El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat suport aquest dijous al dret d'una ciutadana marroquina a seguir vivint als Països Baixos amb el seu fill menor i el seu marit, tots dos amb nacionalitat neerlandesa, per poder continuar convivint amb el nen, encara que la mare disposi d'un permís de residència a Espanya.
L'origen del litigi se situa el 2021, quan les autoritats neerlandeses van rebutjar concedir-li un permís de residència a la dona —que resideix als Països Baixos des del 2014, any en què es va casar allà, i va ser mare el 2015— en entendre que ja gaudia de dret de residència en territori espanyol, ordenant-li que es traslladés sense demora a Espanya i sostenint que el menor podia acompanyar-la.
La dona va impugnar aquesta decisió davant el Tribunal de primera instància de La Haia, que aprecia una relació de dependència entre la mare i el seu fill menor i, davant els dubtes sobre la correcta aplicació del Dret de la UE, va elevar una qüestió prejudicial al TJUE perquè resolgués el conflicte.
En la seva sentència, el Tribunal de Justícia emfatitza la necessitat de salvaguardar la vida familiar que el nen manté actualment als Països Baixos, on resideix juntament amb els seus dos progenitors, dels quals depèn; i adverteix, a més, del risc que el menor quedi separat del seu pare si aquest no aconseguís un dret de residència a Espanya en cas que la mare tornés a aquest país amb el nen.
L'Alt Tribunal europeu indica igualment que s'haurà de reconèixer el dret de residència als Països Baixos a la mare si es conclou que el desplaçament a Espanya vulnera l'interès superior del menor.
En conseqüència, la sentència posa de manifest que la negativa a concedir aquest permís de residència danyaria la unitat familiar i privaria el nen de la possibilitat que ha gaudit des del seu naixement: mantenir de forma periòdica relacions personals i contactes directes amb el seu pare i amb la seva mare.