Eurojackpot avui, dimarts 11 d'agost: pot de 10 milions, horari i quan surt el resultat

Els sortejos com l'Eurojackpot que es comercialitzen a Espanya estan sotmesos a un marc molt reglamentat d'autoritzacions i controls públics. L'activitat està reservada a operadors concrets (en la pràctica, la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, SELAE) i es regula principalment per la Llei 13/2011 de regulació del joc i els seus desenvolupaments reglamentaris. Sobre aquesta base, s'articulen tres grans blocs de control: el títol habilitant i la reserva de la loteria, l'homologació i monitorització dels sistemes tècnics i, finalment, la tutela econòmica, de joc responsable i el règim sancionador.

Marc normatiu bàsic

La norma central és la Llei 13/2011, de regulació del joc, parcialment modificada per la Llei 23/2022, que reforça, entre altres aspectes, la publicitat responsable i la protecció de grups de risc. En desenvolupament d'aquesta llei s'aproven, entre altres:

• Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics de les activitats de joc.
• Reial Decret 1614/2011, sobre llicències, autoritzacions i registres del joc.
• La resolució tècnica sobre sistemes de joc de 6 d'octubre de 2014 (especificacions tècniques), actualitzada, entre altres, per la Resolució de 6 de juny de 2024 que aprova el model de dades del sistema de monitorització (model de monitorització).

Reserva de la loteria i autorització de l'activitat

La Llei 13/2011 reserva en exclusiva les loteries d'àmbit estatal a SELAE i a l'ONCE. El propi text assenyala que, pel gran volum de joc i el risc d'ús de bitllets com a instrument de blanqueig, aquesta activitat ha de quedar sotmesa a un «estricte control públic».

Per a cada modalitat de loteria d'àmbit estatal, correspon al titular del Ministeri d'Economia i Hisenda (avui Hisenda) la autorització per a la comercialització. Aquesta autorització, segons la Llei 13/2011, ha de fixar almenys:

• Percentatge mínim i màxim destinat a premis.
• Condicions i requisits de celebració dels sortejos i el seu nombre.
• Drets dels participants i procediments de reclamació.
• Condicions de publicitat i patrocini.
• Mesures de protecció de menors i prevenció del frau i del blanqueig de capitals (remissió a la Llei 10/2010).

En el cas concret d'Eurojackpot, l'organització del joc és consorciada a nivell europeu, però la seva explotació a Espanya s'emmarca en aquesta reserva de loteries estatals i es canalitza a través de SELAE, amb la corresponent autorització de comercialització.

Llicències, autoritzacions i registres

El Reial Decret 1614/2011 desenvolupa el règim de títols habilitants previst en la Llei 13/2011:

• Regula llicències generals i singulars per a operadors privats i el procediment de convocatòria i atorgament.
• Preveu autoritzacions específiques per a activitats de joc reservades, inclòs un capítol concret sobre autoritzacions per a la comercialització de jocs de loteria.
• Estableix el Registre General de Llicències de Joc, el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc i el Registre de Persones Vinculades a Operadors, que permeten controlar qui pot operar i qui no pot jugar.

Per a punts de venda físics (administracions de loteria), a més de la relació contractual amb SELAE, la Llei 13/2011 exigeix informe preceptiu autonòmic i autorització administrativa de la comunitat autònoma per a la instal·lació de locals oberts al públic.

Homologació i control tècnic dels sortejos

El Reial Decret 1613/2011 fixa els requisits tècnics dels sistemes de joc:

• Defineix el sistema tècnic de joc, la Unitat Central de Jocs i el sistema de control intern (capturador i base de dades segura accessible pel regulador).
• Estableix el procediment d'homologació i certificació d'aquests sistemes i el possible reconeixement d'homologacions d'altres administracions.
• Imposa requisits de seguretat, registre i traçabilitat de totes les operacions de joc i transaccions econòmiques.
• Obliga a disposar d'un pla de contingència tecnològica i a garantir la identificació de participants i el control de prohibicions subjectives (per exemple, inscrits en el Registre d'Interdiccions).

Aquestes exigències es complementen amb la resolució tècnica de 2014 sobre especificacions de joc i traçabilitat (especificacions tècniques) i la seva actualització de 2024 sobre monitorització (model de monitorització), que obliguen a un enviament sistemàtic de dades al regulador.

Controls econòmics, joc responsable i sancions

En el pla econòmic, el Reial Decret 1614/2011 regula els dipòsits, el pagament de la participació, l'abonament de premis i les garanties financeres lligades a cada llicència, fixant imports mínims en el seu annex. La Llei 13/2011 subratlla l'obligació d'adoptar mesures contra el frau i el blanqueig, i de cooperar amb l'Estat en l'eradicació de jocs il·legals.

