Com si fossin tres serps bòides, la situació energètica, la geopolítica i les mesures ambientals han anat estrangulant, a poc a poc, els productors europeus de fertilitzants, els quals per fabricar-los depenen de les matèries primeres d'altres països com Algèria, Egipte, el Marroc, Rússia i la Xina.
L'atac de Rússia a Ucraïna el febrer del 2022, amb el consegüent increment del preu de l'energia, va paralitzar la fabricació de diverses plantes de fertilitzants europees. Tot i que la situació es va estabilitzar, l'any passat Brussel·les va decidir imposar nous aranzels als fertilitzants procedents de Rússia i Bielorússia amb el doble objectiu: per una banda, reduir la dependència europea d'aquests països, i per l'altra, limitar la capacitat russa per finançar la seva guerra amb Ucraïna.
El gener del 2026 es va posar en funcionament un aranzel verd o ambiental conegut com a CBAM (en Espanyol és el Mecanisme d'Ajustament a la Frontera per Carboni) amb el qual es pretén impulsar la descarbonització al món a base que els productors d'adobs de tercers països, en entrar a Europa, paguin una taxa que equipari la seva producció (més econòmica i menys condicionada) amb la dels fabricants europeus.
En aquest sentit, a principis d'any, la situació dels fertilitzants a Europa ja era complexa, cosa que va portar el comissari europeu de Comerç, Comissari Šefčovič, a afirmar que "tot i que els preus s'han estabilitzat, els costos dels fertilitzants segueixen sent al voltant d'un 60% més alts que el 2020. Això simplement no és sostenible". Per això, la Comissió Europea presentarà el 19 de maig un Pla d'Acció per als Fertilitzants.
La puntada de peu de l'Estret d'Ormuz
La tercera serp que ha acabat per complicar la situació va ser l'atac dels Estats Units a l'Iran el passat 28 de febrer, ja que per l'Estret d'Ormuz passa el 43% de les exportacions mundials d'urea, el 44% del comerç global de sofre i gairebé el 20% del gas natural del món, elements indispensables per a la indústria de fertilització.
De moment, els països més afectats pertanyen a zones d'Àsia o Àfrica; tanmateix, l'impacte en els preus ha estat global, ja que el mercat dels fertilitzants, com el d'altres matèries primeres, és internacional.
“Després de la guerra a l'Iran, el preu internacional de les matèries primeres necessàries per fabricar fertilitzants, com ara el gas o el sofre, s'ha incrementat de manera important, fonamentalment a causa del desajust entre l'oferta i la demanda, ja que per l'Estret d'Ormuz solia circular la meitat del sofre i prop del 20% del gas natural consumits al món”, explica la secretària general de l'Associació Nacional de Fabricants de Fertilitzants (ANFFE), Paloma Pérez.
Pla d'Acció europeu
A expenses de conèixer el contingut del Pla d'Acció per als Fertilitzants que presentarà la Comissió Europea el 19 de maig, la insistència del col·lectiu Fertilizers Europe que se'ls reconegui com una indústria estratègica per a la seguretat alimentària i la convocatòria de manifestacions per part dels agricultors, fan presagiar que les mesures d'aquest pla no són gaire esperançadores.
“És imprescindible dissenyar mesures per garantir a Europa l'autonomia estratègica de la producció de fertilitzants, per evitar la dependència de països tercers i per garantir la nostra seguretat alimentària”, insisteixen des d'ANFFE.
El responsable en Estratègia Agroalimentària a Plataforma Tierra de la Fundació Cajamar, Pablo Resco, qüestiona: "Europa ha de pensar en quin esglaó de la cadena dels fertilitzants vols dependre de tercers països? En la matèria primera, en l'energia, en el producte? La indústria europea estava basada en un món amb el gas natural barat, i això ja no existeix", per la qual cosa conclou que ja no es tracta d'un problema conjuntural, sinó estructural.
