La “caixa negra” del col·lapse i els àudios del sistema: el PP apunta a errors del Govern, REE i la CNMC en la crisi del 28 d'abril de 2025
La proposta d'informe registrada pel Grup Popular a la Comissió d'Investigació del Senat sobre l'apagada del 28 d'abril de 2025 situa al centre de la seva anàlisi el que anomena la “caixa negra del col·lapse”. Segons els seus autors, aquest bloc —basat en àudios operatius, comunicacions entre empreses elèctriques i l'operador del sistema, i registres interns— permet reconstruir en temps real l'evolució de la crisi elèctrica i evidencia, a parer seu, deficiències acumulades en la planificació, regulació i supervisió del sistema per part del Govern, l'operador Red Eléctrica de España i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
El document parlamentari sosté que l'apagada no es pot entendre com un esdeveniment sobtat o imprevisible, sinó com el desenllaç d'una cadena d'alertes tècniques conegudes pels operadors, sense que —segons la seva interpretació— les institucions competents adoptessin mesures proporcionals de reforç, supervisió o correcció normativa.
Una seqüència d'alertes en cadena a la “caixa negra”, segons la proposta de l'informe
El Grup Popular ordena cronològicament les comunicacions registrades en el sistema DCO d'Iberdrola i Endesa durant el matí del 28 d'abril de 2025, que considera el nucli probatori de l'anomenada “caixa negra del sistema”.
A les 00:47 hores, Endesa contacta amb REE per sol·licitar la reducció de tensions a la zona de Barcelona. Segons el relat recollit en la proposta del PP, l'operador del sistema respon que els recursos disponibles ja eren limitats, amb part de la xarxa de 220 kV fora de servei. Per als autors de l'informe, aquest primer intercanvi revela restriccions operatives en la capacitat de control del sistema.
A les 09:54 hores, Iberdrola informa a REE després de rebre alertes de pertorbacions a la central nuclear d'Almaraz. REE descarta incidències a la xarxa de transport, tot i que esmenta una possible afecció a la subestació de Pizarroso (Càceres), cosa que l'informe interpreta com un indici primerenc d'anomalia sistèmica encara no diagnosticada.
A les 10:59 hores, Endesa comunica “enormes oscil·lacions” de tensió. En la conversa, l'operador de REE atribueix aquestes variacions a l'entrada i sortida de generació fotovoltaica. L'informe del PP sosté que en aquest punt s'evidencia una tensió estructural entre el model de generació renovable i l'estabilitat del sistema elèctric.
En aquest context, els operadors arriben a esmentar la possibilitat d'un “zero energètic”, és a dir, una apagada total, com a risc associat a la manca d'inèrcia del sistema.
A les 11:31 hores, Iberdrola informa de noves oscil·lacions a la central d'Arcos, atribuïdes per REE a la generació solar a Andalusia.
A les 12:13 hores, la central nuclear de Trillo comunica noves oscil·lacions de tensió. L'operador de REE relaciona el fenomen amb la fotovoltaica i l'escassetat de generació síncrona, en el que el document interpreta com la constatació d'un problema estructural. En aquest intercanvi apareix l'expressió fora de protocol: “Està fotuda la cosa”.
A les 12:22 hores, REE contacta amb Iberdrola per recollir informació sobre Almaraz i els sistemes de regulació de tensió, cosa que l'informe interpreta com un canvi de posició de l'operador cap a una gestió més reactiva.
A les 12:26 hores, Iberdrola adverteix de la possible desconnexió automàtica d'Almaraz si continuen les oscil·lacions. REE sol·licita informació sobre temps d'arrencada de generació de suport, cosa que el document considera una actuació d'emergència.
Finalment, a les 12:32 hores, es produeix el col·lapse del sistema. Segons la transcripció recollida, l'operador de REE reacciona amb expressions no protocol·làries —“Ens estem desconnectant!”— abans de donar per conclosa la comunicació. L'informe l'identifica com el moment de l'apagada irreversible.
La “caixa negra” i la responsabilitat institucional del sistema elèctric
El Grup Popular sosté que aquesta seqüència constitueix la “caixa negra del col·lapse”, en reflectir que els operadors eren conscients de la inestabilitat amb anterioritat a l'apagada.
A partir d'aquest material, la proposta d'informe estén les seves conclusions al conjunt del sistema institucional.
En primer lloc, assenyala REE per la insuficiència de recursos d'inèrcia i estabilització en un context d'alta penetració renovable, així com pel coneixement intern d'un problema estructural que, segons el document, no es va traduir en mesures preventives suficients.
En segon lloc, atribueix a la CNMC una manca d'anticipació en l'actualització de procediments i en la supervisió dels riscos derivats de l'augment de la generació fotovoltaica i de les sobretensions, a partir de dades que —segons l'informe— eren públics i accessibles.
En tercer lloc, el document apunta al Govern per insuficiències de planificació i supervisió del sistema elèctric durant el procés de transició energètica, especialment pel que fa al reforç de la xarxa, la generació síncrona i els mecanismes d'estabilitat.
“Tenim un munt de fotovoltaica”: el diagnòstic sobre la inestabilitat del sistema
L'informe incorpora àudios previs a l'apagada que, segons el Grup Popular, reforcen la tesi que el problema era estructural.
