El Tribunal de Comptes (TCu) ha desestimat els recursos plantejats per diversos dels investigats pel suposat desviament de fons vinculats al referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 i a l'acció exterior del 'procés', que reclamaven el tancament immediat del procediment després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia.
Així s'hi recull en un auto al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual l'òrgan fiscalitzador rebutja un per un els recursos dirigits contra la providència dictada al juliol, mitjançant la qual es va donar trasllat a les parts perquè presentessin al·legacions sobre la causa a la vista de la recent resolució de la justícia europea.
Entre els escrits impugnatoris figurava el de l'expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, que segons l'auto demanava "reanudar sense més dilació la tramitació amb caràcter preferent i urgent i dictar immediatament resolució que declari amnistiats els fets objecte del procediment i extingida la responsabilitat comptable reclamada, absolvent els recurrents" a l'empara de la norma que amnistia el procés independentista.
En la mateixa línia que els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, Puigdemont reclamava igualment el llevament de les mesures cautelars vigents en aquest procediment, "amb devolució de les quantitats afianzades i cancel·lació de les garanties constituïdes en la proporció que li correspongui, lliurant els despatxos i manaments necessaris".
Per la seva banda, l'exvicepresident català i líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, juntament amb els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, van interessar en termes anàlegs que es deixés sense efecte la resolució qüestionada, "substituint-la per una altra per la qual s'apliqui l'amnistia als recurrents", segons recull també l'auto.
La Fiscalia es va alinear amb les pretensions dels encausats i es va mostrar favorable a l'estimació dels recursos, mentre que Societat Civil Catalana, personada com a acusació, es va oposar a les sol·licituds i refutà les al·legacions presentades.
El Tribunal de Comptes defensa la seva actuació
En la seva resolució, el Tribunal de Comptes sosté que la decisió d'obrir un tràmit d'al·legacions a les parts "ni incompleix ni resulta contrària ni incompatible amb els pronunciaments" del TJUE, per la qual cosa "debiendo ser desestimats tots els motius dels recursos de reposició que, d'una o altra forma, es basen en que la resolució impugnada incompleix dita sentència".
"No es pot considerar que el tràmit d'audiència que es concedeix en la providència recorreguda sigui contrari al dret europeu ni, menys encara, suposi incompliment algun de la sentència del TJUE", conclou el tribunal, que manté pendent la decisió definitiva sobre el fons de l'assumpte.
Al juliol, el Tribunal de Comptes va acordar reactivar la tramitació del procediment, que es trobava paralitzat des que va elevar al TJUE una qüestió prejudicial al entendre que el suposat desviament de fons lligat al procés independentista català podia haver afectat els interessos financers de la Unió Europea.
Va ser al juliol de 2024 quan l'òrgan fiscalitzador va plantejar formalment la seva qüestió prejudicial i va optar per suspendre el procediment "fins a la resolució de l'incident prejudicial", posposant fins aleshores qualsevol pronunciat sobre l'aplicació de l'amnistia en aquesta causa.
En obrir el termini d'al·legacions, el TCu va subratllar que el TJUE va assenyalar en la seva sentència que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea no impedeix l'aplicació de l'amnistia "quan els actes objecte del procediment es refereixin a fons que no procedeixin del pressupost de la Unió Europea ni estiguin destinats a aquest".
Igualment, va destacar que la decisió del tribunal europeu "admet les vuit qüestions plantejades" per l'òrgan espanyol, "contestant que la llei és contrària en els aspectes que analitza al Dret de la UE i rebutja les al·legacions dels demandats que qüestionaven" la seva "independència i imparcialitat".