Sorteigs d'avui dimarts 8 de setembre: horaris d'Euromillones, Eurojackpot, Bonoloto i Cupó Diari ONCE

A Espanya l'organització de sortejos tipus “loteria” està fortament regulada i, en gran mesura, reservada al sector públic. Per a entitats privades (empreses, associacions, etc.) el marge existeix, però normalment a través de rifes, tomboles o combinacions aleatòries promocionals, mai com a loteria estatal habitual, i sempre amb autorització administrativa.

1. Marc normatiu bàsic

• Llei 13/2011, de regulació del joc, que estableix el règim general del joc d’àmbit estatal, reserva de les loteries i el sistema de títols habilitants (llicències i autoritzacions). Text al BOE.
• Reial Decret 1614/2011, que desenvolupa la Llei 13/2011 en matèria de llicències, autoritzacions i registres del joc. Text al BOE.
• Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics de les activitats de joc. Text al BOE.
• Normativa de comunitats autònomes en matèria de joc presencial (rifes, tomboles, bingos, etc.), molt rellevant si el sorteig és d’àmbit autonòmic o local.
• Lleis tributàries que regulen l’Impost sobre activitats de joc i el gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes (Llei 16/2012 i normativa de desenvolupament).

2. Reserva de les loteries i qui les pot organitzar

• La Llei 13/2011 reserva les loteries d’àmbit estatal a operadors designats per llei, en la pràctica:
  • La Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE).
  • La ONCE, amb el seu propi règim singular.
• Un particular o empresa no pot explotar una “loteria” estatal (tipus Loteria Nacional, Primitiva, etc.): aquesta activitat està reservada i la seva oferta privada sense títol habilitant es considera joc il·legal.
• El que sí que solen poder organitzar els privats, segons la normativa estatal i autonòmica, són:
  • Rifes i tomboles amb finalitat concreta (habitualment benèfica, social o associativa).
  • Combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals, vinculades a la compra o ús d’un producte/servei, sense sobrepreu ni tarifació addicional.

3. Títols habilitants i autoritzacions

• En l’àmbit estatal i online, qualsevol activitat de joc regulada per la Llei 13/2011 requereix títol habilitant (llicència general + llicències singulars o autorització específica), segons l’esquema desenvolupat pel Reial Decret 1614/2011.
• Per a sortejos d’àmbit autonòmic o local (presencials), la competència i l’autorització corresponen a la comunitat autònoma (conselleria competent en joc/hisenda/interior, segons el cas). Solen exigir:
  • Sol·licitud prèvia amb memòria del sorteig (data, premis, preu de butlletes, destinació de fons).
  • Identificació de l’organitzador i, si escau, autorització municipal.
  • En ocasions, dipòsit o identificació prèvia dels premis.
• Sense autorització, l’organització de rifes o sortejos que encaixin en la definició de joc pot qualificar-se com a infracció administrativa greu segons la Llei 13/2011 i la normativa autonòmica.

4. Informació al participant i publicitat

• La Llei 13/2011 exigeix que els operadors garanteixin transparència i drets dels participants:
  • Bases del sorteig clares i accessibles (forma de participar, termini, premis, criteris d’adjudicació, impostos, manera de comunicació als guanyadors, etc.).
  • Respecte a les prohibicions subjectives (menors d’edat, persones autoexcloses, etc., en els jocs regulats).
• La publicitat d’activitats de joc està subjecta a límits addicionals (Llei 13/2011 i desenvolupament reglamentari: recentment, el Reial Decret 176/2023 sobre entorns de joc més segurs, que substitueix en part el RD 958/2020 en matèria de comunicacions comercials).
• En combinacions promocionals, també s’apliquen la Llei General de Publicitat i la normativa de consumidors: no pot haver-hi engany sobre les probabilitats, cost real o condicions del premi.

