El Constitucional ordena al Suprem amnistiar la malversació i despeja el retorn de Puigdemont

El tribunal de garanties estima per set vots davant de cinc el recurs de Dolors Bassa i obliga al Suprem a dictar una nova resolució que apliqui l'amnistia al delicte que encara manté vigent l'ordre de detenció contra l'expresident

fotonoticia 20260930185706 1920

fotonoticia 20260930185706 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Tribunal Constitucional ha ordenat al Tribunal Suprem aplicar la Llei d'Amnistia al delicte de malversació del procés, una decisió que elimina l'obstacle jurídic principal que fins ara impedia el retorn a Espanya de Carles Puigdemont sense risc de ser detingut. El fall, aprovat aquest dimarts per set vots contra cinc, resol el recurs d'empara presentat per l'exconsellera Dolors Bassa, però estableix una doctrina que arriba a la resta de dirigents independentistes afectats per la mateixa interpretació del Suprem.

El Constitucional considera que la Sala de lo Penal va vulnerar el dret de Bassa a la tutela judicial efectiva quan va rebutjar amnistiar la seva condemna per malversació i ordena retrotraure les actuacions perquè dicti una nova resolució en la qual declari amnistiada el delicte. La decisió suposa corregir el criteri amb el qual el Suprem havia exclòs de la llei a diversos dels principals dirigents del procés independentista.

La conseqüència per Puigdemont encara requereix un últim moviment judicial. L'ordre nacional de detenció dictada contra l'expresident continua formalment vigent fins que el magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, adopti una nova resolució, però el criteri establert aquest dimarts pel Constitucional despeja el fonament jurídic sobre el qual s'havia mantingut.

El Constitucional rebutja la interpretació del Suprem

El conflicte entre ambdós tribunals s'arrossega des de juliol de 2024, poques setmanes després de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia. El Suprem va considerar llavors que determinades conductes de malversació quedaven fora de la norma perquè els responsables del procés havien obtingut un benefici personal al destinar fons públics als seus objectius polítics i evitar així haver de sufragar-los amb el seu propi patrimoni.

El Constitucional rebutja ara aquest raonament i conclou que el Suprem va realitzar una interpretació de la llei que excedia els límits constitucionalment admissibles. Segons el criteri aprovat pel tribunal de garanties, l'exclusió aplicada a Bassa es va basar en una lectura extensiva de les excepcions previstes en la norma i contrària a la seva finalitat.

La sentència obliga per tant a anul·lar els autos de la Sala de lo Penal del Suprem de juliol i setembre de 2024 en el que es refereix a l'exconsellera i a tornar al moment anterior a la primera d'aquestes decisions perquè es dicti una altra conforme a la doctrina constitucional.

De Bassa a Puigdemont

Encara que la resolució aprovada aquest dimarts respon formalment al recurs de Dolors Bassa, el seu abast va més enllà de l'exconsellera. El mateix criteri utilitzat pel Suprem per negar-li l'amnistia afecta a Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, condemnats per malversació en la sentència del procés, i a Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, que no van arribar a ser jutjats i romanen processats.

En el cas de l'expresident, el rebuig a amnistiar la malversació va permetre a Llarena mantenir l'ordre de detenció nacional malgrat l'entrada en vigor de la llei. Un cop fixada la interpretació constitucional sobre aquest delicte, l'instructor haurà de pronunciar-se de nou sobre la seva situació processal.

Per això, la sentència no equival per si mateixa al llevament immediat de l'ordre de detenció, encara que deixa sense el suport que fins ara proporcionava la interpretació del Suprem sobre la malversació el principal impediment per fer-ho.

Set vots davant cinc

La resolució ha sortit endavant amb els set vots dels magistrats del sector progressista i els cinc vots en contra del sector conservador. La ponència correspon al president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, després que el magistrat José María Macías retirés la que havia de resoldre el recurs de Jordi Turull.

Macías havia presentat inicialment una proposta favorable a mantenir el criteri del Suprem, que va ser rebutjada per la majoria del tribunal al setembre. Posteriorment va elaborar un nou text conforme al criteri majoritari, però va acabar retirant-lo abans del Ple d'aquest dimarts, per la qual cosa ha estat la resolució sobre Bassa la que ha fixat la doctrina.

El Constitucional considera vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, en connexió amb altres drets constitucionals, i retorna l'assumpte al Suprem amb una indicació expressa sobre el resultat que ha de adoptar respecte a la malversació.

