La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha indicat que, dins del paquet fiscal que prepara el Govern per amortir l'impacte de la crisi derivada del conflicte a l'Iran, s'està valorant de nou una reducció de l'IVA de l'electricitat, tal com ja es va fer durant l'anterior crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna.
Després d'una reunió amb el president del Reial Institut Elcano, José Juan Ruiz, i el seu equip, Aagesen va explicar davant els mitjans que l'Executiu continua treballant "sense descans" en un "pla de resposta integral" davant la crisi, que sigui "solvent, conjuntural, estructural" i que aconsegueixi el major suport possible.
Va subratllar que la intenció és que aquest conjunt de mesures "pugui arribar com més aviat millor a tot el teixit productiu, a tots els ciutadans, llars i als diferents sectors que s'estan veient més afectats" per la situació actual.
En aquesta línia, la responsable de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va considerar també "fonamental" que el pla que finalment es presenti compti amb el major consens".
Sense oferir gaires més detalls, la ministra va apuntar que aquest "esquelet" del pla de mesures que ahir es va presentar als agents socials i en el qual treballa l'Executiu inclourà eines de caràcter fiscal.
En aquest context, va insistir que el Govern està "monitoritzant de manera constant la situació" per ajustar les seves decisions a l'efecte real de l'encariment dels mercats energètics.
Prioritat per als sectors professionals més colpejats
Aagesen va remarcar que, en una primera etapa, l'Executiu ha centrat la seva atenció en els professionals "més afectats", en especial transportistes, agricultura, pesca i logística, en haver-se detectat "des de ja aquest impacte" en la seva activitat.
No obstant, va admetre que l'alça dels carburants s'està traslladant també al conjunt de la població. "Per tant, reaccionarem amb un paquet de mesures que sigui solvent, conjuntural i estructural".
Segons va detallar, el pla per encarar la crisi derivada de la tensió a l'Orient Pròxim s'articularà en "quatre grans pilars": mesures conjunturals; un bloc d'escut social i protecció als col·lectius més vulnerables i als professionals; altres actuacions de "calat més general fiscals" i, finalment, mesures antifrau, que es complementaran amb reformes de caràcter estructural.
Així mateix, la vicepresidenta tercera va defensar la importància de continuar "aprofundint en la sobirania energètica" i en la feina iniciada el 2018 per accelerar el desplegament de les energies renovables.
Al mateix temps, va llançar un missatge de prudència sobre possibles pujades addicionals dels combustibles, recordant que l'evolució actual dels mercats no reprodueix l'escenari viscut amb la invasió d'Ucraïna. "El que vam veure en la guerra d'Ucraïna van ser 120 dies del preu del cru per sobre de 100 dòlars el barril, i això no ha passat en aquest moment", va dir.
Reforç de la vigilància sobre els carburants
Aagesen va afegir que el Govern ha demanat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) intensificar el control sobre els preus dels carburants a les estacions de servei davant l'augment de la volatilitat en els mercats, sense que, per ara, s'hagin detectat abusos.
"Aquestes més de 12.600 gasolineres estan sent constantment monitoritzades i el que faran és amb caràcter setmanal emetre un informe, que abans era amb caràcter mensual i estaran pendents de qualsevol pràctica abusiva. De moment no ens han informat de l'evidència de cap d'elles", va assenyalar.
Malgrat això, va advertir que, en funció de com evolucioni l'escalada i del context en cada moment, el pla d'actuació podrà intensificar-se. "Però el que esperem també és que el que veurem és una desescalada. Una baixada d'aquesta intensitat i aquest conflicte. Això és el que esperem", va asseverar.
Renovables com a eix davant del debat nuclear
En relació amb el debat obert a Alemanya sobre el tancament de les seves centrals nuclears, Aagesen va reiterar que Espanya mantindrà el seu full de ruta basat en les energies renovables.
"Tenim una clara aposta, una aposta ferma, una aposta guanyadora que s'ha demostrat que això és el que ens dona independència energètica, autonomia, una energia autòctona més competitiva, més barata que són les energies renovables", va dir.
Va recalcar que, en un context de forta volatilitat de preus, Espanya es troba en millor posició que altres països europeus gràcies a aquesta aposta per les tecnologies "verdes".
Així mateix, va recordar que el calendari de tancament de les centrals nuclears es va dissenyar "sota un calendari que van fixar les mateixes empreses energètiques". "Durant tots aquests anys li puc assegurar que aquestes empreses energètiques el que estan fent és invertir en renovables, en generació renovable, en aposta per l'emmagatzematge, en aposta per l'hidrogen renovable, precisament perquè és on tenim on guanyar al nostre país", va manifestar.