Cada 26 d'abril se celebra el Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual. Una data que convida a reflexionar, però que en el context actual exigeix alguna cosa més: prendre decisions.
Perquè en una economia cada cop més digital, la propietat intel·lectual no és només un dret. És una infraestructura econòmica crítica i, tanmateix, a Espanya seguim tenint un problema estructural: generem valor, però no sempre som capaços de protegir-lo.
El frau audiovisual és avui l'expressió més evident d'aquesta escletxa. No es tracta d'una qüestió cultural ni marginal, és un desafiament econòmic, industrial i d'Estat, tal com han reconegut les pròpies empreses del sector en el marc de CEOE.
En una economia cada vegada més digital, la propietat intel·lectual no és només un dret
Les dades són eloqüents i parlen de 7.800 accessos, amb un impacte econòmic de fins a 3.000 milions d'euros a l'any a Espanya, a més de 400 milions d'euros de recaptació fiscal per a l'Estat. En termes d'ocupació, es calcula que ronden els 180.000 llocs de treball afectats.
Per tant, parlem d'un greu problema que es pot quantificar i que, en tot cas, també ens fa pensar en inversions que no arriben per culpa del frau, per feines que no s'arriben a crear i en activitat econòmica que es desvia a altres països.
Per entendre la dimensió real del problema, convé també anar a la base del model. Tant en la indústria cultural com en l'esport professional, una part substancial del finançament depèn dels drets de propietat intel·lectual i, en particular, dels drets audiovisuals.
En l'esport, aquests constitueixen la principal font d'ingressos. A Espanya, la comercialització dels drets de retransmissió genera al voltant de 1.400 milions d'euros per temporada, sent en molts casos el pilar financer que sosté clubs i competicions.
En la indústria audiovisual, la lògica és equivalent: la inversió en continguts, des de producció fins a distribució, s'articula sobre la capacitat d'explotar i monetitzar aquests drets en diferents mercats i finestres.
A Espanya, la comercialització dels drets de retransmissió genera al voltant de 1.400 milions d'euros per temporada
La conclusió és estructural, no sectorial: la propietat intel·lectual no és només un marc jurídic, és el mecanisme de finançament de l'economia de la creació. Quan aquest mecanisme es debilita, es ressent tota la cadena de valor.
L'escala del problema reforça a més el seu caràcter sistèmic. Espanya presenta nivells de pirateria superiors a la mitjana europea, amb especial incidència entre els joves, on al voltant del 45% consumeix continguts esportius de forma il·legal.
Això, unit a la sofisticació tecnològica de les plataformes il·lícites, capaces de replicar l'experiència d'usuari i monetitzar a escala, configura un escenari en què el frau ha deixat de ser comportament individual per convertir-se en un model econòmic paral·lel.
En aquest context, el moviment empresarial adquireix especial rellevància. En el marc de la CEOE, l'Aliança per a la Creació ha permès articular una resposta basada en el reconeixement del frau audiovisual com a amenaça estructural; el compromís d'avançar des de la unitat d'acció; i el desenvolupament d'un full de ruta comú.
Aquesta fulla de ruta s'articula en línies operatives clares, com el bloqueig àgil de continguts il·lícits, especialment en directe; el reforç de la responsabilitat d'intermediaris digitals; la millora dels mecanismes administratius i judicials; l'impuls de la col·laboració públicoprivada; i estratègies de conscienciació social.
Per tant, sota els principis essencials de tolerància zero davant la pirateria i coresponsabilitat de tots els actors, l'Aliança aporta un valor fonamental, no solament com a font de diagnòstic, sinó com a eina per a l'acord operatiu.
Dit d'una altra manera, l'Aliança sorgeix com a resposta a la bretxa entre la rapidesa del frau -immediata, global, tecnològica- i la capacitat de resposta -lenta, fragmentada, insuficient-.
En un moment en què Europa situa la competitivitat al centre de la seva agenda, convé recordar una idea bàsica: no hi ha mercat eficient si no es protegeix el valor. Per tant, la propietat intel·lectual no és, per tant, un assumpte sectorial. És una decisió de política econòmica.
Espanya ha demostrat capacitat per generar continguts, talent i inversió. Però aquesta capacitat depèn que el valor generat pugui ser revertit a aquells que el creen. Permetre que aquest valor es desplaci cap a circuits il·legals implica acceptar una pèrdua estructural d'eficiència econòmica.
El Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual no hauria de quedar-se en una commemoració. Hauria de ser un punt d'inflexió. Perquè protegir els drets no és només protegir els creadors. És protegir la inversió, l'ocupació i la competitivitat. És protegir la cultura i l'esport.
El frau audiovisual és avui un dels principals punts de fuga de valor de l'economia digital espanyola
El frau audiovisual és avui un dels principals punts de fuga de valor de l'economia digital espanyola. I, per primera vegada en molt de temps, hi ha un element diferencial: una posició empresarial comuna, articulada i operativa.
La qüestió ja no és si el problema existeix. La qüestió és si estem disposats a abordar-lo amb l'ambició que exigeix.