Eurojackpot avui: resultat del dimarts 15 de setembre i números guanyadors

A Espanya, un sorteig de tipus Eurojackpot (loteria de gran volum, periòdica i d'àmbit estatal o supranacional) no pot ser organitzat lliurement per qualsevol empresa o particular. L'activitat de loteries d'àmbit estatal està, per llei, reservada a operadors concrets, i la resta de jocs només pot explotar-se amb llicències atorgades per l'autoritat reguladora estatal. A més, l'operador ha de complir exigents requisits de solvència, organització, sistemes tècnics, protecció d'usuaris i prevenció de blanqueig.

El marc bàsic és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, modificada per la Llei 23/2022, de 2 de novembre (Llei 13/2011, Llei 23/2022). Els seus principals desenvolupaments reglamentaris són:

• Reial Decret 1614/2011, de 14 de novembre, sobre llicències, autoritzacions i registres de joc (RD 1614/2011).
• Reial Decret 1613/2011, de 14 de novembre, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (RD 1613/2011).
• Resolucions i ordres que regulen plecs de bases i garanties (per exemple, Ordre HFP/1227/2017 sobre plec de llicències generals, Resolució de 1 de desembre de 2017 sobre llicències singulars).

1. Reserva de les loteries d'àmbit estatal

La Llei 13/2011 estableix expressament que, pel gran volum de joc i el risc d'ús com a instrument de blanqueig, l'activitat de loteries d'àmbit estatal queda reservada en exclusiva a:

• La Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE).
• L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), amb un règim singular per als seus productes de loteria (desenvolupat mitjançant resolucions publicades al BOE).

És a dir, un Eurojackpot “propi” d'àmbit estatal només podria articular-se, en la pràctica, com a producte de SELAE o ONCE o mitjançant un esquema que la norma admeti dins d'aquesta reserva. Un operador privat nou no pot entrar simplement “creant” una loteria estatal paral·lela.

2. Títol habilitant: llicències i autoritzacions

Per als jocs no reservats (per exemple, determinades apostes o jocs en línia), la Llei 13/2011 exigeix títol habilitant previ:

• Llicències generals per a grans categories de joc (apostes, concursos, altres jocs).
• Llicències singulars per a cada tipus concret de joc dins de la llicència general corresponent (articles desenvolupats en el RD 1614/2011).

Només poden participar en els procediments de llicències generals, per a jocs no ocasionals, les societats anònimes el objecte social exclusiu de les quals sigui l'organització, comercialització i explotació de jocs, que acreditin solvència tècnica, econòmica i financera i que no estiguin incursades en les prohibicions de l'article corresponent de la Llei 13/2011 (condenes penals determinades, sancions molt greus en matèria de joc, incompliments tributaris o de Seguretat Social, sancions per blanqueig, etc.).

3. Requisits tècnics i sistemes de joc

El RD 1613/2011 desenvolupa els requisits que han de complir els sistemes tècnics de joc dels operadors:

• Existència d'una Unitat Central de Jocs que registri totes les operacions, apostes, sortejos, premis i moviments de comptes de joc.
• Implantació d'un sistema de control intern i d'una bases de dades segura accessible a l'autoritat reguladora per a la monitorització i supervisió.
• Homologació de software de joc i generadors de números aleatoris, assegurant aleatorietat i traçabilitat.
• Mesures de seguretat, plans de contingència i rèplica de la Unitat Central de Jocs per garantir continuïtat del servei.

4. Protecció de participants i joc responsable

La Llei 13/2011 (enfortida per la Llei 23/2022) imposa obligacions àmplies de protecció de menors i jugadors:

• Prohibició de participació de menors i de persones inscrites en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc.
• Obligació de disposar de registres d'usuari i comptes de joc amb identificació plena del participant, límits de dipòsits i eines d'autoexclusió i control del temps de joc.
• Polítiques actives de joc més segur o responsable, amb especial atenció a grups en risc.
• Regles de publicitat i comunicacions comercials (desenvolupades, entre altres normes, pel Reial Decret 958/2020).

