L'exministre de Transports José Luis Ábalos, el seu antic assessor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama afronten des d'aquest dimarts un judici al Tribunal Suprem per suposades irregularitats en l'adjudicació de contractes de mascaretes durant la pandèmia, vinculats al Ministeri de Transports.
Ábalos i Koldo romanen en presó provisional des del 27 de novembre i tots dos es declaren innocents, defensant en els seus escrits que no van incórrer en cap conducta delictiva.
Tanmateix, el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, sosté que Ábalos, Koldo i Aldama “van convenir” servir-se del càrrec de l’aleshores ministre –en el càrrec des de juny de 2018– per a “afavorir”, “a canvi del corresponent benefici econòmic” dels tres, la contractació amb l’Administració “en tantes ocasions com hi hagués oportunitat, per empreses els interessos de les quals captaria i promouria” l’empresari, tot això, al seu entendre, amb “ànim d’enriquiment”.
En l'escrit d'acusació se subratlla que tots tres “van acordar la futura comissió de delictes conforme les oportunitats de cometre'ls s'anessin presentant”, comptant “amb el suport de manera puntual o contínua tant d'altres autoritats i funcionaris” de Transports com de persones de l'entorn empresarial d'Aldama i familiars de Koldo.
La Fiscalia descriu que la presumpta trama va sorgir “amb innegable vocació de permanència en el temps”, en haver operat diversos anys i projectat la seva activitat il·lícita en diferents àmbits, sempre sobre una mateixa estructura, que només va començar a debilitar-se després de la sortida simultània d'Ábalos i Koldo del Ministeri el juliol de 2021.
Aquesta “cohesió” s'hauria reflectit, segons Luzón, no només en la suposada comissió de diversos delictes, sinó també en la concessió a Aldama d'una “interlocució privilegiada” amb Transports, “altres departaments ministerials” i “diferents administracions públiques”.
Anticorrupció reclama 24 anys de presó per a Ábalos i 19 anys i mig per a Koldo per presumptes delictes de pertinença a organització criminal, suborn, aprofitament d'informació privilegiada, tràfic d'influències i malversació, a més d'una multa conjunta de 3,8 milions d'euros.
Per a Aldama sol·licita 7 anys de presó i una multa de 3,7 milions per aquests tres primers delictes, aplicant-li l'atenuant de confessió, ja que es va declarar culpable en el seu escrit de defensa.
Les acusacions populars, encapçalades pel PP, eleven la petició a 30 anys de presó per a l'exministre i el seu exassessor, mentre que per a Aldama coincideixen amb la pena reclamada per la Fiscalia.
“El cap” i “l’alter ego” en la presumpta trama
El Ministeri Públic detalla que cada acusat va exercir una funció concreta dins de l'estructura, en un repartiment de tasques “divers i complementari”, i que tant Koldo com Aldama “consideraven” a Ábalos com “el cap”.
Luzón explica que l’exministre “aportava l’autoritat que li conferia la seva màxima responsabilitat en el Ministeri de Transports i la seva directa influència quan era precisa”, delegant en Koldo “el seu home de confiança” bona part de les gestions.
Per a la Fiscalia, Koldo va acabar sent “més un assistent que un assessor”, en assumir per a Ábalos múltiples encàrrecs, “tant professionals com personals, lícites i il·lícites”, abans, durant i després dels tres anys d’etapa ministerial.
En paraules del fiscal, “Koldo García va ser l''alter ego' de José Luis Ábalos durant el seu mandat al capdavant del Ministeri fins al punt que, tant en el mateix Ministeri com en el si d'altres administracions públiques, se sobreentenia que Koldo era el fidel transmissor de les decisions i els desitjos d'Ábalos, habitualment parapetat darrere del seu assessor”.
L'escrit incideix en el fet que “Koldo va gestionar les fonts il·legals de diners en efectiu d'Ábalos, que amb freqüència es confonien amb les pròpies, actuant 'de facto' com a testaferro del seu superior en les activitats delictives que ben aviat tots dos van emprendre a l'empara dels seus càrrecs amb la col·laboració, entre d'altres, del també acusat Víctor de Aldama”.
La “interlocució privilegiada” d'Aldama i les presumptes contraprestacions
Respecte a Aldama, assenyalat com a suposat aconseguidor, Anticorrupció el descriu com “un empresari espanyol, amb interessos en un bon nombre de societats, vinculades a variats sectors, com ara l'immobiliari, l'hoteler i el de la venda d'hidrocarburs”, destacant el seu “accés preferent” a l'exministre.
Aquesta “interlocució privilegiada” hauria facilitat que conegués de primera mà les necessitats de compra de material sanitari en plena crisi del coronavirus, localitzés l'empresa idònia i preparés ofertes per captar contractes, inicialment a Transports i entitats dependents, i posteriorment a les administracions de Canàries i Balears.
