Copia de Sortejos d'avui divendres 12 de juny: horaris de l'ONCE, Bonoloto, Euromilions, Eurojackpot i Cuponazo

Resposta sintètica

Perquè el Congrés aprovi una llei sobre la regulació de sortejos de loteria, la iniciativa (projecte del Govern o proposició de llei) ha de ser primer admesa a tràmit per la Mesa del Congrés i sotmesa a un debat de totalitat al Ple. Superada aquesta fase, el text passa a una ponència i després a la comissió competent, on s’estudia en detall i es voten les esmenes parcials, donant lloc a un dictamen. Aquest dictamen s’envia de nou al Ple, on poden defensar-se esmenes pendents i es vota el conjunt del text, que, si s’aprova, s’envia al Senat. Tot aquest recorregut pot fer-se per via ordinària o, si així s’acorda, mitjançant procediment d’urgència, que escurça terminis i pot simplificar algunes fases.

1. Inici i admissió a tràmit

La regulació de sortejos de loteria s’articularia mitjançant una iniciativa legislativa, que pot ser: un projecte de llei presentat pel Govern, o una proposició de llei registrada per diputats, grups parlamentaris o altres subjectes legitimats. Un cop registrada, la Mesa del Congrés dels Diputats revisa que la iniciativa compleix els requisits formals (competència, forma, motivació bàsica, etc.) i decideix la seva admissió a tràmit. Sense aquesta admissió, la llei no entra en fase de debat parlamentari i el procediment s’atura.

2. Debat de totalitat al Ple

Admesa la iniciativa, es sotmet a un debat de totalitat al Ple del Congrés. En aquesta fase, els grups parlamentaris poden presentar esmenes a la totalitat, que solen plantejar: la devolució del text al Govern (en el cas de projectes de llei) o el seu rebuig complet. El Ple celebra un debat polític general sobre l’oportunitat de regular els sortejos de loteria, l’orientació de la norma i els seus principis bàsics. Si s’aprova una esmena a la totalitat de devolució o de rebuig, la tramitació conclou; si el text supera el debat de totalitat, continua el seu recorregut parlamentari.

3. Treball en ponència

Superat el debat de totalitat, la iniciativa s’envia a la comissió competent, que designa una ponència. La ponència és un grup reduït de diputats dels diferents grups parlamentaris, que examina el text article per article. En aquesta fase s’estudien les esmenes parcials presentades pels grups i es negocien possibles transaccions. El resultat del treball de la ponència es reflecteix en un informe, en què ja s’incorporen les modificacions acordades sobre el text inicial.

4. Comissió parlamentària i dictamen

L’informe de la ponència passa a la comissió parlamentària corresponent, que obre un debat més ampli dins de la pròpia comissió. Allà es tornen a discutir i votar les esmenes parcials que encara manté cada grup i les possibles esmenes transaccionals. Després d’aquest debat i votació, la comissió aprova un dictamen, que és el text articulat resultant de: la incorporació de les esmenes acceptades i el rebuig de les descartades. Aquest dictamen recull ja la posició de la majoria de la comissió sobre el contingut concret de la futura llei de regulació de sortejos de loteria.

5. Debat i votació final al Ple

El dictamen de la comissió s’eleva al Ple del Congrés per al seu debat definitiu. En aquest moment, els grups poden defensar les anomenades “esmenes vives”, és a dir, aquelles esmenes parcials que no van ser acceptades en comissió i que encara volen sotmetre a la consideració del Ple. Es desenvolupa un nou debat, més centrat en articles i aspectes concrets de la regulació (règim d’autoritzacions, control, sancions, etc.), tot i que el procediment és el mateix al marge del contingut. Després de votar aquestes esmenes vives, el Ple procedeix a la votació del conjunt del text. Si obté la majoria requerida, el Congrés aprova el projecte o proposició de llei.

6. Procediment d’urgència

En funció de la prioritat política que s’atorgui a la regulació de sortejos de loteria, el Govern o el mateix Congrés poden acordar la tramitació pel procediment d’urgència. Aquest procediment no altera les fases estructurals (admissió, totalitat, ponència, comissió, Ple), però escurça terminis per registrar esmenes, celebrar reunions de ponència i comissió, i programar debats al Ple. En alguns casos, pot fins i tot prescindir-se de la fase de ponència, assumint directament la comissió l’estudi detallat del text, cosa que accelera notablement l’aprovació.

