El proper dimecres, 16 de setembre, començarà a l'Audiència Provincial de Barcelona el judici contra quatre agents de la Policia Nacional acusats de causar les lesions a Roger Español, qui va perdre la visió d'un ull després de l'impacte d'una pilota de goma durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
Es tracta de l'únic procediment penal obert contra policies per les càrregues de l'1-O i està previst que es desenvolupi en 4 sessions. L'última vista coincidirà amb el novè aniversari d'aquells fets, data en la qual s'ha convocat una mobilització de suport a Español a l'Arc de Triomf de Barcelona.
Els quatre acusats s'enfronten a peticions de fins a 13 anys de presó i inhabilitació. Òmnium Cultural exerceix l'acusació popular juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Irídia —aquesta última actua alhora com a acusació particular i popular—, que reclamen, respectivament, 12 anys de presó i penes d'inhabilitació, d'acord amb els escrits als quals ha tingut accés Europa Press.
Versió de la Fiscalia i desenvolupament dels fets
La Fiscalia, que sol·licita l'absolució, defensa que la Policia Nacional tenia autoritzat l'ús de pilotes de goma com a material antidisturbis i que la intervenció es va emmarcar en el compliment d'un deure.
Segons el seu relat, després d'intervenir al CEIP Ramon Llull de Barcelona, utilitzat com a col·legi electoral del referèndum, els agents van abandonar el centre amb les urnes confiscades i van avançar amb les furgonetes fins a la confluència dels carrers Sardenya i Diputació. Allà, un grup de persones va bloquejar el pas dels vehicles.
Durant aquesta "situació de bloqueig", que per a la Fiscalia es va prolongar entre 30 i 45 minuts, entre 600 i 800 persones van realitzar una secció al voltant dels aproximadament 40 policies que van romandre en aquest tram. Un dels acusats —l'inspector— va reclamar per megafonia que es desallotgés la calçada, sense èxit.
L'inspector també va parlar amb un bomber que actuava com a mediador, qui li va traslladar que els concentrats no tenien intenció de moure's. Un altre dels processats —un subinspector— es va dirigir als mitjans de comunicació presents per intentar que la gent s'aixequés, de nou sense resultat.
Els agents van iniciar càrregues policials mentre alguns manifestants llançaven "contra la línia policial, que intentava retrocedir, objectes susceptibles de generar un greu perill per a la vida i integritat dels funcionaris", entre ells tanques i adoquins.
En aquest context, l'inspector processat va ordenar primer l'ús de salves, que no va aconseguir dispersar la multitud. Després de considerar que s'havien "agotat l'ús de mitjans menys lesius" i passats entre 30 i 45 minuts, va donar la instrucció de disparar pilotes de goma. Una desena d'escopeters va començar llavors a efectuar trets cap a la zona des de la qual es produïen els llançaments.
Entre els centenars de persones congregades es trobava Español, que, segons la Fiscalia, va dur a terme "múltiples acometiments" contra els agents, incloent diversos llançaments de tanques, i va rebre l'impacte d'una pilota de goma a uns 14,12 metres després que aquesta rebotés en l'asfalt.
Relat d'Òmnium i acusacions d'ús excessiu de la força
En contrast, Òmnium subratlla que la sentada es va organitzar com a protesta per la intervenció policial a l'escola Ramon Llull i en altres punts de votació, on els agents "havien desplegat violència cap a les persones que estaven votant de manera pacífica".
Respecte als avisos perquè la gent es dispersés, l'entitat sosté que el missatge "no va arribar a totes les persones a causa del soroll ambiental i del moviment" dels qui s'anaven sumant a la concentració.
Òmnium afirma que els policies van emprar les porres "de manera antirreglamentària" contra ciutadans que "no estaven exercint violència" i que aquest ús de la força va provocar una estampida. A conseqüència d'això, el cruïlla entre Sardenya i Diputació va quedar despejat i les furgonetes van poder continuar la seva marxa cap a Gran Via.
Com a reacció als cops de porra, alguns manifestants van llançar objectes contra els agents. Òmnium sosté que aquesta situació va durar només uns segons i "no entrañava perill", però que, malgrat això, l'inspector va donar llum verda a l'ús de pilotes de goma vulnerant el principi de progressió en els mitjans emprats i el supòsit que habilita la seva utilització, arribant a ordenar el disparo de 17 bales i 48 salves.
L'acusació popular apunta que l'escopeter que va ferir Español, que en aquell moment estava juntament amb un grup de periodistes i sense realitzar actes violents, el va identificar pel seu cridaner cabell blanc i com un dels manifestants que havia increpat la policia. Segons la seva versió, va disparar fins a 3 vegades, l'última a una distància antirreglamentària de 14,2 metres.
Òmnium sosté que l'agent va actuar de forma "reiterada i deliberada per represaliar a Roger Español per haver confrontat un agent policial, volent ferir-lo o, almenys, coneixent la alta probabilitat de causar-li una lesió de gravetat" com la soferta, davant la qual no va poder protegir-se.
L'entitat imputa a l'inspector cap, a dos subinspectors i al escopetero com a presumptes coautors d'un delicte de lesions amb pèrdua d'un òrgan principal, en concurs amb un delicte de tortura o, subsidiàriament, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i amb l'agreujant de prevalença de la seva condició de funcionaris públics, per la qual cosa reclama 13 anys de presó.
Penes sol·licitades per ANC i Irídia i seqüeles per Español
L'ANC, que reclama per a cadascun dels acusats 12 anys de presó i inhabilitació per un delicte de lesions greus i tortures, afegeix que els agents eren "plenament conscients de la alta probabilitat de causar lesions de gravetat" en disparar pilotes de goma per la proximitat dels manifestants, i que tot i així no van revocar l'ordre.
L'entitat sosté que els policies van actuar emparats en la seva condició de funcionaris, integrats en un ampli dispositiu i equipats amb material antidisturbis, davant ciutadans desarmats i en un context que "no era de perill".
Segons el seu relat, l'escopetero va disparar prèviament contra Español en dues ocasions sense assolir-lo, sent el tercer dispar que li va provocar la lesió ocular. Malgrat poder apreciar l'impacte al rostre i la caiguda d'Español a terra, els agents "van seguir disparant contra les persones que l'estaven socorrent".
A més de les seqüeles físiques, l'ANC afirma que Español pateix un dany psicològic que ha repercutit en les seves relacions personals i en la seva trajectòria professional. A causa del que va passar, s'hauria vist obligat a abandonar el seu projecte de dedicar-se a la música, cosa que li hauria suposat una pèrdua de poder adquisitiu.
Irídia, que sol·licita 9 anys de presó per a cada acusat per un presumptu delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i 4 anys més per un suposat delicte de tortures, afegeix que la conducta de l'escopetero va respondre a una "obstinada voluntat de causar dany i dolor" a Español.
Segons aquesta acusació, l'agent va disparar com a càstig per la participació d'Espanyol en la protesta i per un enfrontament previ en què aquest li va recriminar que l'haguessin empès. Irídia recalca que l'escopeter, en coordinació amb l'inspector i el subinspector, va efectuar el dispar sabent l'elevada lesivitat que podia causar, malgrat que en aquell moment Espanyol tenia les mans alçades i no concorrien les condicions que permetrien l'ús de pilotes de goma.