El mercat del gas natural, com el mercat elèctric, és un mercat basat en xarxa. Això és, precisa d'una xarxa de transport i de distribució per abastir la demanda de gas del consumidor final.
Les xarxes tenen característiques de monopoli natural. Això és, no té sentit duplicar la xarxa per acomodar els nous entrants, si aquella té capacitat suficient. Per això, la liberalització del gas, això és, la introducció de competència es basa en l'accés de tercers reconegut i regulat a la xarxa.
Les directrius i principis bàsics de la regulació a l'efecte són comuns a tots els estats membres de la Unió Europea. Així, la integració del mercat europeu de gas natural es va fer sobre la base de l'anomenat “gas target model”.
La integració del mercat de gas europeu està basada en l'harmonització dels codis de xarxa europeus. Tals com el reglament de balanç, el d'assignació de les capacitats transfrontereres, el de tarifes per l'ús d'infraestructura, o el de gestió de congestions.
Aquests reglaments harmonitzats possibiliten la connexió física entre els diferents mercats “hubs” de negociació i l'arbitratge de preus entre ells. Per exemple, el hub ibèric és l'anomenat punt virtual de balanç (PVB) negociat en MIBGAS PVB i el hub neerlandès normalment usat com a referència europea de preus per la seva elevada liquiditat és el title transfer facility (TTF). Dins del hub es pot intercanviar el gas sense restriccions de xarxa i sense tenir en compte la seva localització física.
És molt rellevant l'estabilitat regulatòria, la seva predictibilitat, certesa, i coherència
En definitiva, perquè el mercat de gas compleixi la seva funció han de funcionar de manera adequada tots els elements de la cadena de subministrament, des del proveïment, transport, distribució fins al consumidor final.
En aquest sentit és molt rellevant l'estabilitat regulatòria, la seva predictibilitat, certesa, i coherència. En particular, en aquelles activitats regulades amb característiques de monopoli natural.
A més, perquè el subministrament no només sigui segur, sinó que sigui competitiu es requereixen mercats en els quals existeixi concurrència, absència de barreres d'entrada, no discriminació i transparència.
Aquests requisits els aporten els mercats organitzats de gas voluntaris “exchanges”, tals com MIBGAS. Les transaccions bilaterals de gas “OTC”, tot i ser vàlides i comunament emprades, manquen de transparència i mantenen barreres d'entrada als nous entrants.
Consegüentment, els mercats com MIBAS que donen suport a les transferències de titularitat de gas en els hubs corresponents són imprescindibles per garantir un mercat competitiu de gas.
En l'actualitat, els mercats de gas travessen temps difícils. Els desafiaments són múltiples: guerra a Ucraïna, conflicte de l'Iran amb els EUA i Israel, transició cap a les energies sostenibles, etc.
Val la pena ressaltar que els tres països amb les majors reserves mundials de gas -Rússia, Iran i Qatar- estan directament embolicats en aquests conflictes.
Tanmateix, encara en aquest context o especialment a causa del mateix, cal reconèixer el bon funcionament del mercat, especialment davant aquestes circumstàncies adverses. I això, tant des del punt de vista d'assegurament del subministrament, com del senyal de preus proporcionat.
Per una banda, la disponibilitat de disposar d'un volum suficient d'ofertes de compra i de venda ha permès als actors energètics, especialment als més petits, viabilitzar la cobertura de la seva demanda. La lògica repercussió en la disminució dels contractes de llarg termini en temps de gran volatilitat s'ha vist compensada per la liquiditat, fins i tot incrementada, dels contractes a curt termini.
Per altra banda, el mercat proveeix un senyal de preus essencial, especialment en temps de volatilitats altes. L'elasticitat de la demanda juga aquí un paper rellevant. Per exemple, la carestia en el preu del gas provocada pel conflicte de l'Iran i la indisponibilitat del gas natural liquat del Qatar provocada pel dany en instal·lacions i tancament de l'estret d'Ormuz, va induir els països asiàtics a substituir aquest combustible per un altre. Així, per exemple, Japó i Corea del Sud han aixecat les seves limitacions a la producció amb carbó i han maximitzat la seva producció nuclear.
Encara que potser l'elasticitat de la demanda de gas europea no sigui tan alta com l'asiàtica pel consum de gas per a la producció d'energia elèctrica, també aquí el senyal de preus que proporciona el mercat és essencial.
Així, permet la integració dels mercats mitjançant un arbitratge de preus entre hubs. Per exemple, un comercialitzador pot comprar gas en un hub a un preu més baix per vendre'l en un altre hub a un preu més alt, aprofitant la diferència de cotització d'un determinat producte.
En aquest sentit, és de destacar com a causa d'una cadena de valor, infraestructures i mercat eficients, MIBGAS PVB s'ha convertit en un dels hubs més competitius d'Europa.
Per exemple, el 2025 el diferencial de preus entre MIBGAS PVB i TTF (espanyol versus neerlandès) per al producte de gas amb lliurament físic el mes següent (M+1) va ser el 95% dels dies negatiu. Això és, que la cotització del gas al hub espanyol va ser més competitiva que el gas centreeuropeu de referència durant pràcticament tot l'any.
I això, és el resultat del bon funcionament de tota una cadena de la qual podem sentir-nos orgullosos: comercialitzadors, regasificadors, transportistes, distribuïdors, operadors, gestors, autoritats, reguladors, supervisors, etc.
Aquesta cadena de valor dona suport també la transició del sistema energètic a un sistema mediambientalment sostenible. D'aquí, el següent desafiament: la promoció del mercat organitzat dels gasos renovables. També aquí, MIBGAS espera contribuir al mateix.
sobre la signatura:
Raúl Yunta Huete és president de MIBGAS.