Cuponazo ONCE avui: resultat del divendres 4 de setembre i número premiat

Perquè l'ONCE pugui organitzar sortejos periòdics com el Cuponazo, ha de complir un conjunt de requisits legals específics que deriven tant de la seva condició de corporació de dret públic com de la normativa estatal del joc. El seu règim és singular: la llei li reserva determinades loteries d'àmbit estatal, però sotmeses a un control administratiu molt intens.

1. Marc normatiu bàsic

Els principals textos que emmarquen jurídicament els sortejos de l'ONCE són, entre altres:

• Llei 13/2011, de regulació del joc, i la seva modificació per la Llei 23/2022, que fixa el marc general de les activitats de joc d'àmbit estatal, els seus títols habilitants, controls i règim sancionador.
• Disposicions addicionals 1.ª i 2.ª de la Llei 13/2011, que reserven l'activitat de loteries estatals a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i a l'ONCE, i reconeixen la singularitat d'aquesta última com a operador de joc sotmès a estricte control públic.
• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'ONCE, i les seves modificacions posteriors, que la configuren com a corporació de dret públic de caràcter social, amb autoritzacions públiques en matèria de joc per finançar els seus fins socials.
• Estatuts de l'ONCE, aprovats mitjançant Ordre SCB/1240/2019, que desenvolupen la seva naturalesa, fins i relació amb l'Estat com a operador de joc públic.
• La disposició addicional vintena de la Llei 46/1985 i l'Acord General Govern–ONCE 2022‑2031, aprovat pel Consell de Ministres, que fixen el marc de cooperació i estabilitat de les seves activitats de joc.
• Reglaments específics, com la Resolució de 4 d’abril de 2023 que aprova el nou Reglament regulador del Cupó de l'ONCE, dins del qual s'emmarquen productes com el Cuponazo.

2. Reserva de la loteria i autorització

La Llei 13/2011 estableix que les loteries d'àmbit estatal estan reservades en exclusiva a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i a l'ONCE. Aquesta reserva no és un “xec en blanc”: cada modalitat i producte (Cupó Diari, Cap de Setmana, Cuponazo, etc.) ha d'estar:

• Previst en la normativa habilitant (Lleis, Reials Decrets, Acord General).
• Regulat per un reglament intern aprovat pel Consell General de l'ONCE.
• Verificat i autoritzat pel Consell de Protectorat, òrgan a través del qual l'Estat exerceix el protectorat i control sobre l'ONCE.

La pròpia Resolució de 4 d’abril de 2023 recalca que l'ONCE ha de comunicar amb antelació al Consell de Protectorat les condicions de cada modalitat i les seves modificacions, perquè aquest Consell comprovi la seva conformitat amb la legislació i amb la concessió estatal.

3. Control administratiu i protecció dels participants

La Llei 13/2011 i els reglaments específics imposen a l'ONCE obligacions centrades en:

• Integritat del joc: regles clares, fixació prèvia de preus, premis, sèries i probabilitats, i sistemes que garanteixin l'aleatorietat i evitin fraus.
• Protecció de menors i persones vulnerables: prohibició de participació de menors i de persones que tinguin restringit l'accés al joc, així com mecanismes de control i advertències sobre el joc responsable.
• Prevenció d'addiccions: aplicació de polítiques de joc responsable i compliment de la normativa específica sobre comunicacions comercials de joc (publicitat, horaris, continguts, etc.).
• Transparència davant el consumidor: publicació al BOE dels reglaments del Cupó (inclòs el Cuponazo) com a garantia per als jugadors, indicant estructura del sorteig, premis, devolucions i procediment de pagament.

4. Finalitat social i destinació dels beneficis

Un requisit essencial és que l'ONCE no té ànim de lucre privat. Tant el Reial Decret 358/1991 com els seus Estatuts i la Llei 5/2011 d'Economia Social la defineixen com a corporació de dret públic de caràcter social, els beneficis de joc de la qual:

• Es destinen a la finançament de serveis socials per a persones cegues o amb discapacitat visual greu.
• Es gestionen sota estricte control públic del Consell de Protectorat, que supervisa la seva sostenibilitat i la adequada afectació a fins socials.

Aquesta vinculació entre loteries i fins socials és un dels fonaments que justifiquen la reserva i la singularitat jurídica de l'ONCE com a operador de loteries estatals.

5. Aspectes fiscals i sancionadors

L'ONCE està subjecta al règim fiscal específic del joc i al règim d'infraccions i sancions de la Llei 13/2011, a més de la resta de normativa general (blanqueig de capitals, finançament del terrorisme, protecció de dades, etc.). Un incompliment rellevant de les condicions autoritzades per a productes com el Cuponazo podria donar lloc a:

• Multes i sancions administratives.
• Revisió de les autoritzacions o dels acords amb l'Estat.
• Responsabilitats addicionals si hi hagués afectació a consumidors o a l'ordre públic econòmic.

