La Secció Contenciosa-Administrativa número 1 de Ciudad Real ha donat la raó a l'exalcalde de Malagón, Luis Carlos Segura (Somos Malagón), en estimar el recurs contenciós-administratiu que va interposar després de perdre l'Alcaldia l'any passat per un acord entre el PP i un regidor trànsfuga del PSOE.
El recurs se centrava en el fet que la renúncia dels quatre regidors del seu grup, anunciada verbalment en finalitzar el ple en què ell mateix va deixar el bastó de comandament, mancava de validesa jurídica. Segons s'argumentava, perquè aquesta renúncia hagués estat efectiva s'havia d'haver comunicat abans de la sessió i figurar com un punt específic en l'Ordre del Dia.
En declarar-se nul·la aquesta renúncia, es posa en entredit la legitimitat dels plens posteriors celebrats fins que la Junta Electoral Central va designar d'ofici els substituts de les actes. Entre aquests es troba la sessió en què Adrián Fernández, del PP, va ser elegit nou alcalde, un nomenament la validesa del qual podria qüestionar-se si el procediment judicial es prolonga arran d'aquesta resolució.
El demandant sostenia que el 2 de juliol es va celebrar un ple extraordinari a l'Ajuntament amb un únic punt en l'ordre del dia: la renúncia de l'alcalde. Un cop acceptada aquesta renúncia, el ja exregidor va comunicar que els quatre regidors de Somos Malagón havien presentat la seva renúncia a l'acta. No obstant això, la sentència aclareix que aquesta renúncia no va haver de considerar-se efectiva en aquestes condicions.
El mateix Segura defensava que aquest anunci de renúncia s'havia d'haver formalitzat i registrat abans de la convocatòria del ple per poder incloure's en l'ordre del dia, "com estableix la jurisprudència constitucional".
Posteriorment, el 15 de juliol, el nou alcalde de Malagón va convocar un altre ple extraordinari al qual no van assistir els regidors de Somos Malagón. No se'ls va notificar la sessió perquè el nou regidor no va convocar, com corresponia, un ple específic per prendre coneixement formal de la renúncia dels quatre edils, per la qual cosa s'entenia que seguien sent regidors en ple exercici i, en conseqüència, devien ser citats.
La part demandada va defensar en els seus escrits que no resultava imprescindible incloure la renúncia dels regidors com a punt de l'ordre del dia perquè aquesta produís efectes.
En els Fonaments de Dret de la resolució, recollida per Europa Press, el jutge conclou que l'anunci de renúncia dels regidors de Somos Malagón "no pot considerar-se en puresa una declaració de voluntat de renúncia dels regidors, sinó que es tracta d'una informació que el ja exalcalde va traslladar al ple, anunciant que aquests escrits s'havien presentat".
"En realitat, no hi va haver tal presentació, ja que per parlar de presentació aquests mateixos escrits s'haurien d'haver registrat al Registre de l'Ajuntament amb anterioritat, tal com estableix la jurisprudència constitucional. No es va fer així, i aquells escrits van ser registrats al terme d'aquest ple, per la qual cosa la formalització no es va dur a terme amb la tramitació i celebració d'un ple amb posterioritat al celebrat el 22 de juliol", afegeix la sentència.
D'aquesta manera, el procediment seguit "no pot desplegar cap efecte jurídic sobre l'efectivitat de les renúncies dels regidors en el ple del 2 de juliol, ja que no s'han observat els requisits establerts per la jurisprudència constitucional".
El magistrat precisa a més que l'acceptació del Ple de la Corporació no és un requisit imprescindible perquè la renúncia tingui efecte davant d'aquest òrgan, podent fins i tot revocar-se mentre el Ple no n'hagi pres coneixement formal.
Igualment, entén que, en no haver-se convocat ni celebrat un ple posterior amb un punt de l'ordre del dia dedicat expressament a aquesta renúncia, aquests regidors "seguien mantenint les seves actes".
En conseqüència, el jutge estima el recurs contenciós i condemna en costes la part demandada. "Estimo el recurs contenciós administratiu interposat contra la resolució, que ara es declara nul·la per no ser ajustada a dret", conclou el fall.
Antecedents polítics a Malagón
En les últimes eleccions municipals a Malagón, després d'una ruptura interna al PSOE, el repartiment de regidors va quedar configurat amb 4 actes per a Somos Malagón, 3 per al PSOE i 6 per al PP.
Somos Malagón i PSOE van segellar un pacte de Govern pel qual s'alternarien l'Alcaldia dos anys cadascun. En virtut d'aquest acord, Luis Carlos Segura va assumir l'Alcaldia durant la primera meitat del mandat. No obstant això, quan s'acostava el ple en què havia de materialitzar-se el relleu, la candidata socialista cridada a succeir-lo, Justine Martín, va decidir retirar-se.
Després d'aquesta renúncia i amb el suport d'un regidor trànsfuga del PSOE, el PP va aconseguir sumar un vot més als seus sis escons, cosa que li va permetre canviar la majoria i fer-se amb el control de l'Ajuntament l'any passat. Des d'aleshores, Adrián Fernández exerceix com a alcalde.
La sentència ara coneguda, contra la qual encara cap recurs davant del Tribunal Suprem, obre la porta al fet que se sol·liciti la nul·litat del ple en el qual Adrián Fernández va ser elegit regidor.