Cupó Diari ONCE avui: resultat del dimecres 19 d'agost i número premiat

A Espanya no existeix un «procediment parlamentari especial» per aprovar els jocs d'atzar i loteries, sinó que el seu marc es fixa mitjançant lleis ordinàries i, a partir d'elles, per reglaments del Govern. El nucli actual és la Llei 13/2011, de regulació del joc, modificada per la Llei 23/2022, desenvolupada per diversos reials decrets i ordres ministerials, mentre que l'explotació concreta de loteries estatals es reserva a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i a l'ONCE sota fort control públic.

1. Paper del Parlament: lleis marc del joc

El règim bàsic del joc d'àmbit estatal s'aprova mitjançant llei ordinària, seguint el procediment legislatiu general de les Corts Generals:

• Impuls de la iniciativa: normalment a través d'un projecte de llei del Govern (com va ocórrer amb la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, publicada al BOE com a Llei 13/2011). També podria ser una proposició de llei de grups o del Senat.
• Debat i esmenes al Congrés: la Mesa qualifica la iniciativa i la remet a la comissió competent (normalment Hisenda o una altra comissió econòmica). Els grups presenten esmenes al text i a la totalitat; se celebra ponència i comissió, que elaboren un dictamen.
• Debat i votació en Ple del Congrés: es discuteixen el dictamen i les esmenes mantingudes; el Ple aprova el text que defineix el marc general dels jocs d'atzar, llicències, règim sancionador, competències, reserves a SELAE/ONCE, etc.
• Tràmit al Senat: el text passa al Senat, que pot aprovar-lo, esmenar-lo o vetar-lo. Si introdueix canvis, el Congrés decideix en última instància si els accepta o els rebutja.
• Sanció i promulgació: un cop aprovat per ambdues Càmeres, el Rei sanciona i promulga la llei, que es publica al BOE i entra en vigor conforme al previst a la pròpia norma.

A més de la Llei 13/2011, el Parlament ha aprovat normes que la modifiquen o afecten l'organització del sector, com la Llei 23/2022, de 2 de novembre, que modifica diversos preceptes de la Llei 13/2011 (Llei 23/2022), o la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, que incideix en competències supervisores.

2. Desenvolupament reglamentari pel Govern

Un cop fixat aquest marc legal per les Corts, el Govern desenvolupa la regulació del sector mitjançant:

• Reials decrets, com:
  • Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (RD 1613/2011).
  • Reial Decret 1614/2011, sobre llicències, autoritzacions i registres del joc (RD 1614/2011).
  • Altres reials decrets que ajusten la distribució de la recaptació i premis en apostes i loteries estatals.
• Ordres ministerials, que concreten aspectes com plecs de bases per a llicències generals de joc (per exemple, l'Ordre HFP/1227/2017 sobre convocatòria de llicències) o la reglamentació bàsica de determinats jocs (màquines d'atzar, pòquer en línia, etc.).
• Resolucions de la Direcció General d'Ordenació del Joc, que desenvolupen especificacions tècniques, traçabilitat, seguretat, joc responsable i condicions per a modalitats concretes.

Aquests reglaments i actes administratius no es debaten ni voten a les Corts, però es dictaminen «d'acord» amb l'habilitació continguda a la llei. El control parlamentari s'exerceix per altres vies (compareixences, preguntes, mocions), i el control jurídic correspon als tribunals contenciós-administratius i, si escau, al Tribunal Constitucional.

3. Loteries estatals, ONCE i repartiment de competències

La Llei 13/2011 configura un règim mixt i competencialment complex:

• L'Estat regula els jocs d'àmbit estatal i, especialment, els jocs i apostes online que transcendeixen una comunitat autònoma. Aquí s'emmarca l'activitat de SELAE i la reserva de determinades loteries a SELAE i a l'ONCE, sota estricte control públic.
• Les comunitats autònomes ostenten competències en matèria de casinos, bingos, màquines recreatives i altres jocs presencials que es desenvolupen íntegrament al seu territori, en virtut dels seus Estatus d'Autonomia.
• La pròpia llei preveu mecanismes de col·laboració i coordinació Estat‑CCAA per compatibilitzar el marc estatal amb les competències autonòmiques.

