Sorteigs d'avui divendres 11 de setembre: horaris de Bonoloto, Euromillones, Eurojackpot i Cuponazo

Els sortejos de loteries estatals com Bonoloto i Euromillones estan fortament regulats a Espanya. El seu marc bàsic es troba a la Llei 13/2011, de regulació del joc (BOE), complementada per normativa específica de loteries i per la regulació fiscal dels premis (entre altres, la Llei 16/2012, que introdueix el gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes).

Reserva d'activitat i operadors habilitats

La Llei 13/2011 reserva les loteries d'àmbit estatal als operadors designats per la llei. A la pràctica, els jocs com Bonoloto i Euromillones només poden ser explotats per:

• La Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), per a les loteries de titularitat estatal.
• L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), amb un règim singular per als seus jocs, d'acord amb les disposicions addicionals de la Llei 13/2011 i les seves resolucions específiques.

Altres entitats privades no poden organitzar loteries d'aquest tipus: l'activitat està reservada i sotmesa a estricte control públic per evitar frau, blanqueig de capitals i efectes perjudicials sobre els consumidors.

Autorització i reglamentació dels jocs

La llei exigeix un títol habilitant (llicències i autoritzacions) per explotar qualsevol joc d'àmbit estatal. En el cas concret de les loteries:

• Correspon al titular de l'aleshores Ministeri d'Economia i Hisenda (avui a través de l'autoritat estatal competent en matèria de joc) autoritzar la comercialització de les loteries d'àmbit estatal.
• Aquesta autorització fixa, entre altres extrems:
  • El percentatge mínim i màxim de la recaptació destinat a premis.
  • Les condicions i requisits per a la celebració dels sortejos i el nombre dels mateixos.
  • Els drets dels participants i els procediments de reclamació.
  • Les condicions de publicitat i patrocini.
  • Les mesures de protecció de menors i persones vulnerables i de prevenció del frau i del blanqueig de capitals.
• La Llei 13/2011 habilita el ministeri a dictar la reglamentació bàsica de cada joc. Per a Euromillones, per exemple, regeixen les normes aprovades per Resolució de 6 de febrer de 2004 i refundides i modificades, entre altres, per la Resolució de 21 de gener de 2009 de Loteries i Apostes de l'Estat (BOE).

Requisits per als operadors i control públic

Els operadors que exploten jocs han d'acreditar solvència tècnica, econòmica i financera. La Llei 13/2011 regula:

• La necessitat de títols habilitants per organitzar, explotar i publicitar jocs.
• Un sistema de control de l'activitat, amb requisits tècnics per als sistemes de joc, registres i traçabilitat d'operacions.
• La creació d'un Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc, per impedir jugar a qui ho té prohibit o s'ha autoexclòs.
• L'obligació de cooperar amb l'Estat en la lluita contra el joc il·legal, el frau i la criminalitat, i en la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, en relació amb la Llei 10/2010.
• L'elaboració per part dels operadors de plans de mesures de joc responsable, que concreten compromisos addicionals de protecció i reparació d'efectes negatius del joc.

Protecció de consumidors i menors

La llei prohibeix expressament la participació de menors d'edat i de determinades persones vinculades als operadors en els jocs que aquests gestionen. També imposa:

• Requisits per impedir l'accés de menors i incapacitats als jocs, especialment per mitjans electrònics.
• Prohibicions objectives: no es poden autoritzar jocs que atemptin contra la dignitat, els drets de la infància o es basin en conductes delictives.
• Obligació que l'oferta i la publicitat s'ajustin a criteris de responsabilitat social i no banalitzin els riscos del joc ni el presentin com a solució econòmica.

Publicitat i comunicacions comercials

La normativa de joc, en connexió amb la Llei General de Publicitat i la Llei de Serveis de la Societat de la Informació, estableix que:

• Està prohibida la publicitat de jocs d'atzar i d'operadors que no disposin de títol habilitant i autorització específica per publicitar-se.
• Els títols habilitants fixen els límits i condicions de la publicitat (mitjans, suports, continguts, comunicacions electròniques, patrocini, etc.).
• Es detallen prohibicions de continguts concrets en les comunicacions comercials (per exemple, missatges que associïn el joc a l'èxit social, que menyspreïn l'esforç davant la sort, que s'adrecin a menors, que incloguin determinats continguts sexuals, etc.).
• Mitjans, agències i plataformes que difonguin publicitat de joc han de verificar que l'operador disposa del corresponent títol habilitant.

