El petrol Brent, referència per a Europa, avançava prop d'un 4% a les 8.10 hores i se situava per sobre dels 104 dòlars per barril abans que arrenqués la negociació a les Borses del Vell Continent, molt lluny dels 72 dòlars en què es movia abans de l'atac sobre l'Iran per part dels Estats Units i Israel.
Al mateix temps, el barril de West Texas Intermediate (WTI), referència als Estats Units, repuntava gairebé un 5%, fins als 96,95 dòlars.
Durant la sessió d'aquest dimarts, el Brent ha arribat a situar-se pràcticament en els 105 dòlars, després d'haver conclòs dilluns lleugerament per sobre dels 100 dòlars.
La setmana passada, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) va acordar posar al mercat 400 milions de barrils procedents de les seves reserves estratègiques, la major alliberació de la seva història, amb l'objectiu d'alleujar les pressions alcistes sobre el cru. Dins d'aquest pla, els Estats Units aportaran 172 milions de barrils. A finals d'aquesta setmana començaran a incorporar-se al mercat els primers 86 milions de barrils de petroli que alliberaran els Estats Units de la seva reserva estratègica.
Les cotitzacions del cru, extremadament volàtils en els últims dies —el Brent va arribar a assolir els 119 dòlars fa tot just una setmana—, estan condicionades per la possibilitat que la guerra es prolongui més del previst i per les tensions a l'estret d'Ormuz, escenari de diversos atacs a petroliers des de l'inici de l'ofensiva.
La clau, l'estret d'Ormuz
L'estret d'Ormuz constitueix un pas marítim clau pel qual transita entorn d'una cinquena part del comerç mundial de petroli per mar, a més d'un volum significatiu de gas natural liquat i fertilitzants.
La pràctica paralització del tràfic de vaixells en aquesta zona ha forçat els productors del Golf a retallar el bombament, cosa que al seu torn està alimentant l'escalada del preu del cru i del gas natural.
En aquest escenari, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha alertat que els socis de l'OTAN s'enfronten a un "molt mal futur" si no col·laboren amb Washington per restablir el trànsit al corredor marítim bloquejat per l'Iran.
Europa es resiste
No obstant això, els ministres d'Exteriors de la Unió Europea han rebutjat l'enviament de fragates per intentar reobrir l'estret d'Ormuz, tot i que han subratllat la necessitat de garantir el pas dels vaixells.
Els responsables de la diplomàcia dels Vint-i-set consideren inviable desplegar vaixells de guerra europeus per forçar la reobertura de l'estret i s'inclinen per la cautela i la negociació política, mostrant a més dubtes sobre l'opció d'ampliar el mandat de la missió naval europea “Aspides” a aquesta zona.
Tot això es produeix després que l'Alta Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Kaja Kallas, plantegés als 27 ministres reformular l'operació naval de la UE “Aspides” —creada inicialment per frenar els atacs dels rebels houthis del Iemen contra el transport marítim a la mar Roja—, o fins i tot impulsar una missió organitzada per les Nacions Unides per mantenir obert l'estret d'Ormuz.
El Consell de la Organització Marítima Internacional (OMI) celebrarà demà i demà passat una reunió "extraordinària" per analitzar l'impacte del bloqueig a l'estret d'Ormuz sobre el transport marítim i la inestabilitat generada a la regió pels atacs de l'Iran contra països del Golf en resposta a l'ofensiva dels Estats Units i Israel en territori iranià.
La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assumit en els últims dies l'autoria de diversos atacs contra embarcacions a l'estret d'Ormuz, en el marc de la seva reacció a l'ofensiva llançada el 28 de febrer pels Estats Units i Israel contra el país.
En les últimes hores, l'impacte d'un dron ha provocat un incendi en el jaciment de gas natural de Shah, a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), mentre que les autoritats marítimes del Regne Unit han comunicat que un projectil d'origen no identificat ha impactat un vaixell cisterna que estava fondejat a 23 milles nàutiques —uns 37 quilòmetres— a l'est de Fujaira, al sud d'Emirats Àrabs Units i en ple golf d'Oman.
Les Borses europees anticipen descensos
En aquest context, a Wall Street, el Dow Jones i el Nasdaq van tancar aquest dilluns en terreny positiu, amb avanços del 0,8% i de l'1,2%, respectivament.
Per la seva banda, les grans places asiàtiques mostraven aquest dimarts un comportament mixt. El Nikkei japonès va acabar la sessió amb una caiguda del 0,2%, mentre que el Kospi sud-coreà va repuntar un 1,6%. L'índex Hang Seng de Hong Kong sumava un 0,2% i la Borsa de Xangai retrocedia una mica més del 0,8%.
A Europa, els principals parquets apunten a un inici de jornada en vermell, amb descensos superiors al 0,3%. L'Ibex 35, que dilluns va concloure per sobre dels 17.000 punts, podria perdre aquest nivell en l'obertura d'avui.