La Comissió d'Investigació creada al Senat, per estudiar les raons de l' apagada de l'any passat el mes d'abril, considera responsables de l'apagada a REE i Redeia, al Govern d'Espanya a través del MITECO i, aprecia una responsabilitat institucional rellevant de la CNMC per la seva inacció reguladora i supervisora.
Fonts responsables de la Comissió traslladen a Demócrata que l'apagada del 28 d'abril no va ser un accident imprevisible, sinó el desenllaç d'una fragilitat estructural coneguda amb antelació. A parer de la Comissió, el sistema va arribar a aquella data amb marges insuficients, amb una inestabilitat de tensió ja reiterada en setmanes i mesos previs, i sense que les institucions cridades a prevenir, supervisar i corregir el risc actuessin amb la diligència exigible.
Aquest dimecres, la portaveu del Partit Popular, Alicia García, ha donat a conèixer els resultats d'un informe les conclusions més rellevants del qual són:
1) La Comissió descarta que el col·lapse respongués a un fenomen inevitable. Els problemes de tensió i la manca de recursos per absorbir-los estaven identificats amb antelació.
2) La Comissió vincula el col·lapse a una combinació persistent d'alta penetració fotovoltaica, escassa inèrcia, oscil·lacions de tensió, variacions en intercanvis internacionals i resposta insuficient.
3) La Comissió aprecia una fallada concatenada d'operació, supervisió i tutela política. No situa el problema en una anomalia aïllada, sinó en la cadena completa de decisió pública i corporativa.
4) La Comissió entén que, després de l'apagada, es va mantenir una comunicació institucional insuficient, esbiaixada o tardana, i que això va agreujar la desprotecció de ciutadans i empreses.
5) La Comissió reclama una correcció integral: reforç operatiu, actualització regulatòria, revisió de la política energètica, rendició de comptes i protecció efectiva de consumidors i indústria
Fets acreditats que expliquen el col·lapse Marc factual
Els treballs de la Comissió -assenyalen les nostres fonts consultades- han pogut reconstruir l'episodi a partir d'àudios, transcripcions, correus operatius, documentació tècnica i compareixences.
El fil conductor -indiquen- és clar: el 28 d'abril no inaugura el problema, sinó que el culmina. Es constaten antecedents documentats ja el 31 de gener de 2025, quan operadors de REE reconeixen manca de recursos per controlar tensions i atribueixen part del problema a entrades brusques de generació solar. Se subratllen especialment els episodis del 7 d'abril, en els quals la pròpia xarxa arriba a descriure's com a “incontrolable”, amb oscil·lacions contínues i absència de grups suficients amb inèrcia per estabilitzar el sistema.
En aquest punt, la Comissió considera molt rellevant l'episodi del 16 d'abril, en què es relaciona de manera explícita la inestabilitat amb l'escassa generació nuclear o convencional disponible. S'acrediten a més els incidents del 22, 24 i 26 d'abril, així com les trucades de la matinada i del matí del mateix 28 d'abril, com a manifestacions d'una mateixa patologia de fons.
La Comissió també destaca una dada de tendència que reforça la tesi de previsibilitat: el fort augment d'episodis de sobretensió en anys previs i el reconeixement intern que faltaven eines per afrontar-los.
Escalada del 28 d'abril
La seqüència del matí de l'apagada reflecteix, a parer de la Comissió, un agreujament progressiu conegut en temps real pels operadors: alertes des de primera hora, oscil·lacions creixents, identificació expressa de la causa fotovoltaica, reconeixement que el sistema sencer estava en problemes, advertiment sobre una possible desconnexió d'Almaraz i, finalment, col·lapse total sense marge real de reacció. Conclusió operativa de la Comissió.
Ha quedat acreditat per a la Comissió que les condicions sistèmiques que van fer possible el zero energètic eren conegudes abans del col·lapse i que no es van adoptar mesures extraordinàries amb l'antelació suficient.
Valoració institucional
La Comissió atribueix a REE la responsabilitat operativa directa perquè era l'entitat encarregada de mantenir la seguretat del sistema en temps real, disposar dels recursos tècnics, activar els protocols i reaccionar davant la degradació progressiva del sistema.
En aquest sentit, La Comissió considera que REE coneixia el risc amb antelació i que, malgrat això, no va impulsar ni va desplegar a temps una resposta suficient en el pla preventiu, operatiu i documental. La Comissió retreu a Redeia una fallada de govern corporatiu i de gestió del risc en entendre que la matriu no pot desvincular-se d'una fragilitat estructural que afectava el nucli d'activitat de la seva filial i que tenia reflex fins i tot en la informació de riscos de la companyia.
Així mateix, la Comissió considera el Govern responsable de l'apagada per omissió en el seu deure de tutela, planificació i reacció davant senyals de risc que, al seu parer, eren persistents i prou conegudes. La Comissió situa el nucli d'aquesta responsabilitat en la política energètica i en la supervisió ministerial en entendre que no n'hi ha prou amb fixar objectius de transició o de desplegament renovable: era exigible compassar-los amb seguretat operativa, fortalesa de xarxa, capacitat síncrona, control de tensió i adaptació real del sistema.
La Comissió aprecia a més una responsabilitat política agreujada en la fase posterior en considerar que la comunicació pública no va oferir des de l'inici una explicació neutral, objectiva i plenament veraç del que va passar. 3.3. A més -afegeix l'informe-, la Comissió no tracta la CNMC com un observador extern sinó com una peça integrant de l'engranatge regulador l'actuació insuficient de la qual forma part de la fallada institucional del sistema.
La Comissió entén que la CNMC coneixia o havia de conèixer els riscos estructurals i que no va exercir amb la diligència exigible les seves competències d'actualització normativa, supervisió tècnica i impuls corrector. D'aquí que la Comissió retregui també a la CNMC la seva gestió posterior de la informació i de les conclusions públiques en considerar que la ciutadania necessitava un aclariment complet i no un tancament parcial o diferit de responsabilitats.
Transparència i desinformació institucional
Arribats a aquest punt, la Comissió sosté en el seu informe que l'apagada va continuar en el terreny del relat públic mitjançant una comunicació institucional que no va ajudar a aclarir amb rapidesa l'origen tècnic de l'incident i va intentar situar les responsabilitats en tercers.
La Comissió considera especialment greu la persistència de la hipòtesi del ciberatac quan, a parer seu, els organismes implicats (especialment el Govern) ja disposaven o havien de disposar d'elements suficients per descartar-la com a causa real del col·lapse. Finalment, la Comissió vincula l'opacitat documental i la retenció d'informació amb un menyscapte de la rendició de comptes democràtica i amb una dificultat afegida perquè els afectats poguessin exercir els seus drets de reclamació.