Els premis de l'ONCE, quan superen determinats imports, es cobren amb unes regles fiscals específiques, però el tràmit per a la persona guanyadora és molt limitat: l'Organització (o l'entitat pagadora) practica directament el gravamen especial que marca la llei i abona la resta al premiat. La clau jurídica està en què aquests premis estan sotmesos a un “gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”, regulat en la Llei de l'IRPF i en la Llei 16/2012. Actualment, la part del premi fins a 40.000 euros per cupó està exempta i només tributa l'excés. Els detalls operatius de pagament (punts de cobrament, terminis interns, etc.) depenen de l'ONCE i no es recullen en les normes estatals consultades.

1. Marc jurídic aplicable

El cobrament i la tributació dels premis de l'ONCE s'emmarquen principalment en:

• Llei de l'IRPF: la Llei 35/2006, modificada, entre altres, per la Llei 26/2014, inclou una disposició addicional (trigèsima tercera) sobre el gravamen especial d'aquests premis. En el text reproduït s'indica que estan subjectes “els premis de les loteries i apostes organitzades […] així com […] de les modalitats de jocs autoritzades a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols”.
• Llei 16/2012: la Llei 16/2012 introdueix i desenvolupa el “gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes” i afegeix una disposició equivalent en l'Impost sobre la Renda de no Residents (disposició addicional cinquena del text refundit), fixant, per exemple, un percentatge de retenció del 20 % per a no residents.
• Normativa específica de models i retencions: destaquen l'Ordre HAP/70/2013 (models 230 i 136), l'Ordre HAP/2368/2013 (model 270) i la seva modificació per l'Ordre HAC/763/2018 i la més recent Ordre HAC/1431/2025, que regulen com les entitats pagadores declaren i resumeixen les retencions d'aquests premis.
• Normativa sobre l'ONCE: el marc institucional i de joc de l'ONCE ve, entre altres, del Reial Decret 1127/2021, l'Ordre SCB/1240/2019, el Reial Decret 1152/2015, el Reial Decret 3/2013 i el Reial Decret 394/2011, que modifiquen successivament el Reial Decret 358/1991 de reordenació de l'ONCE, i el Reial Decret 1359/2005 i el Reial Decret 1434/2008 pel que fa al seu règim.

Altres normes de context tributari i de procediment que s'han vist afectades o citades en aquesta matèria són, entre altres, la Llei 6/2018, la Reial Decret-llei 7/1993, la norma sobre matrícula turística, la Llei 2/2012, la Llei 38/1992, la Llei 19/1991, la reglamentació de l'Impost sobre Societats, el text refundit de l'IS, la Llei 11/2009, la Llei 20/1991, la Llei 19/1994, el Reial Decret 403/2013, la Ordre HAP/636/2013, així com reformes i qüestions de constitucionalitat de l'IRPF (Reial Decret-llei 20/2012, Llei 16/2013, Reial Decret-llei 3/2009, STC 67/2023, Qüestió 3823-2022, correcció d'errors de la Llei 35/2006, Llei 2/2011, Reial Decret-llei 9/2015 i la STC 121/2016).

2. Llindars econòmics i exempció

D'acord amb el text de la disposició addicional trigèsima tercera reproduït en la Llei de l'IRPF, els premis de l'ONCE s'integren en el règim general de loteries i apostes:

• S'estableix expressament que estaran subjectes al gravamen especial els premis de “les modalitats de jocs autoritzades a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols”.
• S'estableix un llindar d'exempció de 40.000 euros per a cada dècim, fracció o cupó premiat: “Estaran exempts del gravamen especial els premis el import íntegre dels quals sigui igual o inferior a 40.000 euros. Els premis el import íntegre dels quals sigui superior a 40.000 euros se sotmetran a tributació respecte de la part del mateix que excedeixi aquest import”.
• En cas de premis compartits, la llei preveu que la quantia exempta es prorrateja entre cotitulars segons la seva participació.

Per a contribuents no residents, la disposició addicional cinquena del text refundit de l'IRNR, afegida per la Llei 16/2012, remet a aquest mateix règim i fixa un percentatge de retenció o ingrés a compte del 20 % sobre la base imposable del gravamen especial.

