L'exsecretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha comparegut aquest dilluns com a testimoni en el judici que se segueix a l'Audiència de Barcelona per la paralització de la vacunació contra la Covid-19 a policies i guàrdies civils destinats a Catalunya, i ha sostingut que ni ella ni el llavors director general de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, van assumir la coordinació d'aquest procés de vacunació.
La Fiscalia imputa a l'exconsellera de Salut, Alba Vergés (ERC); a l'exsecretari general del departament, Marc Ramentol; a Argimon i al llavors director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, un delicte de prevaricació administrativa, pel qual sol·licita 12 anys d'inhabilitació. A diferència de les acusacions populars, el ministeri públic no dirigeix càrrecs contra l'exresponsable de Serveis del Departament de Salut, Francesc Xavier Rodríguez.
Durant l'interrogatori, Cabezas ha estat qüestionada per un missatge de Whatsapp remès el 23 de març per una integrant del gabinet de Vergés, Judit Vinyals, en què se li traslladava: "Una altra vegada, la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podrem argumentar-ho. Ho hauríem de parar".
Després de rebre aquest missatge, segons ha explicat, Argimon li va demanar que truqués a Vinyals i, després de parlar amb ell, i en considerar que era una decisió que "es podia malinterpretar", va reclamar que aquesta instrucció l'emetés algú amb rang jeràrquic suficient dins del Departament i que es formalitzés mitjançant un correu electrònic.
El 24 de març, Ramentol va enviar un correu en què fixava que, des d'aquell dia, es donaria prioritat a la vacunació de les persones d'entre 60 i 65 anys (unes 500.000 a Catalunya) i als col·lectius essencials que es trobessin dins d'aquesta mateixa franja d'edat.
CRONOLOGIA
Cabezas ha relatat que el 8 de febrer de 2021 va redactar un correu en què detallava les característiques de la vacuna d'AstraZeneca, que s'havia d'administrar als cossos i forces de seguretat i emergències a Catalunya "sense cognoms". Aquesta informació es va remetre a la Conselleria d'Interior i la llavors directora de Serveis del departament va respondre indicant que es posaven a treballar-hi.
Ha afegit que ella va estar "disposada sempre", però que no va ser convocada fins al 4 de març a una reunió a la Conselleria d'Interior, en la qual van participar representants dels Departaments de Salut i Interior i els coordinadors de vacunació de Policia i Guàrdia Civil, amb l'objectiu d'exposar "informació tècnica" sobre la vacuna d'AstraZeneca.
La vacunació dels col·lectius essencials va arrencar a començaments de març, però al voltant del dia 12 van sorgir sospites d'"efectes adversos greus" associats a AstraZeneca, cosa que va portar el Ministeri de Sanitat a ordenar la suspensió temporal del seu ús entre el 15 i el 22 de març.
A partir del 22 de març, després d'una nova comunicació del Ministeri assenyalant que els beneficis superaven els riscos, a Catalunya es va decidir prioritzar l'administració d'aquesta vacuna a persones de 60 a 65 anys i, dins d'aquestes edats, continuar vacunant els col·lectius essencials: "Insistim a compaginar amb els essencials".
COMPARTIA EL CRITERI MÈDIC
Cabezas ha indicat que fins al març s'havien rebut a Catalunya unes 350.000 dosis, però que només a la franja de 60 a 65 anys hi havia mig milió de persones pendents d'immunitzar, de manera que les vacunes resultaven insuficients, mentre que les destinades als serveis essencials estaven "reservades".
En aquelles dates, ha precisat, hi havia més de 1.385 pacients hospitalitzats per Covid a Catalunya, el 70% majors de 60 anys, per la qual cosa la prioritat de vacunar aquest grup d'edat era compartida per tots. No obstant això, ha recordat que insistia en la conveniència d'immunitzar també els col·lectius essencials, "encara que no fossin d'aquesta edat".
La contestació que va rebre va ser que es prioritzaria la franja de 60 a 65 anys també dins dels col·lectius essencials i, respecte als whatsapp que li van arribar, encara que ha admès que puguin estar redactats "una mica ràpidament", són els que "estan en la instrucció" de la causa.
Sobre la definició de grups essencials, ha assenyalat que es va triar els qui exercien una "funció essencial en la societat" i realitzaven feina presencial, per la qual cosa es considerava que estaven més exposats al virus.
No obstant això, ha indicat que un estudi posterior conclou que el risc d'aquest col·lectiu era "similar" al de la població general —tret del cas dels sanitaris, on es duplicava—, excepte si presentaven alguna patologia prèvia.
Quant al paper de l'aleshores director de serveis de Salut, Xavier Rodríguez Guasch, en la gestió de la campanya de vacunació, ha subratllat la seva "implicació total".
ELS CENSOS
Per altra banda, la que va ser gerent d'organitzacions i professionals del Servei Català de la Salut, que també ha declarat com a testimoni, ha explicat que els censos de Policia Nacional i Guàrdia Civil van arribar "més tard que la resta" perquè aquests cossos van remetre els seus llistats amb retard.
En canvi, ha destacat que els Mossos d'Esquadra van enviar el cens per a la vacunació en "molt pocs dies" i sense incidències, i ha recalcat que el Servei Català de la Salut va tramitar tots els censos en els mateixos terminis per a tots els cossos i que aquest procediment es va aplicar de forma uniforme a tots els col·lectius essencials, sense excepcions.