Sorteigs d'avui dimecres 19 d'agost: horaris de Bonoloto i Cupó Diari ONCE

A Espanya, els sortejos de loteria d'àmbit estatal com la Bonoloto (Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, SELAE) o el Cupó Diari de l'ONCE es regeixen per un règim molt específic i restrictiu. No qualsevol entitat pot organitzar-los: l'activitat està, en bona part, reservada a operadors concrets i sotmesa a una llicència estatal de joc.

1. Marc normatiu bàsic

• Llei 13/2011, de regulació del joc, norma sectorial principal per a jocs d'àmbit estatal, en especial els realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics (text en BOE).
• Reial Decret 1614/2011, que desenvolupa la Llei 13/2011 en matèria de llicències, autoritzacions, garanties i registres del joc (text en BOE).
• Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (text en BOE).
• Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, que s'aplica als operadors de joc (text en BOE).
• Resolucions i ordres que desenvolupen el joc responsable, el sistema de monitorització i les especificacions tècniques (per exemple, Resolució DGOJ de 6‑6‑2024; BOE-A-2024-12639).

2. Reserva de les loteries d'àmbit estatal (SELAE i ONCE)

La pròpia Llei 13/2011 estableix que l'activitat de loteries d'àmbit estatal està reservada en exclusiva a:

• La Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), per a productes com Loteria Nacional, Primitiva, Bonoloto, etc.
• La Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), per al Cupó i altres modalitats (“joc actiu”, “loteria instantània”), regulades mitjançant els seus reglaments específics publicats per la Secretaria d'Estat de Drets Socials (per exemple, el Reglament del Cupó de l'ONCE: BOE-A-2023-9031).

Això significa que cap altra entitat pot explotar loteries estatals tipus Bonoloto o Cupó. Altres operadors només poden oferir jocs no reservats (apostes, casino en línia, concursos, etc.), i sempre complint els requisits de llicència estatal.

3. Títol habilitant i autoritat competent

• La autoritat estatal de joc és la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ), designada com a «autoritat encarregada de la regulació del joc d'àmbit estatal» pel Reial Decret 1614/2011.
• Per explotar activitats de joc no reservades s'exigeix títol habilitant previ:
  • Llicències generals (per categories de joc: apostes, altres jocs, concursos).
  • Llicències singulars, per a cada tipus concret de joc dins d'una llicència general.
  • Autoritzacions per a jocs ocasionals o esporàdics i per a certes activitats sotmeses a reserva.
• Els procediments de concessió respecten els principis de transparència, objectivitat i no discriminació, i s'articulen mitjançant plecs de bases (per exemple, Ordre HFP/1227/2017 de convocatòria de llicències generals: BOE-A-2017-14856).

4. Requisits de solvència i garanties econòmiques

El Reial Decret 1614/2011 desenvolupa les exigències de la Llei 13/2011:

• Requisits de solvència de l'operador (capital mínim, absència d'antecedents rellevants, estructura societària clara…).
• Constitució de garanties vinculades a cada llicència (imports fixats a l'Annex I del reial decret) per assegurar:
  • El pagament de premis i obligacions davant els participants.
  • El compliment d'obligacions fiscals i taxes del joc.
• Gestió segregada de fons de joc, regulació de dipòsits, comptes de joc i abonament de premis.

5. Protecció de participants, menors i grups vulnerables

La Llei 13/2011 imposa:

• Prohibició de participació a menors d'edat, incapacitats, autoexclosos i altres categories (accionistes, directius de l'operador, àrbitres, etc.).
• Creació de registres estatals:
  • Registre General de Llicències de Joc.
  • Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc (autoexclosos i prohibits).
  • Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc.
• Obligació d'implementar mesures de control d'accés i verificació d'edat en sistemes tècnics.