En matèria de joc responsable i publicitat, la Llei 13/2011 ja establia límits a la publicitat per protegir menors i participants. La Llei 23/2022 introdueix l'article 7 bis, que obliga que les comunicacions comercials d'operadors de joc es facin amb sentit de responsabilitat social i prohibeix expressament certs missatges dirigits a col·lectius vulnerables, reforçant també la funció de l'autoritat reguladora d'avaluar les mesures de joc segur.

Finalment, la pròpia Llei 13/2011, en el seu Títol IV, defineix el control de l'activitat, un règim d'inspecció i un catàleg d'infraccions i sancions, que van des de multes fins a la revocació de llicències i el tancament de locals. La reforma de 2022 reforça a més la publicitat de determinades sancions quan concurren determinats riscos per a consumidors.

L'ONCE és, segons la legislació espanyola, un dels dos operadors de loteries d'àmbit estatal amb reserva legal, juntament amb SELAE. El seu paper en la gestió i comercialització de jocs d'atzar es centra en les modalitats de loteria (cupó, joc actiu i loteria instantània), explotades sota un règim d'autorització del Consell de Ministres i sotmeses a un control públic molt estricte a través del Consell de Protectorat i de la normativa general del joc (Llei 13/2011 i les seves reformes). A més, la normativa recent reforça les obligacions de publicitat responsable i joc més segur, aplicables també a l'ONCE, encara que amb un règim particular de supervisió. A continuació es detallen les funcions clau i l'encaix jurídic de l'ONCE en aquest àmbit.

Reserva de loteries i condició d'operador singular

La Llei 13/2011, de regulació del joc identifica l'ONCE com a operador reservat de les loteries d'àmbit estatal, juntament amb Loteries i Apostes de l'Estat. En el seu preàmbul s'indica que, pel volum de joc i el risc de frau o blanqueig, l'activitat de loteries ha de reservar-se a determinats operadors sotmesos a estricte control públic, i que resulta necessari “mantenir la reserva en exclusiva de l'activitat del joc de loteries d'àmbit estatal a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE)” (preàmbul de la Llei 13/2011).

Les disposicions addicionals primera i segona d'aquesta Llei (desenvolupades i actualitzades per la Llei 23/2022) recullen la singularitat jurídica de l'ONCE en matèria de joc, la reserva a favor seu de determinades loteries i la subjecció a un règim específic de control i cooperació Estat–ONCE.

Funcions en l'explotació de jocs: Reial Decret 358/1991 i modificacions

L'eix bàsic es troba en el Reial Decret 358/1991, pel qual es reordena l'ONCE, i en les seves reformes, especialment el Reial Decret 1127/2021 i el Reial Decret 394/2011, que modifiquen els seus articles 1, 2, 4, 7 i 8. El propi RD 358/1991 pot consultar-se a [enllaç].

Règim d'autoritzacions i modalitats de joc

• L'ONCE, com a corporació de dret públic de caràcter social “subjecta a un estricte control públic”, està sotmesa a un règim d'autoritzacions en matèria de joc (art. 7 RD 358/1991). Correspon al Consell de Ministres concedir les autoritzacions relatives al règim de sortejos del cupó procècs i a qualsevol altra modalitat de joc definida en l'Acord General Govern–ONCE.
• L'acord autoritzador fixa límits màxims dins dels quals l'ONCE pot gestionar els seus jocs: volum màxim anual d'emissió i vendes del cupó, percentatge màxim de premis, preus màxims i la seva actualització, sortejos extraordinaris, i condicions i límits de les altres modalitats i productes (joc actiu, loteria instantània, etc.).
• L'art. 7.4 explicita que l'ONCE explota una loteria instantània o presortejada d'àmbit estatal en els termes del Reial Decret 1706/2011 i del Reial Decret 1336/2005 (modificat), que autoritzen l'explotació d'aquesta loteria instantània.
• El RD 358/1991 també reconeix com a mitjà de finançament els “beneficis obtinguts en l'explotació en exclusiva de la concessió estatal de la venda del cupó procècs i en la comercialització d'altres jocs autoritzats a l'ONCE”.

Comercialització conjunta i internacional

El mateix art. 7 permet que el Consell General de l'ONCE subscrigui acords de comercialització simultània o conjunta de productes comuns de loteria amb operadors habilitats en altres països de l'Espai Econòmic Europeu (i fins i tot tercers països), prèvia verificació del Consell de Protectorat i, en alguns supòsits, amb autorització específica del Consell de Ministres. Aquests productes han d'emmarcar-se en modalitats autoritzades (cupó, joc actiu, loteria instantània) i complir requisits de control prèviament aprovats.

