L'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) i Fòrum Judicial Independent (FJI) han expressat el seu acatament a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que recolza la llei d'amnistia, encara que han remarcat que el pronunciament s'ha limitat als aspectes vinculats amb el terrorisme i la protecció dels interessos financers de la UE, deixant fora altres qüestions controvertides.
Ambdues associacions han reaccionat a les dues resolucions dictades aquest dijous pel TJUE: una, en resposta al Tribunal de Comptes sobre la responsabilitat comptable de l'expresident català Carles Puigdemont i altres implicats per l'ús de fons públics en la finançació del 'procés'; i una altra, a una qüestió de l'Audiència Nacional relativa al delicte de terrorisme en la causa contra integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
En un comunicat, AJFV subratlla que la resolució "no avala una aplicació automàtica ni incondicionada de l'amnistia" i recorda que el TJUE precisa que la llei d'amnistia "no suposa la inaplicació del Codi Penal ni l'extinció 'ex lege' de la responsabilitat penal".
Segons l'associació, la norma actua com "un impediment per a l'enjudiciament que ha de ser constatat en cada cas concret pels òrgans judicials competents".
"En conseqüència, els actes que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans segueixen quedant exclosos de l'amnistia i plenament subjectes a enjudiciament", insisteix AJFV.
L'associació també recalca que el TJUE "s'ha pronunciat exclusivament sobre els articles 20 i 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, concloent que els delictes comesos en el context del procés independentista català i els comesos en un altre context no constitueixen, a aquests efectes, situacions comparables".
No obstant això, adverteix que aquesta conclusió "no resol la qüestió diferent de si l'amnistia introdueix un tracte desigual entre espanyols contrari a l'article 14 de la Constitució Espanyola", punt sobre el qual AJFV manté "les seves reserves".
Recorregut al Tribunal Constitucional i paper dels jutges
En relació amb la tramitació de la llei davant el Tribunal Constitucional, que encara ha de resoldre recursos d'empara de dirigents del 'procés', AJFV recorda que l'òrgan de garanties "en cap cas pot actuar com una instància de cassació del Tribunal Suprem", ni substituir el seu "criteri en la interpretació i aplicació del dret penal ordinari en qüestions com les suscitades per la Llei d'Amnistia".
L'associació remarca que "la decisió del TJUE no determina la seva aplicació automàtica en processos concrets i respecte de fets determinats, ja que l'aplicació efectiva de la llei correspon als jutges i tribunals ordinaris, mitjançant resolucions motivades i individualitzades, i amb ple respecte a la legalitat penal, processal i europea, que és el que correspon a un Estat de dret com el d'Espanya".
El president de Fòrum Judicial Independent, Roberto García Ceniceros, ha assenyalat a Europa Press que la sentència "entra dins la dinàmica de la normalitat de les institucions".
Al mateix temps, ha remarcat que "el nucli d'aquesta sentència és l'afectació o no a la directiva de terrorisme i als interessos pressupostaris de la Unió Europea".
Ha recordat, a més, que les "principals objeccions" plantejades per FJI a la llei d'amnistia "es centraven en la vulneració de la Constitució --independència judicial, autoamnistia, etc.--, aspectes en què aquesta sentència no entra, i que ja van ser resolts en bona mesura pel TC", en una resolució l'argumentació de la qual l'associació no comparteix, però que "lògicament" han de "assumir i acatar".
JJpD valora que el TJUE aclareix dubtes sobre el dret europeu
El portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD), Edmundo Rodríguez, ha indicat a aquesta agència que el pronunciament del TJUE "aclara que el dret europeu no es va veure afectat per la llei d'amnistia".
Així mateix, sosté que el TJUE "desmenteix a tots aquells que sostenien que la seva aprovació i aplicació suposaria el fi de l'Estat de dret".
"Per contra, les seves consideracions evidencien que la finalitat per a la qual es va aprovar, amb ampli suport de la representació de la sobirania popular, perseguint la normalització institucional, és conforme a dret i no contradiu l'acervo jurídic de la Unió Europea", ha manifestat.
Tot això, segons Rodríguez, "la plena constitucionalitat de la norma i el respecte de la mateixa al dret de la UE".