Cupó Diari ONCE avui: resultat del dilluns 17 d'agost i número premiat

A Espanya, la modificació de la regulació dels jocs d'atzar es fa, en termes jurídics, igual que la reforma de qualsevol altra llei ordinària estatal. El rellevant no és el sector (joc), sinó el tipus d'instrument normatiu que s'utilitza. A la pràctica, hi ha dues grans vies: aprovar una nova llei (o una llei de reforma) específicament sobre joc, o introduir canvis sobre el sector mitjançant esmenes a altres lleis en tramitació (per exemple, lleis pressupostàries o de mesures fiscals).

a) Reforma mitjançant una llei ordinària específica o de modificació

La regulació bàsica del joc d'àmbit estatal (casinos en línia, apostes estatals, publicitat, etc.) es modifica, en general, a través d'una llei ordinària. El procediment segueix els passos habituals:

• Iniciativa: pot adoptar la forma de:
  • Projecte de llei, presentat pel Govern. És la via més freqüent en matèries tècniques com el joc, perquè l'Executiu prepara el text amb suport de l'Administració (Direcció General o òrgan competent de joc, Hisenda, Consum, etc.).
  • Proposició de llei, presentada per:
    • Un o diversos grups parlamentaris del Congrés o del Senat.
    • Les Assemblees legislatives autonòmiques, mitjançant iniciativa dirigida a les Corts Generals.
    • Iniciativa legislativa popular, en els termes constitucionals i legals (amb recollida de signatures i control d'admissibilitat), encara que és menys habitual en un sector tan tècnic.
• Fase prelegislativa (si és projecte de llei del Govern):
  • El ministeri competent elabora un anteprojecte, amb:
    • Memòria d'impacte normatiu (econòmic, pressupostari, de gènere, competència, etc.).
    • Informes d'òrgans consultius (per exemple, Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Consell d'Estat, òrgans reguladors sectorials) quan correspongui.
    • Eventuals consultes públiques i audiències a interessats.
  • El Consell de Ministres l'aprova com a projecte de llei i el remet al Congrés.
• Tramitació al Congrés dels Diputats:
  • Prendre en consideració (si és proposició de llei) o qualificació de la Mesa (si és projecte).
  • Esmenes a la totalitat (de devolució o de text alternatiu), que poden bloquejar o substituir el text inicial.
  • Esmenes a l'articulat, presentades pels grups.
  • Treball en Comissió: ponència, dictamen de Comissió i eventual compareixença d'experts o del regulador del joc.
  • Debat i votació en Ple, on s'aprova el text del Congrés.
• Tramitació al Senat:
  • El Senat pot aprovar el text tal qual, introduir esmenes o plantejar un veto.
  • Si hi ha esmenes, el Congrés decideix si les accepta. Si hi ha veto, el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta (o simple després d'un cert termini).
• Aprovació definitiva:
  • Un cop acordat el text per ambdues Càmeres, es remet al Rei per a la seva sanció i promulgació.
  • La llei es publica al BOE i entra en vigor en la data que indiqui o, per defecte, als 20 dies.

Si el procediment no arriba a completar-se (per dissolució de les Càmeres, retirada del projecte pel Govern o rebuig en votació clau), la reforma decau i caldria iniciar un nou procediment a la legislatura següent.

b) Canvis sobre jocs d'atzar via esmenes a altres lleis

Amb freqüència, la regulació del joc s'ajusta introduint esmenes dins de la tramitació de lleis més àmplies, com lleis de mesures fiscals o d'acompanyament pressupostari.

• Qui pot introduir aquestes esmenes:
  • Els grups parlamentaris i, si escau, els diputats o senadors en els termes del Reglament de cada Cambra.
  • El propi Govern, mitjançant esmenes si la iniciativa és parlamentària, o modificant el seu text inicial en fase de ponència.
• Contingut de les esmenes:
  • Poden afegir nous articles sobre joc a la llei que es tramita.
  • Poden introduir disposicions finals que diguin: “Es modifica la Llei X de regulació del joc en els termes següents…”.
• Control d'admissibilitat:
  • Les Meses del Congrés o del Senat poden inadmetre esmenes que es considerin no connexes amb l'objecte de la llei.
• Procés i desenllaç:
  • Les esmenes es debaten en Comissió i Ple juntament amb la resta de l'articulat.
  • Si la llei general s'aprova i les esmenes sobre joc formen part del text final, la regulació del sector queda modificada igual que si s'hagués fet mitjançant una llei específica.
  • Si la llei és vetada, rebutjada o decau, també ho fan les modificacions sobre joc que contenia.