7. Remissió al Senat

Un cop el Ple del Congrés aprova el text, la llei sobre sortejos de loteria es considera aprovada en primera lectura i es remet al Senat. A partir d’aquest moment s’obre una nova fase a la Cambra Alta, on el Senat pot aprovar el text, introduir esmenes o plantejar un veto. L’eventual veto o les esmenes hauran de ser després conegudes i, si escau, ratificades o rebutjades pel Congrés, però aquest ja és un tram posterior del procediment, un cop superats tots els tràmits interns de la Cambra Baixa.

Resposta sintètica

L’ONCE és una corporació de dret públic de caràcter social a la qual l’Estat ha reservat, juntament amb SELAE, l’explotació de les loteries d’àmbit estatal, però aquesta reserva està fortament condicionada per autoritzacions, límits i controls públics. El Reial Decret 358/1991 li reconeix capacitat d’autoorganització i la facultat per gestionar i dissenyar el cupó, la loteria instantània i altres jocs autoritzats, sempre dins dels marges fixats pel Govern. La Llei 13/2011, de regulació del joc, manté la reserva en exclusiva de les loteries estatals a favor de SELAE i ONCE i sotmet les seves activitats a un estricte control regulador (Comissió Nacional del Joc/Direcció General d’Ordenació del Joc). A la pràctica, el Consell de Ministres defineix el “marc” (modalitats, límits de vendes, premis i preus) i l’ONCE exerceix la gestió operativa i comercial dins d’aquest marc, sota tutela del Consell de Protectorat.

Naturalesa jurídica de l’ONCE i tutela de l’Estat

El Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (BOE 21.3.1991) configura l’ONCE com una “Corporació de Dret Públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar i d’autoorganització”, que actua a tot el territori espanyol per a l’autonomia i integració de les persones cegues i amb deficiència visual greu, sota el protectorat de l’Estat. La seva activitat econòmica i empresarial es regeix pels principis de solidaritat, absència d’ànim de lucre i interès general i es finança, entre altres mitjans, mitjançant un conjunt d’autoritzacions públiques en matèria de joc, el producte de les quals es destina als seus fins socials.

El protectorat s’exerceix a través del Consell de Protectorat de l’ONCE, òrgan col·legiat interministerial adscrit al ministeri competent en matèria social. Aquest Consell integra diferents departaments de l’Administració General de l’Estat i s’encarrega de supervisar l’activitat econòmica i social de l’ONCE, informar les seves propostes en matèria de joc, verificar el compliment de límits i canalitzar el seguiment de l’Acord General entre el Govern de la Nació i l’ONCE, que concreta periòdicament el marc dels jocs autoritzats i els compromisos de control.

Marc general del joc estatal i posició singular de l’ONCE

La Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, ordena els jocs d’àmbit estatal i els desenvolupats per les entitats designades per a activitats subjectes a reserva. El seu Preàmbul (apartat III) declara necessari mantenir la reserva en exclusiva de l’activitat del joc de loteries d’àmbit estatal a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) i de l’ONCE, com a operadors que explotaven aquestes loteries de forma controlada, i remet a les seves disposicions addicionals per concretar la singularitat jurídica de l’ONCE.

La Llei defineix “joc” com tota activitat en què es risca diners sobre un resultat futur i incert dependent de l’atzar, i “loteries” com activitats en què els premis s’atorguen quan un número o combinació en el bitllet o suport electrònic coincideix amb el resultat d’un sorteig o esdeveniment, incloent les instantànies o presortejades. Aquestes definicions encaixen en els productes de l’ONCE: cupó tradicional, jocs actius i loteria instantània d’àmbit estatal.

Competències estatals d’autorització i control

Segons el Reial Decret 358/1991, l’ONCE, en tant que corporació de dret públic sotmesa a estricte control, està subjecta a un específic règim d’autoritzacions en matèria de joc. Correspon al Consell de Ministres concedir les autoritzacions relatives al règim de sortejos del cupó procecs i a qualsevol altra modalitat de joc definida a l’Acord General Govern–ONCE. L’acord del Consell de Ministres, proposat pel ministeri competent sobre el Protectorat i d’acord amb Hisenda i Interior, defineix termes, abast, durada i límits màxims de cada autorització, previ informe del Consell de Protectorat i audiència del Consell General de l’ONCE.

