Eurojackpot avui: resultat del dimarts 18 d'agost i números guanyadors

Per modificar la regulació de l'Eurojackpot a Espanya cal actuar sobre el marc general del joc d'àmbit estatal i, en particular, sobre les normes que habiliten l'ONCE a comercialitzar aquest producte europeu. Això pot implicar canvis legals (lleis) i/o reglamentaris (reals decrets, ordres i resolucions), segons la profunditat de la reforma que es busqui.

1. On està avui la regulació de l'Eurojackpot

El joc d'àmbit estatal s'estructura al voltant de la Llei 13/2011, de regulació del joc, que estableix la reserva de determinades loteries a operadors designats per l'Estat i fixa el marc bàsic de llicències, autoritzacions i registres. Aquesta llei es desenvolupa mitjançant:

• Reglaments generals: per exemple el Reial Decret 1614/2011, sobre llicències i registres, i el Reial Decret 176/2023, d'entorns de joc més segurs, dictats “de conformitat amb la Llei 13/2011”.
• Normativa específica d'operadors reservats: Estatut de SELAE i acords Govern–ONCE.
• Resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials que aproven reglaments i calendaris de productes de loteria de l'ONCE.

En aquest marc, les resolucions de calendaris de l'ONCE publicades al BOE (per exemple, la de 18 de juliol de 2025 i la de 16 de juliol de 2024) descriuen expressament l'Eurojackpot com un “producte comercialitzat amb altres operadors de joc habilitats per operar en tercers països denominat Eurojackpot”, fixen la seva periodicitat (dimarts i divendres) i encaixen aquest joc dins del calendari anual de productes de l'ONCE validat pel Consell de Protectorat.

2. Primer pas: decidir què es vol canviar

Els passos legislatius concrets depenen de la naturalesa del canvi:

• Canviar la reserva de loteries o el paper d'ONCE/SELAE (per exemple, qui pot oferir Eurojackpot o sota quines condicions bàsiques) sol exigir reformar la Llei 13/2011 o altres lleis que la complementen.
• Ajustar aspectes tècnics del joc a Espanya (preu per aposta, integració en el calendari, detalls operatius) es pot fer mitjançant la modificació del reglament i calendari de productes de l'ONCE, que es publiquen per resolució de la Secretaria d'Estat de Drets Socials a proposta de l'Organització i prèvia verificació del Consell de Protectorat.
• Modificar regles comunes del joc europeu (per exemple, estructura general de premis) requereix a més un acord amb la resta de països participants, perquè Eurojackpot es regeix per un conveni multinacional.
• Alterar la tributació dels premis de l'Eurojackpot (llindar exempt, tipus del gravamen especial, etc.) implica reformar les lleis fiscals aplicables, que al BOE apareixen lligades a mesures tributàries generals i a la regulació del gravamen especial sobre premis de loteries.

3. Reforma legal a les Corts Generals

Si el canvi afecta el nucli del règim jurídic del joc (reserva d'operadors, tipus de jocs permesos, principis de protecció del jugador), caldria tramitar una llei:

1. Iniciativa: normalment un projecte de llei del Govern, elaborat pel ministeri competent (Hisenda/Drets Socials) amb memòria, anàlisi d'impacte normatiu i, si escau, consulta pública prèvia.
2. Informes i dictàmens: Advocacia de l'Estat, CNMC si hi ha implicacions de competència, i en reformes de calat, Consell d'Estat.
3. Aprovació en Consell de Ministres i remissió al Congrés com a projecte de llei.
4. Tramitació parlamentària ordinària: admissió a tràmit, possible debat de totalitat, fase d'esmenes en comissió (i ponència) i votació final en Ple del Congrés.
5. Enviament al Senat: on poden presentar-se esmenes o un veto. Si el Senat introdueix canvis, el text torna al Congrés per a una última decisió.
6. Sanció i publicació: la llei es sanciona pel Rei i es publica al BOE, entrant en vigor en la data prevista.

En situacions d’“extraordinària i urgent necessitat” el Govern podria recórrer a un reial decret‑llei, que ha de ser convalidat pel Congrés i, si escau, tramitat després com a projecte de llei per introduir modificacions més detallades.

