El món del flamenc està de dol per la mort del cantaor Matías de Paula, nom artístic de Matías Corraliza Fernández, que ha mort als 52 anys després de rebre trets a Villanueva de la Serena, a Badajoz. El succés va ocórrer aquest divendres, passades les tres de la tarda, a la plaça Rafael Alberti de la localitat pacense.
Fins al lloc es van desplaçar efectius de la Policia Judicial de Don Benito-Villanueva de la Serena, agents de la Policia Local i sanitaris del Servei Extremeny de Salut, que no van poder salvar la vida de l'artista. La Policia Nacional s'ha fet càrrec de la investigació per aclarir les circumstàncies de la mort.
La mort de Matías de Paula ha provocat commoció a Villanueva de la Serena i a l'entorn flamenc extremeny, on era una figura coneguda per la seva trajectòria artística, el seu vincle familiar amb el cant i el ball, i la seva tasca docent després de tornar a la seva ciutat natal.
Què se sap de la mort de Matías de Paula
Els fets es van produir en plena via pública, als voltants de la plaça Rafael Alberti de Villanueva de la Serena. Les primeres informacions apunten a una mort violenta per arma de foc, encara que la Policia Nacional ha aclarit que no s'hauria tractat d'un tiroteig en el sentit d'un intercanvi de trets.
El cos del cantaor va ser traslladat a l'Institut de Medicina Legal de Badajoz per a l'autòpsia, mentre els investigadors recaptaaven proves i testimonis per determinar què va ocórrer i qui hi ha darrere dels trets.
Fins a última hora de la tarda de divendres no constava cap detenció relacionada amb el cas, segons la informació publicada per El País. Altres mitjans apuntaven que el presumpte autor podria estar identificat, però la investigació seguia oberta i no hi havia confirmació oficial de tancament del cas.
Qui era Matías de Paula
Matías de Paula era un dels noms reconeguts del flamenc a Extremadura. Nascut a Villanueva de la Serena, va desenvolupar bona part de la seva carrera fora de la seva terra, especialment a Madrid, on va actuar durant més de dues dècades en tablaos flamencos.
La seva trajectòria també el va portar a escenaris internacionals, amb actuacions a països com els Estats Units i el Japó. A més, va formar part de l'entorn del Ballet Nacional d'Espanya i va compartir escenari amb artistes destacats del flamenc i la música espanyola, entre ells Pitingo, José Mercé, Antonio Canales o Carmen Linares, segons les informacions publicades sobre la seva carrera.
El seu nom real era Matías Corraliza Fernández, encara que artísticament era conegut com Matías de Paula. Procedia d'una família molt vinculada al flamenc: el seu germà és el guitarrista Diego de Paula i la seva germana, la balladora Sandra Fernández.
El retorn a Villanueva de la Serena i la penya Diego El Chucarro
Després d'anys de carrera a Madrid, Matías de Paula va regressar a Villanueva de la Serena, on va impulsar la creació de la penya flamenca Diego El Chucarro, en homenatge al seu pare. Allà també impartia classes i treballava per acostar el cant jondo a noves generacions.
Aquest retorn a la seva terra tenia una dimensió artística, però també sentimental. De Paula no només cantava: transmetia ofici, memòria i una forma d'entendre el flamenc des de l'arrel familiar i popular.
La penya s'havia convertit en un dels espais associats a la seva figura a Villanueva de la Serena. La seva mort deixa ara un buit especialment dur en una comunitat que el reconeixia no només com a artista, sinó com a impulsor de la cultura flamenca local.
Commoció en el flamenc extremeny
La notícia ha impactat amb força en l'entorn flamenc de Badajoz i en la comarca. Matías de Paula era un cantaor amb una carrera consolidada, però també una presència propera per a molts veïns i alumnes.
La seva mort uneix dos plans molt diferents: el cop d'un succés violent i la pèrdua d'una veu vinculada a la història recent del flamenc extremeny. Una vida dedicada al cant que s'acaba de forma abrupta al mateix lloc al qual havia retornat per ensenyar, crear comunitat i mantenir viva la memòria familiar.
La investigació policial haurà d'aclarir ara les circumstàncies del que ha ocorregut. Mentrestant, el flamenc acomiada un artista que va passar per tablaos, escenaris internacionals i projectes d'arrel local, però que mai va deixar d'estar unit a Villanueva de la Serena.