3. Tràmits pràctics per cobrar un premi elevat

Des del punt de vista legal-fiscal, els tràmits per a la persona premiada són reduïts:

• Retenció automàtica: l'entitat obligada (ONCE o l'entitat financera col·laboradora) ha de practicar directament la retenció o ingrés a compte sobre la part del premi que excedeixi de 40.000 euros i presentar els models oficials (230, 136, 270) regulats en l'Ordre HAP/70/2013, l'Ordre HAP/2368/2013, l'Ordre HAC/763/2018 i l'Ordre HAC/1431/2025. El contribuent rep el premi net, sense necessitat d'autoliquidar per separat aquest gravamen especial.
• IRPF posterior: la part del premi sotmesa al gravamen especial no es torna a integrar en la base general de l'IRPF. Només, si escau, els rendiments que generi els diners obtinguts (interessos bancaris, etc.) es declaren com a rendiments del capital mobiliari, conforme a la Llei 35/2006.
• Premis exempts: si el premi íntegre és igual o inferior a 40.000 euros per cupó, no es practica aquest gravamen especial ni cal fer gestió addicional per part del premiat, més enllà de les seves obligacions generals en IRPF.

Les normes estatals consultades no detallen els aspectes operatius interns de l'ONCE (terminis de caducitat del cupó, límits de pagament en efectiu, necessitat d'acudir a oficines específiques o a entitats financeres concretes, etc.). Aquests procediments es fixen per la pròpia Organització en les seves condicions de joc i canals comercials. No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre aquests extrems, per la qual cosa, per als detalls purament pràctics de cobrament (on acudir i amb quina documentació concreta), el recomanable és consultar directament a l'ONCE o a l'entitat de pagament que figuri en el resguard del premi.

L'ONCE és una corporació de dret públic de caràcter social creada per l'Estat el 1938 per garantir l'autonomia econòmica de les persones cegues mitjançant l'explotació d'un cupó de loteria. Avui té reconeguda per llei la condició de operador estatal de loteries i d'organització singular de l'economia social, i finança els seus fins socials a través d'autoritzacions públiques de joc sotmeses a un règim molt regulat. La seva història va d'un decret fundacional signat en plena Guerra Civil a l'actual Grup Social ONCE, que integra també la Fundació ONCE i Ilunion. Tot això s'articula sobre un model de joc responsable, auditada per autoritats públiques i organismes internacionals.

Naturalesa jurídica i competències legals

Les resolucions del BOE recorden que, conforme a la disposició addicional tercera de la Llei 5/2011, d'Economia Social, l'ONCE és una “Corporació de Dret Públic de caràcter social”, regida per normativa específica pròpia i finançada mitjançant autoritzacions públiques en matèria de joc (resolució 14.6.2024; resolució 30.4.2025). Aquesta condició implica:

• Tutela pública mitjançant un Consell de Protectorat, que verifica que els productes de loteria s'ajusten a la concessió estatal i a la resta de l'ordenament abans de la seva publicació en el BOE.
• Competència exclusiva per comercialitzar determinades modalitats de loteria d'àmbit estatal, juntament amb la societat pública SELAE, d'acord amb l'article 4 i les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 13/2011, de regulació del joc (sorteig 11/11, Cupó Extra de Nadal).
• Possibilitat d'explotar tres modalitats de loteria (cupó, loteria instantània o presortejada i altres loteries autoritzades), sobre la base de la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, el Reial Decret 358/1991, de reordenació de l'ONCE, i el Reial Decret 1336/2005, que autoritza la loteria instantània.

Les mateixes resolucions remeten als Estatuts de l'ONCE, aprovats per Ordre SCB/1240/2019, i a l'Acord General Govern‑ONCE 2022‑2031, que fixa les condicions de totes les modalitats de loteria i ordena la publicació periòdica del calendari de productes en el BOE (calendari 3T 2024, 2T 2025, 3T 2025).

Història institucional de l'ONCE

Segons la pròpia organització, l'ONCE neix el 13 de desembre de 1938, quan l'Estat crea l'Organització Nacional de Cecs (ONC) per unificar diverses associacions d'invidents i substituir el model assistencial per l'autosuficiència econòmica via cupó (història oficial). El primer sorteig del “cupó procecs” se celebra el 8 de maig de 1939, amb reglament específic que l'autoritza a participar en el monopoli estatal del joc com a via “excepcional i exclusiva d'ingressos” per a cecs sense altres possibilitats laborals.

El 1952 s'incorpora “Espanyols” al nom i passa a denominar-se ONCE (història i orígens, entrada enciclopèdica). Durant les dècades següents s'expandeix territorialment i modernitza els seus sortejos, culminant als anys vuitanta amb productes com el Cuponazo (anàlisi històric, reportatge històric, versió catalana, història del cupó).