4. Canvis reglamentaris i resolucions sobre Eurojackpot

Si el que es pretén és ajustar paràmetres tècnics de l'Eurojackpot a Espanya sense tocar la Llei 13/2011, el canal normal seria:

1. Proposta de l'ONCE de modificació del seu reglament o del seu calendari de productes (inclòs Eurojackpot), en el marc de l'Acord General Govern–ONCE per a 2022‑2031 citat a la resolució de 18 de juliol de 2025.
2. Verificació pel Consell de Protectorat de l'ONCE, que comprova la conformitat de la proposta amb la Llei 13/2011, el Reial Decret 1336/2005 (sobre loteria instantània) i els criteris de control aprovats per aquest òrgan.
3. Resolució de la Secretaria d'Estat de Drets Socials publicant el nou calendari o les modificacions del reglament de loteries de l'ONCE, on s'actualitzarien les referències a Eurojackpot (per exemple, nombre de sortejos, format, condicions comercials a Espanya).

Quan les modificacions incideixen en tots els operadors de joc (no només ONCE/SELAE), l'instrument sol ser un reial decret sectorial del Govern, com el ja citat Reial Decret 176/2023 sobre entorns més segurs de joc, de nou desenvolupat “de conformitat amb la Llei 13/2011”.

En síntesi, modificar la regulació de l'Eurojackpot a Espanya exigeix actuar en dos plans coordinats: el pla legal (Llei 13/2011 i, si escau, lleis fiscals) a través de les Corts Generals, i el pla reglamentari i de gestió (reglaments, calendaris i resolucions sobre productes de l'ONCE) impulsat pel Govern i supervisat pel Consell de Protectorat, sense oblidar els acords amb els altres països que integren aquest joc europeu.

A Espanya, la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) té competències directes sobre els sortejos europeus en què actua com a operador nacional (fonamentalment Euromilions i altres jocs paneuropeus associats), i cap competència operativa sobre aquells que la llei reserva a l'ONCE, com Eurojackpot. Les seves funcions s'emmarquen en la Llei 13/2011, de regulació del joc, que reserva les loteries d'àmbit estatal als operadors designats per l'Estat, entre ells SELAE i l'ONCE.

1. SELAE com a operador espanyol d'Euromilions

Diversos articles de Demócrata sobre resultats d'Euromilions recorden que el joc està organitzat per operadors nacionals de diversos països, i que en el cas d'Espanya l'operador és Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) juntament amb Française des Jeux, The National Lottery britànica, Jogos Santa Casa, etc. (per exemple, article del 23/06/2026).

A partir d'aquesta condició d'operador nacional, les principals competències de SELAE en Euromilions són:

• Gestió i explotació del joc a Espanya: Demócrata descriu SELAE com l'empresa pública adscrita al Ministeri d'Hisenda encarregada de “gestionar, explotar i comercialitzar les loteries de titularitat estatal a Espanya, entre elles (…) Euromilions” (anàlisi sobre els loters i SELAE). Això inclou la definició i aplicació de les regles del joc al territori espanyol conforme a l'acord paneuropeu.
• Comercialització i xarxa de vendes: SELAE organitza la venda de bitllets a la seva xarxa d'administracions i en canals online oficials, de manera anàloga al que fa amb Bonoloto o La Primitiva, on el mateix mitjà precisa que “SELAE organitza el sorteig, publica els resultats oficials i estableix la distribució de premis conforme a les regles de cada joc” (article sobre Bonoloto).
• Determinació i aplicació de la distribució de premis: encara que l'estructura bàsica de premis i el pot es fixen de forma comuna entre els operadors d'Euromilions, SELAE s'encarrega d'aplicar a Espanya les categories de premi i els criteris de distribució que es deriven de l'acord entre operadors i de les normes internes que publiqui. Demócrata explica que Euromilions contempla diferents categories i que SELAE determina a partir de quines combinacions hi ha premi i com s'abonen (article de l'11/08/2026).
• Pagament de premis i retencions fiscals: SELAE és responsable d'abonar els premis a Espanya, distingint entre premis menors (a la seva xarxa de vendes) i majors (a través d'entitats financeres col·laboradores), i d'aplicar les retencions fiscals previstes en la normativa tributària. Encara que els exemples de Demócrata es centren en altres jocs (com Bonoloto o El Gordo de la Primitiva), l'esquema és el mateix per a Euromilions.
• Joc associat “El Milió”: els articles de Demócrata subratllen que les apostes d'Euromilions realitzades a Espanya inclouen automàticament el codi de “El Milió”, un sorteig complementari nacional gestionat només per SELAE, que atorga un milió d'euros addicionals. El seu disseny, gestió i pagament són competència exclusiva de SELAE dins del marc general d'Euromilions.
• Control intern i prevenció d'irregularitats: una Resolució de 8 de maig de 2025 de les Corts Generals, relativa a l'informe del Tribunal de Comptes sobre SELAE, insta l'entitat a aprovar una norma interna que reguli per a tots els jocs els requisits i prohibicions de participació, així com els seus sistemes de control de premis (BOE-A-2025-14671). Aquests controls també arriben a Euromilions.

