Sorteigs d'avui dimarts 11 d'agost: horaris de l'ONCE, Bonoloto, Euromillones i Eurojackpot

Els sortejos de loteries i les apostes a Espanya es regeixen per un doble nivell de normativa: estatal (per a jocs d'àmbit estatal i, en especial, el joc en línia i les grans loteries de SELAE i ONCE) i autonòmic (per a casinos, bingos, màquines i apostes presencials a cada comunitat). La norma troncal a nivell estatal és la Llei 13/2011, de regulació del joc, desenvolupada per diversos reials decrets i ordres ministerials que concreten llicències, publicitat, requisits tècnics i productes concrets. A més, cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei general del joc i reglaments específics de loteries i apostes presencials. A continuació detallo les peces clau actualment vigents.

Marc general estatal del joc i les apostes

La peça central és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. Regula l'activitat de joc d'àmbit estatal, amb especial focus en jocs realitzats per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius (casinos en línia, apostes esportives en línia, pòquer, bingo, etc.), així com els jocs subjectes a reserva (principalment loteries estatals). Defineix:

• Tipus de joc: loteries, apostes, rifes, concursos i jocs ocasionals.
• Títols habilitants: llicències generals i singulars, autoritzacions i registres d'operadors.
• Prohibicions i protecció: protecció de menors, autoexclosos i prevenció d'addiccions.
• Règim sancionador i règim fiscal específic del joc estatal.

Part dels seus preceptes (sobre el regulador) van ser modificats per la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, però la Llei 13/2011 continua sent la norma bàsica vigent.

La llei es desenvolupa reglamentàriament, en particular, mitjançant:

• Reial Decret 1614/2011, que regula llicències, autoritzacions i registres de joc d'àmbit estatal.
• El nou Reial Decret 176/2023, que desenvolupa els anomenats “entorns més segurs de joc” (mesures de joc responsable, protecció de col·lectius vulnerables, etc.) i modifica diversos articles del Reial Decret 1614/2011.
• L'encara vigent en part Reial Decret 958/2020, sobre comunicacions comercials de les activitats de joc, parcialment derogat i substituït en alguns aspectes pel Reial Decret 176/2023.

Loteries i apostes d'àmbit estatal: SELAE i ONCE

En matèria de loteries estatals, la Llei 13/2011 manté la reserva de l'activitat de loteries d'àmbit estatal a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). Per a SELAE, persisteixen normes històriques sobre distribució de premis en apostes esportives:

• Reial Decret 419/1991, sobre distribució de recaptació i premis en apostes esportives de l'Estat i altres jocs gestionats per Loteries i Apostes de l'Estat, modificat pel Reial Decret 403/2013.
• Reial Decret 716/2005, que restableix les apostes hípicas externes d'àmbit nacional i autoritza la seva explotació a SELAE.

Per a l'ONCE, a més de l'encaix bàsic en la Llei 13/2011, el detall de productes s'aprova mitjançant resolucions i ordres específiques:

• Resolució de 23 d'agost de 2016, que publica el Reglament dels productes de la modalitat de loteria denominada “Joc Actiu de l'ONCE”.
• Nous reglaments de 2023 per a Joc Actiu, Cupon i Loteria Instantània de l'ONCE: Joc Actiu, Cupon i Loteria instantània, amb successives modificacions com la de la Resolució de 23 de juny de 2023.
• Els Estatuts de l'ONCE, recollits en la Ordre SCB/1240/2019.

Reglamentació bàsica estatal de jocs concrets

La Llei 13/2011 es complementa amb ordres que fixen la reglamentació bàsica de tipus de joc estatals, entre elles:

• Ordre EHA/3085/2011 (ruleta), EHA/3086/2011 (punt i banca), EHA/3087/2011 (bingo) i EHA/3088/2011 (Black Jack).
• Ordre HAP/1369/2014, sobre apostes creuades, que a més modifica les ordres anteriors.
• Ordre HAP/1370/2014, que aprova la reglamentació bàsica del joc de màquines d'atzar d'àmbit estatal.