El gran salt institucional arriba el 1991 amb el decret de tutela (Reial Decret 358/1991), que “reordena” l'ONCE i consagra la seva autonomia i solvència sota protectorats públics (fulletó històric). Després sorgeixen la Fundació ONCE del Gos Guia (1990) i altres entitats especialitzades, i des de 2018 la marca institucional és Grup Social ONCE, que agrupa ONCE, Fundació ONCE i Ilunion (coneix-nos, perfil institucional).

El seu paper en inclusió i discapacitat li ha valgut reconeixements com el Premi Príncep/Princesa d'Astúries de la Concòrdia (2013) (fundació Princesa d'Astúries).

Joc responsable i model social

Les peces del diari Demócrata subratllen que els cupons de l'ONCE formen part d'una loteria “social, segura, responsable i solidària”, amb controls per evitar consums descontrolats, prohibició expressa de venda a menors i de joc a crèdit, i sistemes d'avaluació definits per l'Associació Mundial i l'Associació Europea de Loteries (article sobre el Sueldazo). Un altre anàlisi posa el focus en què productes com el Sueldazo, el Cupó Diari o el Cuponazo no són només apostes, sinó vies de finançament d'ocupació, accessibilitat i serveis especialitzats per a persones amb discapacitat (“el premi que sosté el model social”).

En el pla europeu, l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya destaca que el Grup Social ONCE impulsa el reconeixement del joc responsable com a part de la inclusió social i l'ocupació de persones amb discapacitat (cupó Dia d'Europa). Fora d'Espanya també se la descriu com un model singular de loteria socialment orientada (síntesi en francès).

Aquest encaix explica que, a diferència del joc privat, l'ONCE aparegui en la legislació com a operador reservat, corporació de dret públic i organització d'economia social, sotmesa a forta regulació però amb la missió explícita de transformar en inclusió social els ingressos procedents del joc.

Pel que fa a la seva presència pública i canals de joc, els productes es comercialitzen tant a través de la seva xarxa de més de 21.000 venedors com de la web oficial JuegosONCE i punts col·laboradors, mentre la seva trajectòria històrica i organització es detallen en les seves pròpies pàgines institucionals (perfil institucional, història, nota de l'Ajuntament de Màlaga, anàlisi extern, vídeo institucional).

Els sortejos de jocs d'atzar d'àmbit estatal com el Cuponazo han d'encaixar en el marc de la Llei 13/2011 de regulació del joc, la reserva específica de les loteries estatals a SELAE i ONCE i la normativa de desenvolupament sobre modalitats concretes. En la pràctica, això implica que només els operadors habilitats (com ONCE) poden oferir aquests sortejos, prèvia autorització administrativa i subjectes a requisits tècnics, de protecció de menors i de prevenció del frau. A més, la publicitat està fortament condicionada i l'activitat sotmesa a tributació específica i a un règim de control i inspecció. A continuació es resumeixen els punts clau.

1. Marc normatiu estatal aplicable

El règim general dels jocs d'atzar d'àmbit estatal es troba en la Llei 13/2011, de regulació del joc, modificada per la Llei 23/2022. Aquesta llei crea un marc per a l'explotació de jocs per mitjans electrònics i presencials accessoris, protegeix els participants i prevé el frau i el blanqueig de capitals, en coordinació amb la Llei 10/2010 (citada en les ordres de desenvolupament) i amb la normativa de consumidors.

En l'àmbit de les loteries es manté una reserva a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i d'ONCE, que es consolida a partir de la despenalització del joc en el Reial Decret-llei 16/1977 i el posterior desenvolupament estatutari de SELAE (Reial Decret 2069/1999) i d'ONCE, els estatuts de la qual es refundiren en l'Ordre SCB/1240/2019.

ONCE està sotmesa a més a reglaments específics per a cada modalitat de loteria, com el “Joc Actiu de l'ONCE” i la “Loteria instantània de bitllets de l'ONCE”, aprovats i modificats successivament mitjançant resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials: per exemple, la Resolució de 23 d'agost de 2016 (Triplex), la Resolució de 4 d'abril de 2023 (Joc Actiu) i la Resolució de 4 d'abril de 2023 (Loteria instantània), amb múltiples modificacions posteriors ([enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], i, més recentment, la Resolució de 4 de novembre de 2025, modificada per la Resolució de 29 de gener de 2026).

