Sorteigs d'avui dilluns 17 d'agost: horaris de Primitiva, Bonoloto, EuroDreams i Cupó Diari ONCE

El termini legal general per cobrar un premi de La Primitiva és de tres mesos, comptats des de l'endemà de la data de l'últim concurs (sorteig) en què hagin participat les apostes reflectides en el resguard premiat. Transcorregut aquest termini, el premi caduca i ja no pot ser abonat.

Aquest termini s'estableix en la normativa específica que regula La Primitiva com a concurs de pronòstics de Loteries i Apostes de l'Estat, concretament en les normes aprovades per la Resolució de 16 d'octubre de 2000, de Loteries i Apostes de l'Estat, «per la qual s'aproven les normes que han de regir els concursos de pronòstics de Loteria Primitiva i les seves modalitats» (BOE-A-2000-18839), que continuen sent la base reguladora, amb successives modificacions puntuals.

Precepte concret sobre la caducitat dels premis

El termini de tres mesos apareix recollit en la norma 39.ª d'aquestes normes, el seu tenor essencial és el següent:

Norma 39.ª (extracte rellevant): «Els premis caducaran un cop transcorreguts tres mesos, comptats a partir de l'endemà de la data de l'últim concurs en què han participat les apostes.»

D'aquesta redacció se'n desprenen diversos elements importants:

• Durada del termini: tres mesos complets.
• Dia inicial del còmput: l'endemà de la data de l'últim concurs (sorteig) en què hagin participat les apostes que figuren en el resguard.
• Àmbit objectiu: tots els premis derivats d'apostes vàlidament registrades a La Primitiva i les seves modalitats (per exemple, quan un mateix resguard participa en diversos concursos).
• Conseqüència jurídica: un cop vençut el termini, el premi es considera caducat i ja no és exigible davant Loteries i Apostes de l'Estat.

Còmput del termini i resguards amb diversos sortejos

La norma es refereix a «l'últim concurs en què han participat les apostes». Això té rellevància especialment quan el resguard inclou:

• Apostes múltiples o abonaments per a diversos sortejos consecutius.
• Combinacions que participen en més d'un concurs dins d'un mateix suport.

En aquests casos, el termini no es compta des del primer sorteig en què va jugar el bitllet, sinó des del dia següent a l'últim sorteig per al qual aquest resguard tenia participació. El premi, per tant, pot cobrar-se durant els tres mesos següents a aquesta última data, sempre que es presenti el resguard dins de termini.

Relació amb altres normes de pagament de premis

Les mateixes normes reguladores contenen preceptes complementaris sobre el pagament i la reclamació de premis que ajuden a entendre el règim jurídic del termini:

• La norma 36.ª estableix que els premis es paguen a partir del primer dia hàbil següent al de l'últim concurs en què han participat les apostes. Des d'aquest moment el premi és cobrable.
• La norma 37.ª.2 preveu una excepció en cas de litigi judicial sobre la titularitat del resguard: si un jutjat ordena paralitzar el pagament abans que s'hagi abonat el premi, el termini de caducitat no es computa des del dia següent al sorteig, sinó des de la notificació de la resolució judicial ferma que posi fi al procediment.
• La norma 38.ª permet, amb caràcter excepcional, que el Director General de Loteries i Apostes de l'Estat ordeni el pagament d'un premi sense presentació del resguard, si s'aporten dades suficients per identificar indubtablement el reclamant com qui va validar el bitllet.

Aquestes normes posen de manifest que el termini de tres mesos és un termini de caducitat vinculat al resguard i a la seva possible reclamació, però amb ajustos específics quan intervé un procés judicial.

Importància pràctica del termini de tres mesos

Des del punt de vista del jugador, l'efecte pràctic de la normativa és clar:

• El premiat disposa de tres mesos efectius per acudir a un punt de venda autoritzat o, en cas de premis elevats, a una entitat col·laboradora (normalment, entitats financeres concertades) i presentar el seu resguard.
• La mera tinença del resguard no basta si es deixa transcórrer el termini: un cop caducat, Loteries i Apostes de l'Estat no té obligació legal d'abonar el premi.
• En cas de desacord (per exemple, si el sistema indica que el bitllet està «ja cobrat» o «no té premi»), el posseïdor ha de formular reclamació davant la Direcció General de Loteries i Apostes de l'Estat dins dels terminis específics que també detallen les normes.

En resum, conforme a la normativa vigent aplicable a La Primitiva gestionada per Loteries i Apostes de l'Estat, el termini legal de cobrament dels premis és de tres mesos des de l'endemà del sorteig (o de l'últim sorteig en què participi el bitllet), sense perjudici de les excepcions taxades quan existeixi un procediment judicial que suspengui el pagament.

Perquè una administració de loteries pugui vendre bitllets d'EuroDreams a Espanya no existeix, segons la informació disponible, un règim “extra” específic diferent del de la resta de jocs actius de Loteries i Apostes de l'Estat. La clau és formar part de la xarxa oficial de punts de venda de SELAE i complir les condicions generals (jurídiques, tècniques i comercials) que aquesta societat pública fixa per a tota la seva xarxa.

