La tensió geopolítica a Orient Pròxim torna a tenir conseqüències directes en l'economia europea a través del mercat energètic. El preu del petroli, que rondava els 60 dòlars per barril, ha superat els 110 dòlars en tot just deu dies, tot i que posteriorment ha registrat una caiguda d'uns 20 dòlars fins a situar-se al voltant dels 80 en qüestió d'hores. Cadascun d'aquests moviments del cru té efectes immediats en l'economia europea: més pressió sobre la inflació, nous dubtes sobre la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) i un impacte potencial sobre l'economia domèstica, que pot tenir el seu efecte en les hipoteques.
“L’energia és el primer esglaó. Quan aquesta peça es mou, tota la resta comença a trontollar”, resumeix Olivia Feldman, economista i cofundadora de HelpMyCash. El mecanisme, explica, és directe: si el preu del petroli puja i es manté elevat, s’encareix l’energia, cosa que al seu torn augmenta el cost del transport de mercaderies, de la producció d’aliments, de la fabricació de béns o de la calefacció d’edificis.
Notícia destacada
El Govern es pren el seu temps i tempteja el Congrés abans d'aprovar el seu pla anticrisi
3 minuts
Aquest increment acaba traslladant-se al preu final que paguen els consumidors. “Això és inflació”, assenyala Feldman. “No és un concepte abstracte: és simplement que cada vegada necessites més diners per comprar el mateix”.
Europa feia anys que intentava tancar el capítol inflacionari que va seguir la pandèmia i la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna. Tanmateix, l'encariment del petroli amenaça ara de reobrir aquest escenari de pressió sobre els preus.
El dilema del Banc Central Europeu
En aquest context, com expliquen a HelpMyCash, l'atenció dels mercats es dirigeix cap a Frankfurt, seu del Banc Central Europeu. El BCE té com a mandat mantenir l'estabilitat de preus a la Unió Europea, cosa que es tradueix en una inflació propera al 2%, i la seva principal eina per aconseguir-ho són els tipus d'interès.
Fins fa poques setmanes, els mercats donaven per fet que els tipus es mantindrien estables al voltant del 2% durant el 2026. Tanmateix, la volatilitat en el mercat energètic ha canviat les previsions. “Si el conflicte es perllonga durant mesos i la inflació torna a repuntar, el BCE podria veure's obligat a apujar tipus una altra vegada”, adverteix Feldman. De fet, alguns analistes, entre ells Goldman Sachs, ja contemplen dues possibles pujades en la segona meitat de l'any, amb una primera entre juny o juliol i una altra al setembre.
El problema és que cap de les opcions resulta senzilla. Apujar els tipus pot ajudar a contenir la inflació, però també alenteix l'activitat econòmica, en un moment en què grans economies europees com Alemanya o França no travessen el seu període de major dinamisme.
L'euríbor reacciona i les hipoteques ho noten
Els mercats financers solen anticipar-se a les decisions dels bancs centrals. Aquesta reacció ja s'ha reflectit en l'euríbor, l'índex al qual estan lligades la majoria d'hipoteques variables a Espanya. En una setmana ha passat del 2,22% al 2,31%, el seu nivell més alt des del març del 2025, i els mercats de futurs apunten que podria acostar-se al 2,5% a finals d'any.
“No estem en els nivells de tensió de 2023 o 2024, quan l'euríbor va arribar al 4%”, matisa Feldman. “Però sí que és un recordatori que el cost dels diners pot tornar a pujar”. La conseqüència directa es produirà quan es revisin les hipoteques variables, que podrien experimentar augments en la quota. Els qui tenen hipoteques fixes, en canvi, estan protegits d'aquests moviments.
La incertesa també afecta els qui estiguin pensant a signar una nova hipoteca, ja que si l'escenari econòmic empitjora les condicions de finançament podrien endurir-se, tant per a hipoteques variables com mixtes o fixes. “A HelpMyCash fa almenys tres anys que advertim els espanyols d'evitar contractar hipoteques variables i animem els qui en tenen una a canviar-se a una de fixa. És l'única manera de protegir-se de les pujades de l'euríbor”, afirma l'economista.
Efectes en l'estalvi i en els mercats
L'augment dels tipus d'interès també té conseqüències per a l'estalvi. En teoria, quan puja el preu del diner els bancs haurien de pagar més pels dipòsits, tot i que a Espanya això passa en menor mesura que en altres països. “Hi ha entitats, tot i que a Espanya no moltes, que traslladen als seus clients el tipus d'interès del BCE per captar estalvi i ens hem d'aprofitar d'aquests moviments”, explica Feldman.
No obstant això, adverteix que, si la inflació torna a repuntar amb força, aquest major interès pot no compensar completament la pèrdua de poder adquisitiu. “Però pitjor és res. Recordem que la inflació ja es menja els nostres estalvis, cal intentar remunerar el màxim que puguem els nostres diners”.
Els moviments de tipus també afecten els mercats financers. En particular, als fons de renda fixa, on molts petits estalviadors busquen refugi. “Quan pugen els tipus, els bons antics perden valor”, recorda Feldman, cosa que pot provocar pèrdues en aquests fons fins i tot sense que l'inversor hagi venut les seves participacions.
La borsa també ha registrat caigudes en els últims dies, tot i que per ara contingudes. “En episodis d'alta volatilitat sempre hi ha inversors que entren en pànic i venen, però la calma sol ser millor consellera”, explica Feldman. Segons assenyala, la inversió en borsa s'ha d'analitzar amb una perspectiva de llarg termini, ja que travessa cicles de pujades i baixades, però històricament manté una tendència ascendent.
En última instància, l'impacte econòmic dependrà de l'evolució del conflicte. “Tota l'equació depèn d'una única incògnita: el temps. Si el conflicte es resol en poques setmanes, l'impacte econòmic serà limitat”, conclou Feldman. “Però si s'enquista, Europa podria enfrontar-se a un nou episodi d'inflació i a tipus d'interès més alts durant més temps”.