5. Fiscalitat bàsica dels premis

• Els premis de loteries públiques subjectes al gravamen especial (SELAE, ONCE i assimilats) tributen mitjançant retenció a la font per sobre del mínim exempt; l’organitzador públic ingressa aquest gravamen a Hisenda.
• En sortejos privats (rifes, promocions, etc.):
  • Per al guanyador persona física, el premi sol tributar en l’IRPF com a guany patrimonial o rendiment, amb retenció si escau.
  • Per a l’organitzador, l’activitat pot quedar subjecta a l’Impost sobre activitats de joc o a taxes específiques sobre rifes/combinacions, a més de la seva tributació ordinària en IS o IRPF.
• La casuística fiscal és complexa: en la pràctica és molt recomanable un assessorament tributari específic per a cada sorteig.

6. Autoritats de control i sanció

• En l’àmbit estatal, la Direcció General d’Ordenació del Joc és l’autoritat reguladora, supervisora i sancionadora principal.
• En l’àmbit autonòmic, les conselleries competents en joc i, si escau, els organismes tributaris autonòmics o locals.

En resum, una entitat privada pot organitzar sortejos, però normalment no com a “loteria” estatal, sinó com a rifa o promoció, sempre amb autorització prèvia, bases clares, respecte a les normes de publicitat i adequada gestió fiscal. La clau pràctica és determinar l’àmbit (estatal/autonòmic) i la figura jurídica exacta (joc, rifa, combinació promocional) per aplicar correctament les exigències legals.

El funcionament de l’ONCE i, en concret, del seu cupó diari es recolza en un “bloc” de normes que regulen la seva naturalesa jurídica, la reserva de loteries d’àmbit estatal, les autoritzacions de joc i els reglaments específics del Cupó. A continuació tens les peces bàsiques, diferenciant entre marc general de l’ONCE i regulació concreta del cupó.

1. Marc general de l’ONCE com a corporació de dret públic i operador de loteries

• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (text al BOE). Defineix l’ONCE com a corporació de dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia, fins d’autonomia personal i inclusió de les persones cegues i amb deficiència visual greu, el seu règim d’autoorganització i el protectorat de l’Estat. En matèria de joc, estableix que es finança mitjançant autoritzacions públiques sobre loteries, sotmeses al control del Consell de Protectorat.
• Aquest reial decret ha estat modificat, entre altres, per:
  • Reial Decret 1200/1999, de 9 de juliol (BOE-A-1999-16374).
  • Reial Decret 1146/2012, de 27 de juliol (BOE-A-2012-11211).
  • Reial Decret 1152/2015, de 18 de desembre (BOE-A-2016-4).
  • Reial Decret 369/2021, de 25 de maig i Reial Decret 1127/2021, de 21 de desembre, que tornen a ajustar aspectes del seu estatut i del règim de jocs.
• Ordre SCB/1240/2019, de 18 de desembre, per la qual es publica el text refós dels Estatuts de l’ONCE (BOE-A-2019-18390). Desenvolupa l’organització interna, la condició d’afiliat, l’estructura de govern i el reconeixement de l’ONCE com a operador de joc públic sotmès a estricte control administratiu, així com la vinculació de l’explotació de loteries als seus fins socials.
• Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social, disposició addicional tercera. Declara l’ONCE organització singular d’economia social, reforçant el seu tractament específic.
• Llei 46/1985, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 1986, disposició addicional vintena (DA 20.ª), modificada per la Llei 55/1999. Forma part del marc legal que reserva a l’ONCE l’explotació de determinades modalitats de joc de loteria, sota condicions de control públic.
• Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, disposicions addicionals primera i segona. Reserva les loteries d’àmbit estatal a determinats operadors (entre ells, l’ONCE) i reconeix que, per la seva singularitat, l’ONCE continua regint-se, per a les seves loteries reservades, per la DA 20.ª de la Llei 46/1985, l’Acord General Govern–ONCE (actualment 2022–2031) i el Reial Decret 358/1991.