La Comissió Nacional del Joc (cuyes funcions exerceix avui la Direcció General d’Ordenació del Joc) té, en la Llei 13/2011, competències d’informar preceptivament l’autorització d’activitats de loteria reservades, dictar instruccions generals als operadors, fixar requisits tècnics i funcionals i vigilar, controlar, inspeccionar i sancionar les activitats de joc, especialment les reservades. També controla el compliment de la normativa de prevenció de blanqueig de capitals, frau, publicitat del joc i protecció de menors, aplicable igualment a l’ONCE com a operador reservat.

Competències pròpies de l’ONCE en disseny, gestió i comercialització

Dins dels límits fixats per l’Estat, el RD 358/1991 atribueix al Consell General de l’ONCE la facultat d’adoptar totes les decisions necessàries en matèria de règim de sortejos del cupó i d’altres modalitats autoritzades per raons organitzatives, econòmiques o comercials. Així, l’ONCE pot determinar l’estructura concreta dels seus sortejos (frequència, configuració de sèries i combinacions), el disseny de bitllets o participacions, l’organització de la seva xarxa de vendes i l’estratègia comercial dels productes, sempre sense sobrepassar els topalls d’emissió i vendes anuals, percentatges màxims de premis, preus i altres paràmetres fixats per l’acord autoritzador del Consell de Ministres.

El RD 358/1991 assenyala expressament que els recursos de l’ONCE inclouen els beneficis de l’explotació en exclusiva de la concessió estatal del cupó procecs i de la comercialització d’altres jocs autoritzats; i habilita l’ONCE a explotar una loteria instantània o presortejada d’àmbit estatal en els termes dels reials decrets autoritzadors específics. Així mateix, permet al Consell General subscriure acords amb altres operadors de joc per comercialitzar simultàniament productes comuns de loteria en diversos països, sempre dins de modalitats ja autoritzades, amb participació en el risc i sota verificació prèvia del Consell de Protectorat i, fins i tot, autorització específica del Consell de Ministres en determinats casos.

Límits i deures de col·laboració amb l’Estat

L’ONCE no pot, per tant, crear ni explotar per si sola noves modalitats de joc d’àmbit estatal ni superar els límits quantitatius autoritzats; qualsevol modificació substancial exigeix nova decisió del Consell de Ministres. A més, el RD 358/1991 obliga l’ONCE, en l’explotació i comercialització dels seus jocs, a cooperar amb l’Estat per eradicar el joc il·legal, protegir l’Estat davant el frau i evitar efectes perniciosos sobre els consumidors, integrant mesures de joc responsable, prohibició d’accés de menors i compliment estricte de la normativa de prevenció de blanqueig. D’aquesta manera, les seves competències de gestió i organització de sortejos s’insereixen en una política pública d’ordenació del joc el centre decisori última del qual continua sent l’Estat.

Resposta breu

La caducitat i el cobrament dels premis de loteries i apostes d’àmbit estatal a Espanya es regulen principalment per la Llei 13/2011, de regulació del joc, per normes històriques específiques de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), com el Reial Decret 1136/1979 (termini de 3 mesos per a Loteria Nacional i la resta de jocs SELAE), i per la normativa especial de l’ONCE, que fixa, amb caràcter general, un termini de 30 dies naturals. La fiscalitat bàsica dels premis (exempció i gravamen especial del 20 %) es conté a la Llei 35/2006 de l’IRPF i la Llei 16/2012. Els premis caducats reverteixen, en el cas de SELAE, al Tresor Públic via beneficis de la societat estatal, i en el cas de l’ONCE, a la financiació dels seus fins socials.

1. Marc general del joc d’àmbit estatal

La norma bàsica que ordena els jocs d’àmbit estatal (incloent SELAE, ONCE i operadors en línia privats) és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. Aquesta llei:

- Reserva les loteries d’àmbit estatal a SELAE i ONCE, a través de les seves disposicions addicionals.
- Estableix el marc d’autorització, control i supervisió de totes les modalitats de joc, cosa que condiciona la forma de pagament de premis i la traçabilitat dels cobraments.
- Regula l’ i altres taxes (Títol VI), que afecten els operadors, no directament el guanyador.

Com a antecedents segueixen vigents, en part, el Reial Decret‑llei 16/1977, de 25 de febrer, i el Reial Decret 444/1977, de 11 de març, que despenalitzaren i ordenaren administrativament els jocs de sort, envit o atzar, si bé molts aspectes han estat superats per la Llei 13/2011 i la normativa específica de SELAE i ONCE.