5. Prevenció de blanqueig i supervisió

La Llei 13/2011 integra l'aplicació de la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El regulador (actualment la Direcció General d'Ordenació del Joc, després de la reasignació de funcions de la Comissió Nacional del Joc) ha de:

• Col·laborar i vigilar el compliment de la normativa de prevenció de blanqueig per part dels operadors.
• Monitoritzar operacions i transaccions a través dels sistemes tècnics i requerir informació a operadors, proveïdors de pagament, mitjans, etc., per perseguir joc no autoritzat.

En resum, per organitzar a Espanya alguna cosa semblant a Eurojackpot hi ha dos límits essencials: d'una banda, la reserva legal de les loteries estatals a SELAE i ONCE; de l'altra, l'exigència de llicències administratives, sistemes tècnics homologats i fortes obligacions de compliment normatiu per a qualsevol joc d'àmbit estatal, especialment si s'explota per canals electrònics o interactius.

No puc respondre de forma detallada i especialitzada a la teva pregunta sobre el procés d'escrutini dels sortejos de loteria a nivell europeu perquè estic dissenyat específicament per treballar sobre política i institucions públiques espanyoles (legislació, parlaments, governs, partits, actors públics, etc.), no sobre el funcionament tècnic de jocs d'atzar o procediments interns de loteries en diferents països europeus.

El meu àmbit de coneixement i les eines a les quals tinc accés estan orientats a qüestions com:

• Normes i iniciatives legislatives a Espanya (lleis, reials decrets-llei, projectes i proposicions de llei, consultes públiques, etc.).
• Activitat parlamentària: debats, votacions, preguntes, compareixences al Congrés, Senat i parlaments autonòmics.
• Organització i funcionament d'institucions públiques (ministeris, conselleries, direccions generals, organismes reguladors).
• Posicions i activitat de partits i càrrecs públics en relació amb polítiques concretes.
• Context polític i regulador de sectors (energia, salut, transport, habitatge, digital, etc.).

En canvi, qüestions com:

• Procediments tècnics interns d'empreses o organismes de loteries en diferents països europeus.
• Detalls operatius de l'escrutini o validació de combinacions premiades a escala europea.
• Mecàniques específiques de sortejos de tipus comercial o de joc privat fora de l'àmbit regulador espanyol concret.

queden fora del meu àmbit d'especialització i de les bases d'informació que puc consultar. No tindria forma de contrastar ni verificar, amb el mateix nivell de rigor que sí puc aplicar en temes polítics o institucionals espanyols, com s'organitza exactament l'escrutini dels sortejos de loteria als diferents països de la Unió Europea o en el marc de jocs transnacionals com l'Euromilions, quins organismes intervenen a cada Estat, quins controls concrets aplica cada autoritat o quins estàndards tècnics utilitzen.

Si el que t'interessa és la dimensió reguladora i pública del joc, sí que podria ser útil que reformulessis la pregunta en aquesta clau, per exemple:

• Com es regula a Espanya l'organització dels jocs de loteria i quins controls públics existeixen sobre ells.
• Quin paper tenen els organismes públics espanyols (per exemple, la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat o el regulador del joc) en la supervisió i control del joc.
• Quin tipus de normes o autoritzacions són necessàries per organitzar jocs d'atzar a Espanya.

En aquests casos, podria orientar-te sobre:

• Quines lleis i reglaments s'apliquen al joc a Espanya.
• Quines autoritats competents intervenen i quines són les seves funcions.
• Quines garanties públiques existeixen en matèria de transparència, protecció de consumidors o prevenció d'addiccions, etc.

Si vols, reformula la teva consulta cap a qualsevol d'aquests aspectes vinculats amb l'àmbit polític, institucional o regulador espanyol i podré donar-te una resposta més completa i fonamentada.

La fiscalitat dels premis de loteria i apostes a Espanya no es regula per una única llei aïllada, sinó per un bloc de normativa tributària general i específica. A grans trets, els premis es graven a través de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) o de l'Impost sobre Societats/IRNR, més un gravamen especial sobre determinats premis de loteries i apostes gestionats per Loteries i Apostes de l'Estat, l'ONCE, Creu Roja i loteries autonòmiques, amb el seu corresponent règim de retenció i models de declaració.