6. Publicitat, joc responsable i prevenció del blanqueig

• Queda prohibida la publicitat de jocs i operadors sense títol habilitant. Els mitjans i xarxes publicitàries han de comprovar que l'operador està autoritzat.
• Es regulen límits i condicions de la publicitat i el patrocini, amb especial èmfasi en protegir la joventut i la infància (art. 6 CE) i en el joc responsable. La DGOJ ha aprovat un test de joc responsable i mesures específiques mitjançant resolució de 16‑11‑2011 (BOE-A-2011-18060).
• Els operadors han de complir estrictament la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals, incloent:
  • Identificació formal de clients i seguiment de la seva activitat.
  • Col·laboració amb el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals.
  • Manuals i procediments interns antifrau i antiblanqueig.

7. Competències autonòmiques

Tot l'anterior es refereix a jocs d'àmbit estatal. Les comunitats autònomes tenen competències pròpies sobre jocs presencials i sortejos d'àmbit exclusivament autonòmic o local, amb els seus propis registres i llicències. Tanmateix, fins i tot en aquest nivell no poden envair la reserva estatal de loteries ni reproduir productes equivalents a la Bonoloto o al Cupó de l'ONCE.

L'ONCE té una posició singular en el sistema espanyol del joc: és una corporació de dret públic de caràcter social la principal financiació de la qual procedeix de les loteries que explota, però sempre dins d'un marc de reserva i control públic molt estricte. Les seves funcions i competències en matèria de sortejos i jocs d'atzar estan detalladament regulades pel Reial Decret 358/1991, les seves modificacions posteriors i per la Llei 13/2011, de regulació del joc, així com pel Acord General Govern–ONCE 2022‑2031.

1. Marc jurídic bàsic

El Reial Decret 358/1991, de 15 de març, reordena l'ONCE i la defineix com una corporació de dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'autoorganització, que exerceix funcions públiques delegades sota el protectorat de l'Estat (art. 1 i 2, segons la reforma de 2011). Per finançar els seus fins socials, la norma estableix que l'ONCE:

• “Gaudeix d'un conjunt d'autoritzacions públiques en matèria de joc” per explotar el cupó i altres productes de loteria (art. 1.1 i art. 3, RD 358/1991).
• Obtén els seus recursos “principalment a través dels obtinguts en l'explotació de les modalitats de joc de l'àmbit de la reserva de loteries establerta a favor seu per la disposició addicional primera de la Llei 13/2011” (RD 1127/2021).

Aquesta reserva legal significa que, d'acord amb l'art. 4 i les disposicions addicionals de la Llei 13/2011, les loteries d'àmbit estatal queden reservades només a dos operadors: SELAE i l'ONCE. L'ONCE apareix a més reconeguda com a organització singular d'economia social en la disposició addicional tercera de la Llei 5/2011, d'Economia Social.

El marc es completa amb:

• La disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986, que habilita les autoritzacions de joc a l'ONCE.
• El Reial Decret 1336/2005, que autoritza una modalitat específica de loteria instantània o presortida, amb vigència prorrogada fins al 31 de desembre de 2031 pel Reial Decret 1127/2021.
• L'Acord General Govern–ONCE 2022‑2031, aprovat pel Consell de Ministres el 2 de novembre de 2021, que concreta condicions, límits i calendaris de les modalitats de loteria de titularitat de l'ONCE.

2. Competències de l'ONCE en la gestió del joc

Sobre aquesta base, l'ONCE té, entre altres, les següents funcions i competències en la gestió dels seus sortejos i jocs d'atzar:

• Explotació de modalitats de loteria reservades (cupó, joc actiu i loteria instantània), dins dels límits quantitatius i de producte fixats en la Llei 13/2011, la Llei 46/1985 i l'Acord General 2022‑2031 (RD 1127/2021).
• Disseny de productes i reglaments interns: el Consell General de l'ONCE aprova els reglaments de cada modalitat (cupó, joc actiu, instantània) i els seus apèndixs tècnics; aquestes normes es publiquen al BOE mitjançant resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials, prèvia verificació del Consell de Protectorat.
• Determinació d'emissions, preus i estructura de premis dels seus sortejos, sempre dins dels percentatges i topalls aprovats i comunicats al Consell de Protectorat (per exemple, calendaris trimestrals de productes del cupó i joc actiu publicats al BOE en 2024–2025).
• Gestió comercial i de distribució de les seves loteries “socials, segures i responsables”, que es canalitzen principalment a través d'una xarxa de més de 21.000 venedors i, si escau, per canals electrònics oficials (JocsONCE), segons destaquen diverses resolucions i comunicacions institucionals recents.
• Subscripció d'acords amb altres operadors de joc per a la comercialització conjunta de productes de loteria a l'Espai Econòmic Europeu i, en certs casos, amb operadors de països en procés d'adhesió a la UE, prèvia verificació del Consell de Protectorat i, en alguns supòsits, autorització del Consell de Ministres (art. 7.5 RD 358/1991, segons RD 3/2013 i RD 240492/2015).