La Fiscalia sosté que Aldama “era l'encarregat de localitzar empreses o particulars interessats en qualsevol classe de gestió amb l'administració per a, articulant els seus interessos, fer-los valer amb preferència i de manera arbitrària davant d'aquella, sempre a canvi de la corresponent prestació econòmica, de la qual igualment feia partícips a Ábalos i Koldo”.
Entre els presumptes avantatges rebuts, Luzón esmenta “el pagament continuat d’elevades quantitats de diners” –10.000 euros mensuals– i l’abonament de lloguers d’habitatges per a ells o les seves parelles, algunes contractades per companyies públiques.
Un macrojudici al Suprem amb més de 70 testimonis
La vista oral se celebrarà a la Sala de Plens del Tribunal Suprem, el mateix escenari del judici del procés, i s'ha programat en 13 sessions, des del 7 fins al 30 d'abril, amb la citació de més de 70 testimonis davant un tribunal presidit pel president de la Sala Penal, Andrés Martínez Arrieta.
Figuren com testimonis el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que durant la pandèmia lideraven els governs autonòmics de Canàries i Balears, respectivament, comunitats que van adquirir mascaretes a Soluciones de Gestión, empresa vinculada a Aldama. En el seu cas, el Suprem ha autoritzat que declarin per escrit, sense necessitat d'acudir en persona.
Ábalos, Koldo i Aldama declararan al final de la vista, previsiblement el 28 d'abril. En la jornada inaugural s'escoltarà, entre d'altres, un fill de l'exministre, un germà de Koldo, diversos socis d'Aldama i una exparella d'Ábalos, Jéssica Rodríguez.
També compareixeran ex alts càrrecs de Transports, com l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera, a més d'empresaris i agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que van participar en la investigació.
El tribunal encarregat de l'enjudiciament estarà compost, a més de per Martínez Arrieta, pels magistrats Manuel Marchena, Andrés Palomo, Susana Polo, Eduardo de Porres, Julián Sánchez Melgar i Javier Hernández.
Què es jutja: contractes d'emergència sota sospita
El procediment analitza l'adjudicació de contractes públics per valor d'uns 36 milions d'euros per a la compra de material sanitari durant la pandèmia de COVID-19.
Segons l'acusació, la trama hauria operat mitjançant:
- Comissions il·legals
- Intermediació privilegiada
- Col·locacions en empreses públiques
- Ús d'influència política en contractes d'emergència
La clau jurídica és determinar si aquestes adjudicacions, realitzades sota procediments excepcionals, van derivar en un sistema organitzat de corrupció.
Qui és qui a la banqueta
José Luis Ábalos
- Exministre i figura política central
- La Fiscalia el situa com a beneficiari de la trama
- Nega qualsevol implicació delictiva
Koldo García
- Exassessor d'Ábalos
- Considerat l'operador clau
- Presumpte enllaç entre política i empreses
Víctor de Aldama
- Empresari i suposat “aconseguidor”
- Ha col·laborat amb la Justícia
- El seu testimoni és peça central de l'acusació
Delictes que es jutgen
Els escrits d'acusació inclouen, amb diferent intensitat, segons cada acusat, organització criminal, suborn, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental. En síntesi, corrupció en contractació pública en context d'emergència sanitària.
Penes sol·licitades: diferències clau
La Fiscalia Anticorrupció demana per a Ábalos fins a 24 anys, per a Koldo García prop de 19,5 anys i per a De Aldama, 7 anys.
Per la seva banda, les acusacions populars reclamen fins a 30 anys de presó per a Ábalos i Koldo
La confessió d'Aldama redueix significativament la seva exposició penal.
Calendari del judici: dates i terminis
- Inici: 7 d'abril de 2026
- Durada prevista: 13 sessions
- Final estimat: 30 d'abril de 2026
Es preveuen sessions intensives (matí i tarda), amb més de 100 hores de vista oral.
La sentència no serà immediata: pot trigar mesos després de la finalització.
Què pot passar a partir d'ara
- Sentència el 2026 (previsiblement mesos després del judici)
- Possibles recursos davant d'instàncies superiors
- Obertura o avanç d'altres peces del cas
Aquest judici marcarà el rumb de tot el cas Koldo i és clau per mesurar la corrupció en pandèmia. El procés que arrenca avui al Suprem no només jutja tres acusats, sinó que posa sota el focus la gestió pública en un dels moments més crítics recents. La resolució determinarà si els mecanismes d'emergència sanitària van ser utilitzats conforme a dret o si van derivar en una trama de corrupció estructural en plena crisi.
Claus del judici: el que està en joc
1. Primer judici del cas Koldo
És la primera peça que arriba a judici, però no l'única:
- Hi ha causes obertes a l'Audiència Nacional
- Podrien derivar en nous procediments
2. Credibilitat d'Aldama
- És el testimoni central
- La seva col·laboració condiciona el cas
- La defensa intenta desacreditar-lo
3. Contractació en pandèmia
- S'examina l'ús de procediments d'emergència
- Debat sobre controls públics en situacions excepcionals
4. Impacte polític
- Afecta un exministre del Govern
- Pot tenir conseqüències en el debat sobre corrupció