El CBAM
Juntament amb els conflictes geopolítics, les necessàries mesures ambientals contra la descarbonització i el canvi climàtic de Brussel·les també han complicat la feina de la indústria de fertilitzants i la seva importació. “Europa grava les emissions de carboni que es produeixen en la fabricació d'una sèrie de productes altament consumidors d'energia, entre els quals figuren els fertilitzants. Aquest impost a la fabricació pot provocar que la producció d'aquests béns es traslladin a altres zones del planeta que no tenen aquestes mesures” expliquen des d'ANFFE, i afegeixen “per evitar-ho, la UE ha implementat el Mecanisme d'Ajust a la Frontera per Carboni (CBAM) que s'aplica als productes importats d'aquells països que no tenen mesures similars”.
Aquesta taxa, que s'aplica des de gener de 2026, implica un sobrecost sobre el preu final dels fertilitzants que afecta la rendibilitat dels agricultors. Per això, una de les mesures sol·licitades per la gent del camp és que el recaptat pel CBAM es destini com a ajudes per a la compra d'adobs.
Fertilitzants orgànics
En un país com Espanya, amb una cabanya ramadera important, no es poden suplir els fertilitzants minerals sintètics amb els orgànics procedents d'estèrcol, digestats o altres residus agraris?
Des d'ANFFE indiquen que aquests productes resulten interessants però la seva disponibilitat de nutrients és inferior. “Hi ha empreses que estan duent a terme projectes per incorporar en els seus processos productius alguns materials procedents de fonts alternatives, però requereix un important desenvolupament tecnològic i grans inversions dirigides a que aquests materials puguin ser compatibles i que puguin utilitzar-se com a matèries primeres complementàries en la fabricació”.
Des de la Fundació Cajamar, Pablo Resco afegeix: “En aquest nou escenari, les alternatives procedents de l'aprofitament de residus o aquelles elaborades a partir d'amoníac verd estan cridades a guanyar protagonisme. No obstant això, la seva implantació no serà immediata, ja que sobretot en l'últim cas necessiten escala, inversió i temps per integrar-se de forma efectiva en el sistema productiu”.
I finalment, tots dos coincideixen a assenyalar que l'alimentació de la meitat de la població mundial està en mans dels fertilitzants sintètics.
I el futur?
El conflicte a l'Iran va començar en el moment de les sembres de cereal de primavera (blat de moro), però el principal dubte és quina serà la situació a la tardor, quan arribi la sembra del cereal d'hivern (ordi i blat) i els agricultors precisin de més fertilitzant.
La incertesa marca el mercat mundial i des d'ANFFE apunten que la seva situació depèn de quant duri la guerra a l'Iran. “En l'actualitat els fabricants s'estan enfrontant a una situació d'incertesa, ja que es desconeix la durada del conflicte i quina serà la futura evolució dels preus de les matèries primeres i energia”, apunta Paloma Pérez des d'ANFFE.
No obstant això, Espanya pot considerar-se una privilegiada en comparació amb altres estats europeus. “Comptem amb una indústria nacional de fabricació de fertilitzants amb suficient capacitat de producció per subministrar la majoria dels productes que demanda l'agricultura espanyola. A més, importem fertilitzants de països com Egipte, Algèria o el Marroc, per la qual cosa fins avui no hem tingut problemes de subministrament de fertilitzants i els agricultors han pogut continuar nodrint els seus cultius de manera regular, gràcies sobretot als esforços realitzats pels fabricants de fertilitzants”.
Tanmateix, una cosa és garantir el subministrament, que a Espanya està segur, i una altra que es mantinguin els preus dels fertilitzants, que aquests depenen dels mercats internacionals, la situació global i de la maleïda incertesa.
En aquest punt, des d'ANFFE aplaudeixen la reacció del Govern d'Espanya que diverses setmanes després de l'atac a l'Iran va publicar unes ajudes extraordinàries i temporals, dirigides a la compra de fertilitzants per compensar l'increment dels seus costos deguts al preu dels fertilitzants. “El sector dels fertilitzants ens reunim amb el ministre d'Economia, Comerç i Empresa i amb el d'Agricultura, Pesca i Alimentació per donar-los a conèixer la situació del sector i donem suport que s'implementessin ajudes als agricultors per a l'adquisició de fertilitzants”, afegeixen des d'ANFFE.
Ara queda saber la proposta de Brussel·les i les mesures d'aquest Pla d'Acció dels Fertilitzants amb què pretén frenar la crisi d'un producte bàsic per al camp i per a la seguretat alimentària europea.