2. Normativa específica sobre els jocs de l’ONCE i el cupó diari

• Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, pel qual s’autoritza l’ONCE l’explotació d’una loteria instantània o presortejada (BOE-A-2005-19153), modificat pel Reial Decret 1706/2011 i pel ja citat Reial Decret 1152/2015. No regula el cupó diari, però completa el marc de jocs autoritzats (loteria instantània), els seus límits d’emissió, percentatge de premis i control pel Consell de Protectorat.
• Reglament regulador de la modalitat de loteria denominada “Cupó de l’ONCE”, aprovat per:
  • Resolució de 4 d’abril de 2023, de la Secretaria d’Estat de Drets Socials, per la qual es publica l’aprovació d’un nou Reglament regulador dels productes de la modalitat de loteria denominada «Cupó de l’ONCE» (BOE-A-2023-9031). Aquest reglament és avui la norma central sobre el cupó diari i la resta de productes “Cupó”: defineix les diferents modalitats (Cupó Diari, Cuponazo, Cap de Setmana, etc.), el seu disseny, preu, estructura de premis, celebració de sortejos, emissió, caducitat de premis i canals de venda. També vincula expressament aquests productes al marc legal citat (Llei 13/2011, DA 20ª de la Llei 46/1985, Acord General 2022–2031, RD 358/1991 i Estatuts de l’ONCE).
  • Resolució de 23 de desembre de 2025, de la Secretaria d’Estat de Drets Socials, per la qual es publica la modificació del Reglament regulador de la modalitat de loteria denominada «Cupó de l’ONCE» (BOE-A-2026-774). Introdueix ajustos puntuals (per exemple, en un apèndix del reglament) que afecten determinades característiques del cupó, mantenint l’esquema general de la norma de 2023.
• Diverses resolucions anteriors de les Secretaries d’Estat i Generals competents (2004–2013 i anys posteriors) van aprovar i modificar versions prèvies del Reglament del cupó i els seus apèndixs (Cupó Diari, Cuponazo, Cap de Setmana, condicions de venda i premis). Tot i que moltes han quedat derogades o superades pel Reglament de 2023, són rellevants per seguir l’evolució històrica de la modalitat.

En síntesi, el funcionament institucional i econòmic de l’ONCE es regeix principalment pel Reial Decret 358/1991 (i les seves reformes), els seus Estatuts (Ordre SCB/1240/2019) i el marc legal de la reserva de loteries (Llei 13/2011, Llei 46/1985 i l’Acord General Govern–ONCE). El cupó diari, com a producte concret, es regula en detall pel Reglament del “Cupó de l’ONCE” aprovat el 2023 i modificat el 2025, que fixa regles sobre emissió, sortejos, premis, comercialització i garanties per als consumidors.

Loteries i Apostes de l’Estat, avui articulada com a Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat, S.M.E., S.A. (SELAE), és una empresa pública adscrita al Ministeri d’Hisenda la competència central de la qual és gestionar, explotar i comercialitzar les loteries de titularitat estatal a Espanya. Dins d’aquestes loteries s’inclouen productes com la Loteria Nacional, la Loteria de Nadal, la del Nen, La Primitiva, Bonoloto, Euromillones o La Quiniela, entre d’altres.

Marc jurídic bàsic

L’entorn regulatori de SELAE es recolza, segons les fonts consultades, en dos grans pilars:

• La Llei 13/2011, de regulació del joc, que estableix el règim general del joc i de les loteries d’àmbit estatal. Aquesta llei reserva en exclusiva l’explotació de les loteries estatals a operadors designats per l’Estat, de manera que altres operadors privats no poden organitzar ni vendre aquest tipus de sortejos. En aquest marc es situa SELAE com un dels operadors de referència per a les loteries estatals.
• La seva condició de societat estatal, sotmesa al règim general del sector públic empresarial, així com a la normativa específica sobre prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, i a les orientacions del Tribunal de Comptes i de les Corts Generals sobre el seu funcionament intern i els controls de premis.