Control administratiu i joc responsable

El preàmbul del Reial Decret 1127/2021 subratlla que l'ONCE es finança “principalment a través dels recursos obtinguts en l'explotació de les modalitats de joc de l'àmbit de la reserva de loteries” establerta a favor seu per la Llei 13/2011 i normes connexes, i recorda que:

• L'ONCE és un dels dos operadors de loteries de la reserva legal sotmesos al Reial Decret 958/2020 sobre comunicacions comercials de les activitats de joc, la qual cosa impacta en la seva publicitat i en la seva política de joc responsable.
• La disposició addicional segona d'aquest RD 958/2020 reconeix el règim particular de l'ONCE i estableix que el Consell de Protectorat de l'ONCE exerceix, respecte de les modalitats de loteria de l'Organització, les competències que en la norma s'atribueixen a l'autoritat reguladora del joc.

En paral·lel, la Llei 23/2022 reforça, de forma general per a tots els operadors, les obligacions sobre joc més segur o responsable, publicitat i avaluació de mesures dirigides a col·lectius en risc. L'ONCE, encara que amb un canal de supervisió específic (Consell de Protectorat i Consell de Ministres), està sotmesa a aquestes exigències d'integritat, protecció de menors, prevenció de conductes addictives i lluita contra el frau i el blanqueig, en el marc de la Llei 13/2011.

Reglaments específics de productes de joc de l'ONCE

Les funcions de gestió i comercialització es concreten a més en reglaments específics de productes, que es publiquen mitjançant resolucions de la Secretaria d'Estat competent, sempre “de conformitat amb” l'art. 4 i disposicions addicionals de la Llei 13/2011. Entre altres:

• Reglament del Joc Actiu (2023) i la seva modificació sobre “Super 11” ([enllaç]).
• Reglament de “Joc Actiu” (2016) i les seves reformes, com la de 2017 ([enllaç]).
• Reglament del producte de cupó, publicat per Resolució de 28 de gener de 2010 ([enllaç]), i múltiples resolucions posteriors que adapten cupó, joc actiu i loteria instantània (per exemple [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]).

Aquestes normes detallen sortejos, estructures de premis, canals de comercialització, condicions de venda, caducitat de premis, etc., configurant el marc operatiu concret dins del qual l'ONCE pot exercir les seves funcions de gestió i comercialització de jocs sempre sota la reserva legal, l'autorització prèvia del Govern i el control públic reforçat.

Altres referències normatives i de context vinculades a l'activitat de joc de l'ONCE o al seu marc institucional són, entre altres: Estatuts de l'ONCE ([enllaç]), convenis col·lectius ([enllaç], [enllaç]), sentències constitucionals sobre competència en matèria de joc ([enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]), així com el Reial Decret 1614/2011 sobre llicències i registres del joc ([enllaç]) i la qüestió d'inconstitucionalitat sobre l'art. 7.2 de la Llei 13/2011 ([enllaç]).

A Espanya, per cobrar premis mitjans i alts de loteries i apostes s'exigeix, en essència, la plena identificació del guanyador, l'aplicació de mesures de prevenció de blanqueig de capitals i el compliment d'obligacions fiscals de retenció i informació a Hisenda. Els llindars clau que apareixen en la normativa són imports de 2.000 € i 2.500 €, que activen diferents obligacions reforçades. A partir d'aquí, encara que el tractament fiscal variï segons la quantia, els requisits bàsics d'identificació i comunicació a l'Agència Tributària són comuns per a tots els premis subjectes a gravamen especial.

Marc legal principal

Els requisits per al cobrament de premis de loteries i apostes es recolzen en diversos blocs normatius:

• Prevenció de blanqueig de capitals: Llei 10/2010 i el seu Reglament aprovat pel Reial Decret 304/2014.
• Regulació del joc: Llei 13/2011, de regulació del joc, modificada, entre altres, per la Llei 11/2021.
• Fiscalitat dels premis: gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes introduït per la Llei 16/2012 i desenvolupat per ordres de models tributaris (HAP/70/2013, HAP/2368/2013, HFP/1286/2023, HAC/1431/2025).
• Moviments de mitjans de pagament en efectiu: Ordre ETD/1217/2022, en el marc de la Llei 10/2010.
• Supervisió del joc online i dades de jugadors: resolució tècnica de la DGOJ de 2024, que desenvolupa la Llei 13/2011 (Resolució de 6 de juny de 2024).

