El Govern ha valorat positivament que el Fons Monetari Internacional (FMI) anticipi que Espanya continuarà encapçalant el creixement econòmic entre les principals economies de la zona de l'euro el 2026 i el 2027, malgrat l'impacte de la guerra a l'Iran.
"El diferencial amb els nostres socis europeus segons l'escenari central de les previsions continua sent ampli", han destacat des del Departament que dirigeix Carlos Cuerpo, després de la publicació aquest dimarts del "Panorama Econòmic Mundial" de l'FMI.
D'acord amb les noves projeccions de l'organisme internacional, el PIB espanyol augmentarà un 2,1% el 2026, clarament per sobre de l'1,1% previst per al conjunt de la zona de l'euro. Per al 2027, l'FMI calcula que l'economia espanyola creixerà un 1,8%, enfront de l'1,2% estimat per a l'eurozona. A més, el Fons preveu una inflació mitjana del 3% a Espanya el 2026.
Pel que fa al mercat laboral, l'FMI preveu que la taxa d'atur a Espanya es mantingui per sota del 10% tant el 2026 com el 2027, cosa que, a parer de l'organisme, consolida la senda de millora continuada observada en els últims anys.
L'Executiu subratlla que Espanya encara el "xoc" derivat del conflicte a l'Orient Mitjà des d'una posició de fortalesa, recolzada en la intensa creació d'ocupació. Aquest dinamisme del mercat laboral és, segons el Govern, un dels factors clau que expliquen el millor comportament relatiu de l'economia espanyola enfront de la resta de la zona de l'euro en un context d'elevada incertesa global.
Aquesta "solidesa" ha permès al Govern activar el pla fiscal de xoc de 5.000 milions --més 2.000 milions en avals-- amb l'objectiu de protegir llars i empreses davant les tensions derivades del conflicte.
D'acord amb els càlculs de l'Executiu, les mesures aplicades des del 20 de març --centrades en combustibles i fertilitzants-- tindran un impacte directe de fins a un punt percentual en la moderació de la inflació d'abril, maig i juny, contribuint a més a evitar efectes de segona ronda en la cistella de la compra.