Un correu electrònic intern del Pentàgon planteja diferents opcions perquè Estats Units sancioni aliats de l'OTAN que, al seu parer, no van recolzar les seves operacions a la guerra contra l'Iran. Entre les mesures contemplades figuren la possible suspensió d'Espanya de l'Aliança o la revisió de la postura nord-americana sobre la reclamació britànica de les Illes Malvines, segons va traslladar a Reuters un funcionari nord-americà.
El document reflecteix la frustració de Washington davant la reticència d'alguns països a concedir accés, bases i drets de sobrevol, considerats pels Estats Units com un requisit mínim dins de l'OTAN. Les opcions, segons la mateixa font, han circulat en nivells alts del Pentàgon i inclouen limitar l'accés de països “difícils” a llocs rellevants dins de l'Organització.
El context d'aquestes deliberacions està marcat per la guerra iniciada amb els atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran el 28 de febrer i pel tancament de l'estret d'Ormuz, cosa que va portar el president Donald Trump a criticar els aliats per no enviar les seves armades per contribuir a reobrir aquesta via marítima clau. El mateix Trump ha arribat a plantejar la possibilitat que els Estats Units abandoni l'OTAN, encara que el correu no contempla aquesta mesura ni el tancament de bases a Europa.
Tensió amb Espanya
La tensió també s'estén a països concrets com Espanya, el Govern del qual va manifestar que no permetria l'ús de les seves bases ni del seu espai aeri per atacar l'Iran. Estats Units manté en territori espanyol instal·lacions estratègiques com la Base Naval de Rota i la Base Aèria de Morón. Segons el document, una eventual suspensió d'Espanya tindria un impacte militar limitat, però un fort valor simbòlic.
El memoràndum també suggereix revisar el suport diplomàtic nord-americà a territoris com les Illes Malvines, administrades pel Regne Unit però reclamades per Argentina. Aquesta possibilitat s'emmarca en una estratègia més àmplia per enviar un missatge polític als aliats europeus, als quals l'administració Trump acusa de mantenir un “sentiment de dret” en la relació transatlàntica.
Les divergències dins de l'OTAN s'han accentuat durant el conflicte. Països com Regne Unit i França han assenyalat que participar en el bloqueig naval suposaria entrar directament a la guerra, encara que es mostren disposats a col·laborar en la seguretat marítima una vegada finalitzi el conflicte o s'assoleixi un alt el foc.
Des del Pentàgon, el seu portaveu Kingsley Wilson va subratllar que el Departament de Defensa treballa per oferir al president “opcions creïbles” que garanteixin que els aliats compleixin els seus compromisos. En la mateixa línia, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va afirmar que la guerra ha evidenciat dubtes i obstacles dins de l'aliança, qüestionant-ne la solidesa si alguns països no estan disposats a donar suport als Estats Units en moments clau.