Més de dos anys de disputa per la malversació

La decisió resol un dels principals conflictes oberts durant l'aplicació de la Llei Orgànica d'Amnistia, que va entrar en vigor el 10 de juny de 2024. La norma establia un termini de dos mesos per resoldre la seva aplicació, però la controvèrsia sobre la malversació ha allargat durant més de dos anys la situació dels dirigents a qui el Suprem va deixar fora de la mesura.

Durant aquest període, el Constitucional ha avalat el gruix de la llei i el Tribunal de Justicia de la Unió Europea s'ha pronunciat sobre la seva compatibilitat amb el Dret comunitari. El TJUE va descartar el passat juliol que l'amnistia comprometés els interessos financers de la Unió en els termes plantejats davant la justícia europea.

La malversació s'havia convertit així en l'últim gran obstacle per a l'aplicació de l'amnistia als màxims responsables del procés. La decisió adoptada aquest dimarts obliga ara al Suprem a revisar les resolucions dictades sota una interpretació que el Constitucional considera contrària als drets fonamentals de Bassa i marca el criteri que s'haurà de seguir en els casos pendents.

El retorn queda pendent del Suprem

Per a Puigdemont, el següent pas correspon al Tribunal Suprem. Llarena haurà de resoldre sobre l'ordre de detenció que pesa sobre ell i aplicar a la seva situació la doctrina fixada pel Constitucional, mentre que la Sala de lo Penal haurà d'actuar respecte als dirigents que sí van ser condemnats el 2019.

Fins que es produeixi aquesta actuació, Puigdemont continua formalment subjecte a l'ordre nacional de detenció, per la qual cosa el fallo del Constitucional obre jurídicament la porta a la seva tornada, però no suposa encara que pugui entrar a Espanya sense que prèviament s'hagi aixecat aquesta mesura.

La resolució arriba, a més, en un moment de especial transcendència política, gairebé un dia després de la dissolució de les Corts i amb les eleccions generals convocades per al proper 29 de novembre. L'aplicació efectiva de l'amnistia determinarà també la situació jurídica de diversos dels dirigents independentistes davant el nou cicle electoral.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de la Llei d'Amnistia i quins tràmits resten per a la seva aplicació total?

A 6 d'octubre de 2026 la Llei d'Amnistia ja no està en tramitació parlamentària. La Proposició de Llei Orgànica d'amnistia (expedient 122/000019) va ser aprovada definitivament per les Corts, el Congrés va aixecar el veto del Senat el 30 de maig de 2024 i la norma resultant es va publicar com a Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, al BOE de l'11 de juny de 2024. Des de llavors, els passos pendents no són legislatius, sinó principalment judicials i administratius per a la seva aplicació cas per cas.

1. Estat de la tramitació parlamentària

La iniciativa va arribar al Congrés com a Proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, presentada pel Grup Socialista. Segons la informació parlamentària:

  • 12 de desembre de 2023: el Ple del Congrés pren en consideració la proposició de llei.
  • 10 de gener de 2024: es rebutgen les esmenes a la totalitat; la iniciativa segueix el seu curs.
  • 30 de gener de 2024: la votació final de conjunt no aconsegueix majoria absoluta i el text torna a la Comissió de Justícia per a un nou dictamen.
  • 7 de març de 2024: la Comissió de Justícia aprova un nou dictamen.
  • 14 de març de 2024: el Ple del Congrés aprova el dictamen per majoria absoluta i remet el text al Senat.
  • Al Senat es tramiten esmenes i vetos; la majoria del PP aprova un veto, que retorna el text al Congrés.
  • 30 de maig de 2024: el Congrés aixeca el veto del Senat amb 177 vots a favor i 172 en contra i ratifica el text prèviament aprovat, concloent la tramitació parlamentària. El mateix Congrés informa que la llei queda “llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat i la seva entrada en vigor”.
  • 11 de juny de 2024: publicació al BOE com a Llei Orgànica 1/2024; la disposició final tercera fixa la seva entrada en vigor el mateix dia de la publicació.

Per tant, des de juny de 2024 la fase parlamentària està plenament conclosa, i la llei forma part de l'ordenament jurídic.

2. Quins tràmits resten per a la seva “aplicació total”

La Llei Orgànica 1/2024 no produeix efectes automàtics sobre tots els procediments, sinó que dissenya un mecanisme d'aplicació individualitzada. Els passos pendents es situen en tres plans: judicial, constitucional i administratiu-comptable.