2. Relació de SELAE amb els altres operadors europeus

Euromilions és un joc paneuropeu amb un únic sorteig i programa de premis comuns, però explotat per operadors nacionals a cada país. Els articles citats detallen la llista d'operadors nacionals participants, entre ells SELAE per a Espanya.

En aquest marc, les competències de SELAE cap a fora són de cooperació i cogovernança:

• Participa en els acords contractuals que regulen el joc entre operadors nacionals (condicions del sorteig, estructura de premis, límits del pot, normes de màrqueting comunes, etc.).
• Intercanvia informació tècnica i financera amb la resta d'operadors per al càlcul conjunt del pot, de la recaptació total i dels imports en cada categoria.
• Se sotmet, com la resta, al marc de competència de la UE i ajudes d'Estat, encara que els exemples específics de la Comissió Europea citats a la investigació al·ludeixen a altres operadors com Française des Jeux.

3. Eurojackpot: competència de l'ONCE, no de SELAE

En canvi, els documents oficials del BOE sobre l'ONCE deixen clar que l'Eurojackpot és “un producte comercialitzat amb altres operadors de joc habilitats per operar en tercers països denominat ‘Eurojackpot’”, i que l'ONCE és la titular del producte i qui organitza els seus sortejos juntament amb els altres operadors europeus (per exemple, Resolució de 30/04/2025). Les notes de Demócrata sobre Eurojackpot també assenyalen que el sorteig se celebra a Helsinki i que a Espanya es comercialitza a través de l'ONCE, amb resultats a JuegosONCE.

Per tant, SELAE no té competències operatives sobre Eurojackpot: ni dissenya el joc, ni ven els bitllets, ni paga els premis. El seu àmbit en sortejos europeus es centra en Euromilions i altres productes d'àmbit estatal dels quals sigui titular, dins del règim d'explotació exclusiva que la Llei 13/2011 reserva als operadors designats per l'Estat.

A Espanya el cobrament de premis de loteries i apostes (SELAE, ONCE, loteries autonòmiques, Creu Roja, etc.) està fortament regulat. Els requisits varien en funció de la quantia, i combinen normes de joc, prevenció de blanqueig i fiscalitat. A continuació es resumeixen les exigències principals quan el premi supera determinats imports.

1. Prohibicions subjectives bàsiques

Tant la Llei 13/2011, de regulació del joc (BOE) com la normativa específica d'operadors (per exemple, el Reglament de “Joc Actiu de l'ONCE”, publicat per Resolució de 4 d'abril de 2023, BOE-A-2023-9032) estableixen qui no pot jugar ni cobrar premis:

• Menors de 18 anys.
• Persones declarades incapacitades per al joc per resolució judicial.
• Persones que s'hagin inscrit voluntàriament o per resolució en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc (autoexclosos).
• Personal vinculat a l'operador en matèria de joc (per exemple, treballadors de l'ONCE, segons el seu reglament).

Si una persona d'aquests col·lectius resulta guanyadora, el reglament pot preveure la impossibilitat de cobrament del premi.

2. Identificació del guanyador segons la quantia

La clau la dóna la normativa de prevenció de blanqueig. La Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i el seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 304/2014 (BOE-A-2014-4742), consideren subjectes obligats a:

• Les entitats de crèdit.
• Les persones responsables de la gestió, explotació i comercialització de loteries i altres jocs d'atzar, respecte de les operacions de pagament de premis (art. 2 Llei 10/2010).