En ambdós supòsits, el paper del Govern és clau: pot impulsar reformes, condicionar majories i, quan es tracta de proposicions de llei o esmenes que augmenten la despesa o redueixen ingressos, pot oposar el que s'anomena veto pressupostari. En tot cas, qualsevol canvi en la regulació dels jocs d'atzar culmina sempre amb l'aprovació d'una nova llei o la modificació d'una llei existent, degudament aprovada i publicada al BOE.

L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) és, segons la legislació espanyola recent, una corporació de dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'autoorganització, sotmesa al protectorat de l'Estat. Les seves normes bàsiques atribueixen a l'ONCE competències tant en la prestació de serveis socials a persones amb discapacitat visual greu com en l'explotació de determinades loteries d'àmbit estatal, que financen aquests fins socials.

Marc jurídic i competències principals

L'eix del règim jurídic de l'ONCE és el Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'organització. Aquest reial decret, en la redacció consolidada recollida per les seves reformes de 1999, 2011 i 2015, i en l'Ordre SCB/1240/2019 que publica el text refundit dels seus Estatuts, defineix l'ONCE com a corporació de dret públic de caràcter social, amb fins dirigits a la autonomia personal, la rehabilitació i la plena inclusió social de les persones cegues o amb deficiència visual greu, exercint funcions públiques delegades a tot el territori espanyol.

Les competències que se'n desprenen d'aquest marc i de la normativa posterior poden sintetitzar-se així:

• Serveis socials especialitzats per a persones cegues i amb deficiència visual greu: inclusió educativa, formació i inserció laboral, rehabilitació integral, autonomia personal, accessibilitat, promoció cultural i esportiva, fons bibliogràfics accessibles, etc., d'acord amb el propi RD 358/1991 i els Estatuts publicats per la Ordre SCB/1240/2019.
• Col·laboració en polítiques públiques de discapacitat, actuant en règim de complementarietat amb les administracions públiques i podent subscriure convenis de cooperació amb ministeris i comunitats autònomes (per exemple, el conveni amb el Ministeri per a la Transició Ecològica recollit en la Resolució de 22 de maig de 2025).
• Explotació de loteries d'àmbit estatal com a instrument de finançament dels seus fins socials. La disposició addicional primera de la Llei 13/2011, de regulació del joc, designa l'ONCE com un dels dos operadors que poden comercialitzar productes de loteries d' àmbit estatal, en el marc d'una reserva de loteries.
• Gestió de modalitats concretes de joc: el tradicional «cupó» i el joc actiu, així com la loteria instantània o presortida, autoritzada específicament pel Reial Decret 1336/2005, que atribueix a l'ONCE la direcció, organització i explotació d'aquesta modalitat i sotmet el seu reglament i paràmetres comercials a la verificació del Consell de Protectorat.
• Condició d'operador de “loteries socials, segures i responsables”, sotmès a un estricte control públic en matèria de joc responsable, publicitat i protecció de consumidors, en línia amb la Llei 13/2011 i amb les resolucions periòdiques de la Secretaria d'Estat de Drets Socials que publiquen reglaments i calendaris de productes de loteria de l'ONCE (per exemple, la Resolució de 30 d'abril de 2025 o la Resolució de 14 de juny de 2024 sobre sortejos extraordinaris del cupó).
• Reconeixement com a organització singular d'economia social per la Llei 5/2011, d' Economia Social, que ressalta el seu paper específic com a actor del Tercer Sector que combina activitat de joc amb ocupació protegida i serveis socials.