En síntesi, l'ONCE pot organitzar sortejos com el Cuponazo perquè la llei li reserva la loteria d'àmbit estatal, però sempre que respecti un entramat d'autoritzacions formals, control públic, regles tècniques detallades i estricta orientació dels beneficis a fins socials.

Segons la legislació espanyola, especialment el Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'Organització Nacional de Cecs Espanyols, i les seves posteriors modificacions (en particular els Reials Decrets 1200/1999, 1359/2005, 394/2011 i 1152/2015), l'ONCE és una corporació de dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar i d'autoorganització. Les seves funcions i competències es configuren al servei de fins d'interès general vinculats a les persones cegues i amb deficiència visual greu.

Naturalesa jurídica i fins d'interès general

L'ONCE es defineix com una entitat de base associativa privada, integrada pels seus afiliats, que són persones amb ceguesa o deficiència visual greu que sol·liciten la seva incorporació i compleixen les condicions estatutàries. Actua a tot el territori espanyol i exerceix funcions delegades de les administracions públiques, sota el protectorat de l'Estat.

La normativa subratlla que la seva activitat social, econòmica i empresarial es regeix pels principis de solidaritat, absència d'ànim de lucre i interès general. La seva missió s'orienta a l'autonomia personal, plena inclusió social, igualtat d'oportunitats, no discriminació i gaudi efectiu dels drets de ciutadania dels seus afiliats, en coherència amb la legislació espanyola sobre discapacitat i amb la Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Funcions i competències socials

El Reial Decret estableix que l'ONCE ha d'articular, a través dels seus estatuts, un conjunt de serveis, prestacions i activitats en àmbits concrets, entre els quals es destaquen:

• Inclusió educativa: suports específics per garantir l'accés i permanència en el sistema educatiu en igualtat de condicions.
• Formació i inserció laboral: programes de formació professional i mesures d'accés a l'ocupació, inclosa la seva condició d'agent social especialitzat en ocupació protegida i centres especials de treball.
• Rehabilitació integral: actuacions per al desenvolupament d'habilitats i capacitats funcionals que permetin l'autonomia en la vida diària.
• Autonomia personal: serveis i recursos que facilitin la vida independent i la presa de decisions pròpies.
• Accessibilitat universal i disseny per a tothom: impuls de mesures tècniques i tecnològiques que facin accessibles entorns, productes i serveis.
• I+D+i i tiflotecnologia: foment de la recerca, desenvolupament i innovació en tecnologies específiques per a la discapacitat visual.
• Fons bibliogràfics accessibles i la seva distribució, per afavorir l'educació, l'ocupació i l'accés a la cultura.
• Promoció cultural i esportiva: programes que facilitin la participació en activitats d'oci, cultura i esport.
• Informació i sensibilització: millora de la percepció social de l'ONCE i de la ceguesa, així com informació a afiliats i a la societat.

A més, l'ONCE pot estendre la seva acció, principalment a través de la Fundació ONCE, a polítiques d'inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat en general, no només dels seus afiliats.

Competències en matèria de joc i finançament

Una competència essencial que la normativa atribueix a l'ONCE és la seva condició d'operador de jocs d'àmbit estatal. L'organització disposa de:

• La explotació en exclusiva de la concessió estatal del cupó per a cecs.
• La comercialització d'altres jocs autoritzats (loteria instantània, joc actiu, productes com el Cupó Diari, Cuponazo, Triplex, Súper Once, etc.), regulats mitjançant resolucions publicades al BOE que aproven reglaments i condicions de cada producte.

La legislació estableix que els beneficis d'aquestes modalitats de joc, juntament amb altres recursos (patrimoni propi, donacions, subvencions, ingressos per serveis), constitueixen la base del finançament per als seus fins socials. El vincle entre joc autoritzat i finalitat social és explícit: les autoritzacions públiques en matèria de joc s'atorguen per al finançament dels seus fins d'interès general.

Relació amb l'Administració General de l'Estat

L'activitat de l'ONCE està sotmesa al protectorat i control públic de l'Estat, que s'exerceix principalment a través del Consell de Protectorat. Aquest òrgan supervisa:

• El compliment dels fins socials i la correcta aplicació dels recursos obtinguts.
• L'adequació de la seva activitat de joc a l'ordenament jurídic i a les autoritzacions vigents.
• Determinats plans, acords i modificacions del règim del cupó i altres jocs que requereixen autorització del Govern.

Els plans i programes de serveis de l'ONCE han de coordinar-se amb les polítiques socials del ministeri competent i amb les altres administracions públiques. Així mateix, l'organització col·labora amb els serveis públics d'ocupació i amb les comunitats autònomes, buscant el reconeixement del seu estatus singular com a entitat d'acció social i d'ocupació protegida.

En conjunt, la legislació configura l'ONCE com un instrument públic-privat singular: una corporació de dret públic sense ànim de lucre, finançada essencialment mitjançant jocs autoritzats d'àmbit estatal, la missió i competències de la qual es centren a garantir la inclusió, autonomia i drets de les persones cegues i amb discapacitat visual greu, sota la tutela i el control de l'Estat.