Normativa autonòmica sobre joc presencial

Les comunitats autònomes tenen competència sobre el joc presencial (casinos, bingos, salons, màquines i apostes físiques), excepte la reserva estatal de certes loteries. Cadascuna disposa de la seva pròpia llei del joc i desenvolupament reglamentari. De les normes identificades:

• Andalusia: la històrica Llei 2/1986, del joc i apostes d'Andalusia (parcialment modificada i vigent en allò no derogarat) i el Decret-llei 6/2019, que la modifica.
• País Basc: Llei 4/1991, reguladora del joc, desenvolupada pel Decret 120/2016, que aprova el Reglament general del joc a Euskadi.
• Catalunya: per a la loteria reservada a la Generalitat, el Decret-llei 16/2021 i, en general, el Decret 240/2004, que aprova el catàleg de jocs i apostes autoritzats i criteris de planificació.
• Comunitat de Madrid: desenvolupament reglamentari del joc, per exemple el Decret 22/2011, que modifica el Reglament de Jocs Col·lectius de Diners i Atzar i regula el bingo electrònic.

En resum, per saber quina normativa s'aplica a un sorteig o aposta concreta cal distingir si es tracta d'un joc estatal (online o loteries SELAE/ONCE), regulat principalment per la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament estatal, o d'un joc presencial autonòmic, sotmès a la llei i reglaments de la comunitat autònoma on s'organitza.

L'ONCE té reconeguda en la normativa estatal una posició singular com a operador de loteries d'àmbit estatal, amb autorització per explotar determinades modalitats de joc (cupó, loteria instantània i jocs actius) per finançar els seus fins socials. Aquesta posició s'emmarca en una “reserva de loteries” a favor seu, juntament amb la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), i està sotmesa a un fort control administratiu a través del Consell de Ministres i del Consell de Protectorat. Les seves competències en matèria de jocs d'atzar s'exerceixen sempre dins dels límits fixats per les autoritzacions estatals, la normativa de joc responsable i l'obligació de destinar els recursos a l'atenció de persones cegues o amb discapacitat visual greu.

Marc jurídic bàsic i reserva de loteries

El Reial Decret 358/1991, pel qual es reordena l'ONCE, configura l'Organització com a corporació de dret públic sense ànim de lucre i estableix que es finança “principalment, a través dels recursos obtinguts en l'explotació de les modalitats de joc de l'àmbit de la reserva de loteries” reconeguda a favor seu. Aquest règim es connecta amb:

• Disposició addicional primera i segona de la Llei 13/2011, de regulació del joc, que reconeixen el règim especial de l'ONCE i la reserva estatal de loteries a favor d'ONCE i SELAE.
• Disposició addicional vintena de la Llei 46/1985 (PGE 1986), que habilita l'Acord General Govern–ONCE com a marc de detall de les modalitats de joc.
• Disposició addicional tercera de la Llei 5/2011, d'Economia Social, que reforça la seva naturalesa d'entitat d'economia social.

El Reial Decret 1127/2021 actualitza aquest esquema i recorda que ONCE i SELAE són els dos únics operadors de loteries d'àmbit estatal, i que les modalitats de l'ONCE són les autoritzades en el marc d'aquest Acord General i de les disposicions addicionals citades. Vegeu el propi Reial Decret 1127/2021.

Competències de l'ONCE en matèria de jocs

Les competències de l'ONCE s'articulen bàsicament en l'article 7 del Reial Decret 358/1991 (amb les seves successives modificacions) i en el Reial Decret 1336/2005 (loteria instantània), modificat pel citat RD 1127/2021.

En síntesi, l'ONCE pot:

• Proposar a l'Estat la creació, modificació o supressió de modalitats i productes de joc (cupó, joc actiu, loteria instantània) i de les seves condicions (preu, premis, periodicitat, etc.), a través del seu Consell General, que eleva propostes al Consell de Protectorat (art. 7 RD 358/1991).
• Explotar les modalitats de loteria que li han estat expressament autoritzades pel Consell de Ministres, que defineix “termes, abast i durada” de cada autorització, prèvia proposta del Ministeri competent i amb informes d'Hisenda, Interior i Consum, segons la redacció actual de l'art. 7.2 RD 358/1991 donada pel RD 1127/2021.
• Comercialitzar productes de loteria en col·laboració amb altres operadors europeus, sota verificació prèvia del Consell de Protectorat i, en alguns casos, amb autorització puntual del Consell de Ministres (art. 7.5 i 7.6 RD 358/1991).