2.1. Aplicació per jutges i tribunals
  • Determinació de l'àmbit del cas: cada òrgan judicial ha d'analitzar si els fets encaixen en l'àmbit objectiu i temporal definit per la llei (consultes del 9‑N i 1‑O, actes vinculats al procés en el període fixat, etc.) i si no concurren les causes d'exclusió previstes.
  • Decisions processals concretes: en instrucció o fase intermèdia, la conseqüència típica és el sobreseïment lliure; en fase d'execució de sentència, l'extinció de la responsabilitat i de les penes, així com el llevament de mesures cautelars.
  • Recursos: les decisions sobre aplicar o no l'amnistia poden recórrer-se davant instàncies superiors. Això està generant una “segona capa” de litigis en tribunals superiors i, en particular, al Tribunal Suprem, especialment entorn de la malversació i al concepte d'enriquiment.
2.2. Recursos d'inconstitucionalitat i qüestions davant el TC

La llei ha estat objecte de múltiples recursos d'inconstitucionalitat presentats per governs autonòmics i altres institucions. Segons la informació disponible, el Tribunal Constitucional:

  • Ha declarat que la Constitució no prohibeix en general una llei d'amnistia i ha avalat l'existència de la norma, desestimant bona part dels recursos.
  • Ha declarat inconstitucionals i nuls alguns incisos concrets (per exemple, del seu article 1.3 pel que fa a l'àmbit temporal), cosa que acota l'abast de la llei.
  • Té encara incidència decisiva sobre la seva aplicació, perquè ha de resoldre recursos d'empara i qüestions que afecten casos emblemàtics (Puigdemont, Junqueras, malversació, responsabilitat comptable), com explica Demòcrata en la seva peça “La llei d'amnistia: què està en vigor…”.
2.3. Esfera administrativa i comptable
  • Òrgans administratius (per exemple, sancionadors) han de revisar expedients, anul·lar sancions i retornar, si escau, multes o quantitats abonades quan correspongui.
  • Tribunal de Comptes i òrgans fiscalitzadors han d'aplicar l'extinció de responsabilitat comptable en els supòsits coberts, a la llum de la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes que introdueix la pròpia LO 1/2024.

3. Abast real a dia d'avui

En síntesi, a 6 d'octubre de 2026:

  • La tramitació parlamentària està conclosa des de maig‑juny de 2024.
  • La llei està en vigor i ja ha estat aplicada en nombrosos procediments, però segueixen obertes causes i recursos, sobretot en matèria de malversació i responsabilitat comptable.
  • No existeix un “acte únic” d'aplicació total: la plenitud d'efectes depèn que es vagin resolent un a un els procediments i de les decisions finals del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.

Per això, més que d'una “aplicació total” en un esdeveniment concret, cal parlar d'un procés en curs de tancament de procediments i depuració de responsabilitats a la llum de la Llei Orgànica 1/2024 i de la jurisprudència que l'interpreta.

Quines són les competències i funcions atribuïdes al Tribunal Constitucional segons la Constitució Espanyola?

El Tribunal Constitucional (TC) és l'intèrpret suprem de la Constitució Espanyola de 1978. No forma part del Poder Judicial, sinó que és un òrgan constitucional autònom encarregat de garantir la primacia i el respecte de la Constitució en l'ordenament jurídic. Les seves competències i funcions bàsiques estan regulades directament en la pròpia Constitució, principalment en els articles 53.2, 161 a 165 i 162, i es desenvolupen per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

De forma sintètica, la Constitució atribueix al Tribunal Constitucional les següents competències principals:

  • Control de constitucionalitat de lleis i normes amb força de llei:
    • Mitjançant el recurs d'inconstitucionalitat, el TC coneix de la possible contradicció amb la Constitució de lleis, disposicions normatives i actes amb força de llei de l'Estat i de les comunitats autònomes (art. 161.1 a CE).
    • Estan legitimats per interposar-lo, segons l'art. 162.1 a CE, almenys el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats, cinquanta senadors, i els òrgans col·legiats executius i assemblees de les comunitats autònomes en defensa de les seves competències.
  • Qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per jutges i tribunals:
    • Quan un òrgan judicial ha d'aplicar una llei o norma amb força de llei la constitucionalitat de la qual dubta, pot plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC (art. 163 CE).
    • El Tribunal decideix aleshores si la norma és o no conforme amb la Constitució; la seva decisió vincula l'òrgan judicial que va plantejar la qüestió i, si escau, suposa l'expulsió de la norma de l'ordenament.
  • Recurs d'empara constitucional:
    • Coneix del recurs d'empara per a la protecció dels drets fonamentals i llibertats públiques reconeguts en els articles 14 a 29 i en el 30.2 de la Constitució, quan hagin estat vulnerats per poders públics (art. 53.2 i 161.1 b CE).
    • La Constitució legitima per interposar-lo tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, així com el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal (art. 162.1 b CE).
    • L'empara és una via extraordinària i subsidiària, que només s'obre un cop esgotada la via judicial ordinària.
  • Conflictes de competència entre l'Estat i les comunitats autònomes o d'aquestes entre si:
    • L'art. 161.1 c CE atribueix al TC la competència per resoldre els conflictes de competència entre l'Estat i les comunitats autònomes, o de les comunitats autònomes entre si.
    • Aquests conflictes es refereixen a la delimitació dels àmbits competencials respectius previstos en la Constitució i en els Estatus d'Autonomia.
  • Control previ de constitucionalitat de tractats internacionals:
    • La Constitució preveu que, abans de la ratificació de certs tractats internacionals, es pugui plantejar al TC un control preventiu de la seva adequació a la Constitució, quan així ho sol·licitin els subjectes legitimats (art. 95 CE, en connexió amb 161 CE).
    • Si el Tribunal considera que el tractat conté estipulacions contràries a la Constitució, només podrà ratificar-se després d'una prèvia reforma constitucional.

A més d'aquestes competències nuclears, la Constitució atribueix al Tribunal Constitucional una funció de caràcter general: garantir la supremacia de la Constitució i la seva interpretació uniforme. Les seves sentències tenen un valor reforçat:

  • Segons l'art. 164 CE, les sentències del TC es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat amb tots els vots particulars que hi pugui haver.
  • Tenen plen valor davant de tothom (eficàcia erga omnes) en matèria d'inconstitucionalitat de normes, i no cap recurs contra elles.
  • Quan declaren inconstitucional una llei o norma amb força de llei, la disposició anul·lada queda expulsada de l'ordenament amb efectes generals des de la publicació de la sentència, sense perjudici del tractament que es pugui donar a situacions consolidades.

En síntesi, el Tribunal Constitucional és l'òrgan encarregat de vetllar perquè tot el poder públic —legislatiu, executiu i judicial, tant estatal com autonòmic— actuï dins dels límits fixats per la Constitució. Els seus instruments bàsics per a això són el control de constitucionalitat de les lleis, la tutela dels drets fonamentals mitjançant el recurs d'empara i la resolució de conflictes competencials a l'Estat autonòmic.

Podries explicar amb exemples pràctics com funciona el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional? Quins efectes concrets té que el Tribunal Constitucional declari inconstitucional una llei ja aplicada durant anys? Com s'escullen els magistrats del Tribunal Constitucional i quina és la durada del seu mandat segons la Constitució?

Quina ha estat la trajectòria política de Carles Puigdemont abans i després de la seva etapa com a president de la Generalitat de Catalunya?

Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 1962) és un periodista i polític independentista català la trajectòria política del qual combina tres grans fases: una etapa de militància en el nacionalisme convergent i política municipal i parlamentària; la seva breu però decisiva presidència de la Generalitat de Catalunya (2016‑2017), marcada pel referèndum de l'1‑O i la declaració unilateral d'independència; i una etapa posterior de lideratge de l'independentisme des de l'exili a Bèlgica, com a eurodiputat i, més recentment, com a president de Junts per Catalunya.

Abans de la presidència de la Generalitat

Puigdemont es va formar en Filologia Catalana a la Universitat de Girona, tot i que no va arribar a llicenciar-se, i va iniciar la seva carrera professional en el periodisme. Va treballar com a corresponsal local del diari Los Sitios i va desenvolupar bona part de la seva trajectòria a El Punt, on va ser redactor i posteriorment director. També va dirigir l'Agència Catalana de Notícies i la revista en anglès Catalonia Today, projectes molt lligats a la difusió exterior del catalanisme.

En paral·lel, es va vincular des de jove a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en el marc de la federació Convergència i Unió (CiU). La seva evolució interna el va situar en el sector més clarament independentista de l'espai convergent, amb especial atenció a la projecció internacional de la causa catalana.

El seu salt a la política institucional arriba el 2006, quan és elegit diputat del Parlament de Catalunya per CiU per la circumscripció de Girona. Va revalidar l'escó a les legislatures següents i, el 2015, va concórrer a la candidatura independentista Junts pel Sí. Al Parlament es va implicar en qüestions d'acció exterior, mitjans públics, cultura, llengua i relacions amb la Unió Europea.