1. Marc jurídic bàsic

La comercialització de les loteries estatals es regeix per la Llei 13/2011, de regulació del joc, que reserva en exclusiva l'explotació de les loteries d'àmbit estatal als operadors designats per la pròpia llei. Una de les notícies analitzades recorda que aquesta reserva es concreta en que:

• Només SELAE i l'ONCE poden explotar i comercialitzar loteries estatals.
• Cap operador privat pot organitzar pel seu compte aquest tipus de sortejos.

En el cas d'EuroDreams, es tracta d'un joc europeu integrat en l'oferta de Loteries i Apostes de l'Estat; SELAE organitza el joc a Espanya i canalitza la venda a través de:

• La seva xarxa presencial d'administracions i punts mixtos autoritzats.
• El seu canal digital propi (web i app oficials).

2. Requisits generals per ser punt de venda SELAE

La normativa de detall sobre obertures i contractes de punt de venda no es publica al BOE de forma sistemàtica, sinó que s'articula mitjançant plecs i contractes interns de SELAE. A partir de la informació pública disponible i de la fiscalització parlamentària sobre SELAE, es poden sintetitzar els grans requisits:

• Vinculació contractual amb SELAE: l'administració ha d'haver estat seleccionada i autoritzada com a “punt de venda integral” o “mixt” i haver signat el corresponent contracte de gestió de productes de loteria i apostes de l'Estat.
• Compliment de la Llei 13/2011 i normativa de joc responsable: la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes ha instat SELAE a aprovar normes internes unificades sobre requisits i prohibicions de participació per a tots els jocs. Aquestes obligacions afecten també la xarxa de vendes (informació al client, controls bàsics, etc.).
• Requisits fiscals i mercantils: estar al corrent d'obligacions tributàries i de Seguretat Social, disposar de llicència d'activitat del local i complir la normativa general de comerç i consum.
• Ubicació i característiques del local: SELAE defineix criteris de viabilitat comercial, distància a altres punts de venda, accessibilitat, superfície mínima, seguretat i visibilitat de la marca oficial.

3. Requisits tècnics del punt de venda

Tot i que els detalls tècnics no apareixen desgranats a les fonts consultades, la pròpia naturalesa de la xarxa de SELAE i les referències sobre com es comercialitzen i paguen premis permeten identificar exigències homogènies per a tots els jocs actius (Bonoloto, La Primitiva, Euromillones, EuroDreams, etc.):

• Terminal oficial de SELAE (TPV o equip equivalent) instal·lat a l'administració, connectat als sistemes centrals de Loteries i Apostes de l'Estat.
• Connectivitat segura per validar apostes en temps real, emetre resguards i permetre la comprovació de premis. Les notícies sobre diferents sortejos recorden que els bitllets només són vàlids si han estat validats per SELAE o per una administració autoritzada.
• Procediments de control de premis: l'Informe de fiscalització del Tribunal de Comptes sobre SELAE va portar el Parlament a demanar més estandardització en els sistemes de control de premis, cosa que suposa obligacions operatives per als punts de venda (verificació del resguard, límits per al pagament de premis menors a la finestreta, remissió de premis majors a entitats financeres col·laboradores, etc.).
• Imatge corporativa i material oficial: ús d'impressores homologades, paper i suports de SELAE, així com rètols i elements de senyalització que identifiquin clarament l'establiment com a punt oficial.

4. Hi ha requisits específics per a EuroDreams respecte a Euromillones o La Primitiva?

A les fonts revisades (tant a la premsa com en referències al marc regulador) no apareixen requisits diferenciats de punt de venda exclusius d'EuroDreams. Els textos descriuen EuroDreams com a:

• Un sorteig europeu en què participen diversos països (Espanya, Portugal, França, etc.).
• Gestionat a Espanya per SELAE i distribuït a través dels seus canals habituals.

Això implica que, des del punt de vista del punt de venda, EuroDreams es comporta com qualsevol altre joc actiu de la cartera de SELAE:

• Si l'administració ja està homologada i integrada a la xarxa i disposa del terminal oficial, pot vendre EuroDreams igual que Euromillones, La Primitiva o Bonoloto.
• Les diferències estan en les regles del joc (com es juga, categories de premis, calendari de sortejos…), no en requisits addicionals per a l'administració.

5. Passos pràctics per a una administració que vulgui vendre EuroDreams

Amb tot l'anterior, a la pràctica una administració ha de:

• Ser o convertir-se en punt de venda autoritzat de SELAE (integral o mixt).
• Complir els plecs i contracte que SELAE imposa per a la xarxa comercial (requisits de local, horaris, obligacions d'informació al jugador, conservació de bitllets, control de pagaments, etc.).
• Mantenir operatius i en bon estat el terminal oficial i la connexió als sistemes de SELAE.
• Aplicar les normes internes de SELAE sobre participació i joc responsable que, segons la resolució parlamentària de 2025, han de ser comunes a tots els jocs.

Si ja es compleix tot això, no es desprèn de les fonts consultades que SELAE exigeixi una habilitació addicional específica per a EuroDreams diferent de la que permet vendre la resta de jocs actius de la casa.

