La Unió Europea ha donat aquest diumenge un dels passos estratègics més rellevants de la seva història recent en presentar un ambiciós pla per reforçar la seva capacitat militar, augmentar la despesa en defensa i reduir la seva dependència exterior. La Comissió Europea i l'Alta Representant per a Política Exterior han anunciat el Llibre Blanc sobre la Defensa Europea / Preparació 2030, acompanyat del programa ReArmar Europa, una fulla de ruta que mobilitzarà més de 800.000 milions d'euros en els propers anys.
La iniciativa suposa un canvi de paradigma a Brussel·les. Durant dècades, la UE va construir el seu projecte polític sobre la integració econòmica, l'obertura comercial i l'estabilitat estratègica sota el paraigua de l'OTAN i dels Estats Units. Ara, amb la guerra a Ucraïna, la pressió russa al flanc oriental, la creixent competència global i la incertesa geopolítica, la Comissió assumeix que aquest model ja no n'hi ha prou.
La presidenta comunitària, Ursula von der Leyen, ho va resumir amb una frase contundent: “L'era del dividend de la pau fa molt que va acabar”.
Què significa realment el pla
El missatge polític de Brussel·les és clar: Europa considera que entra en una nova etapa de seguretat. Ja no es tracta només d'ajudar Ucraïna o de respondre a una crisi puntual, sinó de reconstruir capacitats militars europees a gran escala i preparar el continent per a una dècada de tensió estratègica.
L'objectiu fixat és 2030, data en la qual la UE aspira a disposar d'una base industrial de defensa més sòlida, més producció pròpia, més coordinació entre Estats membres i majors capacitats militars comunes.
Per què Brussel·les mou fitxa ara
La Comissió sosté que Europa arrossega des de fa anys dos problemes estructurals:
- Infrafinançament crònic en defensa després de dècades de retallades.
- Fragmentació industrial i militar, amb múltiples sistemes incompatibles entre països.
- Dependència de proveïdors externs, especialment dels Estats Units.
- Lentitud burocràtica per adquirir material i desplegar capacitats.
La invasió russa d'Ucraïna va accelerar aquest diagnòstic. Brussel·les considera que el conflicte ha demostrat que la seguretat europea no es pot donar per garantida.
Els 800.000 milions: com vol finançar Brussel·les el rearmament europeu
El pla ReArmar Europa / Preparació 2030 es recolza en una idea central: els Estats membres han de gastar més en defensa i fer-ho de forma coordinada. Per a això, la Comissió proposa obrir marge dins de les regles fiscals europees, permetent que els governs augmentin temporalment la seva inversió militar sense que aquesta despesa computi de la mateixa manera a efectes de dèficit.
En concret, Brussel·les planteja activar una clàusula especial del Pacte d'Estabilitat que permetria als països elevar la seva despesa en defensa fins a un 1,5% addicional del PIB anual durant quatre anys. A la pràctica, la Comissió està dient als Estats que poden reforçar els seus pressupostos militars encara que això impliqui més pressió sobre els seus comptes públics.
A eixa via nacional se sumarà un nou instrument financer: SAFE, sigles d'Acció per la Seguretat d'Europa. La Comissió preveu captar fins a 150.000 milions d'euros en els mercats mitjançant deute comú per després prestar eixos diners als Estats membres en condicions favorables. Eixos fons deuran destinar-se a compres conjuntes de material militar i al reforç de capacitats considerades prioritàries.
El pla també vol implicar el Banc Europeu d'Inversions, que ampliarà el seu marge per finançar projectes vinculats a seguretat i defensa, una possibilitat que fins ara estava més limitada. A més, Brussel·les busca mobilitzar capital privat mitjançant la nova Unió d'Estalvis i Inversions, amb l'objectiu de canalitzar diners cap a sectors estratègics, inclosa la indústria de defensa.
Capacitats prioritàries: defensa aèria, munició i mobilitat militar
El Llibre Blanc identifica diverses mancances que Europa ha de corregir amb urgència. La primera és la defensa aèria i antimíssils, una necessitat evidenciada per la guerra a Ucraïna, on drons, míssils i atacs a infraestructures crítiques han demostrat la importància de protegir ciutats, bases militars i xarxes energètiques.