Fiscalitat bàsica dels premis

Els premis de loteries com Bonoloto i Euromillones estan sotmesos, a més de a la tributació general que correspongui, a un gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes, introduït per la Llei 16/2012, que modifica la normativa de l'IRPF i de l'Impost sobre la Renda de no Residents. Aquest gravamen es gestiona mitjançant retenció en el moment del cobrament, amb models específics de declaració (Ordre HAP/70/2013 i normes posteriors de desenvolupament), i afecta els premis per sobre dels llindars i tipus que fixa la legislació tributària vigent.

L'ONCE és un dels dos operadors de loteries d'àmbit estatal i actua com a corporació de dret públic de caràcter social. Les seves competències en l'organització de sortejos (cupó, joc actiu, loteria instantània, etc.) estan delimitades per un bloc de normes que combinen la reserva estatal de les loteries, la normativa específica de l'ONCE i el control administratiu exercit per l'Estat.

1. Marc normatiu bàsic que regula l'ONCE

Les normes clau són, en síntesi, les següents:

• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'ONCE (text al BOE). Configura l'ONCE com a corporació de dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d'obrar i d'autoorganització, sotmesa al protectorat de l'Estat. Regula els seus fins socials, el finançament a través de jocs autoritzats i, sobretot, crea i defineix el Consell de Protectorat, que exerceix el control públic, especialment en matèria de joc. Ha estat modificat per diversos reials decrets (RD 1200/1999, RD 1359/2005, RD 1146/2012, RD 3/2013, RD 1152/2015 i RD 369/2021).
• Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, pel qual s'autoritza l'ONCE l'explotació d'una loteria instantània o presortejada (BOE). Atribueix a l'ONCE la direcció, organització i explotació de la loteria instantània, fixant límits de preus, percentatge de premis i topalls anuals d'emissió i vendes, així com el control del Consell de Protectorat sobre aquesta modalitat.
• Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (BOE), modificada per la Llei 23/2022, de 2 de novembre. Declara que les loteries d'àmbit estatal queden reservades a operadors designats per la llei i, a la seva disposició addicional primera, reserva aquesta activitat a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i a l'ONCE. La disposició addicional segona reconeix el règim singular de l'ONCE: respecte a les loteries que explota, continua regint-se per la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, l'Acord General Govern–ONCE i el RD 358/1991, sota un estricte control públic.
• Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social. La seva disposició addicional tercera declara l'ONCE com a organització singular de l'economia social, reforçant el seu caràcter social i la vinculació dels ingressos de joc a fins d'interès general.
• Llei 46/1985, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986, disposició addicional vintena. Estableix la base legal de la reserva de loteries i de les autoritzacions de joc a favor de l'ONCE, desenvolupada després per la Llei 13/2011.
• Ordre SCB/1240/2019, de 18 de desembre, per la qual es publica el text refundit dels Estatuts de l'ONCE (BOE). Els Estatuts detallen la seva naturalesa, fins i estructura interna, i reiteren que és operador de joc públic de reconegut prestigi, titular de diverses modalitats de loteria reservades, la qual explotació finança els seus fins socials sota un control públic intens.
• Reglaments específics dels seus productes de loteria, aprovats i publicats per resolucions de l'Estat, com:
  • Resolució de 4 d'abril de 2023, sobre el nou Reglament del “Cupó de l'ONCE” (BOE-A-2023-9031).
  • Resolució de 4 d'abril de 2023, sobre el nou Reglament de “Joc Actiu de l'ONCE” (BOE-A-2023-9032).
  Aquests reglaments concreten condicions de sortejos, estructura de premis, comercialització, etc.
• Reial Decret 369/2021 i Reial Decret 1127/2021 modifiquen el RD 358/1991 i el RD 1336/2005 per adaptar les facultats del Consell de Protectorat i actualitzar les condicions de les loteries de l'ONCE, en coherència amb l'Acord General 2022–2031.

2. Competències pròpies de l'ONCE en l'organització de sortejos

A partir d'aquestes normes, l'ONCE té, en síntesi, les següents competències:

• Direcció, organització i explotació de les modalitats de loteria que té reservades (cupó, joc actiu, loteria instantània i altres productes aprovats), a tot el territori estatal.
• Disseny dels productes i programes de sortejos: característiques dels jocs, estructura de premis, freqüència de sortejos, sèries i emissions, sempre dins dels límits fixats (percentatge mínim i màxim destinat a premis, topall d'emissió i vendes, etc.).
• Determinació de preus dels bitllets o participacions, respectant topalls com el preu màxim vinculat al cupó, segons el RD 1336/2005 i les seves reformes.
• Gestió comercial i canals de venda, inclosos venedors de plantilla i, amb cauteles, canals electrònics o telemàtics, vetllant perquè la digitalització no suposi destrucció d'ocupació entre els seus agents venedors.
• Autogovern intern per aprovar els seus Estatuts i reglaments de joc, que s'elaboren en el si del Consell General de l'ONCE.
• Aplicació dels ingressos nets als seus fins socials: autonomia personal, inclusió, ocupació i serveis per a persones cegues o amb discapacitat visual greu, així com el seu compromís de solidaritat amb altres discapacitats a través de Fundació ONCE i el Grup Social ONCE.

