Ayuso premia els '12 vigilants de Parla' i pregunta a Sánchez quin futur els deixarà a la nostra joventut

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va fer lliurament aquest dissabte de les 14 Grans Creus de l'Orde amb motiu del 2 de maig, festivitat de la regió.

En aquesta ocasió, i entre la resta de personalitats distingides, es trobava un grup de 12 alumnes de l'Institut Humanejos de Parla, reconeguts per haver estat capaços de rescatar una dona en una platja d'Irlanda, quan aquests joves es trobaven en el seu últim dia d'estada d'intercanvi en aquest país.

Els 12 herois, ‘els vigilants de Parla’, han estat condecorats per ser un exemple dels valors que caracteritzen els madrilenys més joves —destaca aquest nomenament—, “per la seva responsabilitat, civisme i solidaritat, quan van ajudar aquesta senyora a Irlanda, que s'estava ofegant al mar”.

Tal reconeixement —com ha pogut saber en exclusiva Demócrata— els portarà en uns dies davant l'ambaixada d'Irlanda al nostre país, on seran felicitats de nou, aquesta vegada en una recepció diplomàtica.

Quin futur deixarem a aquesta joventut?

La presència d'aquest grup d'estudiants -amb qui va poder conversar aquest diari i conèixer de primera mà les llargues hores d'angoixa que van viure, fins que finalment van saber a l'hospital, que la persona que havien rescatat estava fora de perill- va servir de fil conductor perquè la presidenta madrilenya formulés en el seu discurs la següent pregunta: “Quin futur deixarem a aquesta joventut, si no es parla dels seus problemes i tot es polititza perquè cada resposta sempre passi pel filtre de la ideologia?”.

En opinió de Díaz Ayuso, hi ha prou coses bones i boniques que explicar-los de la vida, de l'oportunitat de créixer en un lloc com Madrid, que només podem dir-los que no els fallarem.

I això és el que es pot dir dels vigilants de Parla, va postil·lar la dirigent popular madrilenya, ja que, sens dubte, "es tracta d'uns joves bons i valents, que són una inspiració per a tots, doncs, davant la indiferència dels qui es trobaven en aquell moment, quan aquella dona s'estava ofegant i es dedicaven a mirar o a gravar l'escena, ells no van dubtar a actuar sense conèixer de res aquella senyora. Per això —va destacar— són també el reflex d'un jovent desperta i solidària, com és la madrilenya i l'espanyola".

"Poc suport a Madrid"

Amb menys optimisme, va assegurar la presidenta que mentiria, si no exposés la preocupació que sent per "la situació que està travessant Espanya". Una situació —va remarcar— que Madrid viu de manera especialment significativa, pel poc suport administratiu que té com a regió capital, malgrat que la Comunitat de Madrid és la porta d'entrada per al món sencer, com aquesta plaça internacional que és, sent, a més —va subratllar—, la regió més heterogènia d'Espanya, perquè està feta de totes les formes de ser espanyol.

Sense representació governamental, sense la presència de l'Exèrcit, a qui el Ministeri de Defensa va prohibir la desfilada del 2 de maig —una tradició que es remunta als governs autonòmics de l'expresident socialista Joaquín Leguina—, i amb el suport del president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, del seu equip de Govern, d'antics presidents autonòmics i de l'alcalde José Luis Álvarez del Manzano, de diputats, alcaldes i regidors de Madrid, de representants de l'Exèrcit i de la Guàrdia Civil, de patronals com CEIM, amb el seu president Miguel Garrido; del president d'Ifema i avui CEO del Grup Indra, José Vicente de los Mozos, entre altres autoritats, de familiars i periodistes, va continuar preguntant-se: “Quantes oportunitats estem perdent en aquestes circumstàncies?”, raó per la qual hem de centrar-nos "en projectes estatals que reformin infraestructures —va afirmar—, pensant en la nació en el seu conjunt".

Amb mesures —va assenyalar la presidenta madrilenya— que se centrin en el repartiment de l'aigua de tots, amb incentius als metges o reformes en els transports en totes les seves formes, per continuar vertebrant el nostre país i continuar atraient inversions. I també —va aprofundir— amb mesures per tenir cura dels nostres autònoms, que són els que aixequen l'economia d'Espanya, al mateix temps que es treballa per aturar la crisi de la família al nostre país davant la manca de nens.

"Madrid, el motor d'Espanya"

Per contra —va contraposar a aquest escenari—, “Madrid compta de manera natural amb el conjunt de la nació, amb la seva unitat, amb aquelles societats que ansien ser lliures i amb totes les persones que planten cara al terror i a les imposicions arbitràries, i vénen a Madrid triant llibertat i prosperitat”.

