El Tribunal Constitucional ha ordenat al Tribunal Suprem aplicar la Llei d'Amnistia al delicte de malversació del procés, una decisió que elimina l'obstacle jurídic principal que fins ara impedia el retorn a Espanya de Carles Puigdemont sense risc de ser detingut. El fall, aprovat aquest dimarts per set vots contra cinc, resol el recurs d'empara presentat per l'exconsellera Dolors Bassa, però estableix una doctrina que arriba a la resta de dirigents independentistes afectats per la mateixa interpretació del Suprem.
El Constitucional considera que la Sala de lo Penal va vulnerar el dret de Bassa a la tutela judicial efectiva quan va rebutjar amnistiar la seva condemna per malversació i ordena retrotraure les actuacions perquè dicti una nova resolució en la qual declari amnistiada el delicte. La decisió suposa corregir el criteri amb el qual el Suprem havia exclòs de la llei a diversos dels principals dirigents del procés independentista.
La conseqüència per Puigdemont encara requereix un últim moviment judicial. L'ordre nacional de detenció dictada contra l'expresident continua formalment vigent fins que el magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, adopti una nova resolució, però el criteri establert aquest dimarts pel Constitucional despeja el fonament jurídic sobre el qual s'havia mantingut.
El Constitucional rebutja la interpretació del Suprem
El conflicte entre ambdós tribunals s'arrossega des de juliol de 2024, poques setmanes després de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia. El Suprem va considerar llavors que determinades conductes de malversació quedaven fora de la norma perquè els responsables del procés havien obtingut un benefici personal al destinar fons públics als seus objectius polítics i evitar així haver de sufragar-los amb el seu propi patrimoni.
El Constitucional rebutja ara aquest raonament i conclou que el Suprem va realitzar una interpretació de la llei que excedia els límits constitucionalment admissibles. Segons el criteri aprovat pel tribunal de garanties, l'exclusió aplicada a Bassa es va basar en una lectura extensiva de les excepcions previstes en la norma i contrària a la seva finalitat.
La sentència obliga per tant a anul·lar els autos de la Sala de lo Penal del Suprem de juliol i setembre de 2024 en el que es refereix a l'exconsellera i a tornar al moment anterior a la primera d'aquestes decisions perquè es dicti una altra conforme a la doctrina constitucional.
De Bassa a Puigdemont
Encara que la resolució aprovada aquest dimarts respon formalment al recurs de Dolors Bassa, el seu abast va més enllà de l'exconsellera. El mateix criteri utilitzat pel Suprem per negar-li l'amnistia afecta a Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, condemnats per malversació en la sentència del procés, i a Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, que no van arribar a ser jutjats i romanen processats.
En el cas de l'expresident, el rebuig a amnistiar la malversació va permetre a Llarena mantenir l'ordre de detenció nacional malgrat l'entrada en vigor de la llei. Un cop fixada la interpretació constitucional sobre aquest delicte, l'instructor haurà de pronunciar-se de nou sobre la seva situació processal.
Per això, la sentència no equival per si mateixa al llevament immediat de l'ordre de detenció, encara que deixa sense el suport que fins ara proporcionava la interpretació del Suprem sobre la malversació el principal impediment per fer-ho.
Set vots davant cinc
La resolució ha sortit endavant amb els set vots dels magistrats del sector progressista i els cinc vots en contra del sector conservador. La ponència correspon al president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, després que el magistrat José María Macías retirés la que havia de resoldre el recurs de Jordi Turull.
Macías havia presentat inicialment una proposta favorable a mantenir el criteri del Suprem, que va ser rebutjada per la majoria del tribunal al setembre. Posteriorment va elaborar un nou text conforme al criteri majoritari, però va acabar retirant-lo abans del Ple d'aquest dimarts, per la qual cosa ha estat la resolució sobre Bassa la que ha fixat la doctrina.
El Constitucional considera vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, en connexió amb altres drets constitucionals, i retorna l'assumpte al Suprem amb una indicació expressa sobre el resultat que ha de adoptar respecte a la malversació.
Més de dos anys de disputa per la malversació
La decisió resol un dels principals conflictes oberts durant l'aplicació de la Llei Orgànica d'Amnistia, que va entrar en vigor el 10 de juny de 2024. La norma establia un termini de dos mesos per resoldre la seva aplicació, però la controvèrsia sobre la malversació ha allargat durant més de dos anys la situació dels dirigents a qui el Suprem va deixar fora de la mesura.
Durant aquest període, el Constitucional ha avalat el gruix de la llei i el Tribunal de Justicia de la Unió Europea s'ha pronunciat sobre la seva compatibilitat amb el Dret comunitari. El TJUE va descartar el passat juliol que l'amnistia comprometés els interessos financers de la Unió en els termes plantejats davant la justícia europea.
La malversació s'havia convertit així en l'últim gran obstacle per a l'aplicació de l'amnistia als màxims responsables del procés. La decisió adoptada aquest dimarts obliga ara al Suprem a revisar les resolucions dictades sota una interpretació que el Constitucional considera contrària als drets fonamentals de Bassa i marca el criteri que s'haurà de seguir en els casos pendents.
El retorn queda pendent del Suprem
Per a Puigdemont, el següent pas correspon al Tribunal Suprem. Llarena haurà de resoldre sobre l'ordre de detenció que pesa sobre ell i aplicar a la seva situació la doctrina fixada pel Constitucional, mentre que la Sala de lo Penal haurà d'actuar respecte als dirigents que sí van ser condemnats el 2019.
Fins que es produeixi aquesta actuació, Puigdemont continua formalment subjecte a l'ordre nacional de detenció, per la qual cosa el fallo del Constitucional obre jurídicament la porta a la seva tornada, però no suposa encara que pugui entrar a Espanya sense que prèviament s'hagi aixecat aquesta mesura.
La resolució arriba, a més, en un moment de especial transcendència política, gairebé un dia després de la dissolució de les Corts i amb les eleccions generals convocades per al proper 29 de novembre. L'aplicació efectiva de l'amnistia determinarà també la situació jurídica de diversos dels dirigents independentistes davant el nou cicle electoral.