3. Funcions de l'Administració de l'Estat i control públic

Paral·lelament, l'Administració General de l'Estat conserva diverses funcions essencials:

• Protectorat sobre l'ONCE, exercit pel Ministeri competent en matèria de drets socials a través del Consell de Protectorat (regulat a l'art. 8 del RD 358/1991). Aquest òrgan:
  • Aprova els Estatuts de l'ONCE i les seves modificacions i ordena la seva publicació al BOE.
  • Verifica que els reglaments de joc i els seus canvis s'ajusten a la llei, a l'Acord General i a les autoritzacions.
  • Controla la gestió de les diferents modalitats de loteria (inclosa la instantània), podent recollir tota la informació econòmica i de joc necessària: volum d'emissions, recaptació, premis pagats i caducats, destí dels ingressos, etc.
• Reserva i autorització de les loteries: l'Estat decideix quines modalitats de loteria pot explotar l'ONCE, en quines condicions, i fixa límits d'emissió, percentatges de premis i altres variables econòmiques, usant com a instruments la Llei 13/2011, el RD 1336/2005, les successives reformes i l'Acord General Govern–ONCE 2022–2031.
• Supervisió de la política de joc responsable i de la publicitat: l'activitat de l'ONCE ha d'adaptar-se al règim general de comunicacions comercials de joc, que l'ordenament assigna a l'autoritat reguladora del joc, amb la particularitat que, per a les modalitats de loteria de l'ONCE, moltes d'aquestes competències s'exerceixen a través del Consell de Protectorat.
• Control del destí social dels ingressos: s'exigeix que els recursos nets de les loteries es destinin als fins socials definits al RD 358/1991 i als seus Estatuts, i l'incompliment greu i reiterat d'aquestes obligacions pot portar a la revisió o retirada d'autoritzacions.
• Règim fiscal i de Seguretat Social relacionat amb l'ONCE, inclòs el tractament dels seus contractes amb persones amb discapacitat, regulat, per exemple, al Reial Decret-llei 18/2011, de 18 de novembre.

En conjunt, l'ONCE gaudeix d'una àmplia autonomia per dissenyar i explotar els seus sortejos, però sempre dins d'un marc de reserva estatal i de forta tutela administrativa: l'Estat defineix les regles generals del joc, autoritza les modalitats, fixa límits i controla tant la protecció de les persones jugadores com el destí social dels beneficis.

Euromillones i Eurojackpot són loteries paneuropees amb regles bàsiques comunes a tots els països participants, però cada Estat introdueix matisos propis en el preu, jocs associats, regulació i, sobretot, fiscalitat. A partir de les fonts consultades, es poden destacar diverses diferències rellevants entre Espanya i altres països europeus.

Euromillones: regles comunes i particularitats nacionals

Segons diverses cròniques de resultats d'Euromillones a Espanya (per exemple, les del diari Demócrata, com la del sorteig del 31 de juliol de 2026, disponible a aquest enllaç), el joc s'organitza de forma coordinada entre els operadors nacionals:

• Espanya: Loteries i Apostes de l'Estat.
• França: Française des Jeux.
• Regne Unit: The National Lottery.
• Portugal: Jogos Santa Casa.
• Bèlgica i Luxemburg: Loterie Nationale.
• Irlanda: The National Lottery.
• Àustria: Österreichische Lotterien.
• Suïssa: Swisslos.

El mecanisme de joc (5 números + 2 estrelles), l'estructura bàsica de categories de premi i la celebració de dos sortejos setmanals (dimarts i divendres) són comuns a tots aquests països.