En un d'ells, datat el 7 d'abril de 2025, un operador adverteix de la manca d'inèrcia del sistema i de la possibilitat d'un col·lapse imminent.
El 22 d'abril, un altre àudio descriu el sistema amb l'expressió: “tenim un munt de fotovoltaica”, en referència al pes creixent de la generació solar.
El 28 d'abril a les 11:47 hores s'assenyala que les oscil·lacions no eren un fenomen puntual, sinó recurrent durant setmanes, cosa que l'informe interpreta com un senyal addicional d'inestabilitat estructural.
La declaració del secretari d'Estat i la controvèrsia sobre els “avisos previs”
En aquest context, la proposta d'informe incorpora la declaració del secretari d'Estat d'Energia, el Sr. Jorge Sanz Groizard, qui va afirmar davant la Comissió d'Investigació que no hi va haver “cap avís, cap advertiment, cap senyal”.
Per a la Comissió, segons recull el text del Grup Popular, aquesta afirmació resulta incompatible amb la documentació acumulada: els àudios entre operadors de Red Eléctrica de España i empreses elèctriques, els correus remesos per REE al sector el 25 d'abril, la tendència estadística de sobretensions —que hauria augmentat un 367% en dos anys— i les dades públiques del mateix operador del sistema.
El document sosté que, si el secretari d'Estat no disposava d'aquesta informació, això implicaria o bé una manca d'accés, o una manca de cerca, o una manca de processament institucional, cosa que en qualsevol dels casos constituiria —segons l'informe— una fallada institucional de primera magnitud.
Darrere de Groizard: la controvèrsia institucional sobre la informació disponible i els registres
El bloc argumental posterior a la intervenció del secretari d'Estat incorpora una crítica directa a la gestió de la informació per part dels actors institucionals i corporatius implicats.
Segons la proposta de l'informe, la negativa de Red Eléctrica de España / REDEIA a lliurar els seus registres complets de comunicacions a la Comissió, combinada amb l'afirmació de la presidenta de la companyia, Beatriz Corredor, que “els àudios no canvien el relat tècnic”, genera una contradicció institucional rellevant: si els àudios no alteren l'anàlisi, el document es pregunta per què no van ser aportats quan van ser requerits formalment.
El text sosté que l'única interpretació coherent és que la mateixa companyia considera que aquests registres sí que alteren el relat tècnic i que aquest efecte li resulta potencialment perjudicial. En aquest sentit, els àudios disponibles —procedents d'Iberdrola i Endesa— serien, segons l'informe, indicatius de la rellevància probatòria de la informació no lliurada.
Així mateix, el document subratlla que l'afirmació de la presidenta que REE va lliurar “tota la informació possible” resulta, a parer del Grup Popular, difícilment conciliable amb la negativa prèvia a aportar registres complets, cosa que configura —segons el text— una tensió institucional d'especial gravetat, agreujada per la dualitat de funcions entre la supervisió pública del sistema elèctric i la participació accionarial de l'Estat a través de la SEPI.
L'informe afegeix que la declaració de la ministra Sara Aagesen Muñoz, segons la qual l'apagada va ser “multifactorial, inèdit i impredictible”, no se sosté davant la documentació aportada.
Els àudios, testimonis i proves documentals —segons el text— acreditarien que la inestabilitat del sistema venia sent advertida des d'anys anteriors. En particular, es recullen expressions tècniques reiterades: el 16 d'abril de 2025 un operador atribuïa el fenomen a la baixa presència de nuclear en el sistema; el 26 d'abril es reiterava l'atribució a la fotovoltaica; i el 28 d'abril a les 11:47 hores es projectava el problema fins i tot durant l'estiu.
Per a l'informe, un esdeveniment descrit com estructural i estacional pels mateixos operadors no pot qualificar-se com a imprevisible, sinó com una situació ja en desenvolupament.
El text també qüestiona la coherència d'aquesta posició amb la defensa simultània del PNIEC i el seu Annex D, en considerar que si aquesta planificació incorporava una avaluació de seguretat sistèmica adequada, hauria d'haver identificat els riscos que els documents interns de REE ja reflectien.
Finalment, el document apunta que aquesta discussió va ser plantejada davant la Comissió d'Investigació de la interrupció del subministrament elèctric i de les telecomunicacions del 28 i 29 d'abril del Senat, subratllant l'aparent incongruència entre les declaracions institucionals i els registres tècnics disponibles, especialment tenint en compte que la presidència de la companyia operadora del sistema elèctric ha estat ocupada per una exministra del Govern.
Conclusió del bloc segons la proposta del PP
A partir del conjunt d'àudios, comunicacions i declaracions institucionals, la proposta d'informe del Grup Popular conclou que la denominada “caixa negra” del sistema revela l'existència d'alertes tècniques reiterades, diagnòstics interns sobre la pèrdua d'inèrcia i una creixent inestabilitat associada al mix de generació.
El document sosté que aquesta evidència, unida a les actuacions de REE, la CNMC i la supervisió del Govern, configura —segons els seus autors— una fallada sistèmica de planificació, regulació i operació del sistema elèctric que hauria contribuït a l'apagada del 28 d'abril de 2025.