2. SELAE: terminis de caducitat, cobrament i premis caducats

2.1. Termini de caducitat

Per a Loteries i Apostes de l’Estat, la referència clàssica és el Reial Decret 1136/1979, de 20 d’abril, pel qual es modifica el termini de caducitat en el pagament de premis. El seu article 1 estableix expressament:

“Es redueix a tres mesos el termini de caducitat del dret al cobrament de premis de la Loteria Nacional.”

Aquest termini de tres mesos des del dia següent al sorteig s’ha estès, a través de les regles particulars de cada joc, a la resta de productes SELAE (Loteria Nacional, La Primitiva, Bonoloto, Euromillones, El Gordo de la Primitiva, Quiniela, Quinigol, etc.). Es tracta jurídicament d’un termini de caducitat: transcorregut, el dret al cobrament s’extingeix sense possibilitat d’interrupció.

2.2. Forma de cobrament

El Reial Decret 1012/1981, de 22 de maig, sobre cobrament indistint de premis a les Administracions de Loteries, regula la distribució del pagament entre administracions i altres pagadors. A partir d’aquest RD i de la normativa interna de SELAE:

- Els premis de menor import (fins al llindar operatiu fixat per SELAE, avui en la pràctica 2.000 €) poden cobrar-se en qualsevol Administració de Loteries en efectiu.
- Els premis de major quantia es cobren a través d’entitats financeres col·laboradores o serveis centrals de SELAE, amb identificació del titular i abonament en compte o altres mitjans bancaris.
- En tots els casos regeix el termini de 3 mesos fixat pel RD 1136/1979 i les regles particulars de cada joc.

2.3. Destí dels premis no cobrats

Tot i que el RD 1136/1979 no entra en el destí, el règim actual és que els premis no cobrats en termini s’integren com a ingressos extraordinaris de SELAE. Aquests ingressos formen part dels seus beneficis, que es transfereixen al Tresor Públic a través de dividends i aportacions incloses en els Pressupostos Generals de l’Estat.

3. ONCE: normativa específica i caducitat

L’ONCE es regeix essencialment pel Reial Decret 358/1991, de 15 de març, de reordenació de l’ONCE, i per acords del Consell de Ministres que aproven les seves regles de joc. La Llei 13/2011, en les seves disposicions addicionals, reconeix la seva singularitat i li reserva determinades loteries d’àmbit estatal.

En les regles dels seus productes (Cupó Diari, Cuponazo, etc.) s’estableix en general un termini de caducitat de 30 dies naturals des del dia següent al sorteig. També és un termini de caducitat: si no es cobra en aquest termini, el dret s’extingeix.

La forma de cobrament depèn de la quantia:

- Premis menors: s’abonen en efectiu al propi punt de venda o venedor autoritzat.
- Premis importants: es paguen en centres pagadors de l’ONCE o mitjançant entitats financeres conveniades, amb la corresponent identificació i mitjans bancaris.

Els premis caducats s’incorporen als resultats d’explotació del joc de l’ONCE, que estan legalment afectats a la financiació dels seus programes socials per a persones amb discapacitat, sota supervisió estatal.

4. Fiscalitat bàsica dels premis

La tributació dels premis no es regula a la Llei del Joc, sinó a la Llei 35/2006, de l’IRPF, i a la Llei 16/2012, de 27 de desembre, que creen el gravamen especial sobre determinats premis de loteries i apostes. Aquest gravamen s’aplica als premis de SELAE, ONCE, Creu Roja i organismes anàlegs de la UE/EEE.

L’esquema bàsic és:

- Un import exempt per a cada dècim, fracció o aposta guanyadora (que les lleis de Pressupostos han anat elevant fins a situar-se, en el període recent, en l’entorn de 40.000 €).
- Sobre la part del premi que supera aquest llindar s’aplica un tipus fix del 20 %.
- La retenció es practica a l’origen per SELAE, ONCE o l’entitat financera pagadora, de manera que el contribuent rep ja el premi net; aquest gravamen és, amb caràcter general, quota definitiva.

Altres jocs d’àmbit estatal operats en línia amb llicència emparada per la Llei 13/2011, però que no són loteries reservades, tributen en l’IRPF ordinari (guanys patrimonials o altres rendes), i els seus terminis de cobrament es determinen en les condicions de cada operador autoritzades per la Direcció General d’Ordenació del Joc.