L'ONCE té a Espanya competències molt rellevants, però acotades, en l'organització i explotació de determinades loteries d'àmbit estatal. No és un operador “general” de tots els jocs d'atzar, sinó un operador singular al qual l'Estat ha concedit, mitjançant lleis, reials decrets i un Acord General 2022‑2031, la titularitat de diverses modalitats de loteria (fonamentalment el Cupó i la Loteria Instantània de bitllets de l'ONCE), sota un règim de forta supervisió pública.

1. Naturalesa jurídica de l'ONCE i reserva de les loteries

Les resolucions recents de la Secretaria d'Estat de Drets Socials recorden que, segons la disposició addicional tercera de la Llei 5/2011, d'Economia Social, l'ONCE és una Corporació de Dret Públic de caràcter social, organització singular de l'economia social, que es regeix per normativa específica pròpia i que, per finançar els seus fins socials, “gaudeix d'un conjunt d'autoritzacions públiques en matèria de joc”.

Alhora, l'article 4 de la Llei 13/2011, de regulació del joc, reserva les loteries d'àmbit estatal als operadors designats per la pròpia llei. La seva disposició addicional primera “designa l'ONCE com un dels dos operadors que poden comercialitzar productes de loteries d'àmbit estatal”, d'acord amb les resolucions del BOE de 2024 i 2025 sobre el Cupó i la Loteria Instantània.

2. Marc jurídic específic de les seves competències en joc

Les actuacions de l'ONCE en matèria de loteries han d'ajustar-se, de forma acumulativa, a un bloc normatiu que les resolucions sintetitzen així:

• Disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986, que va configurar el règim inicial dels seus jocs.
• Disposicions addicionals primera i segona de la Llei 13/2011, que reserven les loteries estatals a operadors designats i concreten l'encaix de l'ONCE.
• Acord General Govern‑ONCE 2022‑2031, “en matèria de cooperació, solidaritat i competitivitat per a l'estabilitat de futur de l'ONCE”, aprovat pel Consell de Ministres el 2 de novembre de 2021, que fixa el marc polític‑econòmic de la concessió estatal.
• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'ONCE, que defineix la seva estructura i relació amb l'Estat.
• Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, “pel qual s'autoritza l'ONCE l'explotació d'una loteria instantània o presortejada”, que obre la via a l'actual Loteria Instantània de bitllets.
• Els seus Estatuts vigents, publicats per Ordre SCB/1240/2019, que concreten l'organització interna i la finalitat social.

3. Què pot fer l'ONCE en matèria de jocs d'atzar

A partir d'aquest marc, les competències materials de l'ONCE es centren en:

• Ser titular i explotadora de diverses modalitats de loteria d'àmbit estatal (Cupó de l'ONCE i Loteria Instantània de bitllets de l'ONCE), com a operador designat per la Llei 13/2011.
• Dissenyar i regular internament aquestes modalitats mitjançant reglaments propis i apèndixs tècnics (preu, estructura de premis, mecàniques de joc, suport físic o electrònic, dates de comercialització, etc.), que aprova el seu Consell General.
• Implantar, llançar, modificar i finalitzar productes concrets dins d'aquestes modalitats de loteria. Les resolucions del BOE de 2024 i 2025 recullen nombrosos exemples de nous “grups de productes” i la derogació o substitució d'altres.
• Comercialitzar aquests jocs de loteria a tot el territori estatal, a través de la seva xarxa de venedors i de canals autoritzats com la web oficial de JuegosONCE.
• Utilitzar els ingressos de joc per finançar els seus fins socials, d'acord amb la seva condició de corporació de dret públic amb finalitat social.

4. Supervisió estatal i límits de les seves competències

Les competències de l'ONCE estan estreta i condicionades pel Protectorat estatal:

• El Consell de Protectorat de l'ONCE aprova els “Procediments i Criteris de control” comuns a les tres modalitats de loteria de les quals és titular l'organització i específics per al Cupó i la Loteria Instantània.
• L'ONCE ha de comunicar amb antelació suficient al Consell de Protectorat “les condicions de totes les seves modalitats de loteria autoritzades” i qualsevol modificació dels seus reglaments, perquè l'Estat verifiqui que es compleixen els termes de la concessió estatal i la normativa general.
• Només després d'aquesta verificació es publiquen les condicions i canvis al Butlletí Oficial de l'Estat, com a garantia dels consumidors.

En la situació actual, per tant, l'ONCE:

• Exercita competències plenes d'organització i explotació dins del perímetre de loteries que li han estat concedides (Cupó i Loteria Instantània i les seves variants).
• Està sotmesa a un règim d'autorització, comunicació prèvia i control per part de l'Estat a través del Consell de Protectorat i de la Secretaria d'Estat de Drets Socials.
• Comparteix l'espai de les loteries estatals amb un únic operador públic més (SELAE), conforme a la reserva de la Llei 13/2011.

Fora d'aquest àmbit concessional, la resta de jocs d'atzar es regeix pel règim general de la Llei 13/2011 i la normativa autonòmica, per la qual cosa l'ONCE no té, en principi, competències directes d'organització o explotació més enllà de les loteries autoritzades.