«Tots junts —va defensar des de la Reial Casa de Correus, situada a la Puerta del Sol— fem d'aquesta regió el motor econòmic, polític i social del país. Per això també aquí s'admira el talent —vingui d'on vingui—, com es valora el patrimoni natural i cultural propi i el de la resta de les nostres regions germanes».

«El bon madrileny —elogiava— sap admirar Catalunya, com el català que realment estima la seva regió sap fer el propi amb les altres, començant per Madrid. I sap que aquesta és la seva casa i que estem vivint el nostre millor moment, entre altres coses, perquè ni el nacionalisme ni les ideologies identitàries ens han fet perdre el temps».

Ser lliures de l'assetjament polític i del sectarisme —va continuar en aquesta clau política— ha permès als madrilenys apreciar el que funciona, sense complexos. Ens agrada encoratjar qui prospera, sense enveges ni temors, i tenir ganes d'aprendre de gent prodigiosa. Dir “sí” a tota idea bona. I ens ensenya a no perdre el temps —va sostenir— quan algú ens toreja. Aquí és quan ens surt el “vaja i que et fonin”.

La Volta ciclista a Espanya

Entre l'il·lusionisme del mag Jorge Blass i la música de la cantant Paloma San Basilio, l'última gala del 2 de maig de la Comunitat de Madrid es va aturar a La Vuelta Ciclista a Espanya, a la qual va condecorar amb una Gran Creu, "per la seva contribució a l'esport del nostre país, sent una de les tres principals competicions ciclistes del món, gràcies al treball del seu equip i del seu director, Javier Guillén", director de La Vuelta, qui ahir va recollir aquest premi.

A propòsit d'aquest gran esdeveniment esportiu, Isabel Díaz Ayuso va mantenir que La Vuelta és una de les competicions esportives més estimades per tots els espanyols, ja que —va afirmar— “vertebra i exhibeix la nostra tan diversa geografia, la nostra riquesa patrimonial i natural, i alegra els municipis per on transcorre, on se l'espera i se la recorda per sempre”.

“Així és com els madrilenys esperaven per rebre els ciclistes en l'última etapa; però, com tots saben, va ser boicotejada —va recordar—. Així que —va remarcar— ni els esportistes ni els organitzadors mereixien un final com aquest. Tampoc la capital d'Espanya davant dels ulls del món. Per això, la Vuelta avui és homenatjada com es deu, en nom dels amants del ciclisme, dels valors de l'esport i del poble de Madrid, tan hospitalari sempre”.

«Madrid no es deixarà controlar per ningú»

En el colofó del seu discurs, la presidenta va ponderar que “mentre esperem que l’Exèrcit torni a la seva plaça, a aquesta Puerta del Sol que tant el troba a faltar i el seu ressò ressoni a Espanya sencera, celebrem que la nostra altra legió, el poble de Madrid, estigui representat per la recreació històrica que presenciem a continuació a la plaça”.

“La societat madrilenya —fent un gest a l'efemèride d'aquell 2 de maig de 1808— és un altre exèrcit que, sense comandaments ni galons, que camina unit, sobretot si se li posa a prova i ha de respondre en defensa de la seva llibertat”.

Vestida de llarg i de color vermell, amb factura de fins tirants i pit arrufat, amb faldilla evasé i vaporosa, Ayuso va anticipar als presents, que Madrid "no es deixarà controlar per res ni per ningú". “Perquè qui ho intenti —va avisar— tornarà a trobar-se amb una digna i rotunda resposta”.

"L'1 de la corrupció és Sánchez"

En declaracions a Telemadrid i, després de la recreació històrica de l'Alçament del 2 de Maig, en una concorreguda Puerta del Sol, Isabel Díaz Ayuso va fer diverses declaracions de calat polític, totes dirigides a Sánchez, a qui abans no va esmentar de manera expressa en cap moment del seu discurs institucional.

Des d'aquesta plaça, va recalcar de nou que, "si aquesta trama —pels casos Ábalos-Koldo-Aldama— és delictiva o no, ho decidiran els jutges, els magistrats que estan ara mateix jutjant aquest cas, després de tants testimonis i informació". “Però l'1 de la corrupció —va insistir— és Sánchez, com jo sóc la 1 de la Comunitat”.

Així mateix, va afegir que “el president del Govern va perdre el rumb fa molt, tal com va arribar al seu partit. Ho hem vist en les imatges d'aquell Comitè Federal retorcent, manipulant, portant a l'extrem el seu propi partit, partint-lo en bàndols, promovent guerracivilisme i l'enfrontament. I així —va vaticinar— és com estarà el temps que ell cregui que pot. Però es topa amb una democràcia, amb una separació de poders, amb unes urnes. I aquest home podrà desitjar el que vulgui; si per ell fos, seria perpetu, perquè res li agrada més que el poder, a costa del mal que se li fa a aquest país”.