Les principals organitzacions i entitats del raïm de taula i del nesprer de la Comunitat Valenciana, entre elles La Unió Llauradora i Ramadera, Asaja Alacant, Cooperatives Agroalimentàries, la Federació d'Exportadors (Fexphal), la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Raïm de Taula Embolsat del Vinalopó i la DOP Nesprer de Callosa d'en Sarrià, han reclamat a la Conselleria d'Agricultura que trasllade al Govern central "una reducció estructural i permanent dels índexs de rendiment net de l'IRPF aplicables a tots dos cultius dins del règim de mòduls".
La proposta, formulada en un escrit conjunt dirigit al conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, persegueix que l'índex de rendiment net es fixe de manera estable en el 0,2 per al raïm de taula i el nesprer, en substitució dels coeficients actuals del 0,32 i 0,37, respectivament.
Així mateix, les organitzacions sol·liciten un índex encara més baix, del 0,16, per al Raïm de Taula Embolsat del Vinalopó, argumentant que aquest cultiu suporta uns costos productius superiors i majors exigències de maneig, segons ha detallat La Unió Llauradora i Ramadera en un comunicat.
El sector considera que els mòduls vigents de l'IRPF "no" recullen "la realitat econòmica" d'aquestes produccions, definides per "el seu elevat component artesanal, la forta dependència de mà d'obra i l'increment constant dels costos de producció".
Entre els elements que han minvat la rendibilitat, apunten "l'augment dels costos laborals després de les pujades del salari mínim, l'encariment d'inputs com l'energia, fertilitzants, fitosanitaris i aigua" i "les exigents tasques de cultiu i manipulació que requereixen ambdues produccions".
En el cas concret del raïm de taula, les entitats recorden que diferents anàlisis, inclòs un de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), conclouen que "l'actual índex fiscal no s'ajusta a la rendibilitat real del cultiu".
Per aquest motiu, el sector adverteix que mantenir el mòdul vigent suposa "un greuge comparatiu" i "compomte la viabilitat de nombroses explotacions familiars".
Pel que fa al nesprer, concentrat sobretot a la comarca de la Marina Baixa, aquest cultiu ocupa més de mil hectàrees i representa "el mitjà de vida d'al voltant de 1.200 agricultors" en municipis com Callosa d'en Sarrià, Altea, Bolulla, Polop i La Nucia (Alacant).
Les organitzacions subratllen que es tracta d'"una activitat altament intensiva en mà d'obra, amb costos molt elevats derivats de tasques com l'aclareig manual, la recol·lecció i l'envasat, assumits directament pels productors".
També emfatitzen que, mentre en els cítrics la base imposable es calcula sobre el 26 per cent del valor de la fruita en arbre, en el nesprer l'agricultor assumeix "integrament" tant la recol·lecció manual com el condicionament-envasat, amb un cost mitjà que supera els "8.700 euros per hectàrea".
Davant d'aquest escenari, les entitats alerten que "la pèrdua continuada de rendibilitat" pot derivar en "l'abandonament progressiu d'aquests cultius, amb greus conseqüències econòmiques, socials i territorials per a les zones productores".
Per això, insisteixen en "la necessitat d'establir un marc fiscal estable i adaptat a la realitat productiva, que aporti previsibilitat i contribueixi a garantir el futur del sector".