Per tant, el Parlament estatal fixa el marc bàsic i la reserva d'activitat, mentre que:

• El Govern central concreta requisits tècnics, llicències i control del joc d'àmbit estatal i online.
• Cada comunitat aprova la seva pròpia normativa i autoritzacions per als jocs presencials de la seva competència.

En síntesi, l'aprovació parlamentària incideix sobre les lleis marc (com la Llei 13/2011 i les seves reformes). A partir d'elles, el desenvolupament i la gestió diària del sector de jocs d'atzar i loteries s'articulen sobretot mitjançant reglaments governamentals i decisions administratives, subjectes al control polític i judicial, però no a un tràmit parlamentari individual per a cada joc concret.

L'ONCE té reconeguda per la legislació vigent una àmplia competència per ordenar, gestionar i explotar els seus sortejos i loteries (cupó, jocs actius i loteria instantània), però sempre dins d'uns límits i sota un intens control públic exercit principalment pel Consell de Ministres i el Consell de Protectorat de l'ONCE.

1. Marc bàsic: ONCE com a operador de loteria d'àmbit estatal

La Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, configura el marc general:

• L'article 3 defineix les loteries com una modalitat de joc específica.
• L'article 4 reserva les loteries d'àmbit estatal als operadors designats per la pròpia llei.
• La disposició addicional primera designa l'ONCE, juntament amb la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), com un dels dos operadors autoritzats per comercialitzar loteries d'àmbit estatal.
• La disposició addicional segona salvaguarda el règim jurídic específic de l'ONCE i manté la vigència de les autoritzacions singulars, entre elles la de la loteria instantània.

El Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'ONCE (text al BOE), la defineix com una corporació de dret públic de caràcter social, sense ànim de lucre, sotmesa al Protectorat de l'Estat, i fixa la lògica general d'autoritzacions i control en matèria de joc.

2. Competències directes de l'ONCE sobre els seus sortejos

L'article 7 del Reial Decret 358/1991, en la seva redacció vigent (modificada, entre altres, pels reials decrets 1200/1999, 1359/2005, 394/2011, 1146/2012, 1152/2015, 369/2021 i 1127/2021), estableix que:

• L'ONCE és titular de les modalitats de loteria autoritzades (cupó per a cecs, joc actiu i loteria instantània), dins de l'àmbit de reserva previst a la Llei 13/2011 i altres lleis pressupostàries.
• El Consell General de l'ONCE pot adoptar lliurement decisions comercials sobre:
  • règim de sortejos del cupó,
  • altres jocs passius, actius o instantanis autoritzats,
  • preu dels productes, estructura de premis, sèries i emissions,
  • canals de venda, inclosos suports electrònics i telemàtics.
  Tot això dins dels límits màxims fixats a l'autorització del Consell de Ministres.
• Pot subscriure acords per a comercialització conjunta de productes de loteria amb altres operadors europeus, sempre que:
  • s'emmarquin en modalitats ja autoritzades,
  • sigui verificat prèviament pel Consell de Protectorat,
  • i, en determinats casos, comptin amb autorització específica del Consell de Ministres.
• L'ONCE ha de cooperar amb l'Estat en la lluita contra el joc il·legal i en la protecció dels consumidors, aplicant polítiques de joc responsable (prohibició de menors, prevenció del joc excessiu, lluita contra frau i blanqueig, etc.).

3. Loteria instantània o presortejada

La loteria instantània es regula de forma específica per:

• Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, pel qual s'autoritza a la ONCE l'explotació d'una loteria instantània o presortejada (BOE-A-2005-19153).
• Reial Decret 1706/2011, de 18 de novembre, que modifica els seus articles 2, 3 i 5 (BOE-A-2011-18540).
• Reial Decret 1127/2021, de 21 de desembre, que prorroga l'autorització fins al 31 de desembre de 2031 i ajusta el règim de control i sanció (BOE-A-2021-21110).

Aquestes normes atribueixen a l'ONCE:

• La direcció, organització i explotació de la loteria instantània a tot el territori nacional.
• La fixació del preu de cada bitllet (amb topall vinculat al preu del cupó) i del programa de premis (amb un rang de percentatge mínim i màxim sobre el valor de l'emissió).
• L'elecció de suports i canals de venda (materials, informàtics, telemàtics, telefònics o interactius), amb l'obligació que la venda per canals electrònics no suposi reducció de la plantilla de venedors.
• L'elaboració d'un Reglament regulador de la loteria instantània, que detalla disseny, format, sèries, sistema de revelat i pagament de premis.

