Eurojackpot avui, divendres 14 d'agost: pot de 17 milions, horari i quan surt el resultat

Per organitzar a Espanya un sorteig similar a Eurojackpot cal encaixar-lo en el marc de la Llei 13/2011, de regulació del joc i el seu desenvolupament reglamentari, i tenir en compte que les loteries d'àmbit estatal estan reservades a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i a l'ONCE. Eurojackpot, com els Euromilions, es configura com un joc cooperatiu europeu explotat per aquests operadors públics, per la qual cosa un privat no pot, en la pràctica, “muntar un Eurojackpot” com a loteria estatal. Sí que pot, en el seu cas, promoure altres jocs d'atzar d'àmbit estatal no reservats, seguint els passos que detallo.

1. Comprovació del tipus de joc i de la reserva d'activitat

La Llei 13/2011 defineix l'àmbit de la regulació i reserva en exclusiva les loteries d'àmbit estatal a SELAE i ONCE (preàmbul i Títols I‑III; BOE-A-2011-9280, modificada per la Llei 23/2022). Primer pas, per tant:

• Determinar si el producte que es vol llançar és una loteria d'àmbit estatal (bitllets, bitllets, premis predefinits) o un joc no reservat (apostes, jocs en línia, concursos de pronòstic, etc.).
• Si és loteria estatal de característiques anàlogues a Eurojackpot, l'explotació només és viable jurídicament per a SELAE o ONCE. Un operador privat hauria de plantejar un altre tipus de joc no reservat.

2. Obtenció del títol habilitant (llicències i autoritzacions)

Tot joc estatal no reservat requereix un títol habilitant, segons el Títol III de la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament en el Reial Decret 1614/2011, sobre llicències, autoritzacions i registres del joc (BOE-A-2011-17836):

• Llicència general: habilita a operar una categoria de jocs (apostes, concursos, altres jocs, etc.). S'atorga mitjançant procediment concurrencial en convocatòries que s'aproven mitjançant ordre ministerial (per exemple, Ordre HFP/1227/2017 i antecedents).
• Llicència singular: per a cada tipus concret de joc (el “producte” específic similar a Eurojackpot). El seu procediment està regulat en el propi RD 1614/2011 i en resolucions de la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ), com la de l'1 de desembre de 2017 sobre llicències singulars (BOE-A-2017-14564).

La sol·licitud davant la DGOJ (avui integrada en el Ministeri competent en Hisenda) ha d'incloure, entre altres:

• Dades de la societat, acreditació d'honorabilitat i capacitat econòmica.
• Pla de negoci i pla operatiu del joc (desenvolupat per resolució de la DGOJ: BOE-A-2011-18057).
• Garanties financeres a favor de l'Administració, en els imports fixats reglamentàriament.
• Projecte de reglament o bases del joc, estructura de premis, condicions de participació i liquidació.

3. Homologació de sistemes tècnics i control de participants

Per a jocs per mitjans electrònics o interactius (el més habitual en cooperatius europeus), el Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics (BOE-A-2011-17835), exigeix:

• Disposar d'un “sistema tècnic de joc” (unitat central de joc, sistema de control intern, generador de números aleatoris, etc.) homologat per la DGOJ.
• Implantar mesures de seguretat, traçabilitat, registre d'operacions i pla de contingència tecnològica.
• Cumplir les resolucions tècniques específiques sobre especificacions, monitorització i model de dades, com les de 6 d'octubre de 2014 i les seves modificacions de 2018 i 2024 (per exemple, BOE-A-2014-10302 i BOE-A-2024-12639).
• Implementar el sistema d'identificació de participants i control de prohibicions subjectives (registre d'autoexclosos, menors, vinculats a operadors, etc.).

