Pedro Sánchez ha respost aquest divendres a la informació sobre un correu intern del Pentàgon que planteja possibles mesures contra Espanya per la seva posició davant la guerra de l'Iran, inclosa la suspensió del país de l'OTAN. El president del Govern ha evitat elevar el to i ha situat la posició espanyola en el terreny dels documents oficials, no de les filtracions o comunicacions internes.
A la seva arribada a la reunió informal de líders de la Unió Europea a Xipre, Sánchez ha defensat que el Govern espanyol manté una posició clara respecte a les seves aliances internacionals, però també respecte al marc legal en què s'han de desenvolupar les operacions militars.
Sánchez: “No treballem sobre correus electrònics”
“Nosotres no treballem sobre correus electrònics, treballem sobre documents oficials i posicionaments que fagui en aquest cas el Govern dels Estats Units”, ha afirmat el president del Govern en ser preguntat per la informació sobre el correu intern del Pentàgon.
Amb eixa resposta, Sánchez ha intentat rebaixar la dimensió immediata de la polèmica i evitar que una comunicació interna atribuïda al Departament de Defensa nord-americà es convertisca en una crisi diplomàtica formal abans que existisca una posició oficial de Washington.
La frase marca l'eix de la reacció de l'Executiu: Espanya no es dóna per al·ludida oficialment per una filtració, però tampoc renuncia a defensar la seva posició política i jurídica sobre la guerra de l'Iran.
“Col·laboració absoluta” amb els aliats, però dins de la legalitat internacional
El president ha insistit que la posició espanyola no implica una ruptura amb l'OTAN ni amb els aliats. “La posició del Govern d'Espanya és clara: absoluta col·laboració amb els aliats, però sempre dins del marc de la legalitat internacional”, ha defensat Sánchez.
Aquest matís és el nucli polític del missatge. Espanya manté el seu compromís amb l'Aliança Atlàntica, però rebutja que aquest compromís impliqui facilitar operacions militars que el Govern considera fora del marc de la legalitat internacional.
La resposta arriba després que Reuters informés d'un correu intern del Pentàgon en què s'estudien fórmules per castigar països aliats que no haurien donat suport suficient a les operacions dels Estats Units en la guerra contra l'Iran.
Espanya, assenyalada per les bases i l'espai aeri
El malestar de Washington se centra en la negativa d'alguns aliats a concedir accés a bases militars, permisos d'estacionament i drets de sobrevol per a operacions vinculades al conflicte iranià. En el cas espanyol, el focus és en les bases de Rota i Morón, així com en l'ús de l'espai aeri.
Segons la informació publicada, el correu intern del Pentàgon esmenta la possibilitat de suspendre Espanya de l'OTAN o apartar països considerats “difícils” de llocs rellevants dins de l'estructura de l'Aliança.
La proposta tindria, en tot cas, una enorme càrrega simbòlica i una viabilitat jurídica incerta. El Tractat de l'Atlàntic Nord no recull un mecanisme ordinari per expulsar o suspendre un Estat membre. Sí que preveu, en el seu article 13, que un país pugui abandonar voluntàriament l'Aliança.
Una crisi política d'alt voltatge entre Espanya i Estats Units
La reacció de Sánchez busca contenir una crisi que amenaça amb convertir-se en un dels xocs més delicats entre Espanya i els Estats Units dels últims anys. El Govern espanyol intenta separar la col·laboració estratègica amb l'OTAN de la participació en una guerra que considera contrària a la legalitat internacional.
L'Administració Trump, per la seva banda, està pressionant els aliats europeus perquè assumeixin un paper més actiu en la campanya contra l'Iran i en la reobertura de l'estret d'Ormuz. Aquesta pressió ha obert una escletxa dins de l'OTAN i ha situat Espanya al centre del debat.
El missatge de Sánchez és prudent, però ferm: Espanya no trenca amb els seus aliats, però tampoc accepta que la lleialtat atlàntica obligui a donar suport a qualsevol operació militar nord-americana.