2. Operadors, títols habilitants i autorització dels sortejos

Segons la Llei 13/2011, l'organització i explotació de jocs d'àmbit estatal només pot realitzar-la un operador amb títol habilitant:

• Llicència general: habilita per a una modalitat de joc (per exemple, “altres jocs” o apostes), amb vigència de 10 anys i pròrroga, conforme a l'Ordre HAP/1370/2014 per a màquines d'atzar o l'Ordre HAP/1369/2014 per a apostes creuades.
• Llicència singular: exigeix regulació prèvia del tipus de joc i autoritza un producte concret (un determinat sorteig o modalitat), amb durada entre 1 i 5 anys. Els requisits han de ser transparents i proporcionals, i s'orienten a protegir salut pública, menors i a prevenir frau i blanqueig.

En les loteries reservades a ONCE i SELAE, l'autorització per comercialitzar correspon al ministeri competent (en la Llei es menciona al titular d'Economia i Hisenda), que fixa condicions de gestió: percentatge mínim i màxim de premis, condicions de celebració de sortejos, drets dels participants, condicions de publicitat i mesures de protecció front al frau i al blanqueig (articles de desenvolupament de la Llei 13/2011, amb ajustos posteriors recollits, entre altres, en la Llei 3/2013 i en resolucions com la Resolució de 31 d'octubre de 2018).

3. Protecció de consumidors, menors i joc responsable

La Llei 13/2011 prohibeix la participació a menors d'edat, incapacitats i persones autoexcloses o excloses judicialment, i obliga el regulador (avui Direcció General d'Ordenació del Joc, després de la reorganització operada per la Llei 3/2013) a establir mecanismes per fer efectives aquestes prohibicions. L'operador ha de garantir la verificació d'edat i la impossibilitat d'accés de persones prohibides.

Les obligacions de joc responsable s'han reforçat amb la Llei 23/2022, que incideix en polítiques de protecció de grups en risc i en l'avaluació de l'eficàcia de les mesures adoptades. Per a determinades modalitats (com màquines d'atzar) s'imposen a més obligacions d'informació clara sobre imports jugats, premis, combinacions guanyadores, durada mínima de partides i avisos periòdics al jugador, segons l'Ordre HAP/1370/2014.

Addicionalment, la llei connecta amb la normativa de defensa de consumidors i usuaris, reforçada a partir de la transposició de la Directiva (UE) 2019/2161, a la qual al·ludeix la Llei 23/2022, i amb la potestat sancionadora en matèria de consum.

4. Publicitat i comunicacions comercials

La Llei 13/2011 regula la publicitat del joc per protegir, en particular, joventut i infància. Aquesta regulació es complementa amb el Reial Decret 958/2020 (esmentat en el preàmbul de la Llei 23/2022) sobre comunicacions comercials de les activitats de joc, que introdueix restriccions horàries, de contingut i de suports, així com obligacions de missatges d'advertència i de joc responsable.

Els reglaments bàsics de cada joc (per exemple, ruleta, bingo, etc.: Ordre EHA/3085/2011, Ordre EHA/3087/2011, [enllaç], [enllaç], desenvolupats sota el paraigua del Reial Decret 1613/2011 i la seva correcció d'errors) autoritzen la promoció dels jocs, però sempre en els termes i límits de la Llei 13/2011 i de la normativa de publicitat general.

5. Fiscalitat i control administratiu

Els operadors han de satisfer taxes derivades de l'activitat de regulació del joc i estan sotmesos a una tributació específica sobre el joc (configurada a partir de normes com la Llei 24/2001, la Llei 53/2002 i altres disposicions citades en la pròpia Llei 13/2011, com la Llei 46/1985 o la Llei 34/1987).

En control administratiu, la Llei 13/2011 estableix l'obligació de:

• Garantir la integritat i seguretat dels sortejos, transparència en el càlcul i pagament de premis i traçabilitat d'operacions.
• Col·laborar amb les autoritats en la prevenció del frau, el blanqueig de capitals i la manipulació de competicions esportives, inclòs l'ús d'instruments com el “Servei d'investigació global del mercat d'apostes”, esmentat en la Llei 23/2022 i en resolucions com la qüestió d'inconstitucionalitat 5949‑2022.
• Atendre i resoldre reclamacions de jugadors conforme a procediments interns i, si escau, davant l'autoritat de joc, com recorda l'Ordre HAP/1370/2014.

En resum, perquè un sorteig tipus Cuponazo sigui lícit ha de: estar reservat a un operador habilitat (ONCE), comptar amb la corresponent autorització i reglament específic publicat en el BOE, respectar les obligacions de joc responsable i d'exclusió de menors, ajustar-se als límits de publicitat i a la fiscalitat del joc i sotmetre's al control permanent de l'autoritat estatal d'ordenació del joc.