Els conductors de cotxes de gasolina seran els més perjudicats per les pujades de preus derivades de la guerra a l'Iran, segons una anàlisi de T&E. Amb el petroli superant els 100 dòlars per barril, el cost addicional de repostar un vehicle de combustió pot multiplicar per cinc l'increment que suposa recarregar un cotxe elèctric.
A T&E expliquen que recórrer 100 quilòmetres amb un cotxe de gasolina ja assoleix un cost mitjà de 14,20 euros, cosa que suposa un augment de 3,80 euros. En contrast, recarregar un vehicle elèctric costa 6,50 euros per cada 100 quilòmetres, amb un increment molt més contingut de 0,70 euros a causa de l'encariment de l'electricitat.
“Aquesta diferència evidencia com les crisis energètiques impacten de forma molt més intensa en els combustibles fòssils que en l'electricitat, marcant una bretxa creixent entre ambdós models de mobilitat”, apunten en l'anàlisi.
Empreses i flotes: el sobrecost es dispara
L'impacte econòmic és encara més gran en el cas de les flotes empresarials, on el volum de quilòmetres recorreguts multiplica l'efecte de la pujada de preus. Segons l'informe, cada cotxe de gasolina d'empresa suposarà un cost addicional de 89 euros al mes.
En canvi, els vehicles elèctrics dins d'aquestes mateixes flotes amb prou feines registren un increment de 16 euros mensuals. Aquesta diferència reforça “el paper de l'electrificació com a eina per reduir l'exposició a la volatilitat energètica”, subratllen a T&E.
A més, l'informe subratlla que les flotes corporatives són clau en el mercat, ja que constitueixen la principal font de vehicles de segona mà, cosa que amplifica l'impacte de qualsevol canvi en aquest segment.
En aquest sentit, el debat actual també inclou la electrificació de les flotes empresarials. Els objectius plantejats per la Comissió es limiten a seguir la tendència del mercat i no serien suficients per accelerar el canvi, sostenen els autors de l'informe.
Un reforç d'aquestes metes permetria que, el 2035, “arribessin al mercat de segona mà 3,6 milions de vehicles elèctrics addicionals, facilitant l'accés a opcions més assequibles per als consumidors”, comenten.
En aquest context, des de T&E insisteixen que “les normes d'emissions de CO₂ són clau per obligar els fabricants a oferir més vehicles elèctrics a preus competitius. Les decisions legislatives que s'adoptin ara tindran un impacte directe tant en la transició energètica com en el cost que afronten els ciutadans davant futures crisi del petroli”.
El Paquet de l'Automòbil i el pols polític a la UE
El context d'aquestes xifres coincideix amb un moment clau a Brussel·les. Els ministres de Medi Ambient de la Unió Europea debaten la proposta de la Comissió Europea per rebaixar els objectius d'emissions de CO₂ dins del denominat “Paquet de l'Automòbil”.
Tal com recull l'anàlisi, la Comissió va proposar el desembre passat flexibilitzar aquests objectius per a turismes i fixar metes d'electrificació per a grans flotes. Tanmateix, alguns líders europeus, com Friedrich Merz i Giorgia Meloni, defensen anar més enllà i suavitzar encara més les normes, a més d'oposar-se als objectius per a flotes.
Aquesta rebaixa normativa, adverteixen a T&E, “endarreriria la transició cap al vehicle elèctric i perllongaria la dependència del petroli, en un moment d’especial vulnerabilitat geopolítica”.
L'informe posa xifres a aquesta dependència: la Unió Europea va importar el 2025 al voltant de 1.000 milions de barrils de petroli destinats al transport per carretera, amb un cost total de 67.000 milions d'euros.
Davant d'això, els 8 milions de vehicles elèctrics ja en circulació van permetre estalviar 46 milions de barrils de petroli, cosa que equival a 2.900 milions d'euros en importacions evitades.
A més, detallen, reforçar l'ambició del ‘Paquet de l'Automòbil’ permetria reduir les importacions de petroli en 45.000 milions d'euros entre 2026 i 2035, en comparació amb un escenari de rebaixa d'objectius.