L'article corresponent del Reglament (RD 304/2014) estableix que:

• En general, s'ha d'identificar formalment el client en operacions ocasionals iguals o superiors a 1.000 euros.
• En el pagament de premis de loteries i altres jocs d'atzar, la identificació i comprovació de la identitat és obligatòria per a premis d'import igual o superior a 2.500 euros.

Aquesta identificació s'ha de fer amb document fefaent:

• DNI per a espanyols.
• NIE, targeta de residència, passaport o altres documents oficials per a estrangers.

Si el premi és compartit (dècims o bitllets a mitges), s'han d'identificar tots els participants o, almenys, la persona que actuï en nom de l'entitat sense personalitat, conforme a les regles d'identificació de clients del Reglament.

3. Límits de pagament i prevenció de blanqueig

La combinació de la Llei 10/2010 i el seu Reglament implica que, a partir de certes quanties, les administracions de loteria i les entitats financeres:

• Han de identificar i conservar les dades del guanyador (nom, document, etc.).
• Aplicar mesures de diligència deguda reforçada si aprecien risc de blanqueig (anàlisi d'operacions inusuals, comunicació al SEPBLAC, etc.).
• En la pràctica, els premis mitjans i alts s'abonen a través de entitats financeres, normalment mitjançant transferència o xec nominatiu, evitant grans pagaments en efectiu.

A més, l'Ordre ETD/1217/2022 i altra normativa de moviments de mitjans de pagament reforcen controls sobre grans quantitats d'efectiu, cosa que de facto limita el pagament de premis elevats en metàl·lic.

4. Retenció fiscal sobre premis elevats

Des de la Llei 16/2012, de mesures tributàries (BOE-A-2012-15650), es va crear un gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes, incorporat a la Llei de l'IRPF i a la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents. Els seus elements bàsics són:

• Subjecta, entre altres, els premis de SELAE, ONCE, loteries autonòmiques i Creu Roja.
• Estableix una quantia exempta; només tributa la part del premi que excedeixi aquest llindar.
• Si el dècim o aposta és d'import inferior a l'estàndard, la quantia exempta es redueix proporcionalment.
• Si el premi és compartit, la quantia exempta i la base es prorrategen entre cotitulars.
• El tipus del gravamen especial es fixa a la pròpia disposició addicional; la llei preveu que l'ingrés es realitzi mitjançant retenció en el moment del pagament, utilitzant models com el 230 i el 270 (regulats, entre altres, per l'Ordre HAP/70/2013 i l'Ordre HAP/2368/2013).

La quantia exempta i el tipus s'han anat modificant amb el temps (a través de normes com la pròpia Llei 16/2012 i pressupostos posteriors); convé revisar la redacció vigent de la Llei de l'IRPF i de la normativa tributària aplicable a l'any del sorteig.

5. Terminis per cobrar i prescripció

Els terminis per al cobrament dels premis es fixen a la normativa específica de cada joc (resolucions de Loteries i Apostes de l'Estat per a Loteria Nacional, Primitiva, Euromilions, etc., i reglaments de l'ONCE). Aquestes normes, publicades al BOE, detallen:

• El nombre de dies des de la data del sorteig durant els quals el premi pot ser cobrat.
• La forma de presentació del bitllet o resguard.
• La previsió que, transcorregut el termini sense cobrar, el premi caduca i es considera prescrit el dret al cobrament.

Un cop prescrit, l'apostant perd el dret al premi i aquest es gestiona conforme al que estableixin les normes de cada operador (per exemple, acumulació a fons de premis o a fins socials).

6. Síntesi pràctica per trams

• Premis petits (per sota dels llindars d'identificació i exempció): es cobren normalment a l'administració; no sol exigir-se identificació formal ni hi ha gravamen especial.
• Premis mitjans (a partir dels imports per a identificació, p. ex. 2.500 €): és obligatòria la identificació fefaent i el registre de l'operació, podent intervenir una entitat financera.
• Premis alts (per sobre de la quantia exempta de l'IRPF): a més del que s'ha dit, el pagament es realitza normalment per banc, amb retenció automàtica del gravamen especial sobre la part no exempta i aplicació estricta de les mesures de prevenció de blanqueig.