3. Control públic, límits i obligacions

Les competències de l'ONCE en matèria de joc estan fortament acotades per controls i límits:

• Protectorat de l'Estat: el Consell de Protectorat de l'ONCE, òrgan col·legiat regulat a l'art. 8 del RD 358/1991 i reforçat pel RD 1127/2021, verifica:
  • Que qualsevol proposta de nous productes, modificacions reglamentàries o calendaris de sortejos s'ajusta a la normativa i a l'Acord General.
  • Que les condicions de joc es publiquen al BOE “com a garantia dels consumidors”.
  • Que s'apliquen els procediments i criteris de control comuns a totes les modalitats de loteria de titularitat de l'ONCE.
• Potestat sancionadora: dins del Consell de Protectorat existeix una Comissió Disciplinària integrada només per representants de l'Administració (Interior, Drets Socials i Consum) encarregada d'exercir la potestat sancionadora per infraccions de l'ONCE en matèria de joc, conforme a la Llei 13/2011 i a la legislació procedimental general (art. 8, RD 358/1991, modificat pel RD 1127/2021).
• Límits materials de l'autorització: l'ONCE només pot explotar les modalitats de loteria que l'Estat li hagi autoritzat expressament; qualsevol modificació d'abast, condicions o vigència requereix acord del Consell de Ministres a proposta del Ministeri competent i amb informes previs obligatoris (art. 7.2 i 7.6 RD 358/1991, redacció de 2021).
• Publicitat i joc responsable: les activitats publicitàries i de captació de jugadors de l'ONCE es sotmeten al Reial Decret 958/2020, de comunicacions comercials del joc, que s'aplica als dos operadors de loteries d'àmbit estatal. L'Acord General 2022‑2031 incorpora expressament l'adaptació de l'ONCE a aquestes regles i reforça la seva política de “loteria social, segura, responsable i solidària”.
• Mesures de protecció de les persones jugadores: la documentació recent destaca que l'ONCE:
  • Prohibeix expressament la venda a menors d'edat i el joc a crèdit.
  • Implementa controls per neutralitzar consums descontrolats i es sotmet a sistemes d'avaluació exigents definits per associacions mundials i europees de loteries.
  • Ha de comprovar que els guanyadors no figuren en registres d'autoprohibició abans de pagar premis, en línia amb la legislació general del joc.

En suma, l'ONCE no és un operador privat lliure, sinó una corporació de dret públic que gestiona loteries reservades per llei, amb àmplies competències tècniques sobre el disseny i explotació dels seus jocs, però sempre dins d'autoritzacions estatals concretes, amb control intens del Consell de Protectorat i subjecta a la Llei 13/2011, al Reial Decret 958/2020 i a l'Acord General Govern–ONCE 2022‑2031. Els seus sortejos compleixen una doble funció: producte de joc regulat i principal via de finançament del seu model social d'atenció i inclusió de persones cegues i amb discapacitat.

La fiscalitat dels premis de sortejos i loteries a Espanya no es regula per una única norma, sinó per un bloc de legislació tributària general (IRPF i Impost sobre Societats) i per una normativa específica que crea un “gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”, a més de diverses ordres ministerials de gestió i models.

1. Normativa bàsica de l'IRPF

El pilar central és la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (BOE-A-2006-20764). En ella es regula:

• El règim general de rendes i guanys patrimonials, al qual s'assimilen els premis quan no se'ls aplica un règim especial.
• Les rendes exemptes (article 7, apartat l) i concordants) on s'emmarquen determinats premis literaris, artístics o científics i altres premis amb exempció específica.
• A través de successives reformes (entre altres, la Llei 26/2014, de 27 de novembre, que modifica la Llei 35/2006, BOE-A-2014-12327), s'han ajustat diferents aspectes de la tributació de guanys patrimonials i premis.