Un altre dels grans objectius és augmentar la producció europea de munició, artilleria i sistemes terrestres. La UE ha comprovat que la seva capacitat industrial actual no n'hi ha prou per sostenir una guerra prolongada ni per reposar ràpidament els arsenals enviats a Ucraïna.
Brussel·les també vol millorar la mobilitat militar dins del continent. El trasllat ràpid de tropes, vehicles blindats o material pesat entre països continua depenent d'infraestructures que no sempre estan preparades. Per això, la Comissió planteja adaptar carreteres, ponts, ferrocarrils i corredors logístics per respondre amb més rapidesa davant una crisi.
El flanc oriental tindrà un paper central. La UE vol reforçar especialment les zones properes a Rússia i Bielorússia, considerades les més exposades en l'actual context de seguretat.
Tecnologia militar i reserves estratègiques
La Comissió també vincula la defensa europea al salt tecnològic. El pla aposta per accelerar la incorporació d'intel·ligència artificial, sistemes autònoms, guerra electrònica, ciberdefensa i tecnologia quàntica a l'ecosistema militar europeu.
No es tracta només de comprar més armes, sinó de preparar la indústria europea per competir en els nous camps de la defensa. La guerra moderna ja no depèn únicament de tancs, avions o artilleria, sinó també de programari, sensors, dades, satèl·lits, drons i capacitats digitals.
El Llibre Blanc inclou a més la necessitat de reforçar les reserves estratègiques. Europa vol comptar amb més materials crítics, components industrials i capacitats de preparació civil davant de crisis prolongades, des de conflictes militars fins a atacs híbrids o interrupcions en cadenes de subministrament.
Comprar europeu com a prioritat política i industrial
Un dels missatges més rellevants del pla és que els Estats membres han de comprar més defensa produïda a Europa. Brussel·les vol evitar que l'augment de la despesa militar acabi beneficiant principalment a proveïdors externs, especialment als Estats Units.
La idea de “comprar europeu” té una dimensió industrial clara: reforçar fàbriques, sostenir ocupació qualificada, estimular la innovació i crear un veritable mercat europeu de defensa. Per a Von der Leyen, invertir en material europeu significa enfortir la base tecnològica del continent i reduir dependències en un moment d'incertesa geopolítica.
Aquesta aposta respon també al pes creixent que ha tingut la indústria nord-americana en les compres militars europees des de l'inici de la guerra a Ucraïna.
Ucraïna, dins de l'ecosistema de defensa europeu
El pla manté a Ucraïna al centre de l'estratègia. Brussel·les planteja seguir augmentant l'assistència militar a Kíev, però també avançar cap a una major integració entre la indústria ucraïnesa i l'europea.
Ucraïna podrà participar en determinades compres conjuntes, cosa que permet sostenir el seu esforç de guerra i, al mateix temps, aprofitar l'experiència tecnològica i operativa que ha acumulat durant el conflicte amb Rússia.
La Comissió també obre la porta al fet que participin altres socis propers, com països candidats a entrar a la UE, Estats de l'Espai Econòmic Europeu o països amb acords de seguretat i defensa amb Brussel·les.
Un canvi polític de fons
El pla no crea un exèrcit europeu, però sí suposa un gir polític de gran abast. La Unió Europea comença a actuar menys com una potència exclusivament reguladora i econòmica i més com un actor geopolític que vol dotar-se de capacitats militars pròpies.
El repte serà convertir aquest gir en resultats concrets. No tots els Estats membres perceben l'amenaça amb la mateixa intensitat: Polònia i els països bàltics demanen rapidesa, mentre altres socis són més cautelosos. A més, la indústria europea continua molt fragmentada, amb múltiples fabricants nacionals i programes que se solapen.
També hi haurà debat intern. Augmentar la despesa en defensa pot generar resistències socials en països on la prioritat política està més centrada en habitatge, sanitat o transició energètica. I, encara que Brussel·les parla cada vegada més d'autonomia estratègica, la defensa europea segueix estretament lligada a l'OTAN.
Al fons, la Comissió assumeix que el context internacional ha canviat i que Europa no pot continuar actuant com si la seva seguretat estigués garantida per tercers. Després d'anys parlant d'autonomia estratègica, Brussel·les intenta ara convertir aquesta idea en pressupost, indústria i capacitat militar real.