Mentre que en l'àmbit de la política espanyola la cita amb les urnes d'aquest diumenge és la de Castella i Lleó, en l'àmbit esportiu toca mirar a Barcelona, on el barcelonisme viu les seves pròpies eleccions aquest 15 de març. El FC Barcelona elegeix president en una jornada amb dos blocs enfrontats i liderats per Joan Laporta i pr Víctor Font, candidats que es disputen el control del club.
Qui són els candidats
El gran favorit és Joan Laporta, president sortint del club i també màxim referent del cicle més exitós de la història recent del club. Laporta ja va governar el Barça en la seva primera etapa (2003-2010) i va tornar al poder el 2021. Ara busca la reelecció recolzat en una idea central: presentar el seu mandat com el de la reconstrucció econòmica, institucional i esportiva que ha retornat el club a la primera línia.
Davant seu apareix Víctor Font, empresari i candidat de l'alternativa, que ha intentat convertir l'elecció en un referèndum en contra de la manera de governar de Laporta. El seu discurs ha girat al voltant de la professionalització del club, la crítica al presidencialisme i la necessitat d'obrir una nova etapa menys personalista al Barça.
LES ELECCIONS, En dades
Els socis del FC Barcelona poden votar de forma presencial en diferents seus habilitades (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Andorra). En aquestes eleccions estan cridats a votar 114.504 socis del Barça, que decidiran entre Joan Laporta i Víctor Font qui presidirà el club fins al 2031
Horari de la votació: entre les 9 i les 21 hores
A quina hora se sabrà el resultat?
El recompte comença just després de les 21:00, quan tanquen les urnes.
Normalment els primers resultats provisionals es coneixen entre les 22:00 i les 23:00. El resultat pràcticament definitiu sol estar a prop de mitjanit, depenent del ritme de l'escrutini.
Laporta, clar favorit en unes eleccions marcades per la seva gestió
Si aquestes eleccions tenen un nom propi, aquest és el de Joan Laporta. Arriba com a clar favorit per una suma de factors: el pes de la seva figura al club, l'avantatge organitzatiu de qui ocupa la presidència i, sobretot, un context esportiu molt més favorable que el de fa uns anys. L'equip arriba recolzat pels resultats i per l'impuls de Hansi Flick, amb el recent títol de Lliga com a principal aval davant els socis.
Aquest és precisament un dels elements que canvia completament el relat: ja no es vota només sobre la crisi, sinó també sobre si el soci vol ratificar una presidència que es presenta com a vencedora. La candidatura de Laporta ha intentat de convertir les urnes en una validació del seu projecte.
Com ha estat la campanya electoral del Barça
La campanya electoral ha estat marcada per un clima de màxima tensió política interna, amb acusacions creuades, denúncies davant la Junta Electoral i una forta personalització del debat. Més que una discussió de models, la recta final ha estat dominada pel xoc entre candidatures i per la batalla del relat.
Laporta ha defensat que la seva gestió ha permès estabilitzar el club, recuperar múscul institucional i tornar a competir al màxim nivell. Font, en canvi, ha intentat capitalitzar el desgast, denunciant pràctiques de campanya i provant de reagrupar els qui veuen en l'actual president una forma de poder excessivament concentrada.
Les polèmiques de la campanya: denúncies, retrets i guerra pel relat
La campanya ha deixat diverses polèmiques. La més visible ha estat l'encreuament de denúncies entre ambdues candidatures la vigília de la votació: l'equip de Laporta va acusar Font de vulnerar la jornada de reflexió amb missatges a socis, mentre que Font va respondre assenyalant l'entorn de Laporta per presumpte ús de recursos del club i per entrevistes publicades en moments sensibles del calendari electoral.
A això s'hi ha sumat el debat sobre els suports públics i la utilització simbòlica de figures de l'entorn blaugrana, en una campanya on cada gest s'ha llegit en clau electoral. Fins i tot el suport visual de referents del vestidor i del nou cicle esportiu s'ha interpretat com a part del pols per mobilitzar el soci indecís.
Laporta juga el paper de qui demana continuïtat des de la fortalesa institucional; Font, el de qui aspira a convertir el malestar en alternativa. En joc, el rumb d'una de les institucions esportives més grans d'Europa.