El Reial Decret 1336/2005, autoritzat i després prorrogat fins al 31 de desembre de 2031 pel RD 1127/2021, concreta la seva competència per explotar una loteria instantània o presortejada. La constitucionalitat d'aquest marc estatal ha estat avalada en diverses sentències del Tribunal Constitucional, com la STC 32/2012 i les SSTC 133/2012 i 134/2012, relatives a conflictes competencials sobre aquest reial decret (vegeu, entre altres, STC 32/2012, STC 133/2012 i STC 134/2012).

Control administratiu i joc responsable

L'ONCE no actua amb plena llibertat de mercat, sinó dins d'un règim d'autorització i control intensiu:

• El Consell de Ministres atorga les autoritzacions de modalitats i productes de joc i pot fixar límits de vendes, vigència temporal i condicions detallades (art. 7 RD 358/1991).
• El Consell de Protectorat de l'ONCE, regulat a l'art. 8 del RD 358/1991 i reforçat pel RD 1127/2021, controla el volum d'emissions, recaptació, premis i compliment de les autoritzacions, i resol reclamacions sobre premis superiors a 30.000 euros.
• El propi RD 358/1991 obliga l'ONCE a cooperar amb l'Estat per erradicar joc il·legal, protegir contra el frau i “evitar els efectes perniciosos del joc sobre els consumidors”, donant compliment a la normativa de joc responsable, en especial la prohibició del joc de menors i la prevenció del joc excessiu, del frau i del blanqueig.

A més, el Reial Decret 958/2020, sobre comunicacions comercials del joc, s'aplica també a la publicitat de les loteries de l'ONCE; i la seva disposició addicional segona remet al Consell de Protectorat l'exercici de les funcions que en general corresponen a l'autoritat reguladora del joc sobre ONCE, conforme recorda el RD 1127/2021.

Productes concrets i reglaments específics

Les competències operatives de l'ONCE es desenvolupen a través de reglaments específics de cada modalitat i producte (cupó, joc actiu, loteria instantània), que s'aproven per acords del seu Consell General i es publiquen per resolucions de la Secretaria d'Estat competent. Entre altres, poden citar-se:

• Resolucions sobre joc actiu, com les que regulen productes com “7/39” o “Triplex de l'ONCE” (resolució de 2008 i resolució de 2016).
• Resolucions sobre el cupó (inclòs el “Cuponazo” o “Cap de setmana”), per exemple les de 2009, 2010, 2013 o 2014 (2009, 2010, 2013, 2014, o la modificació sobre “Cuponazo” en 2012).
• Resolucions sobre loteria instantània de bitllets, com les de 2009, 2010, 2011, 2012, 2016, 2023 o 2024 (2009, 2010, 2011, 2012, 2016, 2023 i 2024).

En tots aquests reglaments es reflecteix l'esquema general: l'ONCE dissenya i explota els productes, però sempre dins de les autoritzacions estatals, prèvia verificació del Consell de Protectorat i canalitzant els ingressos cap als seus fins d'inclusió i serveis socials per a persones cegues i amb discapacitat visual.

Per participar legalment en sortejos com els de l'ONCE, Bonoloto, Euromillones o Eurojackpot a Espanya, el requisit bàsic és ser major de 18 anys, tenir capacitat d'obrar i no figurar entre les persones a les quals la llei prohibeix jugar (menors, incapacitats, autoprohibits o inhabilitats judicialment, i certs col·lectius vinculats a l'operador). En els jocs presencials la compra sol ser anònima, però la normativa obliga els operadors a impedir l'accés de menors i prohibits; en els jocs en línia és obligatori identificar-se i contrastar les dades amb els registres de prohibits. Tot això s'articula fonamentalment a través de la Llei 13/2011, de regulació del joc, modificada per la Llei 23/2022, i dels reglaments específics de l'ONCE i de Loteries i Apostes de l'Estat.

Normativa bàsica aplicable

La norma marc és la Llei 13/2011, de regulació del joc, aplicable als jocs d'àmbit estatal, inclosos els que es realitzen per canals electrònics i a distància. Aquesta llei ha estat modificada per la Llei 23/2022, que reforça la protecció dels participants i crea el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc.

