Sorteigs d'avui dimarts 18 d'agost: horaris d'Eurojackpot, Euromillones, Bonoloto i Cupó Diari ONCE

El procés de certificació i control dels sortejos de Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i dels jocs de l'ONCE combina controls presencials (fedataris i actes) amb un sistema molt exigent d'homologació, auditoria i traçabilitat dels sistemes tècnics de joc. L'objectiu és garantir que el sorteig és aleatori, íntegre i verificable, i que qualsevol incidència queda documentada.

Marc normatiu bàsic

El règim general del joc d'àmbit estatal està a la Llei 13/2011, de regulació del joc (text al BOE), que:

• Reserva en exclusiva les loteries d'àmbit estatal a SELAE i a l'ONCE.
• Preveu un control públic estricte per prevenir el frau, el blanqueig i protegir els participants.
• Configura els sistemes tècnics de joc com a elements subjectes a homologació i supervisió.

La part tècnica es desenvolupa, entre altres normes, en:

• Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (BOE).
• Resolució de 6 d'octubre de 2014 de la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ), sobre especificacions de seguretat, traçabilitat i control de sistemes de joc de caràcter no reservat (BOE).
• Reglaments específics dels productes de loteria de l'ONCE (cupó, joc actiu, loteria instantània), publicats i actualitzats al BOE.

SELAE: certificació i control dels sortejos

A SELAE coexisteixen sortejos presencials amb bombos i boles (Loteria Nacional, Nadal, Nen, Primitiva, etc.) i jocs gestionats per sistemes informàtics.

• Abans del sorteig:
  • Els equips físics (bombos, tolves, taules, dispositius d'extracció) són verificats i precintats prèvia i públicament.
  • Les boles es pesen, compten i revisen per assegurar homogeneïtat i que el lot és complet.
  • Es revisen els sistemes de registre i difusió de resultats (terminis, sistemes centrals) d'acord amb les especificacions tècniques fixades per la DGOJ.
• Durant el sorteig:
  • Està present un fedatari públic (notari o funcionari amb fe pública) que controla el desenvolupament de l'acte.
  • Es realitzen proves de funcionament dels bombos davant del públic i el fedatari.
  • L'extracció de números i premis es fa seguint protocols preestablerts i es grava íntegrament (imatge i registre electrònic).
• Després del sorteig:
  • El fedatari aixeca acta detallada amb les circumstàncies del sorteig, incidències i relació de premis.
  • Els resultats es carreguen al sistema central i es confronten amb els registres d'apostes i bitllets venuts.
  • SELAE està sotmesa a controls interns i auditories externes (incloent controls tributaris i de prevenció de blanqueig), a més de la supervisió de la DGOJ.

ONCE: reglaments específics i control social i públic

L'ONCE es regeix per la Llei 13/2011 i per una regulació específica del seu estatut i de cada modalitat de joc (cupó, joc actiu, loteria instantània, etc.), la qual aprovació i modificacions es publiquen periòdicament per la Secretaria d'Estat de Drets Socials al BOE (per exemple, la Resolució de 4 d'abril de 2023 sobre cupó de l'ONCE BOE-A-2023-9031).

En els sortejos tradicionals de cupó:

• Els reglaments fixen el procediment exacte d'extracció, el paper dels fedataris, la composició de les taules i les condicions de validesa del sorteig.
• Com a SELAE, la presència d'un fedatari públic i l'aixecament d'acta són obligatoris.
• L'ONCE, a més, es sotmet a controls interns de caràcter social i financer, vinculats a la seva naturalesa d'organització de persones amb discapacitat.

Homologació tècnica, traçabilitat i auditories

Per als jocs gestionats per sistemes informàtics o per canals electrònics, la Llei 13/2011 i el Reial Decret 1613/2011 exigeixen:

• Que el sistema tècnic de joc (unitat central de jocs, generador de números aleatoris, terminals, passarel·les de pagament, etc.) estigui homologat per l'autoritat reguladora.
• Certificació independent del generador de números aleatoris (RNG) i dels mòduls que calculen premis i registren apostes.
• Un sistema de control intern que registri totes les operacions i transaccions i permeti la seva auditoria posterior.
• Requisits estrictes de seguretat i continuïtat de negoci (pla de contingència tecnològica, còpies de seguretat, control d'accés, xifrat de comunicacions).
• Facilitar a la DGOJ l'accés en temps real o diferit a la informació necessària per a la monitorització i supervisió de l'activitat de joc.

Garanties de transparència per al públic

En ambdós operadors, les principals garanties visibles per al ciutadà són:

• Celebració pública o retransmesa dels sortejos rellevants.
• Presència de fedataris i aixecament d'actes oficials.
• Publicació de reglaments, modificacions i característiques de productes al BOE.
• Possibilitat de contrastar resultats en canals oficials (webs, punts de venda) suportats per sistemes auditats i traçables.

Amb aquest conjunt de controls legals, tècnics i presencials es configura un sistema en què l'atzar està sotmès a una forta supervisió administrativa i a una alta transparència davant del públic.