Tanmateix, hi ha diferències en:

• Preu de l'aposta: les cròniques de Demócrata assenyalen un cost estàndard d'uns 2,50 € a la majoria de països de la zona euro i 3,50 francs suïssos a Suïssa. Al Regne Unit es ven en lliures. Aquest preu és una decisió nacional dins del marc del joc comú.
• Jocs associats: a Espanya, les apostes d'Euromillones participen automàticament en el joc addicional El Milió, que atorga 1 milió d'euros a un codi entre els bitllets validats al país (descrits, per exemple, a aquesta peça). Aquest joc complementari és específic del mercat espanyol i no existeix tal qual en altres Estats.
• Operador i tutela pública: a Espanya Euromillones és gestionat per la societat pública SELAE sota supervisió estatal; a França, l'explotació corre a càrrec de FDJ, la qual llicència exclusiva ha estat validada per la Comissió Europea a efectes d'ajudes d'Estat (nota de premsa de la Comissió).

Eurojackpot: paper de l'ONCE a Espanya i coordinació europea

Eurojackpot és un altre joc multinacional, amb sortejos també els dimarts i divendres i extracció centralitzada a Helsinki per l'operador estatal finlandès Veikkaus OY, segons les resolucions del BOE que aproven els calendaris de l'ONCE (per exemple, la de 16 de juliol de 2024, BOE-A-2024-15421).

La informació periodística recent de Demócrata sobre resultats d'Eurojackpot (per exemple, crònica de l'11 d'agost de 2026) descriu:

• Mecànica comuna a Europa: 5 números de l'1 al 50 i 2 “sols” de l'1 al 12.
• Preu de l'aposta a Espanya: 2 € per combinació senzilla.
• Bote mínim de 10 milions i topall de fins a 120 milions d'euros, amb acumulació si no hi ha encertants de primera categoria.
• 12 categories de premi compartides per tots els països participants.

La gran diferència espanyola respecte a altres Estats no està en el disseny del joc, que és comú, sinó en el operador i la regulació interna:

• A Espanya, Eurojackpot es comercialitza a través de l'ONCE com a “producte comercialitzat amb altres operadors de joc habilitats per operar en tercers països”, amb el seu calendari i característiques aprovats per la Secretaria d'Estat de Drets Socials i publicats al BOE.
• En altres Estats participants (per exemple Alemanya, Itàlia, Països Baixos, països nòrdics), el joc s'ofereix a través dels respectius monopolis o operadors nacionals de loteria, sota les seves pròpies autoritats reguladores. Les decisions sobre nombre de sortejos, format presencial/virtual o horaris s'adopten país a país, sempre dins dels acords comuns del consorci.

Fiscalitat dels premis: Espanya davant d'altres països

Per a Espanya, la fiscalitat està ben definida en documents oficials i divulgatius. Un reportatge de Demócrata sobre impostos de loteria per comunitats autònomes (anàlisi fiscal) i les notes d'Hisenda sobre la campanya de Renda 2023 (presentació oficial) resumeixen així el règim aplicable a Euromillones, Eurojackpot i altres sortejos autoritzats:

• Els primers 40.000 € de qualsevol premi estan exempts del gravamen especial.
• Sobre la part del premi que excedeix aquesta xifra s'aplica una retenció del 20 %.
• Aquest règim és idèntic a totes les comunitats autònomes i s'aplica tant a premis de SELAE com d'ONCE, Creu Roja i loteries autonòmiques incloses en la norma.
• El premi no torna a tributar com a tal a l'IRPF, però sí ho fan els rendiments que generi (interessos, lloguers, plusvàlues, etc.).

En altres països europeus, la fiscalitat de loteries es regeix per les seves pròpies lleis nacionals. La documentació consultada apunta que:

• La Comissió Europea controla principalment que els monopolis públics i els règims fiscals especials no constitueixin ajudes d'Estat incompatibles (cas FDJ a França o els casinos públics alemanys), però no imposa un model únic de tributació de premis.
• Cada Estat decideix si grava o no els premis i en quines condicions; les fonts analitzades no detallen llindars concrets per als altres països participants a Euromillones o Eurojackpot.

Síntesi de les diferències

En resum, les regles del joc (com es trien els números, freqüència de sortejos, categories de premi i botes mínims/màxims) són pràcticament idèntiques a tots els països que participen a Euromillones i Eurojackpot. Les diferències reals entre Espanya i altres Estats europeus es concentren en:

• El operador nacional (SELAE davant FDJ, The National Lottery, Veikkaus OY, etc.).
• Els jocs associats propis de cada país (com El Milió a Espanya per a Euromillones).
• El preu local de l'aposta (2,50 € a la majoria de països de l'euro per a Euromillones, 2 € per a Eurojackpot a Espanya, altres monedes on calgui).
• La fiscalitat dels premis, on Espanya aplica un esquema clar de 40.000 € exempts i 20 % sobre la resta, mentre que altres països ajusten els seus propis models dins del marc general del dret de la UE.