Per als jocs en línia regulats per la Llei 13/2011, la Resolució de 12 de juliol de 2012 desenvolupa la identificació dels participants i el control de les prohibicions subjectives. En el cas de l'ONCE, els productes de loteria es regulen en reglaments específics publicats al BOE, com el Reglament del Cupó de l'ONCE (resolució de 4 d'abril de 2023) i el Reglament de Joc Actiu de l'ONCE (resolució de 4 d'abril de 2023).

Qui pot i qui no pot jugar

La Llei 13/2011 (article 6, segons el text consultat) estableix una sèrie de prohibicions subjectives a la participació en jocs d'atzar d'àmbit estatal:

• Menors d'edat: es prohibeix la participació als menors de 18 anys i als incapacitats legalment o per resolució judicial, “d'acord amb el que estableixi la normativa civil”.
• Persones autoprohibides o inhabilitades: aquells que hagin sol·licitat voluntàriament que se'ls prohibeixi l'accés al joc o ho tinguin prohibit per resolució judicial ferma.
• Persones vinculades a l'operador: accionistes significatius, directius i empleats de l'operador de joc, així com els seus familiars de primer grau, en els jocs que gestionin o explotïn.
• Altres col·lectius específics: en apostes esportives, es vetin esportistes, entrenadors, àrbitres, directius d'entitats participants i qui resolgui recursos sobre aquests esdeveniments.

Els reglaments de l'ONCE reprodueixen aquests criteris. El Reglament del Cupó estableix, per exemple, que està prohibida la compra i el cobrament de premis a:

• Menors de 18 anys.
• Persones incapacitats legalment o per resolució judicial.
• Persones físiques vinculades a l'ONCE en matèria de joc.
• Persones autoprohibides o amb prohibició judicial ferma, que han de constar en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc (article 6 de la Llei 13/2011), la qual cosa a més comporta la impossibilitat de cobrar premis.

Registre de prohibits i protecció del jugador

La reforma de 2022 de la Llei 13/2011, a través de la Llei 23/2022, preveu un Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc a nivell estatal i la interconnexió amb els registres autonòmics. Qui s'inscriu voluntàriament en aquest registre queda impedit per participar en jocs regulats i, en el cas de l'ONCE, també per cobrar premis.

La Resolució de 12 de juliol de 2012 indica que la participació en els jocs objecte de la Llei 13/2011 requereix, com a regla general, la prèvia identificació del participant i el contrast de les seves dades amb el Registre General d'Interdiccions, almenys en els jocs oferts per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.

Canal presencial vs canal en línia

En canal presencial (administracions de loteria, receptors mixtos, quioscos de l'ONCE):

• La compra de bitllets de Bonoloto, Euromillones o Eurojackpot (gestionats per Loteries i Apostes de l'Estat) i de productes de l'ONCE es realitza, en la pràctica, sense identificació nominal del jugador.
• No obstant això, els operadors han de complir l'obligació general de no vendre a menors ni a persones que tinguin prohibit l'accés al joc, mitjançant senyalització, formació de venedors i, si escau, controls bàsics.

En canal en línia (pàgines web o apps autoritzades, com JuegosONCE.es):

• És obligatòria la identificació prèvia amb documents vàlids (DNI, NIE, passaport o altres admesos) i el creuament automàtic amb el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc, segons la resolució de 2012.
• Qui figuri com a menor, incapacitat o prohibit no pot registrar-se ni operar.

Residència i normativa autonòmica

La Llei 13/2011 no exigeix en general la nacionalitat espanyola per participar, sinó el compliment dels requisits anteriors i la possibilitat d'identificar el jugador (en línia). Poden establir-se límits tècnics o contractuals per a residents en altres països, especialment quan hi hagi conflictes amb la regulació de joc del seu Estat de residència, però no consten en les fonts consultades detalls addicionals sobre aquesta qüestió.

A més, cada comunitat autònoma té la seva pròpia normativa de joc per a activitats presencials autonòmiques (per exemple, el Decret 161/2021 d'Andalusia, el Decret 116/2020 de Catalunya o els decrets de la Comunitat de Madrid), però en l'essencial coincideixen a exigir majoria d'edat i l'exclusió de persones inscrites en registres de prohibits. No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre diferències específiques aplicables als sortejos estatals esmentats.