L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) té un règim jurídic singular en matèria de jocs d'atzar i, en particular, de loteries d'àmbit estatal. Les seves competències no deriven d'una «llei del joc de l'ONCE» aïllada, sinó d'un conjunt de normes entre les quals destaquen el Reial Decret 358/1991 (reordena l'ONCE), la Llei 13/2011, de regulació del joc, les seves disposicions addicionals, i modificacions posteriors com el Reial Decret 3/2013 i el Reial Decret 1127/2021, a més del Reial Decret 1336/2005 sobre loteria instantània.

1. Reserva i organització de loteries pròpies

La Llei 13/2011 estableix que l'activitat de joc de loteries d'àmbit estatal està reservada en exclusiva a dos operadors: la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i l'ONCE. En el seu preàmbul s'indica expressament que es manté “la reserva en exclusiva de l'activitat del joc de loteries d'àmbit estatal” a favor d'ambdós operadors, i que l'ONCE conserva una singularitat jurídica en les activitats subjectes a aquesta reserva, desenvolupada en les seves disposicions addicionals.

El Reial Decret 358/1991, completat per successives reformes, configura l'ONCE com a corporació de dret públic sense ànim de lucre la qual finançament principal procedeix de l'explotació de modalitats de joc que formen part d'aquesta reserva de loteries: històricament el cupó per a cecs, i, posteriorment, el joc actiu i la loteria instantània de bitllets. Aquestes modalitats es detallen i desenvolupen en reglaments específics publicats mitjançant resolucions de la Secretaria d'Estat/Secretaria d'Estat de Drets Socials.

2. Comercialització i distribució

L'article 7 del Reial Decret 358/1991 sotmet les activitats de joc de l'ONCE a un règim d'autoritzacions específic. El Consell de Ministres és l'òrgan competent per atorgar les autoritzacions en matèria de:

• Règim de sortejos del cupó.
• Qualsevol altra modalitat de joc definida en l'Acord General Govern–ONCE i emparada per la reserva de loteries.

En aquestes autoritzacions es fixen, mitjançant criteris i indicadors, els límits màxims dins dels quals l'ONCE pot gestionar els seus productes: volum màxim d'emissió i vendes anuals, percentatge màxim de premis, preus màxims i la seva actualització, sortejos extraordinaris, etc. És a dir, l'ONCE organitza i gestiona les loteries reservades, però sempre dins d'aquests paràmetres fixats pel Govern.

El Reial Decret 3/2013 va modificar l'article 7.5 del Reial Decret 358/1991 per permetre a l'ONCE subscriure acords amb altres operadors de joc habilitats a l'Espai Econòmic Europeu (i, amb condicions, en altres països europeus) per a la comercialització simultània de productes comuns de loteria. Això reforça la seva capacitat de distribució internacional, però sota control previ del Consell de Protectorat i, en alguns casos, amb autorització específica del Consell de Ministres.

3. Relació amb l'Estat i control administratiu

L'ONCE desenvolupa funcions socials i de joc sota el Protectorat de l'Estat. Dues peces clau són:

• El Consell de Ministres, que concedeix les autoritzacions de joc i fixa les seves condicions bàsiques.
• El Consell de Protectorat de l'ONCE, regulat a l'article 8 del Reial Decret 358/1991 i reforçat pel Reial Decret 1127/2021.

Entre les funcions del Consell de Protectorat destaquen:

• Vetllar pel estricte control públic de les activitats de joc de l'ONCE.
• Informar, amb conformitat dels Ministeris competents (Hisenda, Interior, Consum, etc.), les propostes d'autoritzacions en matèria de modalitats i productes de joc.
• Establir criteris i procediments de control sobre el cupó i altres modalitats, recollint dades d'emissió, recaptació, premis pagats i caducats, etc., per verificar el compliment de les autoritzacions.

Després del Reial Decret 1127/2021, en el si del Consell de Protectorat existeix a més una Comissió Disciplinària, integrada només per representants de l'Administració, que exerceix la potestat sancionadora per possibles infraccions de l'ONCE en matèria de joc, aplicant el règim sancionador de la Llei 13/2011. D'aquesta manera, l'ONCE queda subjecta al mateix marc sancionador general que la resta d'operadors, però amb un canal específic de control.

4. Límits, condicions i relació amb altres operadors

La reserva de loteries d'àmbit estatal configurada per la Llei 13/2011 implica que:

• Només SELAE i ONCE poden explotar loteries d'aquest àmbit.
• Altres operadors poden explotar jocs no reservats (apostes, casino en línia, etc.) obtenint llicències generals i singulars conforme a la Llei 13/2011 i els seus reials decrets de desenvolupament, però no loteries d'àmbit estatal.

