El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va mantenir la inhabilitació de Baltasar Garzón com a jutge, en concloure que l'òrgan de govern dels jutges no està facultat per revisar la sentència penal que el va condemnar i que el dictamen de l'ONU en què l'exmagistrat donava suport a la seva reclamació no té caràcter vinculant.
Segons la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Suprem desestima el recurs de Garzón contra l'acord del CGPJ que va rebutjar deixar sense efecte les decisions que van determinar la seva expulsió de la carrera judicial el 2012, després d'ordenar la intervenció de les comunicacions telefòniques dels advocats dels principals imputats en el 'cas Gürtel'.
El TS sosté que la sol·licitud de Garzón "carea d'una mínima consistència jurídica que en justifiqués la tramitació", ja que "pretenia clarament, mitjançant un mecanisme indirecte, la revisió d'una sentència ferma per part de l'Administració", cosa "absolutament vedada" en l'ordenament espanyol, precisa en la sentència.
El fall manté la condemna imposada el 2012 per l'alt tribunal, que el va castigar amb onze anys d'inhabilitació especial per al càrrec de jutge o magistrat, amb la consegüent pèrdua definitiva de la seva plaça, així com la impossibilitat d'accedir durant aquest període a qualsevol feina o lloc que impliqui funcions jurisdiccionals.
De la mateixa manera, el Suprem nega la rehabilitació de l'exjutge en entendre que la seva sol·licitud està "íntimament imbricada amb la seva petició principal de revisió d'ofici i amb el caràcter vinculant del dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides".
La resolució subratlla que "la pèrdua de la condició de jutge o magistrat per efecte d'una sentència penal ferma que imposa pena d'inhabilitació constitueix una conseqüència automàtica, necessària i no revisable en seu administrativa, que s'imposa per imperatiu legal com a garantia de la integritat del Poder Judicial i de la confiança pública en l'exercici de la funció jurisdiccional".
La petició de Garzón, que ja havia estat rebutjada pel CGPJ, s'emparava en un pronunciament del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, de 13 de juliol de 2021, en què es va considerar que la sentència del Suprem va vulnerar drets fonamentals de l'exmagistrat.
El Suprem recorda que, encara que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics forma part de l'ordenament espanyol i estableix "el compromís dels Estats a garantir aquests drets a tots els individus que es trobin en el seu territori i subjectes a la seva jurisdicció", el Tribunal Constitucional ha determinat que els dictàmens d'aquest comitè no són "resolucions judicials, ni tenen caràcter executiu, ni poden considerar-se jurídicament vinculants".
L'alt tribunal va condemnar Garzón, com a autor dels delictes de prevaricació i interceptació il·legal de comunicacions, a la pena --entre altres-- d'inhabilitació especial per al càrrec de jutge o magistrat per temps d'onze anys, amb pèrdua definitiva del càrrec que ostentava.