Una resolució de la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes (BOE, 15/07/2025, exercici 2022) mostra com el Parlament controla l’actuació de SELAE, especialment en la gestió de premis i en la prevenció del frau i del blanqueig de capitals.

Funcions principals de SELAE

A partir de les fonts oficials i periodístiques analitzades, poden sintetitzar-se les principals competències i funcions de SELAE en diversos blocs:

1. Explotació i gestió de les loteries estatals

• Organitzar els sortejos de les diferents modalitats de loteria estatal (Loteria Nacional, Primitiva, Bonoloto, Euromillones, Quiniela, etc.), fixant la seva programació i característiques bàsiques (calendari, preus dels bitllets o dècims, estructura de premis, etc.).
• Publicar els resultats oficials dels sortejos i assegurar-ne la difusió a través de canals propis (portal de Loteries i Apostes de l’Estat) i de la xarxa de punts de venda autoritzats.
• Gestionar el pagament de premis, tant menors com majors, coordinant-se amb administracions de loteria i entitats financeres col·laboradores, i aplicant els procediments interns que garanteixin la correcta identificació dels perceptors.

2. Regulació de la xarxa de vendes i relació amb les administracions de loteria

SELAE no només explota els jocs, sinó que, com a operador públic, fixa les condicions de funcionament de la xarxa oficial de vendes. Entre les seves competències hi ha:

• Establir les condicions comercials aplicables a les administracions i punts de venda (comissions per la venda de cada producte, obligacions de servei, ús d’imatge corporativa, etc.).
• Definir els requisits de participació en els jocs i les prohibicions d’accés, desenvolupant la normativa general del joc mitjançant normes internes que s’han d’aplicar a tots els productes.
• Regular i supervisar el canal online de venda de loteria estatal, així com la possible integració o coordinació amb les plataformes digitals que utilitzen els punts de venda físics.

3. Control intern, prevenció del frau i del blanqueig

La resolució parlamentària citada insta SELAE a reforçar els seus sistemes de control, cosa que permet identificar altres funcions rellevants:

• Dissenyar i aplicar un sistema de control de premis, que garanteixi el registre, la documentació i la traçabilitat dels pagaments, incloent la reclamació a les entitats financeres quan no remeten tota la documentació suport.
• Mantenir una Unitat Operativa de Prevenció del Blanqueig de Capitals, amb independència orgànica i funcional, encarregada d’analitzar operacions sospitoses vinculades al cobrament de premis i informar sense demora al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries.
• Aprovar i actualitzar el Manual de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, precisant quins òrgans són competents per aprovar les anàlisis de risc i com s’ha d’actuar en casos d’indicis rellevants (per exemple, cobraments reiterats de premis alts).
• Implantar registres oficials d’entrada i sortida de documentació i millorar els sistemes informàtics per avaluar millor els riscos de frau i detectar-los de forma primerenca.
• Desenvolupar plans de formació per a la xarxa de vendes i per a les entitats financeres col·laboradores en matèria de prevenció de blanqueig i pagaments de premis.

4. Estratègia comercial i canal digital

Finalment, les institucions insten SELAE a potenciar les vendes per canal online i a negociar amb els punts de venda perquè les seves pròpies plataformes telemàtiques compleixin els requisits d’identificació de participants i altres exigències legals. Això situa entre les seves funcions:

• Definir l’estratègia comercial i digital de les loteries estatals, vetllant per l’equilibri entre la venda directa a la web oficial i la xarxa d’administracions.
• Assegurar que la comercialització, tant física com online, respecta la normativa sobre joc, consum, protecció de dades i prevenció del frau.

En conjunt, SELAE actua com a operador públic exclusiu de les loteries estatals, amb competències que abasten des del disseny i gestió dels jocs i la seva xarxa de vendes fins al control de premis, la prevenció del blanqueig i l’adaptació a l’entorn digital, tot això sota el paraigua de la Llei 13/2011 i la supervisió parlamentària i del Tribunal de Comptes.