Durant quatre dies, Barcelona va tornar a convertir-se en l'epicentre de la tecnologia global. El Mobile World Congress (MWC26) va reunir 105.000 assistents de 207 països, prop de 2.900 expositors i més de 1.700 ponents, confirmant el pes de l'esdeveniment com un dels principals fòrums de debat del sector digital.
Però més enllà dels anuncis i les demostracions tecnològiques, l'edició d'enguany va deixar una sensació compartida entre analistes i directius: la indústria avança ràpid en tecnologia, però continua buscant com convertir aquest avanç en creixement real.
La intel·ligència artificial impulsa la nova fase de la indústria
La intel·ligència artificial va ser, sense discussió, la gran protagonista del congrés. Des de models lingüístics fins a robòtica, la IA va ser present en gairebé tots els panells i presentacions. Per al sector de les telecomunicacions, la seva aplicació ja està transformant la gestió de les xarxes, permetent automatitzar processos, millorar l'eficiència operativa i reduir costos.
Però també va quedar clar que l'eficiència per si sola no n'hi ha prou. Durant diverses sessions organitzades per la GSMA, els experts van insistir que el veritable desafiament consisteix a transformar la intel·ligència artificial en noves fonts d'ingressos. Com va resumir Peter Jarich, de GSMA Intelligence, “la indústria necessita anar més enllà de l'ús de la IA únicament per reduir costos i començar a demostrar el seu valor en els ingressos”. En altres paraules: el creixement no s'aconsegueix només estalviant.
El dilema de la rendibilitat i la competitivitat
Aquest debat connecta directament amb una de les grans preocupacions del sector. Després d'anys de fortes inversions en infraestructures —especialment en el desplegament del 5G— les operadores continuen enfrontant-se a un dilema de rendibilitat. Les xarxes són cada vegada més avançades, però bona part del valor econòmic que hi circula acaba en mans de plataformes digitals i serveis de tercers.
Per això, el congrés va deixar una conclusió bastant clara: l'eficiència operativa ja no és suficient per sostenir el balanç de les telecos. El debat ha evolucionat des de la capacitat tècnica de les xarxes cap a la viabilitat del model de negoci. Els operadors, històricament responsables de la infraestructura digital, busquen ara com evitar quedar relegats a simples proveïdors de connectivitat.
En paral·lel, no van faltar veus del sector van alertar sobre la necessitat de reforçar la competitivitat tecnològica d'Europa i garantir un marc regulador que incentivi la inversió en infraestructures digitals, considerades cada vegada més com un element estratègic per al creixement econòmic i l'autonomia tecnològica del continent.
Des de la patronal tecnològica DigitalES recorden que “la digitalització es basa en una base molt tangible: xarxes, centres de dades, infraestructures i talent tecnològic. Si volem que la intel·ligència artificial i els nous serveis digitals generin creixement i ocupació a Europa, necessitem un ecosistema que incentivi la inversió en aquesta infraestructura crítica i que permeti transformar la innovació tecnològica en prosperitat econòmica i social”.
Desafiaments socials i de seguretat
La intel·ligència artificial també va obrir altres debats d'abast global. Un d'ells va ser la bretxa lingüística de la IA. En una sessió celebrada a l'escenari Turing, experts van recordar que, dels més de 7.000 idiomes existents al món, menys de vint compten actualment amb models d'IA d'alt rendiment. Això planteja el risc que milers de milions de persones quedin fora de les oportunitats econòmiques i educatives que ofereix aquesta tecnologia.
La robòtica va ser un altre dels temes analitzats. Kate Darling, investigadora i autora especialitzada en la relació entre humans i màquines, va advertir que les expectatives sobre els robots solen ser excessives. Segons va explicar, el seu valor real no està a imitar les persones, sinó a complementar les capacitats humanes mitjançant tasques específiques en les quals les màquines poden destacar.
Juntament amb els debats tecnològics, el congrés també va abordar un problema cada vegada més urgent per a l'ecosistema digital: les estafes i el frau en línia. Amb milers de milions de dòlars perduts cada any per suplantacions d'identitat i atacs d'enginyeria social, els experts van coincidir que es tracta d'una amenaça global que exigeix una major cooperació entre operadors, plataformes i autoritats. Com va advertir el director de tecnologia de la GSMA, Alex Sinclair, “el frau no coneix fronteres internacionals”.
El vintè aniversari del Mobile World Congress (MWC26) a Barcelona reflecteix el moment de transició que viu la indústria. Mai no hi ha hagut tanta capacitat tecnològica ni xarxes tan avançades, i l'economia digital té avui un pes molt més gran que fa dues dècades. Tanmateix, el desafiament continua sent el mateix: transformar aquest potencial tecnològic en un model de negoci sostenible.