El desenvolupament reglamentari es conté en el Reial Decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament de l'IRPF (BOE-A-2007-6820). Aquest reglament concreta:

• Les condicions per a l'exempció de determinats premis literaris, artístics o científics (requisits de convocatòria, publicitat, etc.), així com els efectes de la eventual pèrdua de l'exempció.
• El tractament dels premis no exempts com a rendiments o guanys irregularment obtinguts en el temps, a efectes de reduccions de la base.
• L'obligació de practicar retenció o ingrés a compte sobre certs premis subjectes a l'impost.

2. Gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes

La peça específica per als premis de loteries “oficials” és la Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries (BOE-A-2012-15650), que introdueix en la Llei de l'IRPF la Disposició addicional trigèsima tercera: “Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”.

Segons el text transcrit en la pròpia Llei 16/2012:

• Estan subjectes a aquest gravamen especial, entre altres, els premis de les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, pels òrgans competents de les comunitats autònomes, els sortejos de la Creu Roja Espanyola i les modalitats de joc de l'ONCE.
• Es configura un tribut específic sobre aquests premis, separat de l'IRPF ordinari, de manera que el gravamen s'aplica sobre el premi que excedeix del mínim exempt i s'articula mitjançant retenció o ingrés a compte.
• La mateixa Llei 16/2012 afegeix una disposició addicional cinquena al Text Refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents, que sotmet a un gravamen especial anàleg aquests premis quan els obtenen no residents sense establiment permanent.

Posteriorment, el mínim exempt i altres paràmetres del gravamen s'han anat ajustant mitjançant lleis de Pressupostos Generals de l'Estat, entre elles la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2018 (BOE-A-2018-9268), que es relaciona expressament amb aquest gravamen en les bases de dades normatives.

3. Impost sobre Societats i normes de gestió

Per als contribuents de l'Impost sobre Societats, la norma de referència és la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats (BOE-A-2014-12328). Tot i que no conté un capítol específic sobre premis de loteria, els premis obtinguts per societats:

• S'integren amb caràcter general en la seva base imposable com a ingressos, llevat que una norma d'exempció o un gravamen especial disposi una altra cosa.
• Estan subjectes, quan correspongui, al mateix gravamen especial sobre premis de loteries i apostes, la retenció del qual té la condició de pagament a compte de l'impost corresponent.

El desenvolupament reglamentari es recull en el Reial Decret 634/2015, de 10 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de l'Impost sobre Societats (BOE-A-2015-7771), que detalla obligacions de retenció i informació, incloent premis i guanys patrimonials.

La part purament “operativa” (models i obligacions formals) s'articula mitjançant diverses ordres:

• Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener (BOE-A-2013-952): aprova, entre altres, el model 230 d'autoliquidació de retencions i ingressos a compte del gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes per a IRPF, IRNR i Impost sobre Societats, i el model 136 d'autoliquidació del propi gravamen especial per a persones físiques i no residents.
• Ordre HAP/2368/2013, de 13 de desembre (BOE-A-2013-13228): aprova el model 270, “Resum anual de retencions i ingressos a compte. Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”.
• Ordre EHA/3127/2009, de 10 de novembre (BOE-A-2009-18567): regula el model 190 de resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinades guanys patrimonials.
• Ordre HAC/593/2002, de 12 de març (BOE-A-2002-5418): aprova el model 183 de declaració informativa de determinats premis exempts de l'IRPF, rellevant per a premis de loteries quan estan íntegrament exempts.

En conjunt, aquestes normes determinen quins premis estan total o parcialment exempts, quina part queda subjecta a gravamen especial, com s'integra –o no– en la base imposable d'IRPF o Societats i quines són les obligacions de retenció, ingrés a compte i declaració tant per als organitzadors dels sortejos com per als beneficiaris dels premis.