El Banc Central Europeu (BCE) ha optat per la cautela i ha decidit mantenir sense canvis els tipus d'interès a l'eurozona, en un context marcat per l'encariment de l'energia i la creixent incertesa econòmica derivada de la guerra a Orient Mitjà.
El Consell de Govern de la institució monetària va acordar aquest dijous conservar la facilitat de dipòsit en el 2%, les operacions principals de finançament en el 2,15% i la facilitat marginal de crèdit en el 2,40%, perllongant així la pausa iniciada després del final del cicle de retallades aplicat el 2025.
La decisió arriba en un moment especialment delicat per a l'economia europea. El conflicte a l'Iran i l'escalada regional han provocat un repunt dels preus energètics, una variable especialment sensible per a una economia encara dependent del cost del gas i del petroli importats.
L'energia torna a tensionar la inflació
En el seu comunicat, el BCE reconeix que el conflicte bèl·lic està generant noves pressions inflacionistes: “La guerra a Orient Pròxim ha donat lloc a un acusat increment dels preus de l'energia, impulsant la inflació i afectant el clima econòmic”.
La institució considera que l'impacte definitiu dependrà de quant es prolongui la crisi geopolítica i de si l'augment de costos acaba traslladant-se a altres sectors de l'economia. El temor principal és l'anomenat “efecte de segona volta”, és a dir, que empreses i serveis repercuteixin l'increment energètic en béns de consum i salaris, consolidant així una inflació més persistent.
Un equilibri difícil
La decisió del BCE reflecteix el complex equilibri que travessa la política monetària europea. Per una banda, la inflació va tornar a accelerar-se fins al 3% a l'abril, allunyant-se de l'objectiu del 2% fixat per l'autoritat monetària. Per l'altra, l'economia de l'eurozona mostra símptomes d'esgotament.
El creixement econòmic amb prou feines va avançar un 0,1% durant el primer trimestre de l'any, alimentant el temor a un escenari d'estanflació, és a dir, creixement baix combinat amb inflació elevada.
El BCE considera, tanmateix, que l'economia europea manté certa capacitat de resistència i recorda que les expectatives d'inflació a llarg termini segueixen relativament estabilitzades.
Una pausa compartida pels grans bancs centrals
La prudència del BCE no és una excepció. Els principals bancs centrals del món han optat també per esperar abans de modificar les seves polítiques monetàries. El Banc d'Anglaterra manté els tipus en el 3,75%, la Reserva Federal dels Estats Units dins d'unanell entre el 3,50% i el 3,75% i el Banc del Japó en taxa propera al 0,75%.
La decisió del BCE significa que, per ara, no hi haurà canvis immediats en el cost del crèdit.
Per a les llars europees, això implica que les hipoteques variables seguiran movent-se en nivells similars als actuals, mentre que els préstecs al consum i la finançament empresarial mantindran condicions relativament estables.
Tanmateix, l'estabilitat monetària no elimina els riscos. L'encariment de l'energia podria traduir-se en noves pujades de preus en transport, alimentació o subministraments bàsics, reduint el poder adquisitiu de les llars.
L'entitat insisteix que continuarà aplicant un enfocament “dependent de les dades”, avaluant l'evolució econòmica reunió a reunió.