1. Normativa bàsica de l'IRPF i reglament

• Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF (text consolidat). És la norma matriu que determina quins rendiments estan subjectes a l'impost, com es qualifiquen (rendiments, guanys patrimonials, etc.) i el règim de pagaments a compte i retencions. Sobre aquesta llei es recolza el tractament dels premis de joc quan s'integren en la base imposable o quan se sotmeten al gravamen especial com a renda subjecta a l'IRPF.
• Reial Decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament de l'IRPF (enllaç), amb successives modificacions (per exemple, RD 1003/2014, RD 633/2015, RD 1074/2017 i RD 31/2023). Regula amb detall el sistema de pagaments a compte, la forma de practicar retencions i ingressos a compte sobre premis i determinats guanys patrimonials, així com aspectes procedimentals (obligats a retenir, base de la retenció, terminis, etc.).
• Llei 26/2014, de 27 de novembre (enllaç), que modifica la Llei 35/2006 i el text refós de l'IRNR. Ajusta el tractament de diverses rendes, entre elles les vinculades a jocs i apostes, harmonitzant la tributació de residents i no residents sobre aquest tipus de guanys.

2. Gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes

• Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries (enllaç). Introdueix el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes i modifica altres figures tributàries. En ella s'estableixen els elements essencials del gravamen especial:
  • Quins són els premis subjectes (Loteries i Apostes de l'Estat, ONCE, Creu Roja, loteries autonòmiques i anàlegs estrangers reconeguts).
  • L'existència d'un mínim exempt per sota del qual el premi no tributa per aquest gravamen especial.
  • El tipus impositiu fix que s'aplica sobre la part del premi que excedeix del mínim exempt.
  • L'articulació del gravamen com a retenció a compte de l'IRPF o de l'IRNR en el moment del cobrament del premi.
• Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat (per exemple, Llei 17/2012 i Llei 22/2013, i més tard Llei 6/2018) ajusten periòdicament el mínim exempt i certs paràmetres del gravamen especial, de manera que la seva quantia pot anar variant amb els exercicis pressupostaris.

3. Impost sobre Societats i IRNR

• Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats (enllaç) i el seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 634/2015 (enllaç). Fixen com integren els premis de loteria en la seva base imposable les persones jurídiques, així com el règim de retencions a compte quan el perceptors és una entitat subjecta a aquest impost.
• El tractament dels no residents es basa en el text refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents, modificat també per la Llei 26/2014, que coordina la forma en què aquests premis tributen quan el perceptors no és resident fiscal a Espanya.

4. Normativa específica de joc i de gestió de Loteries

• Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (enllaç). No fixa tipus ni mínims del gravamen especial, però és la norma marc que ordena l'activitat de joc i apostes a Espanya, la relació amb l'Estat i la definició de les diferents modalitats, base imprescindible per delimitar quins sortejos i apostes queden dins de l'àmbit del gravamen.
• Distintes resolucions i reials decrets sobre loteries (per exemple, el Reial Decret 403/2013, sobre distribució de recaptació i premis) afecten l'estructura dels sortejos, categories de premis i regles de funcionament, la qual cosa repercuteix indirectament en la determinació de la base imposable dels premis.

5. Ordres ministerials i models de declaració

• Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener (enllaç): aprova els models 230 i 136 per a l'autoliquidació de retencions i ingressos a compte i del gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes, tant en IRPF/IRNR com en l'Impost sobre Societats.
• Ordre HAP/2368/2013, de 13 de desembre (enllaç): crea el model 270, resum anual de retencions i ingressos a compte del gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes.
• Ordres posteriors de modificació —entre altres, Ordre HAC/763/2018, Ordre HFP/1286/2023 i Ordre HAC/1431/2025— actualitzen dissenys de models 136, 190 i 270 i precisen la forma, termini i procediment de presentació, adaptant la gestió de les retencions practicades sobre premis a les reformes legals successives.

Finalment, el règim es coordina amb els concerts i convenis econòmics del País Basc i Navarra (Lleis 7/2014, 10/2017, 14/2015 i 22/2022), que reprodueixen i adapten a les seves hisendes forals la tributació sobre premis de joc, respectant l'estructura estatal (gravamen especial, retencions i coordinació amb IRPF/IS/IRNR).