per una comissió de falla integrada en el cens oficial de la JCF. El reglament i les normes anuals preveuen que cada comissió pugui presentar, com a màxim, una candidata major i una infantil si compleixen els requisits.
  • La comissió ha d’estar al dia en les seves obligacions reglamentàries davant la JCF i l’Ajuntament (cens, documentació, etc.), perquè la pròpia Junta verifica d’ofici que la candidatura complisca les condicions formals.
3. Procediment reglamentari i paper de l’Ajuntament

El Reglament Faller municipal estableix que la Fallera Major de València i la Fallera Major Infantil de València són nomenades per l’Alcaldia a proposta de la Junta Central Fallera, conforme al procediment que aprova cada any l’Assemblea General de la JCF. Aquest procediment inclou:

  • Preseleccions sectorials de candidates de cada comissió.
  • Elecció de 13 candidates majors i 13 infantils que passen a la fase final.
  • Designació de les dues Falleres Majors; les 12 restants conformen les Corts d’Honor.

Tot aquest esquema té rang de reglament municipal i de normes internes de la JCF, és a dir, de dret administratiu local i de normativa associativa reconeguda per l’Ajuntament.

4. Incompatibilitats del jurat i garanties

Les normes anuals desenvolupen un règim d’incompatibilitats del jurat per assegurar la imparcialitat del procés (prohibició que siguen familiars directes, persones amb relació laboral o sentimental amb les candidates, etc.). Aquestes incompatibilitats no són requisits addicionals de la candidata, però formen part del marc jurídic que regula l’elecció i protegeixen la seva igualtat de tracte.

5. Hi ha requisits autonòmics addicionals?

En la normativa autonòmica general consultada de la Generalitat Valenciana no apareix un estatut específic de la figura de la Fallera Major de València que afegisca condicions pròpies (de nacionalitat, residència individual al municipi o nivell d’estudis). La vinculació territorial s’articula sobretot a través de:

  • La integració en una comissió de falla censada a València.
  • La pertinença a un sector de la JCF inclòs en el cens oficial.

Per tant, d’acord amb les normes vigents consultades, no s’exigeix legalment ser espanyola, ni acreditar un empadronament personal a València, ni comptar amb un títol acadèmic concret, llevat que en el futur una convocatòria anual afegisca de forma expressa aquests requisits.

6. Caràcter anual de les normes

Les “Normes d’elecció de les Falleres Majors de València” s’aproven cada exercici i poden introduir ajustos puntuals (dates, detalls de la inscripció, documentació, precisió de l’antiguitat, etc.). Per això, encara que el nucli de requisits ve sent estable (edat mínima, cens, antiguitat, no sancions, no haver estat Cort, presentació per comissió), és imprescindible que qualsevol candidata o comissió consulte sempre el text oficial de l’any corresponent publicat per la JCF.

¿Puedes explicarme, paso a paso, cómo es el proceso de preselección y elección hasta que la alcaldesa nombra a la Fallera Mayor de València? ¿Qué diferencias normativas hay entre ser Fallera Mayor de València y Fallera Mayor de una comisión concreta? ¿Cómo se regula en el Reglamento Fallero la indumentaria y el protocolo que debe seguir la Fallera Mayor de València en los actos oficiales?

Quins han estat els resultats de les últimes eleccions municipals a València i quin partit governa actualment?

Les últimes eleccions municipals a la ciutat de València es van celebrar el 28 de maig de 2023. En elles el Partit Popular (PP) va ser la força més votada i, des de llavors, governa l’Ajuntament. L’actual alcaldessa és María José Catalá (PP), que va accedir al càrrec gràcies a la majoria que suma el bloc de dretes amb Vox.

Resultats de les eleccions municipals de 2023 a València

Segons les dades oficials de l’Ajuntament de València i l’escrutini definitiu de les municipals de 2023, la distribució de vot i regidors al consistori (33 escons en total) va ser aproximadament la següent:

Partit Percentatge de vot Regidors
Partit Popular (PP) Al voltant del 37 % 13
Compromís Al voltant del 24 % 9
PSPV‑PSOE Al voltant del 19 % 7
Vox Al voltant del 13 % 4

La majoria absoluta a l’Ajuntament de València se situa en 17 regidors. El PP, amb 13, va quedar clarament per davant de la resta de forces, però sense arribar per si sol a aquesta majoria, cosa que fa decisius els suports d’altres partits del bloc de dretes, en particular Vox.

Diverses informacions periodístiques i electorals subratllen que aquests resultats van suposar un canvi de cicle respecte als mandats anteriors, en què l’alcaldia havia estat en mans de Compromís, amb Joan Ribó com a alcalde (2015‑2023), en coalició amb el PSPV‑PSOE. El 28M de 2023 va permetre al PP “recuperar” la capital autonòmica i desplaçar el bloc progressista, malgrat que aquest va conservar un nombre rellevant de regidors sumant Compromís i PSPV‑PSOE.

Qui governa actualment l’Ajuntament de València?

Amb la composició sortida de les urnes, el govern municipal actual està encapçalat pel Partit Popular:

  • La alcaldessa és María José Catalá (PP), investida després de les eleccions de 2023.
  • El PP governa recolzant-se en Vox, que va ser l’altra força del bloc de dretes que va entrar al consistori. Entre ambdós superen àmpliament la majoria absoluta de 17 regidors.

A la pràctica, el PP dirigeix l’executiu local i controla la Junta de Govern i les principals àrees municipals, mentre que Vox ha format part del govern local amb regidories i responsabilitats de gestió en diferents etapes del mandat. Les notícies municipals recents recullen, a més, diverses reconfiguracions internes del govern de Catalá vinculades a tensions dins de Vox, però l’esquema de fons es manté: la ciutat està governada per un executiu de dretes amb lideratge del PP i suport polític de Vox.

A l’oposició es situen fonamentalment:

  • Compromís, que, malgrat perdre l’alcaldia, continua sent una força forta a la corporació municipal i conserva un paper central a l’espai progressista de la ciutat.
  • El PSPV‑PSOE, amb set regidors, que manté representació rellevant però insuficient, juntament amb Compromís, per articular una majoria alternativa al bloc PP‑Vox.

En resum, les últimes eleccions municipals de 2023 a València van donar una victòria clara al PP en vots i regidors, obrint la porta a un govern de dretes sustentat en la suma amb Vox. Des de llavors, i a dia d’avui, l’Ajuntament de València està governat pel Partit Popular, amb María José Catalá com a alcaldessa, dins d’un mandat marcat per la majoria d’aquest bloc conservador davant l’oposició de Compromís i PSPV‑PSOE.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui comunica oficialment a les falleres majors de València la seva elecció mitjançant la Telefonada?

Pregunta" 1 de 3

Quan tindrà lloc la proclamació oficial de les falleres majors de València 2027?

Pregunta" 2 de 3

Quantes candidates adultes i quantes infantils componen la fase final del procés de selecció de les falleres majors de València 2027?

Pregunta" 3 de 3