La Comissió Europea (CE) ha reclamat que no s'admeti a tràmit la qüestió elevada per l'Audiència Provincial de Sevilla davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la decisió del Tribunal Constitucional (TC) que va anul·lar les condemnes d'una desena d'acusats pel procediment específic de finançament dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) irregulars, entre ells els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán. A parer de l'Executiu comunitari, "el TJUE és manifestament incompetent" per donar resposta a les preguntes formulades pel tribunal sevillà.
En el seu escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés Europa Press i avançat per Diario de Sevilla, la CE sosté que les qüestions prejudicials plantejades són "inadmissibles" i avança que "s'abstindrà de presentar observacions sobre el fons de l'assumpte".
El document recorda que el Tribunal de Justícia ja ha establert que "no és competent per pronunciar-se sobre un assumpte en el qual resulta evident que la disposició del Dret de la Unió sotmesa a la interpretació del Tribunal de Justícia no és aplicable a l'assumpte principal o en el qual una situació jurídica no està compresa en l'àmbit d'aplicació del Dret de la Unió".
En aquest sentit, subratlla que "com que la font de finançament sembla ser el pressupost de la Comunitat Autònoma i no hi ha finançament amb càrrec al pressupost de la Unió, l'assumpte principal no entra en l'àmbit d'aplicació material de l'article 325 TFUE ni en el de les disposicions de Dret derivat a la protecció dels interessos financers de la Unió esmentades en les qüestions prejudicials. Per això, aquestes disposicions són simplement inaplicables".
Detalla a més que "en el present assumpte, la interpretació sol·licitada d'aquestes disposicions de Dret de la Unió no té cap relació amb la realitat o amb l'objecte del litigi principal". Sobre els interessos financers comunitaris, que "constitueixen el centre de gravetat de la petició de decisió prejudicial", la Comissió remarca que no s'acredita "ni tan sols al·lega que els fons de què es tracta en l'assumpte principal provinguin del pressupost de la Unió".
"En les sentències de l'Audiència Provincial, del Tribunal Suprem o del Tribunal Constitucional no hi ha cap referència al finançament de la Unió en relació amb el programa controvertit", afegeix l'escrit.
La CE recull que l'Audiència de Sevilla hauria invocat que "tenint en compte la relació estreta que existeix entre el pressupost de la Unió i els pressupostos dels Estats membres, l'apropiació indeguda de fons públics d'un Estat membre pot afectar potencialment o indirectament els interessos financers de la Unió", però entén que aquestes consideracions "no justifiquen l'admissibilitat de la petició de decisió prejudicial pel que fa a aquestes disposicions".
En absència de "un vincle suficientment directe amb el pressupost de la Unió amb l'assumpte principal, les qüestions resulten purament hipotètiques", exposa la Comissió, que afegeix que si la jurisprudència qüestionada "resultés problemàtica en altres assumptes relatius als fons de la Unió, una nova petició prejudicial podria (o si escau hauria de) plantejar-se".
L'Audiència de Sevilla va decidir el passat juliol remetre una qüestió prejudicial al TJUE sobre l'obligació de dictar noves sentències conforme al criteri fixat pel TC, que va anul·lar les condemnes d'ex alts càrrecs socialistes de la Junta d'Andalusia. El tribunal va justificar aquest pas per "evitar un risc sistèmic d'impunitat futura en escenaris similars" i "salvaguardar els interessos financers de la UE".
Abans d'això, l'Audiència va sol·licitar a les parts del procediment que es pronunciessin sobre si, en aquest cas, el Constitucional "s'ha extralimitat" amb una "interpretació alternativa de la prevaricació i la malversació" en les resolucions que van deixar sense efecte les condemnes, si la doctrina fixada per dit tribunal per a les noves sentències "incompleix les exigències internacionals de lluita contra la corrupció", i sobre la possibilitat de no aplicar aquestes sentències anulatòries.
L'any passat, el Tribunal Constitucional va declarar que la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla, en la seva sentència condemnatòria inicial, i el Tribunal Suprem, en rebutjar els recursos de cassació dels acusats, haurien "incorregut en una interpretació extravagant i imprevisible dels elements típics de 'resolució' i 'assumpte administratiu' que vulnera el dret fonamental a la legalitat penal que garanteix l'article 25 de la Constitució Espanyola".
Posteriorment, la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla va optar per suspendre l'emissió de les noves sentències ordenades pel TC, al·legant "els dubtes sobre la seva adequació al Dret Europeu i la jurisprudència del TJUE" i amb l'objectiu "d'evitar que, per efecte de la doctrina inclosa en les repetides sentències del TC, es produeixi un risc sistèmic d'impunitat futura en escenaris similars" i de "salvaguardar els interessos financers de la UE".