L'actual bo social elèctric, en marxa des de fa més d'una dècada, podria tenir els dies comptats tal com el coneixem. Un estudi de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) planteja reformar a fons aquest sistema d'ajuts per a llars vulnerables i avançar cap a un xec energètic més ampli, basat sobretot en la renda i pensat per cobrir totes les despeses energètiques de la llar. La proposta busca simplificar el model, millorar el seu caràcter redistributiu i garantir que els ajuts arribin realment a qui més ho necessita.
El bo social aplicat a la factura de l'electricitat va néixer el 2009, tot i que la seva estructura actual es va definir en gran mesura amb l'aprovació del Reial Decret 897/2017, que va establir el marc vigent per protegir els consumidors vulnerables. Des d'aleshores, les reformes han estat puntuals i s'han centrat principalment en tres aspectes: els criteris per determinar qui pot accedir a l'ajuda, els percentatges de descompte aplicats a la factura i el sistema de finançament del mateix bo.
Qui rep el bo social?
Un nou estudi publicat per Fedea i elaborat per l'economista Diego Rodríguez, professor de la Universitat Complutense de Madrid, analitza com funciona avui aquest instrument de suport a les llars amb dificultats per pagar l'energia. El treball parteix d'una idea clara: existeix un problema real d'assequibilitat energètica que afecta el benestar de determinades llars i que justifica l'existència de mecanismes de transferència de renda, acompanyats de mesures reguladores que garanteixin l'accés al subministrament.
L'informe examina, en primer lloc, qui rep realment el bo social elèctric. Segons l'anàlisi, el sistema actual combina criteris basats en la renda amb altres que no en depenen directament, cosa que introdueix distorsions entre la vulnerabilitat econòmica real i la concessió efectiva de l'ajuda.
Un dels exemples més clars és el criteri de família nombrosa, que en el model actual actua com a condició suficient per accedir al bo social. Segons l'autor, aquest disseny debilita el caràcter redistributiu de la mesura, ja que permet que llars que no es troben entre els més vulnerables des del punt de vista econòmic rebin l'ajuda. Aquest criteri també genera diferències territorials, ja que en algunes comunitats autònomes el pes dels beneficiaris que accedeixen al bo per ser família nombrosa és especialment elevat.
Per això, Rodríguez defensa revisar els criteris d'elegibilitat perquè l'accés depengui exclusivament de la renda, mantenint ajustos per mida de la llar mitjançant escales d'equivalència. En aquesta línia, l'informe valora positivament l'orientació que planteja l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2026-2030, que contempla eliminar el criteri de família nombrosa com a via automàtica d'accés al bo.
Distribució de l'ajuda
L'estudi també analitza com es distribueix l'ajuda segons el nivell d'ingressos. A partir de dades de l'Enquesta de Condicions de Vida, s'observa que la cobertura del bo social ha augmentat entre 2021 i 2025 en tots els nivells de renda, en gran mesura gràcies a l'ampliació dels criteris d'accés durant la crisi energètica.
Tanmateix, el problema persisteix on més s'hauria de concentrar l'ajuda. La cobertura continua sent relativament baixa entre les llars amb menors ingressos, especialment en els dos primers decils de renda, mentre que en els nivells superiors és pràcticament completa. De fet, el percentatge de llars beneficiàries ha augmentat en els decils més alts, cosa que suggereix que el disseny actual redueix la capacitat redistributiva de l'instrument.
Un altre aspecte que examina el treball és com es finança el bo social. El sistema no ha estat exempt de controvèrsies jurídiques. El Tribunal Suprem va anul·lar en dues ocasions els mecanismes de finançament per considerar que vulneraven el principi de no discriminació entre els agents del sector elèctric.
El repartiment del cost
Actualment, el cost es reparteix entre empreses de generació, transport, distribució i comercialització, a més dels consumidors directes. No obstant això, l'informe recorda que, en la pràctica, aquest cost acaba traslladant-se al conjunt dels consumidors a través del sistema elèctric.
Més enllà del bo social, l'estudi planteja una qüestió de fons: si té sentit mantenir una aproximació fragmentada a la pobresa energètica o si seria preferible avançar cap a un instrument integrat que abasti tots els consums energètics de la llar.
Aquesta reflexió pren encara més importància en un context en què comença a reconèixer-se també l'anomenada pobresa energètica en el transport. A més, la futura implantació de l'ETS2, el sistema europeu que estendrà el preu del CO₂ a combustibles usats en calefacció i transport, podria augmentar els costos energètics per a les llars i obligarà a reforçar els mecanismes de compensació per als més vulnerables.
De l'ingrés mínim vital al xec energètic
El treball planteja dos possibles camins per reformar el sistema d'ajuts. El primer consistiria a incorporar un complement energètic a l'Ingrés Mínim Vital (IMV). Tanmateix, l'autor adverteix que el nombre de beneficiaris de l'IMV és actualment molt menor que el del bo social. A més, integrar aquest ajut en una prestació general de renda podria reduir la capacitat del sistema per tenir en compte factors específics, com el clima o la localització de la llar.
La segona opció seria crear un xec energètic que cobreixi el conjunt dels consums energètics domèstics, inclosos aquells que no depenen d'un contracte de subministrament, com els combustibles per a calefacció o transport. Aquest xec es determinaria en funció de la renda, la grandària de la llar, determinades situacions d'especial vulnerabilitat i la localització geogràfica, i es concediria preferentment de manera automàtica per les administracions públiques.
El seu finançament podria procedir d'una combinació de recursos pressupostaris, aportacions del sector energètic i fons europeus, en particular del Fons Social per al Clima. Una altra possibilitat seria canalitzar l'ajuda a través de l'IRPF en forma de crèdit fiscal reemborsable, és a dir, un mecanisme similar a un impost negatiu sobre la renda comparable a l'actual deducció per maternitat.