Tot això s'articula sota el protectorat de l'Estat, exercit a través del Consell de Protectorat de l'ONCE, òrgan col·legiat la composició i funcions del qual es fixen a l'article 8 del RD 358/1991. Aquest consell verifica que les propostes de l'ONCE en matèria de joc i els seus reglaments s'ajusten a la llei, controla els volums d'emissió i vendes, la recaptació, el pagament i caducitat de premis i la destinació dels ingressos.

Història institucional i Grup Social ONCE

Les fonts oficials i comunicats institucionals recullen que l'origen històric es situa el 1938: la Comunitat de Madrid, per exemple, recorda que “el Grup Social ONCE va néixer el 1938 com a Organització Nacional de Cecs” i que, a través dels seus programes, ofereix igualtat d'oportunitats a persones amb ceguesa i altres discapacitats, donant feina a desenes de milers de persones ( nota de 7 de juny de 2025). Altres fonts periodístiques citades assenyalen que el cupó diari va començar a emetre's el 1939, configurant una tradició de finançament solidari que arriba fins avui.

Sobre l'etapa del franquisme, les bases de dades consultades no ofereixen un desenvolupament històric detallat; sí mostren, però, la continuïtat del model de cupó i la consolidació de l'ONCE com a actor assistencial vinculat a les polítiques de protecció social de l'època. El gran salt normatiu es produeix ja en democràcia: el RD 358/1991 fixa la seva naturalesa actual de corporació de dret públic, sistematitza els seus fins socials i ordena la seva relació de tutela amb l'Estat.

A partir d'aquesta base, es configura l'actual Grup Social ONCE, que integra:

• La pròpia ONCE, com a corporació de dret públic i operador de joc social.
• Fundació ONCE, creada el 1988 per acord del Consell General, dedicada a la inclusió social de persones amb discapacitat mitjançant ocupació, formació i accessibilitat, reconeguda en múltiples convenis publicats al BOE (per exemple, el conveni amb Justícia sobre accessibilitat dels serveis públics, BOE-A-2025-22174).
• El grup empresarial Ilunion, que agrupa centres especials d'ocupació i empreses d' economia social orientades a la inserció laboral de persones amb discapacitat, citat explícitament com a “grup empresarial socialment responsable del Grup Social ONCE” en el conveni ambiental de 2025.

En conjunt, la legislació espanyola situa avui l'ONCE com un actor híbrid: operador de loteries d'àmbit estatal sotmès a control públic estricte i, al mateix temps, entitat d'acció social amb funcions delegades en serveis socials i un paper central en la economia social i la inclusió de persones amb discapacitat visual i d'altres tipus.

A Espanya, el cobrament de premis de loteries i jocs d'atzar està regulat principalment per la Llei 13/2011, de regulació del joc, el seu desenvolupament reglamentari (especialment el Reial Decret 1613/2011) i diverses disposicions específiques per a Loteries i Apostes de l' Estat (SELAE) i per a l'ONCE, així com per la normativa fiscal (Llei 16/2012, Llei 11/2021 i les ordres que aproven els models 230, 270 i 136, entre altres).

1. Identificació del guanyador

La regla general és que no es pot cobrar un premi sense identificació prèvia del participant:

• La Resolució de 12 de juliol de 2012 de la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ) estableix que la identificació del participant i la comprovació que no està inclòs en prohibicions subjectives «és condició imprescindible per al cobrament dels premis obtinguts, sigui quin sigui el seu import i naturalesa».
• Per a jocs «online» o altres jocs subjectes a la Llei 13/2011, el cobrament exigeix disposar d'un registre d'usuari actiu per operador, amb dades personals verificades (nom, document d'identitat, data de naixement, etc.) i contrast amb els registres oficials.
• En jocs presencials (cupó, resguards físics), la identificació s'exigeix especialment a partir de determinats imports i sempre que el cobrament es realitza en entitats de crèdit o oficines centrals; la normativa interna de SELAE i de l'ONCE concreta quins premis es poden pagar a l'administració, quins premis a sucursals bancàries, etc.