4. Protecció de consumidors, joc segur i publicitat

Després de la reforma de la Llei 13/2011 per la Llei 23/2022, es reforcen les polítiques de joc més segur (art. 8 i 15 Llei 13/2011). L'operador ha de:

• Desplegar mesures de prevenció de conductes addictives i especial protecció de grups de risc.
• Adaptar la seva publicitat a la Llei 13/2011 i al Reial Decret 958/2020, de comunicacions comercials de les activitats de joc, parcialment modificat pel Reial Decret 176/2023 sobre entorns de joc segurs (BOE-A-2023-6735).

5. Aspectes territorials, fiscals i cooperació europea

Si el joc implica locals presencials o terminals físics oberts al públic, les Comunitats Autònomes tenen competències sobre l'autorització d'aquests establiments, d'acord amb la pròpia Llei 13/2011 (preàmbul i art. d'àmbit territorial), per la qual cosa es requereixen a més:

• Llicències autonòmiques de saló o local de joc i compliment dels reglaments autonòmics de joc.

A més, tot operador ha de complir:

• Les obligacions fiscals específiques del joc (taxes sobre el joc, IVA o exempcions, retenció a compte en premis subjectes a l'IRPF, etc.).
• Els deures d'informació i col·laboració amb la DGOJ i amb el Servei d'investigació global del mercat d'apostes, especialment en matèria de frau i manipulació esportiva (introduït per la reforma de 2022 de la Llei 13/2011).

En el cas particular de productes com Euromilions, i previsiblement Eurojackpot, la regulació específica s'articula mitjançant resolucions de SELAE o de l'autoritat competent que aproven les normes del joc cooperatiu europeu (per exemple, la Resolució de 6 de febrer de 2004 sobre Euromilions: BOE-A-2004-2364). Un esquema anàleg seria exigible per a qualsevol nou joc cooperatiu d'àmbit europeu amb participació espanyola, sempre sota la reserva d'activitat i control públic.

L'ONCE és un operador singular de joc de titularitat no estatal, amb competències pròpies per explotar determinades modalitats de loteria d'àmbit estatal, sempre sota un fort control públic. La seva activitat de joc està reservada per llei i serveix per finançar els seus fins socials dirigits a persones cegues o amb discapacitat visual greu.

Naturalesa jurídica i competències generals

El marc institucional de l'ONCE es fixa, sobretot, en el Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'ONCE (text en BOE), modificat per diversos reials decrets posteriors. Aquest reial decret:

• Configura l'ONCE com a corporació de Dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'autoorganització.
• Li reconeix que gaudeix d'un conjunt d'autoritzacions públiques en matèria de joc per finançar els seus fins socials.
• La sotmet al Protectorat de l'Estat, exercit a través del Consell de Protectorat, que controla tant la seva activitat social com la de joc.

Els seus Estatuts, que desenvolupen aquesta configuració i recullen que l'ONCE és “operador de joc públic de reconegut prestigi subjecte a estricte control públic, titular de diverses modalitats de loteria de la reserva estatal”, s'aproven i publiquen per la Ordre SCB/1240/2019, de 18 de desembre (Estatuts de l'ONCE).

Reserva i règim general: Llei 13/2011 de regulació del joc

El règim general del joc s'estableix en la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (Llei 13/2011). Aquesta llei:

• Defineix i ordena les activitats de joc d'àmbit estatal, amb especial atenció al joc per mitjans electrònics.
• En el seu article 4 i en la regulació de les loteries (articles sobre reserva de loteries), estableix que les loteries d'àmbit estatal queden reservades a determinats operadors.
• En la disposició addicional primera, designa expressament a l'ONCE i a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat com a únics operadors habilitats per a jocs de loteria d'àmbit estatal.
• En la disposició addicional segona, reconeix la singularitat de l'ONCE i manté el seu règim específic basat en la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, els acords generals Govern‑ONCE i el propi Reial Decret 358/1991.

A més, la Llei 13/2011 imposa obligacions de col·laboració amb l'Administració tributària en relació amb premis i apostes, que arriben també a l'ONCE com a operador de loteries (previsió reforçada en les seves disposicions addicionals i en normes de desenvolupament com els reials decrets 1613/2011 i 1614/2011).