Per a l'ONCE, aquesta reserva comporta un règim d'exclusivitat funcional dins del seu segment (cupó, joc actiu, loteria instantània de bitllets) però no l'eximeix de límits estrictes en:

• Volum de joc (emissió, vendes) i estructura de premis, fixats en les autoritzacions del Consell de Ministres.
• Vigència temporal de determinades autoritzacions, com la de la loteria instantània regulada pel Reial Decret 1336/2005, la qual explotació s'ha anat prorrogant (actualment, fins al 31 de desembre de 2031, segons el Reial Decret 1127/2021).
• Compliment de la normativa general de joc (publicitat, joc responsable, protecció de consumidors, blanqueig de capitals, etc.), inclosa la derivada de la Llei 13/2011 i normes com el Reial Decret 958/2020 sobre comunicacions comercials.

En síntesi, l'ONCE té reconeguda per llei la condició d'operador reservat de loteries estatals, amb capacitat per organitzar i explotar les seves pròpies modalitats (cupó, joc actiu, loteria instantània) i una àmplia xarxa de comercialització, però sempre sotmesa al doble ancoratge de: autoritzacions del Consell de Ministres i control permanent del Consell de Protectorat, dins del marc general de la Llei 13/2011 i la normativa de desenvolupament.

No puc respondre de forma fiable a quantes vegades s'han celebrat sortejos d'Eurojackpot i Euromillones en dimarts durant l'últim any, perquè estic especialitzat en política i institucions espanyoles i no tinc accés estructurat a bases de dades de loteries o estadístiques de joc. Aquest tipus d'informació, a més, sol centralitzar-se en els operadors oficials de joc i en plataformes estadístiques específiques, que escapen a l'àmbit per al qual estic dissenyat.

La meva funció és ajudar-te a entendre i analitzar tot allò que té a veure amb l'esfera pública espanyola: institucions, partits polítics, parlaments, governs, normativa, polítiques públiques, actors rellevants i el debat social i mediàtic que s'articula al seu voltant. Per això, quan la pregunta es centra en dades operatives d'un sorteig de joc privat o públic sense connexió amb qüestions regulatòries, fiscals o institucionals, es considera fora del meu domini d'especialització.

Dit això, sí que puc orientar-te sobre com podries trobar per tu mateix la resposta que cerques:

• Pàgines oficials de joc: Les webs oficials d'Eurojackpot i Euromillones (o de l'operador estatal de loteries i apostes del país que t'interessi) solen publicar calendaris i resultats històrics. Allà podries filtrar o comptar manualment els sortejos celebrats en dimarts en els últims dotze mesos.
• Memòries anuals i estadístiques: En molts països europeus, l'organisme regulador del joc o l'entitat pública que explota les loteries publica memòries anuals amb dades de nombre de sortejos, recaptació i premis distribuïts. Tot i que no sempre desglossen les dades per dia de la setmana, sí que poden facilitar l'estructura regular dels sortejos (per exemple, quins dies de la setmana hi ha sorteig), la qual cosa et permetria reconstruir la xifra aproximada per a un any concret.
• Hemeroteques digitals i portals de resultats: Existeixen portals privats dedicats a recopilar resultats de loteries i apostes, que permeten navegar per dates. En aquests llocs, seleccionant només els dimarts del període que t'interessi, podries comptar amb precisió quants sortejos de cada joc es van celebrar.
• Consulta directa a l'operador: Si necessites una dada completament oficial (per exemple, per a un treball acadèmic o un informe), el més sòlid és sol·licitar-la per escrit a l'operador de la loteria o al regulador del joc. A Espanya, quan es tracta d'informació que obra en poder d'una entitat pública, aquesta sol·licitud pot fer-se fins i tot emparada per la Llei de Transparència, tot i que la informació sobre sortejos sol ser accessible sense necessitat de recórrer a un procediment formal.

Tot i que no pugui oferir-te el nombre exacte de sortejos, sí que puc ajudar-te si vols donar a aquesta qüestió un enfocament més vinculat a la política o a les institucions. Per exemple, podríem analitzar:

• Com es regula el joc d'atzar a Espanya a nivell estatal i autonòmic: llicències, control, fiscalitat i protecció de consumidors.
• Quins debats parlamentaris hi ha hagut sobre la publicitat del joc, la ludopatia, l'impacte social de les apostes i els sortejos, o les restriccions horàries i de localització de salons de joc.
• Com s'integren els ingressos de loteries i apostes en els Pressupostos Generals de l'Estat i quina funció fiscal o social se'ls atribueix.
• Quines comparatives existeixen entre Espanya i altres països de la UE en matèria de regulació de loteries i jocs d'atzar, si t'interessa un enfocament més europeu.

Si et ve de gust reformular el teu interès per Eurojackpot i Euromillones des d'aquesta òptica pública —per exemple, centrant-te en regulació, impacte social, recaptació o debats polítics sobre el joc—, estaré encantat d'ajudar-te amb una anàlisi detallada, referències normatives i context institucional.

En resum: la dada concreta sobre quantes vegades s'han celebrat aquests sortejos en dimarts l'últim any no entra en el meu camp d'especialització i no puc calcular-la amb les eines de què disposo. Tanmateix, sí que puc acompanyar-te en qualsevol exploració que connecti el món de les loteries i el joc amb la política, les lleis, el funcionament de les institucions espanyoles o el debat públic.