La guerra a l'Iran continua posant en alerta els mercats internacionals. Aquest dilluns, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat les seves previsions de creixement mundial i ha advertit que el conflicte a l'Orient Mitjà podria empènyer l'economia global cap a una nova recessió.
L'organisme situa ara l'avanç del PIB global en el el 3,1% per al 2026, dues dècimes per sota del que es preveia a començaments d'any, en un context marcat per la incertesa després dels atacs d'Israel i els Estats Units contra l'Iran.
En aquest escenari, Espanya es desmarca de la frenada global i manté el pols econòmic, amb un creixement del 2,1% el 2026 i de l'1,8% el 2027 que confirmen el mateix càlcul avançat fa tot just tres setmanes, tot i que rebaixen en dues dècimes les estimacions publicades al gener.
Un escenari global marcat per la incertesa
L'informe, presentat a Washington sota la direcció de Kristalina Georgieva, introdueix per primera vegada l'impacte directe del conflicte en els seus càlculs i abandona el seu tradicional "escenari base" per optar per un marc més incert. Els tècnics de l'FMI reconeixen que l'evolució de la guerra condiciona qualsevol previsió i plantegen diferents escenaris que reflecteixen fins a quin punt l'economia mundial es mou en terreny inestable.
En el supòsit que el conflicte sigui limitat i de curta durada, el creixement global es mantindria en nivells moderats, tot just per damunt del 3%. Tanmateix, el panorama canvia de manera significativa si la guerra es perllonga i pressiona a l'alça els preus de l'energia.
De la frenada econòmica al risc de recessió
En aquest cas, l'alentiment seria més intens, i en l'escenari més sever, amb el petroli i el gas disparats i un efecte directe sobre els aliments, l'economia mundial quedaria a la vora d'una recessió, amb un creixement entorn del 2%, un llindar que històricament ha coincidit amb episodis de crisi com el provocat per la pandèmia de la COVID-19.
L'FMI deixa clar que el factor energètic torna a situar-se al centre del risc econòmic global, amb capacitat per arrossegar inflació, consum i inversió.
Europa: exposada davant el conflicte
Europa apareix com una de les regions més vulnerables a aquest deteriorament. La Unió Europea veuria com el seu creixement es refreda fins al 1,1% el 2026, llastada per l'impacte energètic i la debilitat industrial. Economies com Alemanya, França o Itàlia amb prou feines aconseguirien avenços modestos.
L'organisme subratlla que l'encariment de l'energia, intensificat des de la guerra d'Ucraïna, continua actuant com un llast estructural, especialment per al sector manufacturer europeu.
Inflació i advertiment als bancs centrals
Més enllà del creixement, l'FMI posa el focus en els riscos per a l'estabilitat econòmica. La inflació podria repuntar si el conflicte s'enquista, obligant els bancs centrals a intervenir amb cautela. El missatge és clar, han d'estar preparats per actuar, però evitant decisions precipitades que puguin sufocar la recuperació.
Al mateix temps, l'organisme adverteix d'un deteriorament progressiu de les finances públiques. Les ajudes per amortir la crisi, la desacceleració econòmica i l'augment del cost del deute estan reduint el marge de maniobra dels governs.
En aquest context, insisteix en la necessitat de reconstruir espai fiscal, especialment en un moment en què la despesa es veu pressionada per factors estructurals com l'envelliment de la població o l'augment de la inversió en defensa.
Un equilibri econòmic cada cop més fràgil
El diagnòstic final del Fons Monetari Internacional dibuixa una economia global en equilibri precari, on els riscos s'inclinen clarament a la baixa. L'evolució de la guerra a l'Orient Mitjà serà determinant, però no l'únic factor.
La capacitat de les economies per adaptar-se, impulsar la productivitat i aprofitar avenços com la intel·ligència artificial marcarà la diferència entre una simple desacceleració i una nova crisi global.