Autoritzacions específiques: loteria instantània i modalitats de joc

Juntament amb el cupó tradicional, l'ONCE té atribuïda l'explotació d'altres modalitats de loteria mitjançant normes específiques:

• Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, pel qual s'autoritza a l'ONCE l'explotació d'una loteria instantània o presortejada (RD 1336/2005). Li atribueix la direcció, organització i explotació d'aquesta modalitat a tot el territori nacional, fixa el rang de premis, límits de vendes i el control del Consell de Protectorat.
• El Reial Decret 1706/2011, de 18 de novembre (RD 1706/2011) actualitza aquest règim (percentatge de premis, volums màxims d'emissió, vigència de l'autorització fins a 2031, etc.), amb referència explícita a la Llei 13/2011.

Les condicions detallades de cada tipus de producte es fixen en Reglaments de producte aprovats per la pròpia ONCE i validats pel Consell de Protectorat, que es publiquen com a resolucions en el BOE. Des de 2023 existeix un nou bloc reglamentari:

• Reglament regulador dels productes de la modalitat de loteria denominada «Cupó de l'ONCE», aprovat per Resolució de 4 d'abril de 2023 (BOE-A-2023-9031).
• Reglament regulador dels productes de la modalitat «Loteria instantània de bitllets de l'ONCE», també per Resolució de 4 d'abril de 2023 (BOE-A-2023-9030), posteriorment molt modificat.
• Reglament regulador dels productes de la modalitat «Joc Actiu de l'ONCE», aprovat igualment el 4 d'abril de 2023 (BOE-A-2023-9032).

Aquests reglaments concreten les competències operatives de l'ONCE: definició de productes (Cupó Diari, Cap de Setmana, Cuponazo, Triplex, Super 11, etc.), preus, premis, sistemes de sorteig, canals de venda, mecanismes de pagament i reclamació, sempre dins dels límits fixats per la Llei 13/2011 i sota control del Consell de Protectorat i de la Direcció General d'Ordenació del Joc.

Resum funcional

En síntesi, l'ONCE:

• És operador reservat de loteries d'àmbit estatal juntament amb SELAE.
• Té atribuïda la direcció, organització i explotació de diverses modalitats de loteria (cupó, loteria instantània, jocs actius).
• Executa aquestes competències conforme a un règim especial basat en Llei 13/2011, RD 358/1991, RD 1336/2005 (i les seves modificacions), els seus Estatuts i els reglaments de cada producte.
• Està sotmesa a un protectorat i control públic intens, que verifica que l'explotació del joc s'orienta a la financiació dels seus fins socials i respecta la normativa general del sector del joc i d'Hisenda Pública.

A Espanya, cobrar un premi de jocs d'atzar superior a 10.000 euros implica obligacions legals i fiscals tant per a qui paga el premi com per a qui el cobra. El tractament canvia segons es tracti de determinades loteries i apostes públiques (amb un gravamen especial) o d'altres jocs (casinos, apostes en línia, sortejos promocionals, etc.).

1. Marc legal bàsic

La base normativa principal és la Llei 35/2006 de l'IRPF (BOE) i el seu desenvolupament posterior, en particular:

• La consideració de les ganàncies en el joc com a guanys patrimonials, en tractar-se d'adquisicions de béns o drets que no procedeixen d'una transmissió prèvia.
• La disposició addicional trigèsima tercera, modificada per la Llei 16/2012 (BOE), que crea el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes.
• Ordres ministerials com l'Ordre HAP/70/2013 i l'Ordre HAP/2368/2013, que regulen els models de declaració (models 136, 230 i 270) i les obligacions de retenció sobre aquests premis.

