Des del passat dilluns, 2 de març, segons FACUA, la pujada del preu del gasoil suposa ja una mitjana de 40,4 cèntims, ni més ni menys que un 27,8%. Pel que fa al preu de la gasolina 95, l'increment mitjà des d'aquest dilluns arriba als 19,9 cèntims, un 13,2%. És a dir, l'augment del cost dels carburants a la benzinera es va anticipar fins i tot a l'augment en el preu del petroli.
El passat dimarts, assenyalen també a FACUA, i malgrat la baixada del petroli, les gasolineres van encarir 8,4 cèntims més el litre de gasoil. Ergo, entre el 2 de març i avui, el gasoil, de mitjana, ha passat de costar 1,456 euros per litre a 1,860. I la gasolina 95 ha pujat de 1,502 a 1,701 euros per litre.
Davant d'això, són molts els consumidors que es fan una pregunta molt lògica: per què puja el preu de la gasolina, si el petroli que m'estan venent el van comprar fa mesos, molt abans de la pujada de preus provocada pels atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran? I hi ha una resposta. Una altra cosa és que sigui convincent.
“Coets i plomes”
A aquesta pregunta ha contestat a través de X l'economista Juan Luis Jiménez. La seva resposta comença amb un interrogant: “Té la sensació que quan puja el preu del barril de cru, gasolina i dièsel augmenten el seu preu de seguida a les gasolineres, però quan baixa no ho fa tan ràpid? Doncs és cert, i ja està succeint a Espanya, amb una explicació: la manca de competència”.
En moments d'incertesa en els mercats petrolífers, com l'actual per la guerra a Orient Mitjà, continua Jiménez, “els models de “coets i plomes” (rockets and feathers) expliquen un comportament de les empreses minoristes (i majoristes) que afecta negativament els consumidors”.
Notícia destacada
Preu de la gasolina: aquestes són les gasolineres més barates d'Espanya en plena crisi del petroli
2 minuts
La idea és senzilla: “Davant pujades del cost de la matèria primera, el preu minorista puja immediatament, encara que el petroli que es ven avui hagi estat comprat mesos enrere. Però quan aquest mateix cost baixa, el preu minorista triga molt més a actualitzar-se i baixar”.
El motiu principal, reitera, “és que la manca de competència entre les estacions de servei, i en tota la cadena de subministrament, fa que paguem més per gasolina i dièsel, sobretot en aquests moments, agreujant riscos d’inflació al país”.
I què es pot fer? Segons l'economista, poc: “Continuem depenent del petroli, el mercat té reduïda competència i actuem per expectatives (anticipant pujades, molts van a repostar ja, agreujant encara més l'augment de preus). Però sí que estic segur del que no s'ha de fer: tornar a subsidiar el consum de combustibles, com va fer el Govern el 2022. Perquè, recordin, en aquella ocasió les petrolieres van augmentar preus a causa del subsidi, quedant-se amb més de 850 milions d'euros públics”.
Té la sensació que quan puja el preu del barril de cru, gasolina i dièsel augmenten el seu preu de seguida a les gasolineres, però quan baixa no ho fa tan ràpid?
— Juan Luis Jiménez (@JuanLuis_JG) March 6, 2026
Doncs és cert, i ja està succeint a Espanya, amb una explicació: la manca de competència.
Fil⬇️ pic.twitter.com/imrtuPuIiM
Puja el preu del combustible 100% renovable
És inevitable que sorgeixin multitud de dubtes, com la que ocupa a Adolfo Díaz-Bautista, professor de Dret Romà a la Universitat de Màlaga que, també a través de X, li va fer aquesta pregunta a Repsol: “Si el Dièsel Nexa de Repsol és d'origen vegetal i no procedeix del petroli, ¿per què ha pujat a gairebé 2 €/litre a partir de la guerra de l'Iran?”
I aquesta va ser la resposta que li van donar des de l'empresa: “Malgrat que el Diesel Nexa origen 100% renovable es produeix a partir de matèries primeres orgàniques, el seu preu, com el de la resta de combustibles, està lligat als mercats energètics internacionals”.
Si el Dièsel Nexa de @Repsol és d'origen vegetal i no procedeix del petroli ¿per què ha pujat a gairebé 2 €/litre a partir de la guerra de l'Iran? https://t.co/VMyXvV080Y
— Adolfo Díaz-Bautista ⚖️ (@ADiazBautista) Març 9, 2026