Llindars d'identificació per import del premi

Operadors de joc (inclòs online): 2.000 €

La Llei 10/2010 estableix que els operadors de joc (casinos, cases d'apostes, operadors online, etc.) han d'identificar i comprovar la identitat de tot participant i, a més, aplicar mesures de diligència reforçada quan es realitzen transaccions per import igual o superior a 2.000 €, ja sigui en una sola operació o diverses relacionades, “en el moment del cobrament de guanys i/o de la realització d'apostes”.

Loteries i altres jocs d'atzar: 2.500 €

El Reglament de la Llei 10/2010 detalla, per a qui gestionin o comercialitzin loteries o altres jocs d'atzar, que han de:

• Identificar i comprovar la identitat dels guanyadors de premis d'import igual o superior a 2.500 €.
• Establir un manual de procediments específic per a pagaments de premis, que inclogui:
  • Relació d'operacions de risc, amb atenció al cobrament repetitiu de premis.
  • Sistemes de detecció d'operacions sospitoses i procediments d'examen especial.

Aquests requisits afecten Loteries i Apostes de l'Estat, l'ONCE i qualsevol entitat que gestioni jocs d'atzar subjectes a la Llei 10/2010.

Obligacions fiscals i d'informació a Hisenda

Gravamen especial sobre premis

La Llei 16/2012 introdueix un gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes, mitjançant una disposició addicional a la Llei de l'IRPF i a l'Impost sobre la Renda de no Residents. Entre altres, estan subjectes:

• Premis de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat.
• Premis de l'ONCE i de la Creu Roja Espanyola.
• Determinades loteries i apostes públiques o socials de la UE/EEE.

La norma defineix quina part del premi està exempta i quina part tributa, i estableix un tipus de gravamen especial. Els detalls concrets de quanties exemptes o tipus aplicable no apareixen en els extractes disponibles; no es disposa de més informació en les fonts consultades.

Retenció a l'origen i models tributaris

Les ordres tributàries desenvolupen el mecanisme pràctic:

• La Ordre HAP/70/2013 aprova, entre altres, el model 136 i el model 230 per a l'autoliquidació i les retencions del gravamen especial.
• La Ordre HAP/2368/2013 aprova el model 270, resum anual de retencions i ingressos a compte del gravamen especial sobre premis.
• Les ordres posteriors HFP/1286/2023 i HAC/1431/2025 actualitzen aquests models i la seva presentació.

En la pràctica, significa que, per a premis subjectes i no exempts, l'administració de loteria, banc o operador pagador realitza la retenció directament en pagar el premi i declara aquestes quantitats a l'Agència Tributària mitjançant els models corresponents.

Col·laboració reforçada de Loteries de l'Estat i ONCE

La Llei 11/2021 afegeix a la Llei 13/2011 una disposició addicional vuitena que imposa a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i a l'ONCE un deure específic de col·laboració amb l'Agència Tributària:

• Informar mensualment, per via electrònica, dels premis pagats, subjectes o no a retenció, amb:
  • Identificació del perceptors i, si escau, del seu representant legal.
  • Data del sorteig o aposta i data de pagament.
  • Forma de pagament del premi.
  • Import de la retenció o ingrés a compte, si escau.
• Canalitzar aquesta informació mitjançant un conveni específic amb l'Agència Tributària.

Pagaments en efectiu i grans imports

Les normes analitzades no fixen límits singulars de pagament en metàl·lic específics només per a premis de loteria de 10.000 € o 100.000 € més enllà dels llindars de 2.000 € i 2.500 € que activen la identificació i les mesures de diligència deguda. L'Ordre ETD/1217/2022 regula les declaracions de moviments de mitjans de pagament (efectiu, xecs, etc.) en el marc de la prevenció del blanqueig, però en els extractes disponibles no es detallen llindars addicionals lligats específicament a premis de loteria; no es disposa de més informació en les fonts consultades.

Resum pràctic per al guanyador

A partir de premis al voltant de 2.500 €, el guanyador ha d'assumir que:

• Serà plenament identificat (DNI, NIE, passaport, dades personals) per l'administració, l'entitat pagadora o l'operador.
• El premi, si supera el llindar exempt, patirà retenció automàtica pel gravamen especial, sense necessitat que el guanyador presenti un model específic per a aquest premi, excepte casos particulars.
• Les seves dades i les del premi seran comunicades periòdicament a l'Agència Tributària per Loteries de l'Estat, ONCE o altres operadors, en compliment de la Llei 11/2021 i de les ordres de models tributaris.