2. Prohibició a menors i persones inhabilitades

L'article 6 de la Llei 13/2011 fixa les prohibicions subjectives per participar i cobrar premis en els jocs subjectes a aquesta llei:

• Menors d'edat.
• Les persones que figurin inscrites en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc (RGIAJ), bé per autoexclusió, bé per resolució administrativa o judicial.
• Determinats col·lectius vinculats professionalment al joc en cada cas (personal d' operadors, càrrecs reguladors, etc.), segons precisi la pròpia Llei 13/2011 i el seu desenvolupament.

La Resolució de 12 de juliol de 2012 i el Reial Decret 1613/2011 obliguen els operadors a verificar telemàticament:

• La majoria d'edat mitjançant les dades del DNI/NIE.
• La no inclusió del jugador en el RGIAJ o altres registres de prohibició, abans de permetre el joc i obligatòriament abans del pagament de qualsevol premi.

3. Forma de pagament i límits

Els reglaments de cada producte (p. ex. Euromilions, Primitiva, Cuponazo, Joc Actiu de l' ONCE) determinen:

• Qui pot pagar cada tipus de premi: administracions de loteria, punts de venda, oficines de SELAE, agents de l'ONCE o entitats financeres concertades.
• Imports màxims abonables en efectiu al punt de venda i a partir de quin import el pagament ha de fer-se mitjançant abonament en compte bancari o altres mitjans electrònics, en coherència amb la normativa de prevenció del blanqueig i de pagaments en efectiu.
• La possibilitat de pagament automàtic al compte virtual de l'usuari en jocs en línia, des d'on el jugador pot transferir fons al seu compte bancari, subjecte a controls addicionals de verificació.

4. Tractament fiscal dels premis

Des de la Llei 16/2012 i successives normes (inclosa la Llei 11/2021), els premis de determinades loteries i apostes (SELAE, ONCE i anàlogues) estan subjectes a un gravamen especial sobre els premis de loteries i apostes, gestionat a través de:

• Retenció a l'origen practicada per l'operador o, si escau, per l'entitat financera pagadora, que ingressa la quota mitjançant els models 230 i 136 i el 270.
• El gravamen arriba a la part del premi que excedeix un llindar exempt, que s'ha anat modificant amb el temps; la retenció que veu el guanyador ja té aplicada la càrrega fiscal corresponent.
• Per a no residents, la mateixa normativa articula aquest gravamen especial a través de l' Impost sobre la Renda de no Residents, també mitjançant els models 230 i 136.

A la pràctica, el guanyador sol rebre el premi net; l'import retingut l'ingressa directament l'operador a Hisenda, sense que el contribuent hagi de fer una autoliquidació específica del gravamen, excepte supòsits particulars.

5. Terminis per cobrar (prescripció/caducitat)

La normativa sectorial de SELAE (Reial Decret 419/1991 i normes de cada joc) i els reglaments de l'ONCE (com el Reglament del cupó i les resolucions més recents) fixen terminis de caducitat del dret al cobrament:

• Cada producte estableix un període màxim des de la data del sorteig o de l'esdeveniment (a la pràctica, normalment d'uns pocs mesos).
• Transcorregut aquest termini sense presentar el resguard guanyador o sense sol·licitar l'abonament al compte de joc, el premi caduca i el dret al cobrament s'extingeix.

6. Obligacions dels operadors en pagar premis

A més d'abonar el premi conforme a les bases de cada joc, la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament exigeixen als operadors:

• Mantenir registres complets i traçabilitat d'apostes, operacions i pagaments (sistema tècnic de joc i sistema de control intern previstos en el Reial Decret 1613/2011).
• Garantir canals segurs de pagament i monitorar mitjans de pagament per a la prevenció del frau i el blanqueig.
• Facilitar a l'Administració tributària la informació sobre premis pagats mitjançant les declaracions informatives i les autoliquidacions corresponents.

En resum, per cobrar legalment un premi a Espanya és imprescindible que el participant estigui plenament identificat, no es trobi entre els subjectes prohibits, respecti els terminis de caducitat i accepti que el premi es sotmet al gravamen fiscal especial mitjançant la retenció practicada per l'operador o l'entitat pagadora.