4. Competències de control i tutela de l'Estat

Davant d'aquestes competències de gestió, l'Estat conserva funcions clau:

• El Consell de Ministres concedeix les autoritzacions en matèria de joc a l'ONCE (art. 7.1 del Reial Decret 358/1991), fixant:
  • tipus de jocs autoritzats,
  • volums màxims d'emissió i vendes,
  • topalls de premis i preus,
  • durada de l'autorització.
  Les propostes es formulen a iniciativa del Ministeri competent en Drets Socials, amb conformitat dels Ministeris de Hisenda i Funció Pública, Interior i Consum, i previ informe del Consell de Protectorat (art. 7.2 modificat pel RD 1127/2021).
• El Consell de Protectorat de l'ONCE (art. 8 del Reial Decret 358/1991):
  • Verifica que els reglaments i productes de joc s'ajusten a la normativa i als límits autoritzats.
  • Pot sol·licitar a l'ONCE tota la informació relativa a emissions, recaptació, premis i destí dels ingressos.
  • Des del RD 1127/2021, compta amb una Comissió Disciplinària formada per representants de l'Administració, competent per exercir la potestat sancionadora en matèria de joc conforme a la Llei 13/2011.
• El Reial Decret 958/2020, de 3 de novembre, sobre comunicacions comercials del joc, en la seva disposició addicional segona, confirma que les competències que en matèria de publicitat i joc responsable correspondrien a la Direcció General d'Ordenació del Joc s'atribueixen, per a les loteries de l'ONCE, al Consell de Protectorat.
• Els ingressos nets del joc (després de premis, comissions i costos) han de destinar-se als fins socials de l'ONCE, tal com recullen el Reial Decret 358/1991, el Reial Decret 1336/2005 i l'Acord General Govern‑ONCE 2022‑2031, al qual es remet el Reial Decret 1127/2021.

En síntesi, l'ONCE té una ampla autonomia operativa per dissenyar, organitzar i explotar els seus sortejos i loteries, però sempre dins dels marges fixats per les autoritzacions de l'Estat, sotmesa al control permanent del Consell de Protectorat i a la normativa general de joc, publicitat i protecció de consumidors.

Perquè un ciutadà pugui cobrar a Espanya premis de jocs d'atzar d'import elevat (com el que indiques, superior a 2.500 euros) ha de complir una sèrie de requisits legals que combinen normes de joc, prevenció de blanqueig de capitals i fiscalitat. Els operadors (casinos, cases d'apostes, Loteries i Apostes de l'Estat, ONCE, etc.) també tenen obligacions específiques en el moment del pagament.

1. Identificació del guanyador

La regla bàsica és la identificació fefaent del titular del premi:

• La Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals considera subjectes obligats, entre altres, a “les persones responsables de la gestió, explotació i comercialització de loteries o altres jocs d'atzar presencials o per mitjans electrònics” (art. 2.1.u), almenys respecte a les operacions de pagament de premis. Això inclou casinos, bingos, operadors de joc en línia, Loteries de l'Estat, ONCE, etc.
• Aquesta mateixa llei exigeix que els casinos identifiquin i comprovin la identitat, mitjançant documents fefaents, de qui accedeix a l'establiment i, en particular, de qui realitza operacions com:
  • Lliurament de xecs per canvi de fitxes.
  • Transferències de fons sol·licitades per clients.
  • Expedició de certificacions de guanys obtinguts.
  (art. 4 i fragment reproduït de la Llei 10/2010).
• Quan s'efectuen transaccions d'import igual o superior a 2.000 euros (en una sola operació o diverses relacionades), els casinos i els operadors de joc en línia han d'aplicar la resta de mesures de diligència deguda sobre el client (art. 4.5 i 4.6 Llei 10/2010). A la pràctica, això implica:
  • Identificació amb DNI/NIE o passaport.
  • Comprovació de la veracitat del document.
  • Registre de les dades del perceptors i de l'operació.
• La Llei 13/2011, de regulació del joc, modificada per la Llei 23/2022, reforça les polítiques de joc responsable i la protecció de menors i col·lectius vulnerables. Per tant, per cobrar premis regulats:
  • No es pot ser menor d'edat ni persona autoexclosa o prohibida.
  • L'operador contrasta les dades d'identitat amb els seus registres de joc responsable.

