Espanya ha tornat a desmarcar-se de la frenada econòmica internacional. En ple impacte de la guerra a l'Orient Pròxim, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l'economia espanyola mantingui el pols i lideri el creixement entre les grans potències europees durant cinc anys consecutius, consolidant una tendència que va arrencar després de la pandèmia.
L'organisme situa l'avanç del PIB en el 2,1% per al 2026, una xifra inferior al 2,8% de l'any anterior i dues dècimes per sota de la seva previsió de gener, reflex de l'impacte del conflicte al golf després de l'escalada entre els Estats Units, Israel i l'Iran. Tot i així, Espanya no només resisteix, sinó que manté avantatge davant dels seus socis.
Una desacceleració continguda en un context advers
L'informe dirigit per Kristalina Georgieva confirma que l'economia espanyola no és immune a l'impacte de la guerra: creixerà menys, generarà menys ocupació i patirà més pressió inflacionista. Tanmateix, l'ajust és moderat en comparació amb el deteriorament previst per a altres economies avançades.
Per al 2027, el creixement es moderarà fins a l'1,8%, en línia amb el context internacional, però suficient per mantenir Espanya al capdavant dins de la Unió Europea.
Avantatge davant de les grans economies europees
Mentre Espanya manté un creixement sòlid, les principals economies del continent avancen a un ritme molt més feble. Alemanya amb prou feines aconseguirà créixer un 0,8% enguany, llastada per la feblesa de la seva indústria, mentre França es quedarà en el 0,9% i Itàlia amb prou feines assolirà el 0,5%.
Aquest diferencial consolida una tendència estructural: Espanya encadenarà un lustre liderant el creixement entre les grans economies europees, per davant també de països com els Països Baixos o Àustria, en un escenari de desacceleració generalitzada.
Ocupació forta i comptes públics més equilibrats
L'FMI destaca que l'economia espanyola arriba més ben preparada a aquesta nova crisi que en episodis anteriors. El mercat laboral manté la seva fortalesa i la taxa d'atur caurà fins al 9,8%, el seu nivell més baix des d'abans de la crisi del 2008, tot i que l'organisme no preveu millores addicionals significatives a curt termini.
A això s'hi suma una millora progressiva dels comptes públics, amb un dèficit en reducció i una balança per compte corrent que es mantindrà en positiu, tot i que amb menys intensitat en els pròxims anys.
La amenaça energètica i el risc inflacionari
Malgrat aquest millor posicionament, el principal risc continua estant fora de les fronteres. La guerra al golf Pèrsic ha reactivat les tensions sobre els preus de l'energia, especialment després de les amenaces sobre el trànsit per l'estret d'Ormuz, una artèria clau per la qual circula una part substancial del petroli i el gas mundial.
L'encariment energètic ja comença a traslladar-se als preus. A Espanya, la inflació ha repuntat fins al 3,4%, el nivell més alt des del 2022, i podria escalar molt més si el conflicte es prolonga. El risc, adverteixen diferents organismes, és clar: una espiral de preus que erosioni el consum i freni el creixement.
Un model econòmic més resistent, però no immune
L'economia espanyola ha demostrat una notable capacitat de recuperació des de la pandèmia, impulsada pel turisme, els fons europeus i un sistema energètic més diversificat, amb més pes de les renovables. Aquest últim factor ha permès amortir parcialment l'impacte de l'encariment del gas enfront d'altres països europeus, segons l'organisme.
No obstant això, l'FMI insisteix en la necessitat de prudència. L'evolució del conflicte serà determinant i podria alterar ràpidament l'escenari. L'augment sostingut dels preus energètics no només pressionaria la inflació, sinó que també debilitaria el consum, principal motor del creixement.
Ajudes públiques i marge de maniobra limitat
Davant d'aquest context, el Govern de Pedro Sánchez ha desplegat un nou paquet d'ajudes per amortir l'impacte sobre llars i empreses, seguint l'estratègia aplicada en crisis anteriors. No obstant això, l'FMI adverteix que aquestes mesures han de ser temporals i selectives, en un moment en què el marge fiscal és cada vegada més estret.
El diagnòstic final apunta a una economia que resisteix millor que els seus veïns, però continua exposada a un entorn internacional volàtil. Espanya manté velocitat de creuer, però el rumb dependrà, en gran mesura, del que passi a milers de quilòmetres, en un conflicte que amenaça de reconfigurar l'equilibri econòmic global.