Sonia Bazanta Vides, coneguda artísticament com Totó La Momposina, ha mort aquest dimarts 19 de maig als 85 anys. La notícia va ser confirmada pel Ministeri de Cultura de Colòmbia, que va acomiadar l'artista com una figura essencial de la història cultural del país.
Totó La Momposina va ser una de les grans ambaixadores de la música tradicional colombiana. La seva veu va portar al món els sons del Carib: la cumbia, el porro, el bullerengue, el mapalé, la tambora i els ritmes nascuts del cruïlla entre l'arrel africana, indígena i mestissa de Colòmbia.
La seva mort tanca una de les trajectòries més importants de la cultura llatinoamericana contemporània: més de sis dècades de carrera, escenaris internacionals i una defensa constant de la tradició musical de la costa caribenya colombiana. Señal Colombia recorda que la seva carrera internacional la va convertir en una de les artistes que més va fer per projectar fora del país l'herència musical colombiana.
La veu de la cumbia, el bullerengue i el Carib colombià
Totó La Momposina no va ser només una cantant. Va ser una investigadora popular de la música, una guardiana dels ritmes del Carib i una artista que va convertir la tradició oral en patrimoni viu.
Nascuda a Talaigua Nuevo, a Bolívar, va créixer vinculada a una família de músics i cultors. Des de molt jove va recórrer pobles del Carib colombià per aprendre cants, balls, instruments i ritmes tradicionals. Aquesta recerca va marcar tota la seva obra i va convertir la seva música en una mena d'arxiu sonor de Colòmbia.
Cançons com La Candela Viva, Yo me llamo cumbia, El pescador o Prende la vela formen part del seu llegat més reconeixible. La seva veu era festa, memòria i arrel: una forma de cantar que no sonava a museu, sinó a carrer, riu, tambora i poble.
Es va retirar dels escenaris el 2022 per motius de salut
Totó La Momposina havia anunciat la seva retirada dels escenaris el 2022, després d'una carrera de més de sis dècades. El seu entorn va explicar aleshores que deixava les presentacions públiques per motius de salut, després d'una vida dedicada a la música tradicional colombiana.
Segons va relatar el seu fill Marcio Vinicio a Blu Radio, l'artista va morir tranquil·la i portava mesos amb cures pal·liatives. La família havia explicat que el seu estat físic s'havia deteriorat en els últims mesos, després d'haver reduït la seva activitat pública.
Una artista reconeguda a Colòmbia i al món
Totó La Momposina va portar la música tradicional colombiana a escenaris internacionals i va ser reconeguda com una de les grans figures del folklore llatinoamericà.
Un dels moments més simbòlics de la seva carrera va arribar el 1982, quan va cantar durant els actes vinculats al Premi Nobel de Literatura de Gabriel García Márquez a Suècia, una escena que va quedar associada per sempre a la projecció internacional de la cultura colombiana.
També va rebre reconeixements com el Premi Womex el 2006, el Premi Vida i Obra del Ministeri de Cultura de Colòmbia el 2011 i el Grammy Llatí a l'Excel·lència Musical el 2013, segons recull Señal Colombia.
Colòmbia acomiada una veu irrepetible
La mort de Totó La Momposina deixa Colòmbia sense una de les seves veus més poderoses i recognoscibles. El seu llegat no pertany només a la música: pertany a la memòria cultural d'un país que va trobar en ella una forma de cantar el seu origen, les seves barreges i la seva alegria.
La seva flama s'apaga al cos, però queda encesa en la música. En cada tambora, en cada cúmbia i en cada escenari on el Carib colombià torni a sonar, seguirà estant Totó.