En l'àmbit municipal, va ser cap de llista de CiU a Girona el 2007 i es va convertir en referent de l'oposició. El 2011 va assolir l'alcaldia, que va exercir fins al gener de 2016, sent el primer alcalde convergent de la ciutat des de la transició. Des de l'alcaldia va impulsar la projecció internacional de Girona i va donar suport obertament al procés sobiranista. En aquest període va arribar a presidir l'Associació de Municipis per la Independència, consolidant el seu perfil com a dirigent independentista.

Durant la presidència de la Generalitat (2016‑2017)

Després de les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015, Junts pel Sí necessitava el suport de la CUP per investir Artur Mas. El veto de la CUP a Mas va conduir a una negociació que va culminar amb la proposta de Puigdemont com a candidat de consens. Va ser investit 130è president de la Generalitat el 10 de gener de 2016 i va prendre possessió el 12 de gener.

El seu mandat va estar definit per l'acceleració del procés. Sota la seva presidència es van aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, i es va organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, suspès pel Tribunal Constitucional. El 27 d'octubre de 2017 el Parlament va aprovar una declaració unilateral d'independència. En resposta, el Govern espanyol va aplicar l'article 155 de la Constitució i va cessar l'executiu català. Puigdemont va ser destituït oficialment el 28 d'octubre de 2017.

Després de la presidència: exili, eurodiputat i lideratge de Junts

Després de l'aplicació de l'article 155, Puigdemont es va traslladar a Bèlgica, on ha mantingut des de llavors una intensa activitat política i mediàtica, convertint l'exili en eix central del seu lideratge. Va participar en les eleccions catalanes de desembre de 2017 com a cap de llista de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat, tot i que les fórmules d'investidura a distància van ser bloquejades per les institucions espanyoles.

En el pla orgànic, va contribuir a la reorganització de l'espai posconvergent després de la desaparició de CDC i la creació del PDeCAT. Va promoure la marca Junts per Catalunya, va impulsar la plataforma Crida Nacional per la República i va acabar pilotant la ruptura entre el PDeCAT i el nou partit Junts, més clarament independentista i menys lligat a l'antiga estructura convergent. L'octubre de 2024 va assumir la presidència formal de Junts per Catalunya, reforçant el seu control sobre l'estratègia del partit.

A nivell europeu, va ser elegit diputat del Parlament Europeu a les eleccions de 2019 a la llista de Junts. Després de diverses controvèrsies jurídiques sobre l'adquisició de l'escó, va acabar exercint com a eurodiputat no inscrit entre 2019 i 2024. Des de Brussel·les i Estrasburg va centrar el seu discurs en la internacionalització del conflicte català, la denúncia de l'actuació judicial espanyola i la defensa de l'autodeterminació.

Durant aquests anys, la seva situació processal ha estat marcada per ordres de detenció, recursos davant tribunals europeus i el debat sobre l'aplicació de la llei d'amnistia al conjunt de causes derivades del referèndum i la declaració d'independència. Al mateix temps, ha mantingut una influència notable en la política espanyola: Junts s'ha convertit en actor clau en la investidura i estabilitat de governs a Madrid, i Puigdemont ha participat en les negociacions que van permetre la investidura de Pedro Sánchez i l'aprovació de la Llei d'Amnistia.

En conjunt, abans de ser president, Puigdemont va ser un dirigent convergent que va combinar periodisme, política municipal i parlamentària; durant la seva breu presidència va concentrar la fase decisiva del procés; i, després, ha reconvertit l'exili, el Parlament Europeu i la presidència de Junts en plataformes de lideratge de l'independentisme i de pressió sobre la política espanyola.

Podries detallar-me amb més precisió la seva etapa com a alcalde de Girona i les principals decisions polítiques que va prendre allà? Quin paper ha jugat Puigdemont en les negociacions entre Junts i el PSOE des de 2019 i com ha condicionat la política espanyola? Com ha evolucionat la situació judicial de Puigdemont a Espanya i a la Unió Europea des de 2017 fins avui?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Per quin motiu ha aixecat el jutge Llarena l'ordre nacional de detenció contra Puigdemont?

Pregunta" 1 de 3

Quina conseqüència directa té la retirada de l'ordre de detenció per a Puigdemont, Comín i Puig?

Pregunta" 2 de 3

Quina majoria de vots al Tribunal Constitucional va permetre estimar el recurs d'empara de Dolors Bassa?

Pregunta" 3 de 3