A Espanya, la regulació del joc d'atzar i les loteries s'articula al voltant d'un bloc estatal que cobreix els jocs d'àmbit estatal (especialment en línia i loteries) i d'una regulació autonòmica molt àmplia per al joc presencial (casinos, bingues, salons, màquines, apostes presencials, etc.). Sobre aquest marc general estatal se superposa abundant normativa reglamentària.

1. Norma bàsica estatal: Llei 13/2011, de regulació del joc

La peça central és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (text al BOE), modificada, entre altres, per la Llei 23/2022, de 2 de novembre (enllaç).

Aquesta llei:

• Regula les activitats de joc d'àmbit estatal, en especial les que es realitzen per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius (joc en línia).
• Defineix el sistema de títols habilitants (llicències generals i singulars) per a operadors privats.
• Estableix el règim de control, infraccions i sancions i les obligacions de joc responsable, prevenció de frau i blanqueig.
• Respecta les competències de les comunitats autònomes sobre el joc que es desenvolupa exclusivament dins del seu territori, de manera que actua com a norma de referència per a jocs estatals i joc en línia, sense buidar les lleis autonòmiques del joc.

Competencialment, la Llei 13/2011 fixa la regulació estatal plena sobre els jocs d'àmbit estatal i, al mateix temps, un marc de coordinació amb les comunitats autònomes.

2. Desenvolupament reglamentari del joc estatal i en línia

La Llei 13/2011 es desenvolupa mitjançant diversos reials decrets i ordres:

• Reial Decret 1613/2011, de 14 de novembre, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (BOE): regula els sistemes tècnics de joc en línia (plataformes, generador de nombres aleatoris, sistemes de control intern, traçabilitat, plans de contingència, identificació de participants, etc.).
• Reial Decret 1614/2011, de 14 de novembre, sobre llicències, autoritzacions i registres del joc (BOE): desenvolupa tot el règim administratiu de concessió de títols habilitants i el Registre General de Llicències de Joc.
• Reial Decret 958/2020, de 3 de novembre, de comunicacions comercials de les activitats de joc (BOE), parcialment substituït i completat pel Reial Decret 176/2023, de 14 de març, pel qual es desenvolupen entorns més segurs de joc (BOE): regulen la publicitat i promoció del joc, la protecció de menors i la configuració d'entorns de joc més segurs (límits, autoexclusió, informació als jugadors, etc.).
• Diverses ordres ministerials de 8 de novembre de 2011 (Ordre EHA/3079/2011 i següents) aproven la reglamentació bàsica de tipus concrets de joc d'àmbit estatal (apostes esportives de contrapartida, hípica, bingo en línia, ruleta, Black Jack, pòquer en línia, màquines d'atzar, “jocs complementaris”, concursos, etc.), sempre «de conformitat» amb la Llei 13/2011.

3. Loteries d'àmbit estatal i ONLAE/SELAE i ONCE

Per a les loteries d'àmbit estatal explotades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) existeix un entramat històric de reials decrets i resolucions que regulen:

• Els sorteigs i apostes esportives de l'Estat (Reial Decret 419/1991, de 27 de març; Reial Decret 716/2005, de 20 de juny; Reial Decret 773/1989, de 23 de juny, i les seves normes de desenvolupament i modificació).
• Aspectes com la distribució de la recaptació i premis, la validació de bitllets, els concursos de pronòstics tipus Loteria Primitiva, “El Gordo de la Primitiva” o “El Quinigol”.

L'ONCE, com a operador singular autoritzat per l'Estat, es regeix per la Llei 13/2011 i pels seus propis reglaments de producte de loteria instantània, cupó i joc actiu, que es publiquen regularment mitjançant resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials (per exemple, la Resolució de 14 de juny de 2024 sobre Loteria Instantània de bitllets de l'ONCE).

4. Normativa històrica i règim sancionador

Històricament, la despenalització i primera ordenació general es va produir amb el Reial Decret-llei 16/1977, de 25 de febrer, sobre jocs de sort, envit o atzar i apostes, i la seva normativa complementària (Reial Decret 444/1977, Ordre de 6 d’agost de 1977, etc.), avui molt parcialment vigent després de la Llei 13/2011. El Reial Decret-llei 2/1987 es va centrar en la potestat sancionadora en matèria de jocs de sort, envit o atzar.

5. Competències de les comunitats autònomes

Al costat d'aquest bloc estatal, cada comunitat autònoma ha aprovat la seva pròpia llei del joc i reglaments (casinos, bingues, màquines recreatives, salons, apostes presencials), en exercici de les seves competències sobre espectacles i joc quan l'activitat es desenvolupa íntegrament en el seu territori. Aquestes normes autonòmiques coexisteixen amb la Llei 13/2011, que s'aplica als jocs i apostes d'àmbit estatal i al joc en línia amb llicències estatals.