2. Premis de determinades loteries i apostes (gravamen especial)

Estan sotmesos a un gravamen especial independent de l'IRPF els premis (Llei 16/2012, art. que modifica la DA 33ª de la Llei 35/2006):

• Loteries i apostes de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat.
• Loteries i apostes dels òrgans o entitats de les Comunitats Autònomes.
• Sorteigs de la Creu Roja Espanyola.
• Modalitats de joc autoritzades a la ONCE.
• Loteries, apostes i sortejos equivalents organitzats per organismes públics o entitats sense ànim de lucre en altres Estats de la UE/EEE, amb fins socials o assistencials.

Per a aquests premis:

• Existeix un llindar exempt: fins a una determinada quantia per dècim/cupó/aposta (fixada per la normativa vigent en cada moment) el premi està exempt del gravamen especial.
• Només tributa la part del premi que excedeix aquest llindar, formant la base imposable del gravamen especial.
• El tipus de gravamen que va establir la Llei 16/2012 és del 20 % sobre aquesta base; l'entitat pagadora practica una retenció o ingrés a compte d'aquest percentatge.
• Si el premi és de titularitat compartida, el llindar exempt i la base es prorrategen entre els cotitulars segons la seva quota.
• La retenció té, en la pràctica, caràcter alliberatori: el premi sotmès a aquest gravamen no es torna a integrar en la declaració anual de l'IRPF.

3. Altres premis de joc (casinos, apostes, sortejos comercials…)

Els premis de jocs que no encaixen en la llista anterior (per exemple, casinos, pòquer en línia no enquadrat en loteries protegides, sortejos d'empreses, concursos amb premi en metàl·lic o espècie) no es sotmeten a aquest gravamen especial. En aquests casos:

• El premi és una guany patrimonial per al contribuent (Llei 35/2006, art. sobre guanys patrimonials: les adquisicions de béns i drets que no deriven de transmissió, “com les guanys en el joc”, es consideren guanys patrimonials).
• Ha de declarar-se en l'IRPF de l'any en què es cobra el premi, integrant-se en la base corresponent segons determini la normativa.
• Les pèrdues en el joc només són computables fins a l'import de les guanys en el joc del mateix període, i mai es computen les pèrdues derivades dels jocs coberts per la disposició addicional 33ª (Llei 35/2006 modificada per Llei 16/2012).

4. Requisits pràctics per cobrar un premi > 10.000 €

Quan el premi supera els 10.000 euros, en la pràctica s'exigeixen una sèrie de requisits:

• Identificació del guanyador: l'entitat pagadora ha d'identificar el perceptors (DNI/NIE/passaport) i, en cas de premi compartit, tots els cotitulars, perquè el llindar exempt i la base imposable es prorrategen per cap.
• Mitjà de cobrament: el més habitual és l'abonament en compte bancari, per les restriccions legals al pagament en efectiu i les obligacions de prevenció del blanqueig de capitals.
• Comprovació de titularitat: pot exigir-se justificar qui són realment els titulars del dècim, resguard o aposta (especialment en premis compartits).
• Retenció a l'origen:
  • Si és una loteria/aposta amb gravamen especial, l'entitat descompta automàticament la retenció sobre la part no exempt i l'ingressa a Hisenda (models 230 i 270, segons Ordre HAP/70/2013 i Ordre HAP/2368/2013).
  • En altres jocs, l'entitat pot practicar retenció segons correspongui i, en tot cas, el contribuent haurà d'incloure la guany en el seu IRPF.
• Obligacions del contribuent:
  • Conservar resguards, justificants de cobrament i certificats de retenció.
  • Revisar el esborrany de la renda: els premis sotmesos al gravamen especial normalment no es declaren de nou; altres premis sí que s'han d'incorporar com a guanys patrimonials.

En resum, per a un premi superior a 10.000 euros, la clau és distingir si procedeix de loteries/apostes amb gravamen especial (on es tributa només per la part que supera el llindar exempt i mitjançant retenció alliberatòria) o d'altres jocs, en aquest cas la guany ha de declarar-se íntegrament en l'IRPF, tenint en compte que les pèrdues només compensen fins a l'import de les guanys en el joc del mateix exercici.