2. Obligacions de prevenció de blanqueig de capitals

A més d'identificar el guanyador, els operadors de joc han d'aplicar les obligacions de la Llei 10/2010:

• Classificació com a subjectes obligats: els gestors de loteries i altres jocs d'atzar estan sotmesos a la normativa de prevenció del blanqueig de capitals pel que fa al pagament de premis.
• Diligència deguda reforçada a partir de 2.000 €: per a transaccions iguals o superiors a 2.000 euros, en casinos i joc en línia s'exigeix l'aplicació completa de mesures de coneixement del client, anàlisi de l'operació i, si escau, comunicació al SEPBLAC.
• Registre de les operacions de pagament de premis i conservació de la documentació pels terminis legals.

3. Retenció i impostos sobre el premi

Des del punt de vista fiscal, els premis de determinades loteries i apostes tenen un tractament específic:

• La disposició addicional trigèsima tercera de la Llei 35/2006 de l'IRPF (a la qual remeten la Ordre HAP/70/2013 i la Ordre HAP/2368/2013) estableix un gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes (Loteries de l'Estat, loteries autonòmiques, Creu Roja, ONCE i loteries públiques anàlogues de la UE/EEE).
• El gravamen esdevé en el moment del pagament del premi, i l'organitzador ha de practicar una retenció o ingrés a compte sobre la part del premi que estigui subjecta i no exempta. Les ordres citades descriuen:
  • L'obligació de practicar retenció/ingrés a compte sobre la base imposable del gravamen especial.
  • La presentació de models específics (136, 230, 270) per part del retenidor.
• El contribuent no sol haver de presentar declaració addicional per aquest gravamen especial quan ja s'ha practicat la retenció corresponent, ja que el pagament a compte té caràcter alliberatori, segons l'Ordre HAP/70/2013.
• Si el premi no està dins l'àmbit d'aquestes loteries protegides (per exemple, determinats jocs de casino o apostes privades), s'integra normalment a la base de l'IRPF o de l'Impost sobre la Renda de no Residents, conforme a la normativa general i amb les retencions que corresponguin per la naturalesa de la renda.

4. Comunicació a Hisenda i mitjans de pagament

La Llei 11/2021, de mesures contra el frau fiscal, reforça la col·laboració entre operadors públics de loteries i l'Agència Tributària:

• La seva disposició addicional vuitena estableix que Loteries i Apostes de l'Estat i l'ONCE han d'informar mensualment a l'AEAT dels premis pagats, “sujets o no a retenció”, amb:
  • Identificació del perceptor i, si escau, del seu representant legal.
  • Data del sorteig o aposta, data de pagament i forma de pagament.
  • Import del premi i, si escau, de la retenció practicada.

A la pràctica, per imports elevats:

• El pagament sol realitzar-se mitjançant transferència bancària o xec nominatiu, cosa que facilita la traçabilitat i el compliment de les obligacions d'informació i prevenció de blanqueig de capitals.
• Els pagaments íntegrament en efectiu estan molt restringits per la normativa general de limitació de pagaments en efectiu i per les pròpies polítiques internes de compliment dels operadors, de manera que el ciutadà ha d'estar disposat a facilitar un compte bancari o un mitjà de cobrament nominatiu.

5. Resum pràctic de requisits per al ciutadà

• Presentar DNI/NIE o passaport vigent i permetre que l'operador registri les seves dades.
• Acreditar, si escau, la representació si cobra en nom d'una altra persona (document de poder, etc.).
• No ser menor d'edat ni estar inhabilitat o autoexclòs per al joc regulat.
• Acceptar que se li practiqui la retenció o gravamen especial que correspongui sobre la part del premi no exempta.
• Acceptar que el pagament es realitzi per mitjans nominatius o bancaris, amb els controls addicionals que exigeix la Llei 10/2010 a partir d'importos al voltant de 2.000 euros.

Complint aquestes condicions, el ciutadà pot cobrar legalment premis de jocs d'atzar superiors a 2.500 euros a Espanya.